A mi m'agradaria també anar a Cuba, no, avi, que ens agradaria anar a Cuba?
Jo tornaria molt a gust.
I tant. A més, diuen que per allà tenen unes platges i unes coses i una cultura.
Sí, sí.
A més, està molt orgullós de la seva cultura, allà a Cuba.
El que hi passa allà, que és una de les coses que t'hi fa, va dir-te ahir, el respecte.
Sí, acabà molt precisament amb això.
Jo vaig trobar-me en un cas que vaig anar, perquè hi ha uns autobusos, que li diuen els camells, que són llargs, llarguíssims.
Estem parlant de Cuba? Va estar a Cuba, avi?
Per anar-hi ara.
A veure, a veure, a veure, que l'avi de veritat ha estat a Cuba?
Sí.
Per anar cap allà?
Molts dies, vaig estar.
Però fa molt de temps, això?
Més de dos, quasi tres setmanes, ja fa uns anys.
Ah.
I em va perreure allà això que et dic, que a una parada d'autobús, vaig parar perquè em va fer gràcia la parada aquesta,
i hi havia gent, bastanta gent, i va vindre una i diu, perdona, jo vaig detrás d'ostè.
Ah.
Ah, vaig pensar.
Escolta, i no va pujar, si hi havia allà unes 15 persones, no va pujar ningú abans que l'altre que no et correspongués.
Que hi havia la cua feta.
És el que deia del respecte.
Sí, sí, sí.
El respecte.
Igual que aquí, avi.
I anaves als puestos, i tot això, eh, i anaves per carrerons, perquè allò, clar, com que anàvem la dona jo sols, vam permetre el luxe d'anar tot el dia pels carrers voltant, i fent coses d'aquestes, i anant veient, i vivint amb gent, convivint, saps?
I un allet venia aquest, se sentava al costat, i després veies l'altre, saps?
M'arriba un moment que fins i tot unes persones es van a preguntar-se, pensant que nosaltres també érem d'allí.
Ah, clar, hi havia una familiaritat.
I anaves d'aquella manera, no?
Sí.
I potser anaves amb una exposició, i al veure que tu ho sabies, llavors, tenies un contacte, saps?
Som tan carinyosos, com diuen avi, perquè diuen que allà anar a Cuba, igual que qualsevol tema...
El que passa, és el que dic jo, que els puestos, no Cuba, el país que vagis, primer has de saber com són aquella gent, i respectar el que fan i com ho fan.
Sí, sí, sí, jo m'he trobat, gràcies a Déu, tot arreu que he anat, m'he trobat bé, m'he anat molt bé, perquè com que has anat amb el plan de saber com són, i el que pot anar d'ací, i m'he trobat, doncs, tindre relació amb això.
Clar, el poest que, per exemple, no sabia l'idioma, doncs m'he agafat un llapis i dibuixava, o feia, saps? O gestos, vull dir que d'això, és a dir, Cuba, és un dels països que m'agradaria tornar-hi a anar, però clar, ara ja et fas gran, estàs mig fotut, el que sigui,
ja no estàs per segons. Encara té temps, eh, avi, encara té temps de poder tornar.
No, però és que a mi, la meva i la dona, el nostre vice ha sigut el viatjar, i el viatjar, anar sols, per exemple, en un país, d'un lloc a l'altre, i amb tren, que és on vas amb la gent.
Sí, sí, que te relaciones més, clar.
M'agrada, doncs, això, anar, anar, anar, i viure amb la gent, a veure com d'allò, saps? I ara, clar, si vas...
És un bon consell, aquest, avi, és un bon consell, aquest, però normalment quan acostumem a agafar les vacances, ho tenim tot més que posat i controlat, i clar, si vas, depèn a quin lloc vagis.
A veure, si és un país que et diuen que hi ha seguretat, que no hi ha massa seguretat, i que has de tenir molt de cuidado, llavors sí, però si és un país que et diuen que hi ha força tranquil·litat, que no hi ha cap guerra, i que pots estar,
potser és conviure amb la gent que vas, no? Perquè així, de veritat, és com coneixes un país, o almenys una regió.
Jo he anat a països, i he estat a barris d'aquests problemàtics, però potser el anar així obert d'aquesta manera, ja et respecten, també.
I potser el no anar amb massa por, perquè hi ha moltes vegades que condicions, no?
Això, això, això, vas normal, i vas normal i tranquil, i la gent, doncs, també em poden dir que ja és aquest.
Sí, aquest és nou, clar.
No saben si ets, oi, potser, potser ets un capo com ets un pobre infeliç.
Saps com vull dir?
Sí, sí, sí, i tant.
Però no en plan, tampoc, que hi ha molta gent que van pel món, i van com si fossin, saps?
Sí, com si ho haguessin menjat tot.
I clar, que ells veuen, tu ara fas el viu i no.
Vull dir, s'ha de...
I després una altra cosa, això, per exemple, una setmana, per exemple, anar a tres països, no.
És que no té una temps a veure res.
Una setmana en un país.
I els puestos, perquè dintre d'un país, per exemple, per trobar-te a Alemanya,
que d'un poble a l'altre, per exemple, de Fulda, a Heidelberg, són diferents caràcters,
com es passa aquí a Espanya.
Perdó.
Si tu vas a Catalunya i vas a Andalusia, hi ha un contrast.
I tant, i tant.
Si vas a Madrid i vas a Burgos, o vas al nord...
El mateix.
Llavors, si un ve aquí a Espanya i va a Andalusia,
té un concepte dels espanyols d'Andalus.
Clar.
Si ve aquí, de català.
En canvi, si tu agafes i vas donant el tomb per a Espanya,
llavors, quan marxes, tens un concepte de com és l'espanyol.
Clar, una mica més global.
I perquè cada un és com és.
Jo que dèiem, que Espanya no només és ole, ole i toros.
Entens.
Hi ha moltes més coses, no?
Va passar a mi això, que em van pensar que era torero.
Sí.
Perdó.
Vull dir que t'has trobat, i a Cuba,
em van pensar que també eren ben carins d'aixòs.
En fi, hi ha anècdotes que són per explicar i gracioses,
però val més no.
No, perquè llavors expliques, sembla que expliques...
No, home, no, al contrari.
I tant, i tant, i tant, i tant s'agraden.
Però em refereixo que és interessant això, saps?
Coneixer la cosa aquesta.
Llavors, quan coneixes això, llavors vas als puestos
amb aquella tranquil·litat, perquè saps,
a cada puestos com vas a es tractar.
I Cuba, doncs, no es tracta solament de l'Habana,
sinó que uns punts determinats de Cuba,
que han parlat de l'Oceo.
La revolució va ser en un puestos.
Sí, sí, sí.
Aquests grups que toquen i s'ajunten, saps?
Que és bonic, perquè vas a dir,
t'he trobat jo al mig d'un grup d'aquesta joventut.
Que és una mica el que dèiem avi abans,
que no tenen per menjar,
però la música amb ells els surt de la sang.
Allí el que passa és el contrast,
perquè jo havia estat a Cuba, per exemple, a l'Habana,
amb un tipus de botiga,
tipus el cort inglès,
o tipus, saps?
Des del cava,
tot el que volies.
i amb un altre que anaven més reaccionats,
que més hi havia més la llet pels crius.
O sigui, que hi havia aquest contrast,
que aquí ho vas passar amb la guerra.
De massa coses a menys de coses, no?
Amb una sala de ball.
Vull dir, que això ho havies vist aquí amb la guerra,
perquè aquí amb la guerra hi havia la cartella de reaccionament.
Però els que estaven enxufats i eren del que eren,
no els hi faltava res.
Clar, lògic.
I la persona que treballava precisament allà,
i que era la que agafava la cartella de reaccionament,
segurament que li faltava menys, no?
M'entens?
Perquè tenia tota mà.
Vull dir que tot és d'això.
Jo recordo, per exemple, quan hi havia el pa reaccionat,
que hi havia unes cartilles,
hi havia forns que tenia un taladro.
I altres amb un simple clau foradaven el dia
que anaves a la posta del pa.
I anava a els llocs que foradaven amb un clau.
Per què?
Perquè, aunque la cartella era un paper no massa fort,
llavors quan sortia, amb l'ungle i un micat,
xafava allò a veure si dissimulava el forat del clau.
Per a veure si ho podia tornar l'altra vegada.
Llavors anava a un altre forn.
Sí.
I clar, si no encertaves el forat,
ja tenies una altra reacció de pa.
Si ens sortaves el forat,
fer el pluricó,
a veure si m'estranya perquè m'ha fet vidre a mi,
això sabien...
No pateixis, nen, home.
Saps?
Vull dir...
Que llestos eren, eh?
Que llestos.
No jo, no jo.
La inventiva que s'havia de tenir, eh?
La joventut.
Llavors, inventiva per el que sigui.
Saps com ho dic?
I tant.
Així com ara l'ordenador,
que si no sé què,
que si no sé quant,
saps com ho dic?
Llavors,
havia de ser el cap el que havia de...
El que havia de funcionar.
Els joves i els grans i tot,
per poder arribar a final de mes.
I tant.
Esperar a final de mes
i després esperar
quan anem els punts.
Deixem-ho aquí, avi,
perquè no ens queda més temps
i haurem de tornar demà,
que és divendres,
i per exemple,
avui hem fet una espècie de Kit Kat,
però no hem parlat de les sales de vall
ni tampoc de les festes
que hi havia pels diferents carrers de Tarragona,
però ja m'ha agradat
perquè, clar,
hem parlat una miqueta
perquè el nostre avi,
encara que ell no vol dir-ho mai,
ha estat molt viatger
i ha estat a molts llocs.
Un dia hem de fer una setmana
dedicada a tots els països
en els quals ha estat,
perquè d'anècdotes no li faltaran, eh?
No estaríem una setmana.
I més, per això, avi, i més i més.
Fins demà, avi.
Molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà.