Hola, Mar, bona tarda.
Molt bona tarda.
Mira, mira, mira.
Hola, Mar.
Ui, què et passa?
La veu?
No ho notes?
M'han vaig d'un costat, cap a un altre.
Hola, hola.
Ets com si estiguessis dintre d'una orella i passessis a l'altra.
Clar, clar.
Hola, Mar.
Hola, hola.
Què tal?
Bien?
Ui, que raro.
Subidón, subidón, eh?
Ja trobo que el món de l'estèrio, del liçor romana aquest que teniu aquí...
És xulo, no?
Trobo que sí.
M'ha agradat.
Vas anar i...
No, no cal.
Que em mereixes.
Vas anar i venir, la gent que estigui a casa, de dir, què passa aquí?
Poseu l'estèrio, eh?
Poseu l'estèrio.
Avui tenim un programa en tristèrio.
En tristèrio.
Jo, direu les coses per un costat.
I la Mar les dirà per l'altre.
És com tenir un angelet i un dimoni i una a cada costat.
Allí, una a cada orelleta.
Quan fem de dolent, sortirem per un costat.
Quan fem de bons, sortirem per l'altre.
No, no, no, no.
No, jo m'estic només d'entrar a saco per les dues orelles a l'hora.
Vinga, sí.
Si no, no m'hi poso.
Si no t'imagino una persona que no tingui estèrio, dirà, què fan aquest arruca?
Què fan aquest arruca?
Què és això?
La meva radieta aquesta d'aquelles de jaiet.
Bueno, anem per feina, Sílvia.
És que me fas anar pels mons de Déu que no anem bé.
I tenim titulars.
Tenim titulars.
I molt importants.
Però jo crec que començaríem fent tribut en un, jo crec que el rei del pop,
que se n'han sortit com de floretes, d'una cosa que li hagués pogut comportar molts problemes.
Parlem de Michael Jackson.
I don't mind, but we do.
I don't mind, but we do.
i don't mind, but we do.
I don't go around breaking young girl's heart.
And mother always told me, be careful who you love.
Be careful what you do, because the life becomes true.
Doncs sí, finalment sabem que el senyor Michael Jackson
teòricament és no culpable.
Exacte.
Molt bé, diguéssim que ha sortit de floretes
de les deu acusacions que tenia.
Que déu-n'hi-do, eh?
De cos, sí, la veritat és que és bastant fort.
I a més a més, quan s'ha sortit aquells no culpable,
no culpable, allò deu vegades seguides,
hòstia, tu...
Deu passar, eh?
Per això va sortir, jo crec que una mica,
fins i tot marejat, que no s'acabava de creure
el que havia passat dins de la sala.
Jo potser és això de dir, no puc creure
que puguis sortir d'aquí amb aquesta...
I hem de dir que una de les persones
que va ser, gràcies a ella,
que potser no li van trobar no culpable,
va ser la mare d'una de les criatures.
Perquè es veu que va intentar inculcar
als nens, tu digues això,
tu digues allò altre...
I clar, ja t'han robotitzat una mica la història,
que es notava que era més espectacle.
I les declaracions dels pares,
que es contradéien uns amb les altres,
però bueno, la qüestió és que ja el tenim al carrer.
L'home que havia vengut,
bueno, el segon disc més venut
de la història de la música,
als Estats Units,
per darrere dels Eagles,
dels grans exes dels Eagles.
Imagina't, eh?
A Thriller, també, que ja són.
6 milions de còpies de Thriller, exacte.
És a dir, aquell home,
ara el que hauríem de veure
és si torna a pujar cada esgraó
per arribar fins allà.
L'últim disc que va treure,
quan tenia 46 anys,
només va vendre 2 milions i mig de còpies.
Poquetes, poquetes.
El que està acostumat ell, poquetes.
Però també hem de dir que, clar,
hi ha una cosa que es deia pirateig
i que això està fent un mal terrible.
Amb ell a tots, clar.
Clar, òbviament.
I de 2 milions que s'han venut,
es podien haver venut 6 i 7 i 8 i 20, potser.
Si no hagués estat el pirateig,
si aquestes coses t'hi ha, no?
De totes maneres,
ell, ens agradi o no la seva vida privada,
hem de recordar que sempre serà el rei del pop.
I tant.
I parlant de reis de casa seva.
Sí.
A veure, a veure, a veure.
A veure, què els passa als Beckham?
