Mena, Mena, Mar, bona tarda.
T'anava a dir, tens una veu així com de...
De mafiosa.
De telènieco una miqueta, de fraguel roc, eh?
Sí, sí, sí, trobo que sí.
Que t'ho fas mirar, això, o com...
Que t'estàs treballant la veu per tenir una veu com a més sonora, o com...
Tu què et penses?
Tu què et penses?
Jo ja me la faria mirar la gola, però és que no, no volen.
No hi ha manera.
Tanta mucositat que no saben com posar-s'hi.
No hi arriben, no hi arriben.
Nena, cuida-t'ho, això, eh?
Ja ho faig, ja ho faig.
Perquè a més ara comença.
Tu no saps de les coses que faig.
Clar, el temps de platja, d'escots, de tiranets...
I tu un jersei de llana, de màniga llarga, xatona.
Amb la boca tancada encara dono el pego, però la que l'obro, clar, ja no...
Ja, però tens una feina ara mateix que no et permet tenir la boca tancada.
Aquí està.
Jo ja estic dient, la baixa, de bo no, la baixa, però no...
No val, no val.
Si no tens febre, no hi ha manera.
Bueno.
No, això ho portem.
I tu què?
Tu sí que has encetat ja la temporada de platja, no?
Que se't veu tota saludable, moreneta, amb un cul retia trencat.
No, jo moreneta no m'hi poso mai.
Això és d'anar pel carrer.
Color trencat?
Perquè soc una callejera, vaig tot el dia pel carrer.
I això és sol de paleta d'aquell que et dona,
que quan m'estrec la samarreta semblo un Picasso.
Només és això, eh?
Però sempre vas amb tirantets, llavors ja cobreixes.
Bueno, cobreixes.
Ja vaig fent clapes.
Vaig posar la morena...
Uh!
És que m'agrada molt aquest final.
Escolta'm, entre d'altres persones...
Digue'm, d'alma-te, digue'm.
Aquesta setmana parlarem.
Ens agradi-ho, no?
D'Anna Obregón, de Ronaldo, de Brad Pitt, de la senyora Anna Aznar...
Sí, no t'ho he dit, però en parlarem d'ella...
D'Estefania de Mònaco i de Jack Nicholson.
Comencem.
Què tal per Brad Pitt?
De papel, de papel.
Encima de las montañas tengo un nido
que nunca ha visto nadie como es.
Está tan cerca el cielo que parece
que ha sido construido dentro de él.
Encima de las montañas viviremos...
Ja he comprat una planta, jo.
Ja està?
Per inaugurar, sí.
Sempre que vas a una casa nova, portes una planta.
Per portar?
Sí.
Bé, doncs...
Ja la tinc.
Doncs no.
Ah, no?
Guàrdala.
Ai, què passa?
Regala.
Se memoren, a mi se memoren.
Doncs xata, no, perquè la qüestió és que la venen,
no és que l'hagin comprat.
A veure, Brad Pitt i Jennifer Aniston
estan posant, de fet, han posat en venda
la seva casa a Beverly Hills.
És una casa d'estil francès de mil metres quadrats
que de moment val 20 milions d'euros.
Fem un pensament, Marc.
Per comprar-la?
Sí, jo sola no puc, ja t'ho dic ara,
però entre les dues i pagant a 60 anys...
I ens fan allò a mitat d'any que d'una
per beneficiar-nos d'ella o com?
No, no ho sé.
Jo no sé si quedo bé amb una casa d'estil francès.
Ah, bé, clar, també és veritat.
I tant, clar.
I tu l'has vist per dins.
Mil metres.
No he vist fotos, no he vist fotos.
Espera, amb aquest preu a mi ja em fa tirar enrere.
Sempre vivuries a la casa de Brad Pitt i Jennifer Aniston,
tenint en compte que només han viscut 4 anys,
deu estar tot força arregladet.
Deu haver-ho netejat abans de marxar.
O no.
Ara que el preu inclou el Brad Pitt a dins de la casa...
No, no, no.
Ui, doncs així ja no agrada tant i això.
Jo no sé fins a quin punt.
Sí que cotitza el tema de Beverly Hills,
es veu que el metro quadrat cotitza molt,
però jo no sé si 20 milions d'euros donen per tant.
Jo no sé.
Sí que és gran, però...
Té piscina, té piscina.
