Bona nit
Bona tarda, bon vespre, bona nit, com vulgueu.
Quan passa un minut de dos quarts de nou del vespre,
aquí comença el No en vinguis amb històries,
el programa de divulgació històrica de Tarragona Ràdio.
Avui amb el següent sumari.
No en vinguis amb històries, aquesta setmana...
Doncs com sempre, les nostres efemèrides,
i que avui tindrem com a protagonistes,
a Poblet, Lima i Montesquieu.
Poblet i Lima, el monestir i la ciutat del Perú.
El nostre monogràfic d'avui anirà sobre la dona
durant la Guerra Civil Espanyola,
una breu aproximació, molt breu,
perquè durant deu minuts no tenim temps per més.
Les nostres curiositats de la història
ens aproparan als orígens dels perritos calientes.
també les notícies relacionades amb el món de la història,
la nostra agenda, la nostra història també,
en aquest cas, amb un petit esbós
del que seria l'edifici del govern civil.
Si dóna temps, creu-ho amb els dits, un llibre.
Per cert, bona tarda, Manel,
que entrem tan ràpid...
Entrem tan ràpid...
Doncs bé, no?
Sí, tot bé, el constipat ja...
Aquesta veu és la nostra, no hi podem fer res, la veritat.
En fi, som-hi, pues que ja...
Jordi Manel, Jordi Manel...
Jordi Manel, molt de gust.
No, Manel Magí, i pilotant aquesta nau, la Sílvia García.
Afemèrides.
Tal dia com avui de l'any 1150,
el compte de Barcelona-Berenguer, Ramon Berenguer IV,
feia donació a l'abat Sants de Fontfreda, a Occitània,
dels terrenys on es fundarà l'actual monestir de Poblet l'any 1153.
I un altre 18 de gener de l'any 1535,
un senyor anomenat Francisco Pissarro va fundar la ciutat de Lima.
Abans de l'arribada dels espanyols al Perú,
hi va haver diverses cultures preincaiques
i més tard, el Gran Imperi Inca.
Francisco Pissarro va arribar a la costa peruana l'any 1532
i cap al final dels anys de la dècada del 1530,
el Perú va esdevenir un vi regnat
i la major font d'or i argent de l'imperi espanyol.
Perú es va declarar independent d'Espanya uns quants anys després,
el 28 de juliol de l'any 1821.
I també un 18 de gener, però en aquest cas de l'any 1689,
neixia Charles-Louis de Secundat,
també varó de l'Abret i varó de Montesquieu.
Segurament ara ja us sonarà una miqueta més.
Va néixer el filòsof i escriptor Montesquieu.
Va realitzar estudis de dret a la Universitat de Bordeus,
però ben aviat va perdre l'entusiasme per la professió de jurista
i es va cantar gradualment cap al conreu de la ciència.
Una de les seves obres més importants
prové de diferents viatges que va fer per tot Europa
i porta per nom l'esperit de les lleis.
En aquesta obra i en altres obres de les seves signades per ell,
s'establia les bases o alguna de les bases del mètode sociològic.
També establia diversos principis de sociologia política fonamentals,
entre els quals podem anomenar la classificació dels governs
o les seves formes o els seus principis,
a partir també de tres formes de governs principals.
La monarquia que es basava en l'honor,
la republicana basada en la virtut
i la despòtica que es sostenia gràcies al temor i a la força.
A més a més, elaborar la doctrina d'independència i separació
dels tres poders fonamentals de l'Estat,
el legislatiu, l'executiu i el judicial,
doctrina que, amb adaptacions i editaments,
ha estat introduïda en la praxi institucional
de totes les nacions més o menys civilitzades.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
Des de principi del segle XX,
la presència de la dona a l'esfera pública
era cada cop més evident en un país
on sorgien iniciatives socials i culturals,
des del narcosindicalisme fins a l'Església catòlica,
que intentaven canalitzar i organitzar
la incorporació de la dona a la vida pública.
Com tot en l'història d'Espanya,
aquest desenvolupament es va veure frenat bruscament
l'any 1936 amb l'inici de la Guerra Civil Espanyola.
La Guerra Moderna, el armamento moderno,
no ha impedit a la mujer espanyola
asomar-se a las milicias
i tenir su puesto de combate.
La mujer popular se ha levantado
sobre nuestros campos rotos
con el prestigio de su derecho
a intervenir en la historia de España.
