Hola, bona tarda, Núria.
Doncs sí, tenim l'Avi Ramon, que feia molt de temps que no sabíem res d'ell.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
L'Avi Ramon que amenaça'm tornar a les zones de Tarragona Ràdio
i amenaça'm un espai que vol continuar removent la memòria de Tarragona.
És així, no?
Home, Tarragona és una capital,
i ara aquesta lluita que diem de capital o no capital...
Home, si de lluita, lluita...
Ja comencem aquest vent, això.
Bueno, jo crec que Tarragona a vegades no està ben interpretada,
perquè uns lluiten per una cosa
i uns altres tenim el sentiment de la Tarragona,
que hem viscut, de Tarragona, que és.
La que és, verament, patrimoni i cultural.
Aquesta cosa, prescindint-ne de la política, per exemple,
i dels interessos que puguin haver en diferents ciutats o el que sigui,
Tarragona sempre serà Tarragona.
I Tarragona, com siguéssim com a base,
a part de quan els romans i tot el que sigui,
sempre hi ha hagut...
Tarragona ha estat, potser, no dividides,
sinó que quasi convivint en tres parts.
Els parts més importants eren, per exemple,
la part alta que diem,
on hi havia un caràcter.
Hi havia uns que hi havia els pescadorets
que anaven a la rebessada a pescar amb l'artet,
els que anaven al port, aquells altres...
Que anaven a la punta del miracle, que també baixava molt.
Sí, sí, allà anaven a pescar l'artet.
Exacte, exacte.
Una barqueta i ja està.
Llavors et trobaves també, per exemple,
diferents oficis de la part dalt.
Hi havia, per exemple, una fàbrica de somiers,
hi havia uns calderers,
hi havia uns oficis determinats allà.
El centre, diciem-ho, perquè el centre és el que diem...
Hi havia una mica de tot, hi havia un pot i pot,
una barreja bona.
Hi havia una espècie de separació.
Llavors venia la part de Marina, que deien,
com si haguéssim des de la plaça de la Mitjalluna,
fins al plaça dels Infants,
tota aquella part era un altre poble,
una altra part diferent,
amb uns altres caracters,
amb uns altres tipus de negocis,
un altre tipus d'oficis,
com que també intervenia, hi havia l'estació,
que llavors també hi havia un tren que anava...
Però no m'ho expliqui encara,
encara no m'ho expliqui, que això hem d'entrar?
No, això és el que estem dient de la Tarragona.
Ja hi ha, no, no, però jo dic perquè la gent sàpiga
que tot això ho anirem explicant.
A poc a poc, no m'ho expliqui ara,
que si no malament hem de guardar...
No, no, després jo explicaré les coses de cada lloc d'aquests.
Jo em pensava que ja començava,
jo és que ja el veia, ja el veia ficat,
ja el veia posat en feina...
Ara jo faig un resum,
ja faig un resum, un tren que anava a Tortosa i portava molt...
En fi, una sèrie de...
Després hi havia el barri de Pescadors,
que eren un altre caràcter diferent.
Però que estava dins d'aquest altre segon.
Però tot era Tarragona.
De l'últim, per entendre'n.
Però jo vull dir que tot era Tarragona,
un al nord, l'altre al sud,
i l'altre a l'altre costat.
I aquesta era la Tarragona que va fer Tarragona com a capital
i sempre ha sigut capital d'aquesta cosa.
Ara, doncs ara, ja que tu m'invites,
m'inviteu aquesta cosa...
I la Núria també, eh?
Sí.
Estem aquí face to face, mano a mano, les dues.
Ara hi entrevista amb altres dues,
entre tu i la Núria.
Doncs jo aniré explicant petites anècdotes, històries,
d'aquests oficis, d'aquestes tendes, d'aquests bars,
d'un lloc i de l'altre.
I llavors, en llavors de fer tota una entrevista o el que sigui,
anem explicant una miqueta de cada cosa,
recordant aquestes coses de Tarragona.
I ara ve el bo, perquè teòricament nosaltres,
l'avi Ramon només el teníem un dia.
I clar, nosaltres vam dir, home, un dia...
Un dia, un dia 20 minuts,
millor, cada dia uns 10 minutets,
anem comentant, anem parlant,
posem alguna altra musiqueta,
alguna altra avenera,
que sempre, jo crec que sempre ens agrairà,
això de les aveneres, eh?
Sí, sí.
Perquè a l'avi no li agrada, com ja sabeu.
Jo crec que sí que queden alguns d'aquests...
Els nostres vients fidels,
que saben que l'avi Ramon és un fill predirecte,
jo crec que del Serrallo,
a banda de Tarragona,
que és un altre tarannà,
i que, clar, allà el van mig robar,
el van mig segrestar,
i es va quedar per allà pel Serrallo,
i clar, això de les aveneres a ell li tira molt, eh?
Sí.
I posarem música d'aquesta,
podrem parlar, podrem començar.