No ho posa, no ho posa.
Clar, és que no, eh?
Si no ho posa és que no en té.
Dobla vidre, almenys.
Allò per sorons i tal.
Però si ve a Beverly Hills, el que mola és que et sentin.
Que sàpiguen que estàs allí.
Que et baralles, està en casa.
Clar, clar, clar.
Jo em sembla que sí.
Però bueno, no deixem de costat el tema de Beverly Hills
perquè hem de parlar d'una altra casa.
Perquè veigis la comparativa de preus.
Una altra casa que té 12 habitacions,
que té...
Espera, ho estic buscant perquè ho tinc escrit i no me'n recordo.
Quatre quartos de bany.
I sí, té piscina.
I val 5 milions d'euros.
Que és la casa d'aquí?
La casa de Marlon Brando.
La setmana passada parlàvem d'ell, no?
Bé, doncs la mala idea o la mala notícia és que ja està venuda.
Però bueno, jo em posaria la cua.
Sí, perquè la setmana passada recordem que se subestaven un munt de lots de Marlon Brando.
De coses d'ell.
Suposo que la casa en si no deu ser una d'aquestes coses
perquè l'ha comprat un amic personal d'ell.
El nou amo de la casa de Marlon Brando es diu Jack Nicholson.
Per tant, trobo que ens haurien de posar la cua perquè quan Jack Nicholson la vengui sí que ens interessa comprar-la.
Per què?
Perquè ja és un pac, és la casa de Marlon Brando que va comprar Jack Nicholson.
Ja té un altre.
Té més solera.
És una altra cosa.
Recordem que va viure allí fins al moment de morir el Marlon Brando.
Que no vol dir que el Jack Nicholson vagi allí a morir.
I per què l'ha comprat Jack Nicholson?
Perquè li fa gràcia.
Era un amic personal d'ell i tenien molta simpatia des que van treballar junts en una pel·lícula.
No em facis dir quina ara perquè no me'n recordo, ho he llegit fa un rato.
I al final ha decidit que com a tribut també ella havia de comprar aquella casa.
Com fer un santuari.
És a dir, jo hi viuré allí tranquil·lament perquè sé que era la casa d'un bon amic.
5 milions d'euros.
Clar, és que la diferència és a Barran.
12 habitacions, 4 quartos de mani d'inpiscina per 5 milions d'euros a Beverly Hills.
Està molt bé comparat amb els 20 milions de la Jennifer Aniston.
No sé fins a quin punt l'estil francès cotitza tant o no, eh?
Que jo em pregunto, Mar, i a qui van aparar tots aquests diners?
Vull dir, qui és ara mateix el que es beneficia de tots els objectes?
De la venda?
Sí.
No en tinc ni idea.
Suposo que si ell tenia alguna associació...
Deutes.
Bé, deutes en tenia.
Clar, segurament en tenia.
I potser algun fill o alguna filla, si n'hi queda una mica a lloc.
Així de clar.
Perquè ja ho té això.
A vegades hi ha gent que té diners i no perd el nord,
i hi ha gent que els diners fan que el seu món giri,
giri com si fos teatre, la seva vida.
Teatro, lo tuyo es puro teatro, falsedad bien ensayada,
estudiado simulacro.
I cada vegada tinc més clar que el problema és educacional.
És a dir, si a tu t'ensenyen que per sempre més és sempre més,
vull dir, no, no, no, més enllà, ni més aviat ni més tard,
és per sempre, tu has d'entendre que allò no s'acabarà mai.
No pots llorar amb algú, amor etern, per sempre més,
i els tres mesos decidir que no el pots veure.
Tres mesos?
Tres mesos.
I han durat més que la Brent Nespears, no?
Home, l'incasament...
La fletxa d'aquell d'hores.
Sí.
Home, però clar, quan tu et dius Ronaldo...
Ui...
I Daniela Chicarelli,
quan hi ha hagut pel mig aquella pedazo,
boda en aquell castell, que sí, era una boda de veritat,
que sí, tal, que sí...
Clar, quan has muntat tot aquest xou
i al cap de tres mesos, a bord, pel mig,
decideixes que no hi ha res a fer,
jo no sé fins a qui punt,
sí, és que a aquesta xiqueta no li han ensenyat el que és per sempre?
O amb aquest xiquet?