Si el miliciano, por disciplina de tirador,
tiene que parapetarse en los accidentes del terreno,
ella está de pie,
a pie firme bajo el vuelo de los aviones,
resistiendo sola, con su ira y su fe,
la metralla del enemigo.
Si antes se decía que no había retaguardia,
sino que todos estábamos en el frente de nuestro deber,
ahora todo es línea de fuego.
Cada mujer madrileña está consigo misma
en la soledad de su espera gloriosa,
sabiendo lo que gana con las horas
que van corriendo hacia la victoria.
Más adelante,
cuando los días de cólera terminen,
cuando las armas victoriosas
de nuestros milicianos descansen,
cuando la ira de oír pisadas extranjeras
en el suelo de España
se apague para no volver,
de todas las regiones de España
vendrán las mujeres que supieron
en la retaguardia
acompañarnos en estas horas apretadas
y brillantes.
Vendrán las mujeres catalanas
que mandaron a sus hijos a defender Madrid
y vendrán las levantinas
que recogieron las cosechas,
las que enhebraron las agujas mansamente
y las que guardaron los rebaños.
Vendrán todas las que fueron hermanas
en los días grises
y entonces,
solo entonces,
se nos permitirá llorar de alegría.
Pero hoy no.
La doncella guerrera
aún debe conservar
la armadura puesta
y los pechos apretados
contra su corazón.
Aún no puede llamar
a la puerta de su casa
para vestirse el traje del descanso.
De pie,
en la trinchera,
donde los hombres luchan,
ella,
defensora de Madrid,
tiene que terminar
de escribir una página
de nuestra historia de España.
Aquí estas eran las paraulas
de María Teresa León
en un artículo titulado
La mujer popular
se ha levantado
sobre nuestros campos rotos
a intervenir en la historia de España,
publicat al Sindicalista
el 17 de novembre
de l'any 1936.
I amb aquestes paraules
volíem més o menys
iniciar el nostre monogràfic
dedicat a la dona
durant la Guerra Civil Espanyola.
La situació d'excepció
que va originar la guerra
va afavorir la presència
i el reconeixement públic
de la dona,
especialment,
sobretot,
en el bàndol republicà.
Les dones republicanes
van participar activament
en les operacions militars
com a milicianes
o en els serveis auxiliars,
especialment en el sanitari.
A més,
la figura de la miliciana
va ser utilitzada
per la propaganda
per a la mobilització social
contra el fascisme.
Luchamos contra el fascismo,
por la defensa
de las libertades democráticas
que el pueblo mismo cedió.
Las mujeres
defendemos estas libertades
porque son las únicas
que garantizan
nuestros derechos de mujeres,
nuestro derecho
a intervenir
en la vida política
y social del país,
que la reacción
nos negó siempre
porque sabía
que solo podemos emplearlos
en la defensa
de nuestros intereses
y los de nuestros hijos.
Signadas l'any 1937,
aquestes eran las palabras
de Encarnación Fuyola
a mujeres antifascistas.
Com he dit,
la figura de la miliciana
va ser utilitzada
per la propaganda,
per la mobilització social
de la dona
contra el fascismo.
Però ja
on es va destacar
la presència
i el protagonisme
de les dones
va ser, lògicament,
a la rereguarda.
La manca d'homes
en edat laboral
perquè la majoria
havien estat mobilitzats
al front,
com és natural,
va impulsar
la presència massiva
de les dones
a les fàbriques
i als tallers.
Sobre elles
va descansar,
per exemple,
la major part
de l'esforç
de les indústries de guerra
que la Generalitat
de Catalunya
va posar en funcionament
durant el conflicte.
D'altra banda,
van ser les dones
les que es van haver
de suportar
la tensió
i les traperles,
sense oblidar
la por
i les víctimes
que provocaven
els bombardeig
dels nuclis urbans.
Les dones
antifascistes
lucharan
amb totes
les seves energies
per fortaleixer
el Frente Popular
i han acordat
invitar
els partits
i organitzacions
per canalitzar
les seves aspiracions
i esforços
cap a un objectiu
comú,
guanyar la guerra,
acatant
les ordres
del govern
amb disciplina
i entusiasme.
En definitiva,
les dones
es posaven
a les ordres
del govern
amb disciplina
i entusiasmo.
Amb aquestes paraules
es clausurà
la segona conferència
de dones
antifeixistes
el 2 de novembre
de l'any 1937.