Oi.
Perquè què fan?
Marxen, no marxen, es queden aquí,
li agrada, no li agrada,
fent pudor, no fent pudor.
Què li passa a aquesta bona dona?
No li deu agradar l'olor de ceba de la toita de patata.
A mi em fa l'efecte que és això.
Perquè cada X temps surt la notícia que marxen.
És que és molt refis, eh?
Que ella no es fa la idea de viure a Espanya,
que no li acaba d'agradar el tema,
perquè no devem tenir prou botigues cares per ella,
no ho sé.
Oh, però així estan totes.
La qüestió és que,
diu que el seu matrimoni està més fort que mai,
que inclús ara mateix s'han comprat una casa ja a Espanya.
Ja tenen casa.
Que me quedo a Madrid, hombre, con un par.
Exacte.
Ja tenemos casa.
Bueno, a veure,
jo no sé fins a quin punt ens interessa
que aquesta senyora s'apalanqui aquí, eh?
Home.
Tu com ho veus?
Home, tindrà ben agafadet el senyor Beckham.
Per on?
No tindrà ben agafadet,
no entrem, no entrem en detalls.
Mare, és que tu també sempre a Filaprim, eh?
Tu sempre a Filaprim.
Ara se li diu ja la Casa Beckham,
ja té nom i tot la casa.
Quan entres jo a la portaleta aquella,
o aquella portassa gran de ferro,
que sapé com...
Jo fent l'obstuntació...
En plan americà.
Jo crec que sí,
perquè s'ha una mica mecanismitzada,
aquesta chica,
per no dir una altra cosa.
Bueno, no sé,
ja de fet aquests dies enrere
que havíem vist que celebraven
els aniversaris d'ells dos fora d'Espanya,
amb un cata setmana a París,
que sigui a París,
que sigui a Roma, que sigui tal.
Bueno, doncs no sé,
potser ara el que faran seran barbacús a casa.
Buf, no.
Jo no la veig amb ella.
No, amb el davantal i tal.
No, no, no, no.
Ella, amb el davantal,
amb la xic, xic, xic, que és...
Ui, hi ha davantals que donen molt de sí.
Ja, però, ui,
se debe ser de versatge.
Si no es de versatge...
No vale.
No.
No, no, no, no, no.
Escolta'm,
parlant així amb aquest to,
torno a m'ho dir.
Que de versatge?
Sí.
Des de pijo?
De pijo.
Dísme.
De pijo.
Que ha pasado, que ha pasado.
De la monarquia.
La monarquia?
La monarquia.
Oi, jo no et portava barret.
No portava barret.
Ell et portava barret?
No, no cal, no cal.
Ah, perquè ja ho porten ells, no?
No, no caldria.
La qüestió és que jo no entenc,
no entenc,
tota la premsa,
aquesta setmana fa un rebombori enorme
per una notícia
que a mi no sé per què em sorprèn.
A mi,
a mi cada dia,
a mi per persona,
cada dia,
a mi surto al carrer
i me'n vaig a treballar
i ningú m'aplaudeix
o fa notícia
que jo estic fent la meva feina.
Mar,
perquè no ho expliques.
No ho expliques.
No, no.
Vale.
Aleshores,
per què?
Quan la senyora doña Leticia
fa per fi,
després de tants mesos,
el seu primer acte oficial
com a princesa
i llegeix el seu primer discurs
que llegeix,
que no se'l sap ni de memòria,
que llegeix...
La punyetera,
tu també, eh?
A veure...
Fila en prim, eh?
Per què ha de sortir
en totes les premses?
El seu primer discurso
des de princesa...
Però, per exemple...
Però, per exemple...
Però, per exemple,
els mesos que fa acabar pel món, nena,
ja era hora
que comences a guanyar-se el pa, eh?
Xata, ja se l'ha guanyat,
que està embarassadíssima.
Xata, però això són sus labores.
Això són sus labores.
Però ara t'imagina't,
clar,
aquesta xica s'havia de preparar,
ha tingut un any per preparar-se.
Ja.
I aquest no viatgo
ha sigut tan ràpido.
Perquè ha sigut ràpido
en la viatgo, eh?
Ja.
A veure, comptem els mesos
que l'ha estat abans, eh?
Ha sigut ràpid
des que nosaltres ho sabem.
Ah, però també és veritat.
Sentem-nos i parlem d'això.