Home, de fet, diuen que a ell li han enganxat així com una mica de sobte, eh?
Es veu que ella va anar al Brasil
i a l'aeroport va estar parlant amb els periodistes i tal i qual
i en una roda de premsa o en una entrevista
va dir, així, en plan bomba...
Ella, ella sola.
Ella, que la seva relació amb Ronaldo, doncs, havia acabat.
Les males llengües, com la meva i d'aquí no res la teva,
diuen que és que ella no suportava el fill de Ronaldo
i la seva primera dona
i ella tenia la llei
que mentre ella estés a casa, aquell xiquet no hi entrava,
cosa que obligava el Ronaldo a veure de veure-se un fill furtivament.
És a dir, si jo no el puc portar a casa,
no sé fins a quin punt m'interessa una parella d'aquest tipus,
però, bueno, es veu que el xiquet ho anava suportant.
Però la pressió d'aquella noia, de Daniela,
de dir que jo, aquesta niña, no lo quiero ni ver,
potser ha creat el fet que al final l'hagués dit,
«Mira, Ronaldo i tu, niño, por un lau,
i jo cap al Brasil a disfrutar de les exclusives»,
que és això, bàsicament.
Però no marxa amb les mans buides.
Ja, ja, ja.
Perquè no sabem si la boda va ser de veritat o no va ser de veritat,
no se sap, però un contracte hi havia pel mig, no?
No hi havia cap tipus de...
Com es diu això que fan abans de casar-se?
Una clàusula prematrimonial.
Ah, exacte, no hi havia un contracte prematrimonial.
Però ella, ja només pel fet,
suposo que de conviure tres mesos
o fer aquell tipus de boda de la manera que fos,
s'emportarà, en principi, diuen,
quatre milions i mig d'euros.
Per tres mesos.
Està bé, home, és un bon negoci, eh?
Home, a veure, si són tres mesos,
quatre milions i mig,
amb tres mesos i mig comprem la casa del Nicholson.
Ja està.
Aguantem una miqueta més i ja ho tenim.
Només has de tenir una mica d'estómac, Núria.
Jo ja l'he trucat, Ronaldo,
i li he dit que li envio una amiga,
que li portarà l'ombre...
Ja tu ja l'has avisat?
Sí, que ja, de fet,
perquè et penses que venia amb les maletes.
Ja t'he fet la maleta i tot.
Ja ho he vist, ja ho he vist.
Dic, què fa tota la meva roba aquí empaquetada?
Doncs és que marxes, marxes aquesta nit mateix,
ell t'espera,
perquè, bueno, en principi,
el que vol és explicar les seves penes,
però tu ja has d'anar entrant de manera que...
el que t'interessa és el contacte prematrimonial.
Escolta, però és molt trist això, eh?
Són quatre mesos, Núria, no te n'adonaràs.
Però en quatre mesos parlem de futbol,
que aquest xic no sap parlar d'altra cosa.
Però si no, no parla de res,
ni de futbol, ni de res,
no parla aquest xic.
No parla directament.
I tu, si veus que obre la boca,
li fons alguna cosa a la boca.
I ja està.
Que sigui, que mengi, que s'engreixi.
El que sigui.
M'agrada el teu pla, Mar, m'agrada.
Clar.
I a més, fem plas pels altres.
M'agrada, m'agrada.
Sí, home, a veure,
jo em portaré a la meva part perquè la cosa és meva.
Però que sàpigues que ja ho tens tot muntant.
No cal que et preocupis.
Doncs, Ronaldo, prepara't que vinc.
No serveix amb un altre jugador, no?
Ha de ser Ronaldo.
No, no.
A veure, si vas amb ell, coneixeràs més gent.
Però el tema ha de ser ell.
Ha de ser ell, m'entens?
Ell és el que dona la pasta, de moment.
La resta està com a molt lligat.
Clar.
Tothom té parella estable.
Ell no.
És desestable totalment.
Està molt desestabilitzat.
Parlem de gent que també està desequilibrada.
Seguim en parlant amb gent així com a boja, entre cometes?
Equilibrisme.
Fan equilibrisme sobre una corda d'aquelles...
Fineta, fineta.
A veure, jo veig que m'has captat la idea, però no és ben bé això.
No és ben bé circ?
No és ben bé circ.
Hem canviat de professió.
Sí.
No estàs al cas.