Així,
la principal contribució
de les dones
en l'esforç bèl·lic
no s'enrealitzar
a l'estrinxera
sinó a la rereguarda,
com hem dit,
una rereguarda
on van realitzar
aportacions excessives
també menys espectaculars
a través dels rols tradicionals
que eren absolutament
essencials
per sostenir
un país en guerra.
En aquestes circumstàncies,
milers de dones
van desenvolupar
tasques
relacionades amb el treball
en fàbriques de municions
o de voluntaris
en serveis socials,
campanyes educatives,
projectes culturals
i activitats
de recolzament
als combatents.
A més,
no s'ha d'oblidar
que aquestes mateixes dones
s'assumien la càrrega
de mantenir
les activitats quotidianes
de la vida domèstica
i són els seus esforços
els que van permetre
sobreviure
a una població civil
que havia de suportar,
com ja hem comentat abans,
dures condicions de guerra,
bombardejos,
atures,
escassetat,
restriccions
i fam.
Des dels inicis
de la guerra,
totes les organitzacions
femenines
van considerar
que el lloc adequat
per a la dona
estava a la rereguarda,
que la incorporació
de mà d'obra femenina
a la producció
era un ingredient essencial
per guanyar la guerra.
En aquest sentit,
es van organitzar
campanyes
per incitar
al treball femení
i el que és més important,
es van realitzar
cursos de formació
amb feines especialitzades
en un ambient
dominat
per una propaganda de guerra
que afirmava
que les dones
constituïen
una reserva laboral
preparada
per a substituir
els homes.
És preciso
que el gobierno
i les autoritats,
ante los momentos
de peligro
que el territorio vasco
atraviesa,
recuerde que
la mujer en España
és ciudadana
con amplios derechos
civiles.
Por lo tanto,
la mujer reclama,
hoy con más insistencia
que nunca,
porque los momentos
son también
más críticos que nunca,
su puesto
en la lucha
contra la barbarie.
No sirva la disculpa
de la no preparación femenina
para ciertos menesteres.
La mujer,
como el hombre,
es antifascista.
No ve,
no puede ver obstáculos
de profesión
cuando estos obstáculos
sirven
para abrir el paso
a su enemigo común,
el fascismo.
Es que el 19 de julio
nuestros compañeros
conocían el manejo
de las armas?
No.
Y sin embargo,
fueron al frente.
El tiempo ha puesto en ellos
la práctica
que hoy les ha servido
para empezar,
llenos de arrojo
la contraofensiva popular.
De la misma forma,
lo hará la mujer
en el puesto
que se le designe.
Hombres a la vanguardia,
mujeres a la retaguardia
era el títol
d'aquest article
publicat a mujeres
el 17 d'abril
de la 1937
per estrear Barrios.
Crec que queden ben clares
quines van ser
les aportacions
de la dona republicana
dins del bàndol republicà,
clar,
durant les dates
de la Guerra Civil.
Molt diferent
de les que van tindre
el bàndol contrari,
el bàndol franquista.
Sí, sí.
Com a mínim,
això és el que sembla.
Després, per una altra banda,
també podíem arribar
a suposar
que hi va haver dones
que simplement
es van trobar
dins d'un dels dos costats
i no van tenir
cap més remei
que col·laborar
o amb el bàndol insurrecte
o amb el bàndol republicà.
Per finalitzar aquest monogràfic,
ja hem dit,
molt ràpid,
perquè no tenim més temps,
també ens volem apropar
al bàndol insurrecte.
En aquest,
es va imposar
el model de dona
defensat des de la secció
femenina de Falange Espanyola,
fundada per Pilar Primo de Rivera.
La secció femenina
projectava
una imatge tradicional
de la dona
basada en l'abnegació,
el servei
i la submissió
respecte de l'home.
Entre les iniciatives
femenines
del bàndol insurrecte
es poden destacar
les de caràcter benèfic
impulsades
per Mercedes Sanz,
batxiller,
com l'anomenat
Auxilio d'Invierno,
antecedent
de l'Auxilio Social
de l'època franquista.
Però tot això
ja és una altra història.
No en vinguis amb històries.
Curiositats.
Doncs bé,
seguim
el no en vingués amb històries
quan
gairebé
tres quarts.
Avui anem molt bé de temps.
Avui anem molt bé de temps.
Tindrem temps
de fer la novetat
i d'interior.
I anem amb
les nostres curiositats
de la història.
Un canvi
bastant brusc.
Deixem enrere
el monogràfic
i ens apropem
al que serien
els orígens
del hot dog
o més conegut
com el perrito caliente.
