El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba, a d'or del català, al millón...
Avi, puja la tortuga, puji, puji, que anem cap a la segona.
Bueno, ja...
Hem de dir que estem parlant de les falles que ja es feien a Tarragona l'any 1936,
i que el primer any va tenir molt d'èxit.
I llavors ja van agafar el grup de valencians, clar, van formar comissions a la mitjalluna,
i llavors hi havia la comissió de la mitjalluna i la comissió de la Rambla.
O sigui que d'alguna manera algú s'ha va animar més i diu, a veure, si com l'any passat va haver tant d'èxit...
Llavors es va anar repartint la comissió, es va anar repartint, arreplegant el que podien i com podien,
i clar, a Tarragona, doncs, això va donar peu a unes grans festes,
com si fos ara quan ve el carnaval, que veus aquesta gran festada.
Doncs allò era una espècie, perquè es donava un cas en proporció de vindre gent de tot arreu.
Van dir gent de tot arreu, veure les falles, i llavors, clar, llavors ja va ser...
Llavors al port ja van fer una altra falla, a la mitjalluna van fer una falla,
i a la Rambla una altra falla.
O sigui, ja n'hi havia tres?
Tres, tres i molt maques, el que jo ara no me'n recordo ben bé, doncs,
quina era primer, segona, la que era un puest o l'altre,
perquè llavors ja vam fer, per exemple, em sembla que va ser a la plaça dels Carros,
que llavors era Francesc Macià, canviaven els noms, no?
Però sempre ha sigut plaça dels Carros.
Llavors, llavors hi havia com una estàtua de la Llibertat, gran, maca,
uns 15 metres d'alçada, pot dir, maca.
I llavors, a sota, a tot el costat, tot de motius, llibertat.
Hi havia la llibertat d'amor, i veies que Dona Inés declarava Don Juan.
O sigui que feien al revés.
Sí, o sigui, diferents parelles, doncs, al revés, saps?
El guarda la presó i el pres fora, o no?
No, no, mais ja té la qüestió d'amor, saps?
I llibertat d'amor, llibertat...
De poder expressar-te, de poder dir les coses.
Sí, sí, sí. Això aquesta, saps?
Allí a la mitja lluna m'han fet una que hi ha unes tres olles,
i a dalt hi havia, no sé, un motiu, una figura, no recordo qui simbolitzava,
que allò també era com si fos un homenatge a l'olla barrejada,
amb les olles, d'aquestes, d'això.
Però no passava per allà l'autoritat competent per dir
això no havia d'haver-se posat abans que sortís?
No, perquè dintre de... hi ha una cosa,
és que a vegades hi ha una cosa que escufori,
és la llibertat amb el llibertinatge.
Llavors hi havia llibertat, en la república hi havia llibertat,
però llibertat normal, correcta, no hi havia el que hi ha ara,
a més ja tarda hi ha una llibertat potser que s'ha confús
amb llibertinatge algunes vegades.
Vull dir que...
Jo crec que més que llibertinatge és falta de respecte, segons a què, i a qui.
Jo sempre ho dic, que el principal no és la falta d'educació,
és la falta de respecte.
Doncs hi havia això, saps?
Vull dir que...
I és clar, amb una ironia, una cosa...
Aquí a l'Escudella també hi havia altres motius, vull dir que...
Això et dic el símbol principal.
Sí, sí, sí.
I a la Rambla també hi havia unes columnes i un d'això amb una quàdriga a dalt també,
però totes les que feien aquestes falles tenien un algo romà,
algo que recordés Tarragona com a capital romana, saps?
Com a dir, tots i siguem el d'allòs, per exemple...
Però sempre recordava alguna cosa, sí.
I clar, i llavors, clar, llavors què passava?
Que cada barri, cada comissió portava unes bandes de València.
I llavors inclús feien un desfile per totes les falles.
Bande!
Juntes, les bandes, tal com fan...
I feien una rua, llavors, gairebé per tota Tarragona?
No, tota Tarragona, no, fins a la Rambla, on hi havia les rues, sí, sí, les falles,
i tot aquest d'això, i després inclús una d'això de, com si diguéssim,
una cabalgada de carrosses, també carrosses, en diferents d'això,
amb carrosses tot ben...
Ben engalanat, ben posat, ben bonic.
Sí, i la gent, i els valencians disfrutaven, els d'aquí d'ells,
vull dir, una harmonia i una cosa, doncs, unes festes...
Va ser fantàstic.
Molt populars, unes festes molt agradables, perquè, doncs, la gent...
I també si hi ha el costum de la coca, avia, o no?
Això va venir desfèl?
Això són coses ja, són coses ja més particulars,
perquè últimament s'han manifestat algunes festes,
més aviat amb interès, perquè, clar,
a Sant Joan l'interès és dels pastelers.
Sí.
Si és una altra festa, si és el dia de l'amor, els joies.
Si és quan era Pasqua, els esperdenyés.
Vull dir, tots han tingut la seva cosa, no?
Aquell temps...
No, però, clar, és allò que dius, sempre que arribes a Sant Joan,
sempre hi ha algú que t'arriba amb la coca de Sant Joan.
Ara sí.
Jo dius, la coca de Sant Joan.
Sí, home.
O una mica de moscatell, de vidols, per compartir, no?
Sí, inclús jo me'n recordo.
O cava, que ara ja també hi ha molta gent que...
Sí, sí, sí.
Mira, anem al cava.
No, llavors, llavors hi havia dos o tres magatzems de vins, al Port, als Cens Calas i al Sant Miquel,
que allí anava la gent a comprar a Granel el cunyac, la mistela, l'anís...
El vi del Priorat, me'n recordo jo, avi, d'haver comprat.
Sí, també.
Sí, llitres del vi del Priorat.
Hi havia dos poes, tot i tot el vi del Priorat, hi havia d'altres poesos a Tarragona
que la gent anaven perquè, doncs, hi ha d'això, no?
Vull dir, que llavors se gastava més això, mosquatell, mistela, anís...
Sí, sí, sí.
Vull dir, aquelles gotetes d'anís, que jo me'n recordo que el pare de fer posar la cullereta
per omplir-la i el posar a mig de cantar-la i, clar, a vegades costava més d'un fill.
No, són coses d'aquelles que...
Petits trucs, no?
Vull dir que totes les cases tenien això, tenien la seva botella d'anís, la seva botella de mosquatell
i el conyac, dic, era...
Llavors, s'agafava les cadiretes, s'estava per al carrer a viure la festa...
Si no, i a casa, i el que sigui, no?
Perquè llavors el que es gastava més era, com sé si argenta, begudes fortes, aquest cafè
i els bars, per exemple, cap dalt la cabeda, aquest...
Bueno, la cabeda llavors no era la cabeda perquè encara hi ha d'altres bars per allà dalt.
quan anaven a la feina al port.
Els portuaris sempre passaven abans d'anar al port...
Sí, sí, a treure sacs...
A fer la copeta, saps?
Agafar el to, no? Agafar el to.
D'absenta, o d'això, a la manqueta de nís, el que sigui, això...
Així com els pescadors, per exemple, eren més llèpols que abans d'anar a la mar
a fer la seva pasteta i la seva...
Cadascú tenia els seves costums, no, no, i tant, i tant.
Depèn del que deixes.
I tornant una altra vegada dintre que eren les falles, quants dies duraven?
Perquè no sé, durava potser el dia de Sant Joan només, i feia la cremada i això s'ha acabat?
No, no, no, per exemple, la festa començava el 22, 23 i el 24 la cremada.
Va, perquè poder disfrutar aquests dies perquè la gent que vingués de fora podeu veure-la.
Clar, jo pensava, si ho posaven només el dia de Sant Joan,
que això seria molt precipitat perquè tothom vivia corrents a marxar.
A València les munten uns dies i la cremada la fan l'últim dia.
Exacte.
I per això et dic que llavors la companyia de Ferrocarril va posar aquest tren,
va posar aquests trens a última hora perquè la gent de la part de Lleida
o de la part de Tortosa o d'aquests puestos de per aquí,
més van venir de la part de Barcelona, no venia tanta gent.
La gent de Barcelona més van vindre per quan van fer la Setmana Santa i tot això, no?
Però aquests de les falles, més aviat, eren de la part d'aquí de Cambrils,
Ametlla, Ampolla, Tortosa...
Com que hi hagués tota la banda de l'Ebre.
Sí, llavors hi havia un tren també que era el Mixto,
que era mig sanger i mig això, saps?
I per això vam posar trens fins a les 12 de la nit
perquè pogués la gent veure la cremar.
Clar, clar, clar.
Hi havia algun indult o no?
S'indultava amb algun ninot?
No, no.
No?
Si se cremava tot.
Jo aquí a Tarragona ho cremés tot, eh?
No ho recordo, ara no ho recordo,
perquè llavors, si s'hagués dit dultat,
hagués quedat en un museu, un llàstic o altres.
Exacte.
O sigui, perquè seria una llàstima, no?
No, no.
Perquè, clar, aquí a Tarragona,
és allò que dius, mira,
que podria haver guardat alguns trossets,
o ja tenim fotografies,
perquè fotografies sí que sé que m'ho ha ensenyat,
però no...
Sí, sí, les volia portar,
però com que hi ha anat un llàstic o una cosa i l'altra,
se m'ha descuidat...
Ens ho porti demà, eh?
Ja les portaré.
Ens ho porta demà
i demà, més o menys,
del que podem veure, comentarem.
Demà, perquè ara m'ho he deixat, ja...
Bé, ja ho farem, ja ho farem cap.
Si ho porta demà, perfecte,
si no, ja ho farem en un altre moment.
Llavors, sí, podria dir,
cada una que es va fer,
la que es va fer
i el que es va deixar de fer, saps?
Doncs, avi, hem de tornar demà, eh?
Molt bé.
Gràcies.
Adeu-sia, fins demà.
Sortia la part, els nois de Calella, feien un cremar,
mans a la guitarra, solien cantar, solien cantar.
Visca Catalunya, visca el català.