Sí, perquè jo sé que tu,
quan volies robar el cord,
no em deies res,
bom, però una avenera,
i llavors ja entries...
I ja frenava, eh?
Ja frenava.
Es notava molt, eh?
No, és que passa una cosa,
és que a les aveneres hi ha música per a tothom.
Sí.
Per a tothom.
Però una música que quan estàs,
em segons quin estat te trobes,
una avenera et recorda uns sentiments.
Si no és sentimental,
és com si toquessin un buggy o...
Sí, sí, qualsevol altra camisa.
Ara, quan, per exemple,
estàs en un moment així,
que trobes un moment sentimental,
una avenera,
te pots recordar moltes coses
del teva vida.
Moltes coses,
perquè et pots recordar-te un viatge,
uns moments romàntics,
uns moments d'enyorança,
o sigui,
que una avenera
sempre serà una música,
doncs,
que ja ve,
ja ho dic,
una avenera,
és ve de l'Havana,
un país,
doncs,
on hi ha molts records.
Home,
va estar el meu avi,
ja ho deia la cançó.
Veu?
Jo te la vaig estar-hi.
Veu?
És el que li deia
que va ser el meu avi.
Vull dir que hi ha una sèrie de coses
que si se miren
amb tranquil·litat,
per exemple,
el cas,
el cas és aquest,
que, per exemple,
si un rato que estàs d'això,
te sentes tranquil·lament
en un racó,
tanques els ulls
i poses sons
quin tipus de música,
te recordarà coses.
I tant,
i tant,
i tant.
I marxar una miqueta
d'aquesta tensió,
que si això,
que si això,
no,
hem de fer això
i recordar altres temps,
recordar coses que són agradables
i recordar sempre Tarragona,
que ja saps tu,
quan parlàvem,
doncs,
de racons de Tarragona.
Exacte.
I ara que tenim la Núria,
que també comença a estar
començant a manorada ja de Tarragona,
li hem d'ensenyar els racons
i les coses que hi ha a Tarragona.
De mica en mica
anem baixant cap aquí.
De mica en mica
anem baixant cap aquí.
I una altra cosa
que anava a comentar
a tots els ulls de Tarragona Ràdio,
que a veure,
no podran tenir línia directa
amb nosaltres,
agafar el telèfon
i trucar-nos
i poder parlar directament
amb nosaltres.
Però el que sí que poden fer
és si durant alguna de les xarres
o que parlem amb l'Avi Ramon
i ens volen dir
algun dia alguna cosa,
que ens truquin
i encara que no sigui l'hora del programa,
que ens ho deixin apuntat
i un dia l'Avi Ramon i jo comentarem.
Sí, sí, sí.
Jo vaig conèixer
una botiga
que ja no està a Tarragona.
Sí, sí, sí.
Jo el que...
Que hem perdut moltes botigues,
Avi, també això ho comentarem
ja a viestem.
Jo el que enyoraré
serà aquest contacte directe
que tenia
amb la gent de Tarragona
que parlàvem.
No, el tindrem,
a vi, el tindrem.
Però al mateix temps
sí que ho diria això.
Serà diferent.
Que enviessin una noteta
recordant coses,
insinuant coses,
coses que jo llavors
potser enganyament
no hi penso
i recordaré.
Per això...
Vull dir, tindre el contacte,
encara que no sigui de tu a tu...
I a més a més
ens ho podrem estudiar i tot.
Sí, sí.
Perquè algunes vegades,
moltes vegades
a l'insíto,
a l'estar...
Sí, sí.
No recordes del tot
tot el que t'agradaria dir?
Sí, sí.
Noms, principalment...
Jo no sé
que em faig bé allà ara o què,
però hi ha moments
que, bom,
me'n marxa un nom
i me'n recordo
i me'n recordo
cap d'unes hores.
I clar, en aquell moment...
És que estàs durant cap enrere,
a vi.
No, és que en aquell moment
posaré de gravar-ho,
te'n recordaràs d'aquell nom
i dic...
Doncs bueno,
que facin això.
Això no ens passarà.
Que truquin,
que expliquin,
que diguin
i llavors farem un comentari
sobre aquella cosa.
Correcte.
Perquè Tarragona té moltes coses
i hem fet moltes coses
encara que no ho sembli.
El que no sé
si us heu fixat
però no hem comentat
ni quina hora
ni quin dia començarem.
Sé que a partir de dilluns
ja començarem a fer alguna coseta.
A partir de la setmana vine
ja tindrem a l'avi Ramon
ja en l'horari fixe
i ja us anirem anunciant
perquè estigueu al kit
i si allò que dèiem abans,
si voleu comentar qualsevol cosa,
ens voleu dir
doncs allò que dèiem.
Doncs jo recordo
i m'agradaria que l'avi Ramon
me parlés
d'una cosa que va passar a Tarragona
en tal dia
o una botiga
que hi havia a Tarragona
i que ara ja no sé.
A veure que recordo
i d'això, sí.
Exacte.
O jo parlo d'una botiga
que aquell barri
aquell barri
ens comenti
alguna cosa que nosaltres
perquè jo, per exemple,
alguna botiga del carrer Major
jo sé que hi havia aquella botiga
hi havia aquella altra
per de Nèvia i l'altre
però, doncs clar,
un veí
pot explicar anècdotes
d'aquella cosa.
Encara cosa, clar.
Pot acabar de sentar-nos
una mica de més.
Que la gent les coneixem.
Sí.
I jo crec que no hi ha de ser
l'avi Ramon
que ha de fer els comentaris
i les coses de Tarragona.
Crec que hem de ser tots
tots treure coses a Tarragona.
Exacte.
Remoure la nostra memòria.
Sí, sí, sí.
És el que dèiem abans
una mica al principi
de la presentació
d'aquests nous espais
val i la redundància
que es faran
a partir de la setmana vinent
amb l'avi Ramon
que és d'alguna manera
recordar coses
que han passat a la nostra ciutat
i qui diu botigues
i que diu
allò que dèiem abans
parts de Tarragona
actes fonamentals.
On feien balles
que venen a Tarragona
coses que a vegades
doncs això
no ho sé
el punt de referència
de cos de Tarragona.
I si alguna vegada
allò que dius
és mira
doncs no per telèfon
i m'agradaria enviar
per carta
també ens ho podem fer
i si no
per internet
o que ens ho apropin
aquí a la ràdio
directament
avi
i si algun dia
trobeu l'avi Ramon
per mig de la rambla
doneu-li en mà
què és vostè de la ràdio
que això li vam preguntar
moltes vegades
que és l'avi Ramon
de la ràdio.
A vegades m'havia trobat
a alguna botiga
i aquell el despedit
bueno
senyor Ramon
no perquè no m'agrada
que em diguin senyor
perquè llavors
saps què passa?
T'acostumes a dir
senyor
i quan te dius
com dius?
Em dic senyor Ramon
i clar
queda fora.
És que a més a més
se recorda aquella cançó
i no.
i Ramon
senyor Ramon
empaita
ja no
això ja ha passat
ja n'estem
ja n'estem
els anys són per empaitar criades
i coses de coses
ara
el que passa
és que llavors
ser un punt de referència
per coses
i per això
me trobem una
i jo
que és l'avi Ramon
és que per la veu
per la veu
l'he conegut
i a vegades
em trobo pel carrer
per exemple
que a mi em sap molt de greu
Martí
o avi
tal
i jo en aquell moment
no sé qui és
aquella persona
i em sabria
doncs
si escolti'm
vull dir que
jo escolti'm a la ràdio
i soc tal persona
que no
que no es quedin
que si em quedo
amb dubte
que no és que jo
al contrari
jo apreixo
tota la gent
em crida
i em saluda
és el que dèiem abans
avi
que la memòria
té un límit
que no estem fets
com els ordinadors
i encara així
els ordinadors
però a mi
una de les diferencions
més grosses que tinc
és aquesta
que la gent me saludin
que parlem
i tant
escolti'm
m'agrada
m'agrada
doncs com podeu veure
continuarem estant
en contacte
a diferent manera
però en contacte
a mi m'agrada ser amic de tothom
si algú no vol ser amic meu
és problema seu
ja no entrem
avi
aquí ja no entrem
jo m'agrada ser amic de tothom
això mateix
avi no ens queda més temps
ho hem de deixar aquí
i hem de dir que a partir
de la setmana vinent
que començarem amb l'avi Ramon
que a partir de les 4
i fins al 2 quarts de 8
que fem els ja tardes
que estiguin a escoltar-nos
bueno ja ho saben
i a més
tenen avantatge
què?
que si volen tanquen
i no s'escolten
no
que no doni idees
però escolta
vull dir
vull dir
que no soc agressiu
al contrari
que dono facilitat
a la gent
ara
que llavors passen
llavors hi ha un altre problema
per ells
perquè llavors ja m'agrada
no haver escoltat
el que hem dit
i després es perdran
perquè no se n'agrada
però anem
deixem-ho
deixem-ho
avi Ramon
moltíssimes gràcies
i a partir de la setmana vinent
aquí a fitxar
tot els dies
de estar en companyia vostra
una altra vegada
a veure
i això em dóna
més satisfacció
ara no podrà marxar de vacances
aquestes coses
que fa de tant en tant
el que passa és això
saps que clar
ara ja entre la Núria
la Núria
que per un costat
i d'altre per l'altre
doncs
em portaran un control
i tant
i tant
però com que ja
posarem la màquina
de fitxar aquí a la porta
i cada dia
clic clic
com que ja no em descontrolo
doncs ja
ui
això ho podíem també
parlar llarg
i els tens
avi gràcies
molt bé
adeus dia
bona tarda
adeus