Tu saps
els orígens,
Manel?
Doncs no,
suposo que va ser
als Estats Units.
Sí,
pel nom sí,
no?
Però poca cosa més.
El perrito caliente
o hot dog
va ser inventat
a la ciutat de Nova York.
Com no?
Als voltants
de l'any 1906
per un senyor
anomenat
Harry Motheli Stevens
que a la vegada
tenia un concessionari
de paradetes
de venda
d'entrepants
als estadis
de bèixbol
de Nord-Amèrica
amb el nom
de
Dutch Hunsauages
que traduint
més o menys
vindria a dir
Salsitxes
Gos Salsitja.
Uns anys després,
l'any 1913
la cambra de comerç
de Coney Island
va prohibir
el terme inventat
per Stevens
ja que aquest terme
es podia suposar
que
les salsitxes
estaven fetes
de carda
de gos salsitja
i la veritat
no era molt.
No venia massa, no?
No venia massa.
Per una altra banda
el seu nom actual
el de Hot Dog
es creu que es deu
al caricaturista esportiu
Thomas Alosius
d'Organ
que per a aquella època
doncs era més conegut
amb el sobrenom
de Tatt.
O sigui
que el nom de Hot Dog
ve d'un
produixant de còmic.
Sí, el nom sí.
L'invent,
l'entrepant sí
doncs ve d'aquest senyor
anomenat
Harry Motheli Stevens
que a partir de l'any 1906
se li veu córrer
els estadis de bèixbol
dels Estats Units
una altra vegada
doncs la relació
en aquest cas
amb l'esport
de vendre
menjar ràpid, no?
Bé, comencem
la primera notícia
i per l'Ajuntament
de l'Arbós
ja que
aquesta entitat
l'Ajuntament
ha tancat
la compra
d'un solar
situat
entre l'edifici
consistorial
i l'església
de Sant Julià
l'objectiu
és enderrocar
un vell magatzem
que hi ha
en este solar
l'Ajuntament
enmarca esta acció
dins d'una campanya
de protecció
de l'entorn
del temple
datat
de l'any 1647
així com
de la Capella
dels Dolors
que està en exe
o està juntament
amb esta iglésia
a més
es crearan
també
aprofitant
d'aquest enderroc
algunes places
de parking
per descongestionar
el centre antic
cosa que em fa dubtar
no sé si realment
tiren
la nau industrial
per a que es vegi
més bé la iglésia
o realment
només per a
treure diners
per a treure diners
i crea places de parking
però bé
sembla que la iglésia
es podrà contemplar millor
es pretén
ressaltar l'edifici religiós
alliberant-nos
totes aquestes
construccions
més modernes
que s'han anat
aixecant
al seu voltant
cal recordar
que en esta iglésia
i més concretament
a la Capella dels Dolors
es conserven
unes molt interessants
pintures murals
del segle XIV
amb una gran representació
de l'arbre de la vida
molt bé
i de l'arbós
cap a Reus
cap a Reus
sí
ja que l'Ajuntament
de la ciutat
de Reus
ha editat
un catàleg
que 286
documents
depositats
a l'arxiu
històric municipal
d'esta ciutat
datats
entre l'any 1020
el més antic
i el 1350
l'any 1020
no fa referència a Reus
perquè la primera referència
a Reus
crec que és del 1154
és possible
o sigui
no sou tan antics
com Tarragona
ho sento
perfecto
però bé
este catàleg
és el primer
que es fa
que fa
ha editat
l'Ajuntament de Reus
doncs
dedicat als pergamins
i s'emmarca
en la voluntat
de l'arxiu
de facilitar
la feina
als investigadors
posant-nos
molt més fàcil
l'accés
a la documentació
o sigui
si tu arribes
ja no t'han de portar
l'original
buscar-lo
sinó que en un llibre
en un catàleg
ja ho tens tot allà
molt bé
per finalitzar aquest apartat
també us recordem
quatre visites
que poden ser interessants
fins aquest mateix
cap de setmana
és 23 de gener
sí
a la sala d'exposicions
queixa de Tarragona
ho recomanem
i sobretot
feu
no perquè ho recomanem nosaltres
sinó perquè l'exposició
val molt la pena
l'exposició
els il·lustradors
han fet
l'excel·lència del Tras
també una altra exposició
en aquest cas
a la Caixa
fins al 13 de febrer
encara teniu més temps
sobre l'obra gràfica
de l'artista holandès
Escher
la vida de les formes
també una altra exposició
aquí
també a la ciutat de Tarragona
fins al 27 de març
encara ens queden
més de dos mesos
al Museu Nacional Arqueològic
de Tarragona
us podeu apropar
per gaudir també
de l'exposició
Tarraco i l'aigua
i per finalitzar
l'última recomanació
de visita turística
si esteu interessats
en visitar
el Castell de Tamarit
ho podeu fer
aquest proper cap de setmana
o també els dies
12, 13, 26 i 27 de febrer
o els 5, 6, 26 i 27 de març
només cal que truqueu
al 617-449-161
i concertar la visita
per gaudir
en aquest cas
del Castell de Tamarit
No envinguis amb històries
La nostra història
Per cert, Jordi
Sí
A les notícies
ara estàvem recomanant coses
ja que hi ha una pel·lícula
sobre un personatge històric
en cartellera
el senyor Alejandro Magno
Ah, pensava que era
la de l'Aviador
Va, no
No fent broma
No fent broma
és una història
Un personatge històric
en majúscules
Molt bé
Què, la recomanem o no?