No estàs al cas.
Tu saps perfectament que parlo d'Estefania de Mónaco, deixa la música, no cal que la treguis,
però ja no estem parlant de res del món del circ.
No, ella sí que és una mica pallassa, però no té res a veure amb el nou nòvio que té,
perquè aquesta és l'exclusiva.
Acaben d'enterrar son pare i ja tenen un nòvio.
Perquè és allò, l'ombro, el que tiene que llorar, que és que és la mentida, perquè estàvem fent plans amb el Ronaldo,
perquè quan un té penes no se n'adona que la cartera se li lleugera.
Clar.
El nou nòvio d'Estefania de Mónaco ara és cambrer.
Veus que aquesta dona hauria de formar un sindicat.
Jo trobo que Comisiones Obreres i UGT hauria de parlar amb aquesta persona.
Clar, fer-li un monument com a mínim.
Perquè està aixecant la moral i l'honor de totes les professions que a vegades podrien ser com marginades.
Sí, sí, però totes, totes.
Doncs el nou i de turno té un nom que no sé si pronunciaré perfectament, ho intentaré.
Em penso que es diu Matthew, em sembla.
És cambrer i només hem pogut veure tres fotos.
Una en la que està servint una taula en el restaurant en el que treballa, vora la platja.
Que dius, ja tenim constatat que és cambrer, de quan ens ho preiem.
La segona en la que recull totes les copes buides d'una altra taula, que dius, doncs sí, mira, és veritat, és cambrer.
I l'altra en la que va passejant pel món amb l'agafada de la mà de l'Estefania, que és on dius, ara sí.
Són nòvios.
Ara són nòvios, ja, ja tenen agafats de la mà, ja són nòvios.
Mira, nòvio cambrer...
És que està bé, tu vas a mona com ara, a fer qualsevol cosa, qualsevol feina, i no saps mai si seràs l'el·legida.
Exacte, exacte.
Home, i mai més ben dit, quan estem parlant, i ara acabem de tema, però sense deixar el tema monacal,
quan saps que hi ha un príncep que està lliure pel món i que no té dona.
És el seu germà.
Estem a punt, a punt, jo et diria, quan estiguis amb el Ronaldo, aprofita i sàpigues...
A part de Mònaco.
Bueno, però clar, és que hem de quedar, ja tenim les entrades.
El dia 12 de juliol, el dia 12 de juliol, en aquest bon senyor, l'Alberto de Mònaco, el puja en el tron.
No sé si és que no sap pujar ell i l'han de pujar.
Diuen, l'entronaran, no sé si és que el deixaran clavat al tron.
Si sembla que faci mal, això, no?
De qüestió és que es veu que és el 12 de juliol i tu i ja anem.
Vull dir, jo ja he donat constància que ens donin la xapeta aquella de...
De fet, jo ja no desferé les maletes, ja les tinc fetes ara per anar amb el Ronaldo,
doncs ja cal qual.
Ja tal com va, però no crec que sigui... És una festa allà d'un dia, tampoc no cal que aprenguis gaire roba.
No, no, quan també no es roba a Porta i és millor pel tema Ronaldo i pel tema Mònaco.
Però clar, jo el de l'Alberto ja me l'he apuntat cap a mi, m'entens?
Ah, clar.
Com que tu ja estàs ocupada amb el Ronaldo, que això comença ara,
jo cap al 12 de juliol ja provaré de tenir-lo tot apamat.
Passa que vesteix molt això de dir, ostres, he lligat amb un príncep i amb un rei, ara que serà rei...
No, serà príncep igual, perquè allò és principal.
És veritat, tens raó.
Però no crec que duri gaire, perquè és que li surten fills per...
Per tot arreu, per tot arreu, sí, sí, trobo que sí.
Jo no sé, no sé.
La qüestió i és el que més ens interessa, perquè hauríem de prendre nota,
perquè nosaltres també tenim un príncep que un dia o altre pujarà el tro, més amunt,
o sigui, pujarà un altre esgraó, i és que a Mònaco el dia 12 de juliol serà una festa no laborable.
És a dir, ningú treballarà aquell dia, però te la pagaran.
O sigui, com si haguessis anat a treballar.
Veus que...
Que dius, per què no pugen el tro un altre dia també i pam, i celebrem i torna a pujar el tro.
Vinga.
