És dijous i amb l'Andrés i Andrés estem repassant la música de cinema, cinema molt concret, westerns, pel·lícules de l'oest.
Però abans, temàtica totalment diferent suposo, la pel·lícula que trobarem avui a l'antiga audiència.
Andrés, bona tarda.
Bona tarda.
Mira, doncs la pel·lícula que passarem avui no és de l'oeste, però es diu El Último Cavallo.
Ah, doncs mira, home, una miqueta relacionat.
Però bueno, agafa't en pinces, eh?
És una divertidíssima pel·lícula de l'any 1950 que va dirigir aquell magnífic director, que aquí a Espanya ha fet molt bones pel·lícules, que era Edgar Neville,
i que surt amb la pel·lícula Fernando Fernan Gómez, Conchita Montes i Mari Lamar i el José Luis Ozores.
És una divertidíssima pel·lícula, i això de l'último Cavallo ve per lo següent, si em permets.
Faré una petiteta sinopsis, sense desvetllar res més,
i és que Fernando Fernan Gómez està fent l'emili amb el servei de cavalleria
i, esclar, doncs lògicament tota l'emili se l'ha passat amb el seu cavall.
S'acaba l'emili, els despedeixen i també els hi comuniquen, que ja que ells acaben l'emili,
es despedeixen dels seus cavalls, però no perquè ells se'n van a la vida civil,
sinó perquè els cavalls també deixen de prestar servei.
Resulta que l'endemà aquest cos de cavalleria serà cavalleria motoritzada
i els cavalls quedaran ja fent fora de servei.
Llavors, Fernando Fernan Gómez s'entera que el seu cavall i els altres han sigut venguts amb un contratista
i aquests cavalls es veu que seran fets servir per les places de toros.
Això amb ell ja prou pena li causa el tindre que abandonar amb el seu cavall,
que està tots els anys fent l'emili, que això encara l'acaba d'ensorrar més.
I què fa?
Doncs voler comprar aquell cavall.
Els diners són molts els que demana i una altra cosa que també se li ocorreix
és que tots els diners que ell ja té recollit per casar-se amb una nòvia que té a Madrid
se'ls gasta per comprar aquell cavall.
Bé, ja ha fet una obra bona per la seva ànima, però llavors ve la part ja interessant de la pel·lícula.
Se'n va cap a Madrid amb el cavall, arriba ja a les tantes de la nit,
se'n va a un lloc que allà havien fet carros i cavalls
i es troba que en aquests anys que ell ha estat fora fent l'emili
totes aquelles cavalleritzes s'han tornat en garatxos.
I allà no volen cavalls, allà només entren cotxes i camions.
No hi ha manera de trobar lloc pel seu cavall.
Després s'ha d'anar a l'oficina, quan hagi d'anar a treballar, on deixa el cavall...
Clar, perquè a casa de la nòvia no el deixarà, perquè la nòvia molt contenta no deu estar tampoc, no?
No, no, no, no, del pis no pot pujar-lo.
I a partir d'aquí, ja no dic res més perquè ja es podeu imaginar que aquí comencen les aventures i...
És una comèdia, eh? Perquè això pot ser una drama també, però no és una comèdia.
I és una pel·lícula que no és coneguda.
És una pel·lícula que no és coneguda.
I realment et fa pensar una miqueta de l'extravagància que fa aquest xicot al comprar aquest cavall
i que realment no es pot complicar la vida així per les bones, portant-se pels seus bons sentiments.
Una pel·lícula que s'inclou dins el cicle que...
Exacte.
Aquest xicot pertany als animals, o al cinema i als animals, i que està sota la col·laboració
de la Societat Protector d'Animals i Plantes de Tarragona, perquè hem pensat que aquest xicot
que farem aquest mes, que es tracta tot a base de bestioles, sigui dedicat a aquesta entitat
tan altruista que tenim aquí a Tarragona, igual que n'hi ha d'altres a tot arreu.
Anem pel tema que estem portant, que vam començar ja ahir, que és...
música de pel·lícules de l'oest.
