El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar...
Cavalls i carruatges. Aquesta setmana és el tema sobre el qual ens parla David Ramon,
aprofitant que aquest cap de setmana vam passar els prens toms de Sant Antoni.
I si bé vam començar parlant de carruatges, ara ja estàvem desviant la cosa cap als cavalls,
i és que Déu-n'hi-do els cavalls. Vostè se'n recorda d'algun cavall allò que fos el goig de Tarragona?
De dir, mira, algun cavall mític?
Escolta, parlant de cavalls, això també recordo que llavors també hi havia transport,
hi havia una espècie de carro, com si fos tartana, però bastant grandet,
que anava des de l'estació, anava a l'hotel Europa, a l'hotel París,
i a dos o tres hotels que hi havia aquí a Tarragona, o sigui, agafava la gent,
feia com si fos de taxis, que llavors no hi havia taxis, no?
No de mercaderia, sinó de persones.
De persones. I llavors aquest pujava per la pujada aquesta del zigzag,
que és la pujada tan grossa.
I aquest fixa-t'hi-do la picardia del carreter,
que era un tio llest,
que llavors tenia una espècie d'això com se diu ara,
de xurriga o xurriaca, o no sé com se diu,
que és un bastó amb una corda...
Una espècie de fuet.
Un fuet, per dius.
I aquest agafava, i tenia el fer al llarg de les puntes,
hi posava unes safranòries, i això fa riure, no?
Sí, però és cert, no?
Perquè no recordo el nom d'aquest carreter.
I aquest posava, i quan pujava aquella pujada,
hi posava davant del cavall, i el cavall que s'esforçava...
Això és d'haver-ho ja animat.
No, no, és cert.
Sí, sí.
Hi ha fotografies, eh?
Hi ha fotografies d'aquest carro quan puja per aquí, pel zigzag,
que llavors allò era més solitari,
només hi havia uns pins, i era solitari aquella pujada.
I quan arribava a dalt, llavors ja li deixava menjar la cosa aquesta.
Vull dir que també els cavalls han tingut les seves coses, eh?
Se'ls havia d'espavilar una miqueta.
Sí, sí, sí.
I llavors també, com a transport i coses d'aquestes,
tenies, per exemple, hi havia senyors que tenien el seu tartareta,
o el seu carro de luxe, amb uns cavalls molt macos.
Vull dir, clar, és com ara, els taxis, els cotxes, els turismes.
Qui pot més, té el cotxe millor.
Qui pot més, hi pot d'això, i la gent no els anaven.
Després hi havia puestos que hi havia picaderos,
on els cavalls els anaven a entrarar.
Després també les germanetes dels pobres,
també les monges aquelles,
també tenien una tartareta petita, molt mona, molt bufona,
que es posava per darrere amb una esquelet que hi posaven,
i un home gran, doncs, portava-hi,
i els servia, doncs, per anar als puestos a comprar,
o fer recados, com si fos ara que tenen...
tots els puestos tenen un cotxe, un turisme,
llavors era l'època d'aquestes coses,
aquests senyors, i clar, llavors tenies això d'aquestes agències que et dic,
després hi havia, per exemple, com te diré jo, de l'estació,
a l'estació també feien gent, feien transport,
hi havia carros que transportaven el carbó a les cases,
després hi havia uns carros ja que també carregaven a la farinera,
que hi havia a la fàbrica de farines,
per repartir els sacs de farina als diferents forns que hi havia,
clar, això era un altre tipus de carro,
ja gran, embarana,
després hi havia uns altres, per exemple,
que a sota, o sigui, el pla, a sota,
anava com una espècie d'espai, tot d'espart,
jo parlava un dia quan parlava millor de...
de les utilitats de l'espart, no?, de l'espart, a sota,
i llavors al mig una fusta,
i a partir d'aquella fusta es podia donar a carregar a sobre segons quines coses,
vull dir que...
Ah, s'aprofitaven diferents pisos, es feien pisos.
Clar, una cosa per una cosa, l'altra per l'altra, i tot això,
vull dir que va ser una època que els carros anaven,
era com si fossin anant els cotxes.
I així carros més especials, perquè en principi el carro,
mira, mentre tingués l'estructura al darrere i anar carregant, ja està bé,
però carros especials, parlava vostè del que transportava la carn,
que era ja tancat i refrigerat, el peix, també devia ser algú així tancadet, no?
El peix, per exemple, era una cosa que es portava ja a quasi els mateixos pescadors,
ja se'n cuidaven de portar al mercat, o es venia al serrallo,
o sigui, el peix ja tenia un altre tipus, diferent de la carn,
que la portaven ja a un frigorífic i un dia per l'altre,
o la posaven aquí al mercat que hi havia, baix les neveres, o com vulguis dir-li.
Doncs el peix, no, el peix ja es pescava i es portava directament ja al mercat, saps?
Sí.
I molta peix ja venia ja al serrallo, també, saps?
Perquè molta gent ja, quan venia...
Que era curiós, quan arribam a les barques, els pescadors tenien una part de pelut que deien.
La part de pelut era una part de peix, doncs, que no era les gambes...
No es podia vendre, diguéssim, com a peces.
Aquest era per peixateries, no?
Però llavors aquest altre peix de pelut que deien, que era per fer sopes, coses d'aquestes,
doncs, tenia una part dels pescadors.
Llavors, les seves dones agafaven i al serrallo al carrer venien amb plats,
i venien plats de...
De sopa?
Un plat de peix d'aquest...
Ah, de peix, no feien la sopa i venien la sopa, eh?
No, no, anaven a comprar el peix i la gent sabia que anaven allí i compraven peix, doncs, acabat de pescar.
I més que els dissabtes, principalment, saps?
La gent, allò, saps?
I era, doncs, curiós, no?
Llavors, clar, hi havia un altre tipus de carro que era el que portava el peix, també, saps?
Portava el peix.
O sigui, que hi ha hagut carros per tantes coses que d'altra banda hi havia,
aquells altres carros, per exemple, que allò ja eren com si fossin vagons,
que eren els que portaven els arrieros, que venien dels pobles, per exemple,
i portaven gènere a Tarragona.
Uns per embarcar els marcos, l'altre per carregar el tren,
saps?
I són aquells carros tan grandiosos,
aquells tartones grans que a vegades eren 3 i 4 cavalls,
però, clar, per la carretera no eren com ara, les carreteres.
hi havia pujades i baixades i, clar,
havien d'anar amb carros molt grans per portar i aprofitar el viatge, saps?
Demà seguim parlant d'aquest món que sona a segle passat,
però no, realment.
Gràcies.
Gràcies.