Clar, cada vegada que aquell home se senti el tro, un dia de festa, i que te'l paguin.
Jo no sé, no sé si això es sol fer, però jo aquí la corona espanyola l'hauria de prendre nota.
És que veus, esclar, això són els drets tal com tracten els treballadors a Mònaco.
Ah, fixa't.
Els hi paguen els dies de festa i els hi permeten liar-se amb les princeses.
Justament.
On passa això a Mònaco?
Doncs s'haurien de pensar, o no, jo el tema princesa no, no, no...
Però, bueno, provem-ho, a veure qui de les dues surt més bé.
La qüestió és que una ha de jubilar a l'altra.
Ah, sí, això ho tenim claríssim, eh?
Pensa-t'ho, pensa-t'ho.
Més cosetes.
I feel it in my fingers
I feel it in my toes
Te'n recordes, Marc?
Quatre bodes i un funeral, quin fart de plorar, no?
Sí, i de riure, i de riure també.
Però mai, mai més ben dit, m'has trobat la millor música per aquesta notícia.
Anna Obregón.
Anna Obregón es casa.
Està indignadíssima, no ella en persona, sinó el seu paper, Anna i los siete.
En principi, la sèrie, menys mal, ho sento per la gent que li agradi, acaba el 30 de maig.
Oh.
S'acaba.
Ella, que també té alguna cosa a veure amb la història, és a dir, perquè es veu que ajuda a dirigir com ha de ser el guió, havia decidit que l'últim capítol hauria de ser un conte de fades.
Acabaria amb una boda, un final feliç, però no.
Va ser que no.
Es veu que la productora ha decidit allargar la sèrie un mes, per tant, són quatre capítols que s'haurien d'afegir en aquest final.
Anna Obregón ha decidit que no vol rodar més capítols, per tant, la productora ha decidit que després d'aquella boda, Anna morirà.
M'ho he dit amb aquella... ho torno a repetir.
Després d'aquella boda, Anna morirà.
És que no la veia a la mar, però quan ha dit, Anna Obregón no vol aixecar la sèrie, i ara s'ha dit, ella morirà, i ara ha fet un pantall de pestanyes.
No l'he vist mai, aquesta sèrie, però no puc, no puc.
Doncs, de fet, es veu que no sé si és que la maten o si és que es mor d'avorriment, la qüestió és que hi haurà quatre capítols al final de la sèrie en què ella ja no existirà.
Que fort.
Quina pena. Més gran. Ho sento molt pels fans, si en té, però potser ho agrairien,
perquè és un tros de la garella de televisió que podrien ocupar amb alguna cosa molt més fructífera.
Em sembla a mi, eh?
De què morirà? D'una operació estètica o com la faran morir?
No en tinc ni idea. O morirà, ja et dic, o d'avorriment, o perquè l'atropellarà algú.
De dir, calla't-hi ja.
És que és dur, ho comentàvem, a veure com s'ho faran els guionistes, perquè és una sèrie super de bon rotllo,
un sucre de com inclous aquí una mort tan dramàtica.
Que tinc, surt de l'església, fa aire, se li enreda el supervelo, el cotxe de núvia amb les llaunes aquelles penjats,
i del tirón del cotxe la desnuquen.
Ai no, Mar, per favor.
Ja ho tinc, nena, un punt gore en aquella sèrie tan pastelaco. Ja està.
Però saps què passa? Que aquests quatre capítols, que ell heroi serà, que dius, és quan realment puc començar a disfrutar de la sèrie.
La gent encara li sabrà greu. Encara baixar a l'audiència i tindrà raó.
Que vull-me, que vull-me, com el de Dallas aquí.
Sí, tot d'hora un sueño.
Bueno, així sabem que hi haurà casament i hi haurà funeral.
Exacte, quatre botes i un funeral.
I està indignadíssima, perquè clar, ella no volia, no?
Ella volia acabar tal com estava i fora.
Clar, es veu que inclús hi dona unes culpes a la cadena de televisió que ven la sèrie,
i ella renta les mans, lògicament dient que la cosa és de la productora i de l'actriu,
que ell compra els capítols i s'ha acabat. Tants n'hi hagi, tants n'apagaran.
Què tal si acabem? Només un breu incís.
A vegades has de vigilar quan parles hi ha càmeres pel davant.