La qüestió és que jo trobo
que ja està bé.
És a dir,
que el dia que aquesta xiqueta
es posi a parir,
anirem tots allí
a veure el pa...
Ui, i tant, i tant.
No sé fins a quin punt.
Home, com la Irene, eh?
Que també ens la presentim.
Bueno, ja està presentada.
Però i dir que el fill o la filla...
que vols anar allí a casa
que et donin el te i les galetes,
no?
Ja t'he vist la cara, ja tu.
No t'he dit que no, eh?
Et imagina?
Dic, mar, que te truco
que estic al crostat de la Letícia
que acaba de tenir.
Se li veu la panxa.
Perquè si és nena,
si és nena ja saps que és malament, eh?
No, no, no.
Jo crec que aquest xer...
A veure, la Letícia
serà la mare
de la primera reina d'Espanya.
Tu creus?
Jo crec que sí.
I si són bessonada?
No, perquè parlaven de singular, no.
No pot ser, ja vam discutir això, eh?
I és un que serà una,
jo crec que serà una i serà nena.
Ai, així que han de canviar-ho tot.
Ja ho canviaran.
Encara que neixi la nena,
ja ho van dir,
abans que canviïn les lleis
ho faran amb...
Com ho seria?
Una clàusula en plan
que si la nena ha nascut abans
que ara li servirà.
És a dir, que serà reina igual, nena.
Ja, però això ara mateix
per la seva germana gran
del príncep Felip,
que va ser la primera nena...
Doncs que haguera nascut més tarder.
Oh, oh, oh.
Si no, que l'hauria parit de la Letícia,
que si ha gana la vida
fent aquells discursos...
Home, però una cafeta,
una cafeta, tu també,
tu lenta, eh?
De fet, el que esperem
és que a partir d'ara,
doncs, ara ja està.
Ja s'ha iniciat,
que treballi, xiqueta.
Clar que sí, molt bé.
Que es mogui,
amunt i avall i ja està bé.
Mar, que bé que ho fas també tu.
No, home, no, no.
Que bé treballes, que bé treballes.
Però no és això, no és això.
O sigui, no es pot aplaudir
per fer la seva feina
que és pel que li paguem.
També és veritat.
Perquè vagi, es passegi,
faci bonic que també
i faci la seva feina
com a princesa.
Encara, encara que ha sortit
una noticieta, allò de...
Però petiteta, eh?
Aquelles coses que diuen
de rumors,
la boca petita,
que ningú se n'enteni.
Què?
Que es veu que la retició,
que encara no està massa...
massa contenta
d'estar de princesa,
per entendre'ns.
Ja.
Perquè segons deien,
clar, ella,
això d'anar d'un costat a l'altre,
d'un país a l'altre,
cobrint les notícies,
i jo...
Què li motivava més?
Li motivava molt.
que ara s'ha trobat una miqueta
que l'han aturat
per tot arreu, eh?
Exacte.
Jo el que he sentit,
he sentit parlar
entre la gent
de la premsa del cor,
és que ella és una dona
amb molta decisió,
amb molt caràcter
i molt fort.
Exacte.
I una dona amb empenta,
d'acord?
I ara l'estan com si
l'estessin domant, d'acord?
Li van agafant
les rendes cada vegada
més curt,
cada vegada més curt.
I que la Letícia
que estem veient ara,
la princesa de l'estudio,
no t'has de veure
la maletícia,
que era quan era una dona lliure,
i això arribarà un moment
que pel caràcter que ella té
explotarà.
I quan exploti...
Agafeu-nos, eh?
Agafeu-nos totes
perquè serà mucha Letícia, eh?
Jo espero que no l'agafi
quan ja estigui arreglant,
perquè si no podem començar
tots a córrer, eh?
Decapitando aquí, eh?
Le corten la cabeza!
No, no, això que es que
diu l'Alícia
de la Païta de la Maravilla.
Deixa'ho, deixa'ho.
I era la reina de corazones,
ni més ni menys.
No vull saber.
Parlem de cor,
però de cor calent, calent.
A veure, ara per on vas?
Pel dínio.
No hi ha música suficient
com per parlar del dínio.
Trec i fins i tot aquesta música
de la Caipirinha del Carlos Blau.
Aquest senyor que feia un munt de setmanes
que ens deixava tranquil·les,
que no ens molestava,
que podíem anar pel món sense haver de pensar en ell.
De fet, no hi pensava mai en ell,
però no l'havíem de trobar a cada premsa,
a cada televisió.
I a més, va haver-hi un gran surt amb ell,
es veu que van aturar,
van posar la garjola durant una nit.
Què dius? Explica'm.
Això m'ha de dir alguns mesos.
No és recent.
Resulta que anava a agafar un avió,
anava de viatge, però a la mateixa història
del mateix aeroport el van detenir
perquè es veu que hi havia alguna cosa
rara, negra, per allà de fons.
I clar, el que més va sobtar
a tota la premsa, que la seva dona,
en vés de, no sé,
trucar a l'advocat per veure què havia passat,
el primer que va avisar, com ell diu,
va ser a revistes del cor.
I la primera parla que va fer amb ell
va ser amb un munt de reporters al voltant.
Ui, què dius?
La primera vegada que va parlar amb ell
i tot va començar a olorar malament, eh?
Em ve molt a peu pel que et diré ara mateix.
Aquest senyor que durant feia setmanes,
no parlàvem d'ell,
està intentant entrar com sigui,
encara que sigui un calçador,
una altra vegada a ser el candelero
de la premsa del cor.
D'aquesta manera s'està guanyant la vida
que fins i tot es dedica a parlar molt malament
del seu país natal, que és Cuba.
i d'entre cometes president d'aquest país,
que és Fidel Castro.
Jo no sé si val la pena
posar-s'hi amb la mano que mece la cuna,
perquè recordem que quan aquella història
dels espies cubanos...
Històricament era un dels espies, no?
Deien que ell era un dels que,
quan anàvem els espanyols cap allà,
avisava que tal persona va estar a l'hotel,
pim-pam, perquè espiessin què fèieu,
que...
De quina manera ho feia,
i després per fer el xantexisme.
Exacte, exacte.
Doncs deien que ell possiblement era un d'aquells.
Bé, doncs no li deu haver sortit bé,
perquè la qüestió és que ara torna,
però la càrrega contra el seu país natal.
Home, allà ja saps que a Cuba
i tu que has estat,
no ho estan passant massa bé.
No, però tampoc no...
Però tampoc és potser ni un nen a un extrem ni a l'altre, no?
Ni ell, que no és cap eroi allí, tampoc, eh?
També t'ho he de dir.
Clar.
Serà entre la seva família,
la resta de gent, doncs mira, sí,
però no a la mà.
El límio que està en Espanya.
I ja està.
Guanyar-se la vida.
Escolta'm, retomem el tema pijas.
Paris Hilton.
Otra vez, otra vez las pijas.
Otra vez a chica.
Otra vez.
Paris Hilton, que per fi,
per fi ens dona una bona notícia.
Què?
Ara que ja sabem que està compromesa
i que es casarà després de cinc mesos de relació
amb el seu supernòvio,
ha decidit deixar la vida pública.
Es retira de la vida pública.
Això ho has d'avisar, dona?
Ja t'aviso ara.
No, no, no, perquè jo t'aposo el Henderson aquest
que fa l'al·leluia, l'al·leluia, l'al·leluia.
Sí.
Però ara no em dóna temps.
No, no passa res, ja me la posaràs un altre dia,
perquè la qüestió és que ara tu saps el goig que farà,
Sílvia,
quan tu i jo entrem en qualsevol d'aquestes festes
que sabrem que no ve darrere ella.
Tinc una idea.
A veure què et sembla.
Què és tot això?
Oh, happy day.
Ei!
Oh, happy day.
Oh, happy day.
Feliç Quilcom!
Sala de Medio.
És allò que podrem entrar en qualsevol festa,
com et deia,
sense haver de patir,
perquè ella és més alta, més rosa,
més prima i més guapa,
perquè ella ja no hi serà.
A més, es casarà amb un altre París
i que se'n vagin a viure a París.
I es divorciarà i us tornarà a casar,
però el que m'importa...
No, deixa-la, deixa-la, que estigui feliç.
Que sigui molt feliç durant molts anys.
I que ens deixi en paus.
Clar, dona.
Per fi.
I la propera notícia,
que sigui que està embarassada.
Oh, happy day.
Que perdi la cinturilla, que és.
L'enveja, que dolenta que és, l'enveja.
Oh, sí.
Que mala l'enveja, cochina.
Ai.
Ai, esta chica.
Por cierto, que hablando de cosas envidiosas,
que dice la Elena,
que ella es la Elena, la nuestra.
La nuestra, la Elena de España.
La de toda la vida.
És aquella noia que no havíem vist mai a la vida
i que ara hasta la sopa.
Jo trobo que la sopa de lletres,
fons el culler i ets su Elena.
Això és el que deu sentir ella,
el boom del coraçó.
Sí.
De la premsa.
Perquè totes les revistes se li ensen a sobre.
Per això està tan prima, aquesta noia, ara.
Clar, totes les revistes a sobre.
De fet, se li ha acabat la tranquil·litat.
Ja ho vam dir la setmana passada.
Si no volies peixet, no t'haguessis mullat el culet.
La qüestió és que aquesta setmana
ha fet unes declaracions en exclusiva
per un programa de televisió
força reconegut per la seva...
Com ho diríem?
Quan algú ni cap a un costat ni cap a l'altre.
Perquè...
Oia, també ara m'agafa...
Imparcialitat.
La qüestió és que ella comenta...
Jo també estava bona.
Que en cap moment
ella ha estat relacionada amb un home que estigués ocupat.
Quan Bisbal se li va presentar al davant,
l'oportunitat, ella la va prendre
com ho hagués fet qualsevol altra dona,
però que ell era un home lliure.
Que ni ella ho hagués fet mai
si ell estigués ocupat
i que, inclús ho he dit,
tots coneixis a Bisbal,
sabeu que és un buen chico,
és un chico que nunca haria nada d'aquest tipus.
O sigui, si ell no hubiera estado libre,
no se hubiera acercado a mi.
Bueno, això pot ser o no pot ser.
Bueno, la xiqueta,
encara gràcies que ha pogut parlar amb aquesta sobrietat,
no ha hagut d'anar a dolentes
o tirant bolsos contra la gent
o tirant càmeres a terra,
que és el que a vegades els deu venir ganes de fer.
Però la qüestió és que jo l'he vist bastant sencereta.
Deia que ella el que volia era que la deixessin viure,
que estava vivint una relació que per ella era molt bonica,
però que li estaven amargant l'existència
de manera que ella no podia disfrutar.
Jo con él estoy muy bien,
però no acabo de estar bien
perquè no me dejáis, ¿no?
Clar, clar, clar.
I una altra de les coses que també comentava,
Mar, era que li ha sobtat tot aquest rebombori,
d'acord, que diu, d'acord, és David Bisbal,
però home, ara a partir d'aquí és la meva vida privada
i que hagi sortit una sèrie de fotografies
que una de les seves millors amigues
l'hagués traït d'aquesta manera.
Ah, sí, exacte.
Venent les fotografies, que dius,
a veure, m'estan sortint allò que diu,
punyalats per tot arreu.
Ho deia, a més a més.
I clar, no estic veient venir tot aquest rebombori
per la qual jo estic sortint amb un noi.
Al cap i a la fi és un noi.
Encara que sigui David Bisbal, és un noi.
És la meva vida privada.
A veure, tu has d'entendre que avui no ets ningú
i per aquesta qüestió, doncs,
perquè surts amb aquesta persona en concret,
ja tens nom i cognom.
Perfecte.
Tu has de ser conscient del que és la teva vida,
del que fas a la teva vida.
Tothom hem anat a la nostra vida,
a partir de certa edat,
tothom està ja farta d'anar de comies de solteres.
I tant, i tant.
I tothom sabe el que es fa amb un comies de soltera.
I tothom ha tret fotos.
I aquelles fotografies...
Aquestes fotografies no són tan comprometedores
perquè es veu perfectament que aquell xiquet és un boi.
I tant.
Es veu perfectament que és un boi
i s'entén com un comies de soltera.
Aquestes coses es fan.
Però...
Però perquè no eres de la meva vida de Bisbal.
A veure, seria pitjor si ho fes sent la dona
o sent la nòvia de...
Però això no era un noi al llibre, com era en aquell moment.
Això també és veritat.
Cert, cert, cert.
Tota la raó.
El que passa que després de la sota, clar,
ha estat durant cinc mesos sortint aquest noi,
ara estan investigant aquest noi,
i veuràs, ui, el que portarà això encara, eh?
Sempre quan aquest noi sigui de fiar
i no el comenci a inventar coses, també podria ser.
També, també.
