El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va...
Tornem a encetar la Sant Moana i tornem a donar la benvinguda a l'Avi Ramon.
Avi, bona tarda.
L'Avi es posa els auriculars, que així pot sentir una mica...
Li agrada aquesta avanera a vostè, no?
Molt, molt.
Les avaneres en general.
I saps què passa?
Incluso tinc jo una postal, una foto, on el barco aquest que es va ensorrar dels americans
està davant allà a Cuba.
Quin barco que es va ensorrar dels americans?
Aquest que parla...
Sí, el que parla l'Avanera.
L'Avanera, que va ser l'excusa dels americans d'entrar en guerra,
perquè clar, llavors que es bastanya d'això,
i clar, amb l'excusa que van enfonsar, que van ser els catalans els que van enfonsar aquest barco,
va ser quan va vindre, doncs, ja la guerra contra...
Va ser quan van entrar els americans, com sempre entren,
els puestos, m'entens?
I va vindre...
Fent soroll.
Va vindre d'aquí.
Per això, deia, aquesta cançó, un dia la seguirem tota per recordar això d'aquest barco.
Vale, vale.
I com que tinc una foto, com a cinc, de l'època,
em fa gràcia quan...
Per això m'agrada d'aquesta manera, perquè, doncs, hi ha aquests records, saps?
Perquè allà està just davant del malecó, saps?
I està bé.
I com que hi ha estat, doncs, te fa gràcia recordar també, com moltes persones,
hi ha moments de la vida que un fet, un d'això, li recorda coses que han passat.
Les fotos, és curiós, eh, les fotos, el document gràfic, no?
És bonic, després quan...
He desapostat unes quantes històriques d'allà, de com vivien,
i en aquella època va passar aquestes coses, saps?
I mires i veus, doncs, que era una altra època.
Parlem d'una altra època a Tarragona,
i continuem amb el tema de la setmana passada,
perquè parlàvem de cinemes i teatres,
n'hi havia moltíssims, em van recomptar, jo em vaig perdre, però cinc o sis,
i ens en van deixar encara, no?
Ens en quedava algun.
Sí, sí, sí.
El que jo ara voldria dir una cosa, i és que els que ens escolten,
suposo que ens escolten, no?
Jo crec que algú hi ha a l'altre costat.
Si algú ens escolta, que ens envia una nota també d'algun fet,
alguna cosa, que ho comentarem, ho parlarem,
o dir, escolta, Gabi, recorda, o recordem, o parlem de...
Jo llavors encantat, perquè llavors ara parles, parles, parles,
i potser hi ha moments de coses que tu no hi caus,
o potser dius, no tinc problemes...
Però fos bonic també, que canviéssim, eh?
Doncs deixi'm recordar l'adreça, és Avinguda Roma 5B,
Tarragona Ràdio, telèfon 977-24-4767,
i l'adreça electrònica pels més modernos,
Tarradio, repeteixo,
Tarradio, amb dues erres, arroba, tinet.org.
Ja està, ja està recordat.
Doncs seria molt interessant, eh?
Ens faria molta gràcia poder...
Això, tinc aquest contacte amb els clients de coses,
perquè a vegades parles d'una cosa,
potser hi ha un fet que no hi caus,
i en canvi és bonic de comentar, m'entens?
Vull dir que és interessant, és interessant.
Avi, doncs això, records, parlem de records,
ens quedava un cinema, m'ha comentat, dius,
no vam tenir temps i se n'ha de passar una.
Un cine que va ser molt modern,
una planta baixa, molt senyor,
que anirien el Femina.
Femina?
El Femina, que era aquí on hi ha l'Ajuntament Nou,
la Rambla, on hi ha l'Ajuntament,
hi havia aquella casa de mòbils, d'aixòs...
Ah, l'edifici nou de l'Ajuntament, allà a la Rambla.
Sí, doncs allà hi havia aquest cine.
Escolta, un cine on les acomodadores...
Hi havia acomodadores amb un vestit tot elegant...