Perquè si seràs àvia, però encara no és públic, millor que no li diguis a ningú.
Verdad, Anna Botella?
Sí.
Sí, sí, sí.
Anna Aznar espera el seu segon fill.
Recordem que Alejandro, que és el primer fill, farà un any, el juliol.
I se n'hem enterat per un desliz.
Aquesta senyora que no pot tenir la llengua, quieta, vull dir callada,
fent un comentari amb una famosa embarassada i preguntant-li com li anava el tema de l'embaràs i tal i qual,
li va dir, pues sí, mira, tengo a Anna esperando el segundo.
Que no era el segundo del rellotge, ni era el segundo turno de la fàbrica en la que treballa.
No, no, segur que no. És el segon embaràs.
És a dir, que ens espera un agoniós embaràs.
És allò de dir, yo me caso aquí como si fuera una princesa.
La princesa se prenya, pues yo más.
Pues yo también.
Eh? Jo no sé fins a quin punt.
Però la qüestió és aquesta, que em sembla que patirem un estiu d'embarassos realment, com ho diríem, incòmode?
Ai, sí, ens farà mal a nosaltres.
Jo començo a tenir el dematí, quan m'aixeco...
Contraccions.
Contraccions, sí.
I nàusies.
I nàusies, sí, sí, i ganes de patir, ja.
T'ho dic ara.
Mira, anava a dir això. Mira, aniversari si tallem-ho.
Vinga, va.
N'hi ha uns quants, eh?
Tenim el Pries Grosnan, que fa 53.
Sí.
Què? Què me'n dius? Jo trobo que sí, que ni més ni menys. Clavadet.
53. Jo n'he feia una mica menys, però no, ara que ho dius, doncs, si no m'estranya.
Per cert, que ens van... me va comentar un avient que, en aquesta última pel·lícula, que fa de lladre,
que està una mica desmillorat, perquè fa un paper així com a barbut i...
Menys maquillat.
Sí.
Bé, està bé, està bé.
Bueno, ja va bé. És com s'ha de aixecar al dematí, sense afaitar, sense rentar la cara, aquestes coses.
Laura Pausini, 31 anys. Sembla mentida, no? Fa quatre dies que anava pel món allà com a quinceañera cantant i...
Guaita, tu ets fai jaia, també.
Johan Cruyff, 58.
Molt bé, ben portadets.
Una cosa normal.
Ramon Santezocanya, 63.
Aquest senyor, m'he de donar consells.
Aquest tros de metge, no?
De salut. Que no sé si és metge, mira que tinc ara, eh?
Què dius?
Ah, no ho sé. Jo no l'he vist el títol.
L'Aranja del Sol, 33. Bé, també una cosa bé.
La Adriana Ozores, 46, la tenim al cinema, estrenant... es diu la pel·lícula...
Heroïna?
Heroïna, sí senyora.
La Naomi Campbell, 35. Ho torno a repetir. Naomi Campbell, 35.
Perquè la princesa d'Eva, no? Doncs també... l'Eva no també, quan agafa anys, agafa més arrugues, així de clar.
Ah, la paloma ganda... la paloma al lago, 38, ara sí.
I, per acabar, la txer, 59.
Vols acabar amb la txer?
Va, vinga.
59.
59, eh? Ara que jo, amb el bisturí d'or que li deuen donar com a bona clienta, també compliria el 59 amb aquell bon talant que fa, eh?
Sí, sí, perquè com estaria si no hagués passat tantes vegades per quiròfan?
Més arrugada, segur.
Doncs, Mar, marxem movent-nos a ritme de txer, sí?
Sí, sí, només recordo una cosa, agafes l'avió, arreus a les 7 de la tarda, eh?
Ai, sí, oh, quin pati, m'has posat les calcetes d'aquelles...
Les mones, sí, les de la blonda, sí, i les de la buca també te les he posat.
Ai, bé, bé.
Les que t'agraden per dormir.
Les que li agradaran.
Jo trobo que sí, perquè aquest tema... Bueno, si no, tu, tu no te les poses.
Ja està.
Que és el més fàcil.
Ai, ja et trucaré, ja et trucaré.
Bé, m'ho expliques tot, eh?
Gràcies, Mar, fins i tot la setmana que ve.
Bé, m'ho expliques tot.
Bé, m'ho expliques tot.
Bé, m'ho expliques tot.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!