Home, com a cinema sí
Sí, no?
No sé
A mi
inclús se'm va arribar a fer passada
Una mica
Però és una bona reconstrucció
històrica
d'aquell moment
crucial
per a la història
del món
Un dia podem fer un debat
obert sobre cinema
i història
Quan vulgués
Quan vulgués
Això sembla un cara a cara
quasi
Sí
Vinga va, passem a la nostra història
Avui parlarem d'un edifici que tenim
molt a prop d'aquí
dels estudis
de Tarragona Ràdio
És l'edifici del govern civil
Que segur que la gent
s'ha fixat moltes vegades
Hi ha moltes cugues, no?
Ara no
Ara ja no?
Ara no tantes
Ara estan a la comissaria
Estan a 100 metres al costat
Doncs bé
Aquest edifici
situat a la plaça Imperial Tàrraco
és un edifici
aïllat
i que va ser construït
l'any 1964
i projectat
pel catedràtic
arquitecte madrileny
Alejandro de la Sota Martínez
És un edifici
molt avantguardista
en la seva implantació
sobretot per l'època
en què es va construir
És de planta baixa
i cinc plantes
Té, perdó
Planta baixa
i cinc plantes d'alçada
És de major alçada
el cost de l'edifici
en la part que dóna la plaça
mentre que al darrere
únicament hi ha
una planta baixa
i una planta superior
És un immoble
configurat volumètricament
per a la disposició urbanística
del lloc
que amb composició cúbica
realment sembla un cub
un gran cub
juga amb tot l'entorn
amb forats
en forma de terrassa
i amb galeria contínua
que crea uns jocs
de clar obscur
en contrast
amb la pell
envoltant de l'edifici
tota ella
de marbre
de tonalitat
més aviat clara
Els laterals
del cos
més alts
són plans
i incorporen
uns tipus de buits
a manera de finestrals
El cos baix
de l'edifici
està remarcat
per la composició final
de finestres corredisses
En conjunt
podem manifestar
que constitueix
un element que correspon
a la intenció semiòtica
tant a manera
de fita visual
com d'identificació
política o administrativa
com a culminació
de la Rambla
i les avingudes
que l'envolten
Recentment
ja fa uns 4 anys
que s'hi van realitzar
una important remodelació
i posada a punt
d'acord
amb les tecnologies punta
i les necessitats
administratives adients
això ha significat
que la façana
també
tingués un tractament
amb els elements
estructurals i estètics
Manel
durant la primera quincena
del mes de maig
del 37
a la rereguarda
republicana
de Catalunya
Escolta Jordi
Jordi
Jordi
Jordi
no em vingués
amb històries
Cada dimarts
a les 8.30 del vespre
Que no em vinguis
amb història
I si no en tens prou
els diumenges
a les 10 de la nit
Avui tenim temps
de sobres
de fer
o de parlar
d'una novetat
literar
d'una novetat
editorial
cosa que realment
no succeeix
sempre
I avui parlarem
d'un llibre
anomenat
el Canal de los Presos
que és un llibre
que parla
d'uns dels aspectes
potser
més poc coneguts
del franquisme
potser
de reglament
no tant
perquè han sortit
diversos llibres
que estudien
aquest tema
i que és
l'ús
sistemàtic
de mà d'obra
pràcticament
esclava
o de presoners
de guerra
en la seva majoria
mà d'obra
que el franquisme
va utilitzar
un cop
durant la guerra civil
però sobretot
en els primers anys
de la postguerra
per portar a terme
grans obres públiques
potser el cas
més conegut
és el del
Valle de los Caídos
però els presoners
van estar treballant
pel govern
pràcticament
per tota la geografia
espanyola
el llibre
al que ens referim
avui
es centra
en una d'estes
grans obres
faraòniques
fetes
amb mà d'obra
en una d'obra
presonera
es tracta del
Canal
