Andrés i Andrés, bona tarda, és dijous.
Molt bona tarda.
Tenim cine, eh?
Esclar, ja ho sabies, oi?
Clar.
Sí, i acabant ja amb el cicle de l'entorn de Setmana Santa
que fem a l'antiga audiència de la plaça Pallol, número 3,
aquesta tarda, dintre d'un ratet, a les 6,
passem ja a l'última pel·lícula d'aquesta tanda,
que és Siguiendo mi camino,
una pel·lícula parlada en castellà
dirigida per Leo McCarrey
i que va interpretar Bing Crosby
a l'any 1944.
S'ha de dir que tot aquest cicle que hem estat fent
ha sigut una col·laboració del gremi de pagesos
de Sant Llorenç i de Sant Isidre
que des d'allà fa alguns anys enrere,
quan arriba aquest mes,
o aquest mes, el mes que toca, Setmana Santa,
ells col·laboren amb el cineclub.
Tornem una altra vegada amb el tema musical
de la pel·lícula Jesucrist Superstar
i avui ens toca un tema
que es diu No sé cómo amar-le
i és una de les acusacions dels detractors de l'obra
que centrava en la figura de Maria Magdalena
al presentar-la molt obertament enamodada de Jesús.
La cançó més, podríem dir, més sàlebre de la partitura
des del punt de vista melòdic
és aquesta declaració d'amor encoberta,
o sigui dissimulada,
de l'antiga pecadora
mentre està reflexionant
i es diu a si mateixa
que no sap com poder-lo estimar.
Escoltem de la pel·lícula
Jesucrist Superstar
no sé cómo amar-le.
I don't know how to love him
What to do, how to move him
I've been changed
Yes, really changed
In these past few days
When I've seen myself
I seem like someone else
I don't know how to take this
I don't see why he moves me
He's a man
He's just a man
And I've had so many men before
In very many ways
He's just one more
Should I bring him down
Should I scream and shout
Should I speak of love
Let my feelings out
I never thought I'd come to the hills
What's it all about
Don't you think it's rather funny
I should be in this position
I'm the one
Who's always been
So calm, so cool
No lover's fool
Running every show
He scares me so
I never thought I'd come to the hills
I never thought I'd come to the hills
I never thought I'd come to the hills
What's it all about
Yet, if he said he loved me
I'd be lost
I'd be frightened
I couldn't hope
Just couldn't hope
I'd turn my head
I'd back away
I wouldn't want to know
He scares me so
I want him so
I love him so
Clar, és que teníem visió comercial aquesta gent i van dir
Hi ha d'haver una història d'amor perquè això funcioni
Plam, Maria Magdalena enamorada
Si no serveix
Bé, ja hem fet aquí la Maria Magdalena cantant
No sé com amar-li
I ara tenim ja el tema Superstar
Que es pot considerar que és el hit discogràfic
O sigui, l'èxit discogràfic d'aquest musical
I va ser precisament aquesta cançó d'un ritme rabiós
Que canten Judas i els cors d'àngels
Davant de la crucifixió de Jesús
Va ser el primer tema que va circular discogràficament
Com peça fonamental ja d'un àlbum
Amb una sèrie de cançons ofertes
Amb una sèrie de concerts
Ja abans del futur espectacle
Ja amb entelació
Van començar a fer funcionar la música
Perquè ja quan es presentés la peça
Doncs sigués ja conegut
I l'èxit entrés més bé amb la gent
Que és una manera d'ajudar a tindre un èxit
Una peça si és que realment té un valor
Escoltem per acabar la pel·lícula aquesta
De Jesucrist Superstar
Superstar
Every time I look at you
I don't understand why you let the things you did get so out of hand.
You'd have managed better if you'd had it planned.
Why'd you choose such a backward time in such a strange land?
If you'd come today, then you'd have reached the whole nation.
Israel, 4 B.C., had no mass communication.
Don't you get me wrong, don't you get me wrong, don't you get me wrong, don't you get me wrong,
don't you get me wrong, don't you get me wrong, don't you get me wrong
I only wanna know, I only wanna know, I only wanna know now, I only wanna know, I only wanna know,
I only wanna know, I only wanna know, I only wanna know, I only wanna know now, I only wanna know.
Jesus Christ, Jesus Christ, who all you want, have you sacrificed?
Jesus Christ, Jesus Christ, who all you want, have you sacrificed?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Imponent, eh? Imponent, aquesta banda sonora. Una passada.
És igual que la pel·lícula.
Hi ha molta gent que no li van entrar al principi,
quan la van tornar a veure ja van entrar una miqueta més
i al final han acabat agradant-li perquè, esclar, és un xoc molt fort
el veure una pel·lícula amb una temàtica molt supermoderna
i basada en un tema, doncs, imagina't, de fa 2.000 anys enrere.
Bé, ja espero que demà seguirem.
Sí, sí, sí.
Fins a mà, si Déu vol.