Ahir vam fer Gigante.
Avui farem un tema de Los cuatro hijos de Cathy Elder, que l'autor és Elmer Bernstein
i que precisament ell personalment dirigeix la música que escoltarem,
que és la banda principal de la pel·lícula.
Amb aquest western d'Henry Hathaway, els quatre fills de Cathy Elder eren,
John Wayne, Dean Martin, L. Holliman i Miquel Anderson Jr.,
o sigui, uns grans artistes, i junts es disposaven a venjar la mort de la seva mare.
La música de Bernstein definia a la perfecció les grans galopades amb els espais oberts
i aquell tema tan bonic que es veu amb les pel·lícules que realment són d'importància.
Escoltem el tema principal de Los cuatro hijos de Cathy Elder.
i Miquel Anderson
i Miquel Anderson
i Miquel Anderson
i Miquel Anderson
I això del número 4 es porta molt a l'oest, eh?
Los cuatro magníficos, no?
No, los siete.
Ah, siete eran.
Los siete magníficos, sí.
Oh, sí.
Bueno, ara puja així que només en quedin quatre perquè no han mort uns quants, eh?
Ai, pues mira que estava convençuda jo que eren quatre només.
set.
No, els quatre tios de Texas, eh?
Sí, això sí, hi ha algun així.
Bé, canviem de tema perquè veig que això de l'oeste t'està començant a penetrar
i m'agrada que amb la varietat i m'agrada que amb la varietat vagis disfrutant.
Ara tenim un altre tema també de l'oeste que és d'aquella pel·lícula amb el títol
El árbol de l'orcado, una pel·lícula de l'any 1959 i que la música la va fer Jerry Livingstone
i la lletra Mike Davis.
Aquesta magnífica pel·lícula de l'oeste, ja dic, d'Elmer Davis, amb Gary Cooper, amb el paper del doctor en passat,
ho direm així, volent dir que tenia alguna cosa fosc amagada a la seva vida o que oblidar,
tenia la banda sonora de Max Steiner, encara que la cançó dels títols era del tàndem David Livingstone,
que és el que he dit ara, música de Jerry Livingstone i lletra de Mark Davis
i estava interpretada per Marty Robbins.
La cançó va ser candidata a l'Òscar a la millor cançó amb el festival dels Òscars de l'any 1959.
Escoltem el tema El árbol de l'orcado.
I came to town to search for gold
And I brought with me a memory
And I seemed to hear the night and cry
Go hang your dreams on the hanging tree
Your dreams of love that could never be
Hang your faded dreams on the hanging tree
The hanging tree
I searched for gold
I searched for gold
And I found my gold
And I found a girl
Who loved just me
And I wished that I
Could love her too
But I'd left my heart on the hanging tree
I'd left my heart with a memory
Memory
And a faded dream
On the hanging tree
The hanging tree
Now there were men
Who craved my gold
And meant to take
My gold from me
When a man is gone
He needs no gold
So they carried me to the hanging tree
To join my dreams and a memory
Memory
Yes, they carried me
To the hanging tree
The hanging tree
To really live
You must almost die
And it happened just that way with me
They took the gold
And set me free
And I walked away from the hanging tree
I walked away from the hanging tree
And my own true love
She walked with me
That's when I knew
That the hanging tree
Was a tree of light
New life for me
A tree of hope
New hope for me
A tree of love
New love for me
The hanging tree
The hanging tree
The hanging tree
The hanging tree
The hanging tree
The hanging tree
El arbol de l'horcado
Sí, i cantat...
Molt animadeta la música, eh?
Molt, sí.
Per ser un tema així d'an.
I està interpretat per un dels grans cantants de música o cançons així de l'OST, que és Marty Robbins, que també hi va haver, per exemple, el Willy Ed Willard.
Després vam tindre un que a mi sempre m'ha encantat molt, que era Franky Lenk, que va cantar temes molt bons de tema de l'OST.
Bé, i avui doncs pleguem.
Fins demà, però, eh? Tancarem la setmana. Gràcies, Andrés.
A res, adeu.
A res, adeu.