del Bajo Guadalquivir
conegut
també com
el Canal
de los Presos
on durant
més de 20 anys
hi van treballar
milers i milers
de represaliats
polítics
el llibre
que porta
com hem dit
el títol
del Canal
de los Presos
destaca
perdó
per la extensíssima
reconstrucció
de la vida
quotidiana
d'estos presoners
treball
les humiliacions
i maltractaments
que havien de patir
la corrupció
les fugues
etc
aconseguir
aquesta gran
dimensió humana
implica
l'aportació
al llibre
de nombrosíssims
testimonis
directes
dels supervivents
que són les fonts
més bones
per poder parlar
del tema
sí, perquè clar
amb aquest tipus d'història
encara es pot fer
història oral
encara hi ha molts
de supervivents
estem parlant
de fa 60 anys
50-60 anys
doncs bé
sota la coordinació
de Cecílio Cordillo
tot un equip
interdisciplinar
on hi ha geògrafs
historiadors
juristes
antropòlegs
etc
aconsegueixen
desgranar
totes les circumstàncies
d'aquells tràgics
esdeveniments
dels anys 40-50
recordem
és el Canal
de los Presos
1940-1962
i aquest ha estat editat
per editorial crítica
volentig a la
arioll i este
és el elite
que demà
i lähem
inhav resto
Molt bé, gairebé al final del No en vingués amb històries.
Tu saps què és historia arroba tarragonaradio.com?
Sí, és la modernització del nostre programa, no?
No és com la cançó Un passito pelante, un passito patràs.
Sempre un petit pas cap endavant.
Doncs bé, per tots els sovients, tenim una adreça de correu electrònic,
que és historia arroba tarragonaradio.com,
perquè ens feu arribar els vostres suggeriments, propostes crítiques,
constructives, destructives.
Si voleu demanar una cita amb el Manel també podeu.
O amb el Jordi també.
També no se sap mai, o amb alguna de les nostres controls.
Això no se sap mai.
Repetis, repetis l'adreça.
Història arroba tarragonaradio.com
Abonneur.com
Abonneur.com
Entra-t'ho.
Bueno, pues avui,
aquestes coses que passen, no?,
que sempre mos falta temps,
avui mos sobren dos minuts.
Dos minuts.
Sí, o sigui que espero que la gent que mos escolta,
que s'anime, que mos escrigui, que mos proposi temes...
Història arroba tarragonaradio.com
Sí.
Te la saps a la memòria, ja?
No.
No? Doncs siga-la.
Història arroba tarragonaradio.com
Molt bé.
Doncs suposo que sí, a veure si tenim èxit
i algú mos escriu.
Sí, bueno, el nostre minut de glòria.
Sí.
Bueno, i per cert, després parlarem de la d'Alejandro Magno,
que no pot ser que no t'hagi agradat aquesta pel·lícula.
Molt bé, molt bé.
Ja parlarem d'Alejandro Magno i de qui vulguis.
A mi ve a ser diferent.
Però jo la recomano, eh?
Si hi ha gent que està interessada pel tema,
que li agrada veure pel·lícules històriques ben fetes,
en rigor històric,
potser en algun momentet vos adormireu.
No us ho dic que no,
però si us agrada la història ben explicada,
us agradarà, segur.
Sí, i l'Angelina Jolie també, no?
Bueno, a part, clar, evidentment.
Ja, ja.
Semblaves tonto, tu també.
Doncs bé, tornem la propera setmana, dimarts.
Bé, si ens voleu escoltar en diferit, estiu?
En diferit.
En diferit, a les diumenges, a les 10 de la nit.
i el proper dimarts, doncs, a dos quarts de nou del vespre.
Adeu i moltes gràcies per la paciència.
Fins la setmana que ve.
Adeu.
El riotge del temps s'avança
i el pèndol de la història continua funcionant.
Ens veiem la propera setmana a...
No em vinguis amb històries, a Tarragona Ràdio.
A Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio