¡Nos casamos y nos embarcamos!
Andrés, Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
No, que és dimarts avui, 25?
Sí, ja fa un mes.
De què fa un mes?
D'acabar a ser Nadal.
Ostres, sí, eh?
Eh, ja ha passat?
Oh, ja ha passat un mes.
Imagina't.
Que dèiem, ben Nadal, menjarem el gall.
Ja està menjant el gall i la gallina.
Canta-ho pel final d'aquest any.
Bé, deixem-ho.
Deixem-ho aquí perquè estem fent la pel·lícula en plan radiofònic
de Niki, l'aprendit de bruja.
Una pel·lícula de dibuixos animats, una pel·lícula japonesa,
amb un argument molt divertit.
La visió és fantàstica, però aquí ens ho hem d'anar imaginant,
cadascú que s'imagina la seva manera.
I hem de dir que Niki és una bruixeta que està en una ciutat
desconeguda per ella, fent un any de pràctiques,
perquè totes les bruixetes, quan compleixen 13 anys,
hem d'estar en una ciutat, que no hi hagi cap més bruixeta,
fent un any de pràctiques, però de bruixeria blanca.
I a més, hem de dir que hem de marxar i hem de deixar la seva família,
que també això, pobres, també costa.
Llavors, vol dir que ella ha d'estar fent el bé
durant tot aquest any i anar coneixent la gent
per saber com reacciona la ment humana
i el comportament de les altres persones.
Bé, la nena, al final, aterrat, per dir-ho així,
amb un matrimoni, que la senyora està a punt de tindre un petitet,
que tenen un forn, venen pastes, venen pa, com és lògic,
i la senyora i el senyor li ofereixen una habitació
que tenen al pati de darrere,
s'ha de pujar a les escaletes i allà hi ha aquella habitació,
una habitació només per ella.
Bé, ja ha arribat l'endemà de la seva arribada
i que li han donat l'habitació,
i la nena surt al carrer de compres
per portar alguna coseta a casa,
perquè l'únic que li donen és l'esmorzar.
I el telèfon, si l'ha de fer servir
per a les seves coses, de fer recadus,
i l'habitació, tot això de gratis,
amb la condició que ella ajudi una miqueta
a la senyora a la botiga o a la casa.
Bé, a la que la nena ha anat a fer les compres
amb el seu gatet per l'anchín,
que només s'entén amb ella,
i arriben a casa, es troben amb una agradable sorpresa
que Osono, que és el nom de la fornera,
l'està esperant per donar-li una bona notícia.
Oh, Niki, justo a tiempo.
Hay una señora que quiere que le hagas un servicio.
Es tu primera clienta.
¿Clienta? Oh, Dios mío, vuelvo enseguida.
Ah! ¿Dónde está el mapa?
La bruixeta puja corrents l'escala,
ensopega abans d'arribar a la taula,
no cau per molt poquet,
deixa les bosses sobre la taula,
agafa el mapa,
agafa la seva escombra que li serveix per volar,
i se'n va corrents a la tenda
per atendre la primera client,
que segurament li demanarà algun encàrrec
de portar alguna cosa,
o sigui en pla mensageria,
però, esclar, ella té la gran avantatge
de poder volar, de poder volar...
Li portem volant, eh?
Carai, aquí sí que ho pot dir-ho.
Escoltem, escoltem la conversa que tenen.
Parece muy buena.
Oh, esta señora es clienta nuestra
y estábamos hablando ahora mismo
de tu servicio de mensajería.
Qué niña tan encantadora.
Me llamo Niki, señora.
Osono me ha contado maravillas de ti.
¿Podràs entregar esto para esta noche?
Sí, lo haré.
Es el regalo de cumpleaños de mi sobrino,
pero me ha surgido algo en el trabajo
y no puedo asistir a su fiesta esta noche.
Mentre estan parlant,
Gigi, el gatet negre de Niki,
s'ha anat apropant a l'enviu
que ha de fer la senyora.
És una gàbia rodona,
com si ho fos per ocells,
va tapada amb un drapet,
però la miqueta d'escletxa que hi ha,
ell veu que a dins hi ha un ninot de peluche,
un ninot d'aquests plers de cotó o de palla,
el que sigui.
Resulta que aquest ninot és un gat negre
igual que Gigi.
Es veu que en aquells moments
està de moda aquests gatets negres
perquè hi ha la tasseta de negre,
hi ha aquest peluche de negre
i, esclar, el gatet es queda una miqueta parat.
Ya se lo llevaré, se lo aseguro.
Dígame sobre el mapa donde quiere que lo entregue.
Eh? Vaya soy yo.
¿Seguro que no es demasiado lejos?
Puedo ir volando directamente desde aquí.
¿Y cuánto me va a costar?
Ah, bueno, no había pensado en el precio.
Ah, ¿qué te parece esto?
Espero que sea suficiente.
¿Qué opinas?
Ah, todo esto es para mí.
Es estupendo, gracias.
En el carrer veiem el jove Tongo,
aquell noiet que primer anava amb bicicleta
i la va salvar amb ella del guarda,
després anava amb el cotxe, amb els seus amics,
exacte, però aquest cop torna una altra vegada
a anar sol i pujat amb la seva bicicleta.
de sobte veu a Niki que s'aixeca volant,
perquè Niki ha sortit al carrer amb la seva escombra,
amb el seu gatet i l'encàrrec que li han donat
i va marxant ja per complir precisament aquest encàrrec.
El xiquet para justet al costat del forn,
on està a fora al carrer Osono, la fornera,
i els dos veuen amb el cel el vol de Niki i Gigi
amb un dia claríssim i ple de sol.
Es una chica increïble.
Sin lugar a dudas.
¿Qué puede contarme sobre ella?
Mentre aquests dos personatges parlen,
acompanyarem a Niki i a Gigi, el gat que parla,
amb el seu vol en aquest dia d'aquest sol tan lluminós.
Hace un tiempo maravilloso para volar,
pero creo que estamos volando muy alto.
estás mejorando mucho en tu forma de volar.
Sí, eres capaz de volar cada vez más y más y más alto, ¿verdad?
Oye, Niki, ¿cuánto piensas subir?
Este es mi primer encargo y no quiero que me pare ese guardia de tráfico.
Niki ha anat pujant, pujant, pujant, pujant.
Es veu tot el paisatge com si tingués el mapa al natural,
les casetes a baix, el mar de davant,
les carreteres que s'aparten de la ciutat,
les casetes que hi ha pels voltants.
Llavors, Niki consulta també el seu mapa de paper,
comparant-lo amb l'estructura real del paisatge.
Veiem el seu mapa i comparem el paisatge,
que, esclar, lògicament és igual.
Així ella descobreix el correcte camí
per complir el seu primer encàrrec.
No mires ahora, pero hay un avión volando debajo de nosotros.
No subiré más alto, Gato Miedica.
Solo quiero comprobar el mapa.
Veamos...
Sí, está justo al pasar el cabo.
¡Allá vamos!
¡Uh!
¡Uy!
Está empezando a gustarme más esta ciudad.
Y yo estoy empezando a marearme.
Escribiré a mamá y papá sobre mi nuevo negocio.
Niki i Gigi van volant
per sobre dels cotxes que circulen per la carretera,
per sobre dels ben cuidats camps dels pagesos,
el seu destí queda una miqueta allunyat de la ciutat.
Caramba!
Una ben formada banda de patos salvatges
passen volant a prop d'ells.
Lo que viene detrás, gansos salvajes.
Y nos acompañan.
¡Hola!
¡Hola!
¡Hola!
Parecen muy enfadados.
Dicen que van a volar más alto.
Al parecer se acerca una ráfaga de viento.
¡Apárrate, Nicky!
Ai, carai, que em sembla que aquesta vantada que s'apropa
ha portat conseqüències.
Andrés, sempre ens ho deixem així, eh?
Sí, sí. Demà sabrem què és el que ha passat
amb aquest xiscle que ha fet la Nicky
i l'espant que porta a sobre el Gigi.
Perquè, a més a més, en aquests ocellets...
Ocellots, diria.
Però aquests ocellots no els fan mal.
Però l'ha avisat, d'alguna manera.
El gatet ha sapigut que algú s'estava apropant
i li ha dit, Nicky, puja, que ve una aventada molt forta.
Això no serà culpa de l'avió que havia passat abans, no?
No, no, no.
T'haurà que veure, perquè l'avió precisament anava molt baix.
En la pel·lícula veiem que l'avió va per sota de la Nicky.
O sigui, que ella va molt alta.
Aquesta xica, aquesta xica, a veure, no mira quan surt de la botiga, ara.
Sí, bueno, esclar, per això ha de fer pràctiques.
No solament per la gent que té el voltant.
És una mica perillosa, que t'ho d'anar, eh?
Li hem de posar la L, eh?
Sí, si no, per ella mateixa, saps?
S'acaba el temps.
Demà es tornem a trobar.
Gràcies.
Adéu.
Adéu, bona tarda.
Bona tarda.