I estem parlant de la mateixa època
en què també hi havia dels dos altres cines,
el Tarragona...
Sí, sí, sí, i l'altre i l'altre...
O sigui, la Rambla plegada de cinemes.
Sí, sí, sí.
No parlava de crispetes, que devia fer tota la Rambla?
Sí, sí, sí.
No es gastaven crispetes, llavors.
No es feien?
No, no, no.
Però algun tipus de xutxeria?
Més aviat, més aviat, es tirava més aviat cacaus,
saps com dir cacaus, xutx, algunes coses d'aquestes.
I és curiós perquè aquest cine, tot i ser tan elegant,
perquè era un cine molt elegant...
Però hi entrava tothom?
O et miraven de dalt i baix a veure com anaves vestit?
No anaves, però tu mateix et miraves, també.
Clar, segons com ja no hi anaves.
I va ser curiós perquè una vegada
a tothom hi havia gamberros,
o gamberrades, el que sigui,
i es veu que uns nois
van agafar aquestes boletes fètides,
allò que fa aquella pudor.
I és el que dintre del cine
van tirar-les a rebentar-les allí
i va tindre que evacuar el cine.
O sigui, per aprendre d'això,
van dir que sortia la gent
perquè no podien aguantar la pudor
que feia aquella cosa, saps?
Vull dir que sempre hi ha hagut coses,
i tot sent un cine,
puguem dir, aquí no, també.
Inclús, inclús una anècdota molt d'això,
una parella la van multar
perquè es feien petons dintre del cine.
Ara li anava a preguntar jo això,
a veure, això que s'acena a dir
era veritat o no,
que la gent anava al cine,
aprofitava.
Anar al cine, les parelles...
Però normalment les parelles,
així com, per exemple,
quan venia a la fira
i al teatro argentino,
que era el començament,
que quan va aixecar
la cama i la faldilla
quedava més d'això,
i era un teatret ja una miqueta
així atrevidet,
llavors sí,
les primeres files
eren pels...
dicem-ho.
Sí.
Per la tercera edat
o joanets, saps?
Aquella cosa d'això.
En canvi, als cines,
les butaques
que anaven més
buscades
per les parelles
eren les últimes.
Clar.
Les últimes,
que a vegades
on s'anien la llum del cine
encara hi havia algú
que estava
al migo fent-se la respiració
boca a boca,
en fi,
però sempre aquestes
eren les últimes,
o sigui,
al revés del teatret.
Passa que
hi havia moltes,
de veritat,
o sigui,
hi havia inspectors
que si t'enganxaven...
En aquell temps
era molt de sort,
perquè si anaves pel carrer
una noia massa remengada,
o allò que a vegades
venia un estranger
d'un altre país
que era un altre d'això
i anava amb samarreta
o sense d'això,
sí, sí,
l'agafaven
i el feien aturar,
el feien vestir
i segons com,
com a la platja,
la platja si no
ho portaven el burnós
o segons el tipus
de feldilleta
que portava de traje
que havien portat feldilleta.
Vull dir,
va haver un temps
que hi havia un control,
però el bonic
és que a mi em fa gràcia
perquè hi havia una censura
molt sèria,
però el bonic
és que els que anava a veure
la censura
d'aquests questos
que podia sortir
algú així
una miqueta allò
eren aquests tios
més,
com te diré jo,
més exigents,
més puritans.
Doncs, clar,
no s'hi diu
que si és molt purità
puguis veure escenes
que no són...
Ja, clar.
Entes com vull dir?
O sigui,
un contra d'això.
Em sembla que queden anècdotes
encara de cinema i teatre.
Avi, demà hi tornem?
Catalunya
wijs de reconex
del Breida
Catalunya
Catalunya
Catalunya
Catalunya
Catalunya
Catalunya
Catalunya
Catalunya
Catalunya
Catalunya
Catalunya
Catalunya
Catalunya
Catalunya
Catalunya
Catalunya
Catalunya
Catalunya