Teòricament, les primeres declaracions
que s'ha vist d'ell,
que diu que no, que no té que dir res.
Exacte.
Que el que va passar, va passar i prou, i ja està.
I que amb ell el deixin tranquil,
que ja té prou feina.
La seva vida, com que a més a més ara...
I parlant de vida, esclar, hem parlat d'ell,
a través d'ella, i ara parlem d'ella,
de la xenoa.
De l'altra.
Exacte.
Que és la vista a Mallorca, no?
Exacte.
Estava amb la seva superamiga, Geno,
perquè ara són més amigues que mai,
passant el tràngol com pot a les platges.
Han estat uns dies allò en plan escapada,
flash d'amiguites,
i, bueno, el que esperem és que...
Bé, estiu, és època de gires,
necessitem una xenoa en ple...
En potència, i tant.
En ple, com se diu això,
estic espessa de boca, avui.
Què passa?
En ple rendiment.
Què passa a boca, ma?
Què passa a boca?
En ple rendiment,
perquè necessitem una xenoa
amb la força que ella té en un escenari.
I suposo que és molt professional,
i això no ens ho prendrà,
però el que volem és que ella se senti bé.
I parlant d'un altre triomfiti,
per acabar,
el trio de reyes,
el senyor Bustamante,
que teòricament el van enganxar amb un avió,
fent manetes,
i fent cosetes amb la seva nòvia.
Què dius?
Però, clar, també diuen,
i això ho ha dit ell,
que només feien això,
que feien manetes,
que es donaven un curat a l'altre petó,
que són nòvios,
que és lògic que passi això.
Amb un avió de línia regular.
Exacte.
Un avió que hi havia 150 passagers més.
Exacte.
I clar,
segons diuen,
per una banda,
que va arribar molt més,
que no només va haver petonets i manetes.
Amb un avió.
Amb un avió.
Amb lo incòmode que és.
Això és el que t'anava a dir.
Ja saps lo còmode,
que són grans i amples.
Home,
ell deu anar amb superlujo,
però encara hi ha així.
No, no, no.
És a dir que no.
Clar,
les cadiretes aquestes que hi ha,
perquè jo no sé si s'ho fas,
o si jo...
No, no.
Són cadiretes,
perquè són petitetes,
que depèn de com et mous,
ja no pots...
et quedes allà trabancat
i ja no pots arreu.
Ell deu anar,
doncs,
amb una...
No deu anar amb turista.
Segur?
No,
jo estic claríssima.
Ara està de promoció,
eh?
Està de promoció.
Necessita empasta,
no?
Dubto molt que es dediqui
a fer pel·lícules porno
en plan publicitàries
davant de tota la gent
que està allà
amb l'ordinador portàtic.
I a més a més,
que ara en qualsevol moment,
pum,
te poden fer la fotografia
de rigor i fora.
Jo crec que no.
És lògic que són dues persones
que s'estimen
i que,
lògicament,
en un moment o altre
et vingui de gust
abraçar,
petonejar
o qualsevol cosa
dintre del que,
entre cometes,
el decoro,
et permeti.
però dubto molt
que arribin al tema.
I a més a més deia,
a veure,
he estat durant quatre setmanes
al número un
però ningú ho ha dit.
Us preocupeu
per la història
que si estic a l'avió
o que si no estic a l'avió
però ningú diu
que vingui ara mateix
un munt de discos.
Exacte,
com un jabato.
I tant, i tant.
Bueno,
David,
que facis el que et doni la gana
i que et disfrutis
el que vulguis.
Mar,
un altre pel·lúdiment per ell.
Hola,
és que estem avui.
Que ens a sortim, eh?
Portem un espessor.
Que me n'esquitau,
que me n'esquitau.
Bueno,
què et sembla?
Si per acabar
fem una mica de flash ràpid
perquè tenim un munt
de gent emprenyada,
un munt de gent
que acaba de parir.
Emprenyada, emprenyada?
No, no, no,
embarassada.
Gent que acaba de parir.
Hi ha un munt
de criatures pel món,
venideres
i que acaben d'arribar.
Tenim per un costat
que m'estàs buscant
aquell nen que plora
perquè te veu.
No, no,
perquè te posaré
així, música així,
marxosa en plan ràpid.
Tenim per un costat
la Míriam Díaz
i Aroca
que acaba de donar
llum a la seva segona filla
que es diu Maria
i la té a casa.
Molt bé,
felicitats, Míriam.
Per això no t'hem vist
amb els adorables vecinos.
Ara ja sabem per què.
Perquè clar,
amb aquella panxeta
que em portava últimament
tampoc ja no podia ser.
Tenim, recordem,
encara embarassada
la Raquel Mosquera.
Ai,
de tres mesos i mig, no?
Tres mesos i pico,
diu,
que ja ho estava
quan va donar la notícia.
Tres mesos i pico.
Clar,
el pico aquest deu ser molt llarg,
que deu ser un picotasso,
llarguíssim.
De moment,
això,
segueix embarassada.
Mament Sanz
i Raül,
company de...
Bé,
que ens ha dit,
doncs són bessons.
Ja ho hem dit,
que estàvem embarassada.
Deu metes?
És en plan,
en plan,
xam, xam,
sense donar-se compte,
penalti i gol.
Dos.
Penalti i gol.
I gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Penalti Sanz
i gol Sanz.
Els dos condoms dels nens.
I bueno,
ja està,
de moment jo ho deixaria aquí
aquesta setmana.
que vols que doni més
anuncies de prenyat?
Sí,
coses no.
No en tinc més.
No en tinc més.
Doncs vinga,
deixeu de veure la tele
i vinga,
a per la feina.
Anem a veure la feina.
Mal,
que la setmana vinent
que no estarem.
La setmana que ve
és que és Sant Joan.
És veritat.
T'ho recordo.
És veritat.
I estarem,
de moment,
en aquestes hores,
amb un ressacó,
encara,
que no saltarem del damunt,
perquè jo no bebo,
però...
Però la coca,
qui la posa?
La coca de llardons
o de cireses?
Crema o de xocolata,
que també déu-n'hi-do.
Jo recomano la de Perafort,
eh?
Estàs fent publicitat,
no?
I tant,
aquí els amics de Perafort,
ei,
el forn que hi ha
al costat de l'església,
boníssimes.
La millor coca,
sí,
és veritat.
Però aquí a Tarraona
també fan molt de gària
si col·lapsarem el forn
i quan hi vaig jo estig
ja no n'hi haurà
per fer publicitat.
Que m'ho guardin dos,
que m'ho guardin dos.
I tu què fas,
de crema i xocolata?
Sílvia.
Família.
Família.
Família.
Amb una cosa petiteta
a casa,
poc moviment, eh?
M'ho imagino.
Bueno,
la qüestió és que des d'aquí
tothom,
molta precaució,
la pòlvora,
vigilem molt en la pòlvora
que cada dia n'hi ha molts problemes,
balleu moltíssim.
I compte a la carretera,
que aquesta és una altra.
També, també.
I disfruteu
perquè és la nit més llarga
i per tant s'ha d'aprofitar
molt, molt i molt.
No, la va més curta.
Però jo la fei llarga,
llarga, llarga.
No, perquè tu acabaràs a la platja,
fins que surti...
No, estic a la muntanya,
enguany.
Enguany,
en plan rotllo casa
a la muntanya,
fiesta, saco.
Hasta que salga el sol
y viene el solar en los ojos.
Però la coca la poses tu, no?
La de Lloro.
Jo poso el cava.
Tu!
Tu sabes mucho, eh?
No, no, no.
Tu sabes mucho.
Al contrari, al contrari.
Doncs bona nit de Sant Joan.
Abans, bon cap de setmana.
També és veritat,
que és el que ens queda més apropet.
Ah, exacte.
De la mateixa.
Però ara hi ha d'anar cap allà.
Bona nit de Sant Joan.
Molt bé.
Que vostè la cremi bé.
Oi, oi, oi.
No, ja he dit que de foc poca cosa, eh?
A mi em fa molta...
Allò amb la sequera i tal,
no es pot encendre ni petardos ni res.
No, no, no.
No res, que us ho passeu molt bé.
Molt bé.
Igualment.
I ja ho explicaràs l'altra setmana, eh?
Bueno, això segur, saps que aquí no hi ha quin pari.
I a veure què passa.
Ho gravaré, ho gravaré i serà pitjor.
Trenta.
Lenta.
Mar, gràcies.
A tu.
Ha sigut molt bé, eh?
Ha sigut molt bé.
Que chinchas, Leticia, que a mi me aplauden.
No, no, no, no, no, no, no, no.
La, la, la, la, la, la...
Fins demà!
Fins demà!