El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va...
Amb l'avi Ramon estem a punt d'inaugurar avui, aquesta mateixa tarda, vespre,
la nova edició, la 18a edició ja d'aquesta exposició de pintura
sobre la Tarragona monumental i turística.
A quina hora ho feu, avi? La inauguració, a quina hora serà?
A les 8 del vespre.
El tinglal de número 1, a distrem.
I si a algú li interessa alguna pregunta o alguna cosa relacionada amb la pintura,
amb els pintors o amb l'exposició, jo estaria per dir.
O sigui, que a vegades no.
A potser parlo un un i em crida l'altre,
o a vegades quan marxo deia no sé en qui he parlat.
Tanta gent.
Però no, dic que és interessant, és bonic.
És bonic que té coses familiars d'aquesta pregunta.
Ai, escolta, ara ve si et tornem a trobar.
Mira, és molt...
Clar, de més enrere d'any, no?
Perquè pensa tu que, per exemple, jo, ara jo estic bastant fumut, no?
I els anys no perdonen.
I tants anys lluitant uns als altres, el que sigui,
també et quedes una miqueta tocat, que diem, no?
Però quan veus aquest ambient, que veus que has estat 18 anys,
veus que aquells que encara continuen, aquells que comencen,
aquella il·lusió, aquesta cosa,
et fa ser, et fa reviure una miqueta la cosa aquesta.
Però ja, cal que revisqui, ja són molts anys,
i els anys no perdonen, eh?
Això segur que ho deu dir cada any quan ho ha de preparar.
Sí, sí, sí, sí.
Tinc una pares ara, però després...
No, però ja m'ha passat diferents coses al meu cos,
i ja no és el mateix que...
Però, clar, quan veus aquell ambient, veus aquella...
I les ganes, no?
Veus que hi ha gent gran que continuen,
veus gent jove que creen l'il·lusió,
i et pregunten, i els hi expliques, i els diuen,
ah, doncs mira, no sabia això o això,
o mira, ara faig això, ara he fet una exposició a França,
ara he fet una exposició a la Mani,
ara he fet...
A Amèrica he tingut uns...
Això, veus aquest caliu, aquest acós,
i clar, et trobes, et trobes a mi.
Perquè allí, aquest dia, per exemple, avui,
doncs no hi ha aquella cosa de si aquell, si jo, si l'altre.
No, no, allí trobes tot, tot com si fos...
Tot de bé.
Sí, sí, sí.
Escolti, avi, són quadres que no s'han vist exposats,
vull dir, no repeteixen quadres d'edició en edició.
Jo, per poc que puc, els dic que no em portin un quadre repetit.
Per què?
Doncs per un motiu,
perquè si un porta un quadre que has posat en un altre puesto de poc,
o és repetit,
és en contra del pintor,
perquè llavors poden pensar,
oh, és que no sap fer altra cosa,
que no evoluciona, que no pinta,
que fa només, només té un quadre per presentar sempre...
Saps què?
No és que a mi em sàpiga greu,
és que és en perjudici del pintor.
Hi ha coses que els pintors, a vegades,
amb la seva manera de ser,
la mateixa il·lusió, el que sigui,
hi ha detalls i coses que no se'n donen compte.
I, clar, s'hi has de fer veure i tot això.
Inclús hi ha alguns pintors bons que participen
i aquest any no participaran
perquè no tenen obra per portar.
Sí que en tenen d'obra.
Però clar, no sobre Tarragona.
No, no, per no portar repetit.
Saps com vull dir?
És el bonic, és això, que hi ha aquest ambient.
Tot tipus d'estils, comentava vostè,
tot i que bé, predomina el que és l'aquarel·la, l'oli, tot això.
I si hi ha alguna escultura, també s'admet.
Tot sempre tingui tema Tarragona.
Ah, mira, això no ho sabia.
Se m'acut, hi ha quadres també d'aquests modernos,
podríem dir, abstractes,
o sigui, la Tarragona monumental, però en plan abstracte.
Sí, sí, perquè una vegada hi vaig preguntar
amb una senyora que representava aquell quadre
i va dir que no ho sabia,
l'havia pintat, però no sabia què representava.
Però era Tarragona.
Ella va dir que era Tarragona,
va dir que les muralles, que les angles romans,
que no sé què.
Bueno, mira, allà.
Doncs allà.
Potser un altre hi trobarà un peixatge,
o hi trobarà un...
Saps com vull dir?
Vull dir-me això de la pintura,
quan està en abstracte, jo ja no hi entro.
Això en abstracte...
Podria discutir molta cosa de l'extracte,
però no hi entro.
No, si no és un moment determinat
amb una persona determinada,
m'estimo més no parlar-ne,
perquè hi ha coses que...
I m'agrada, eh?
Vull dir que no és que jo estigui en contra,
però s'ha abusat.
S'ha abusat una mica.
Parlem de les postals.
Comentava que potser un dels racons més pintats
i que més veurem repetit en aquest amb les diferents estils.
En aquesta exposició és la catedral.
Sí.
Què més? Què més?
Hi deu haver...
La catedral, la muralla,
les voltes del Pallol...
En fi, a vegades l'amfiteatre
i carrers,
carrers de Tarragona,
que no els esperes també
i són interessants, eh?
Hi ha racons de Tarragona
que dius, coi,
quedes...
Sí, sí,
és agafar i buscar.
És que a Tarragona,
pictòricament,
té molta cosa per fer.
La Rambla.
La Rambla té molts motius.
Oi, la Rambla,
ara que vam celebrar el 150 aniversari,
segur que...
Sí, sí, sí.
El cas que jo,
quan vaig fer aquest aniversari,
en un moment determinat,
en una persona determinada,
vaig dir de fer un concurs de pintura ràpida
a la Rambla que es presta.
Potser ho va interessar
perquè va ser meva,
però bueno.
Però la Rambla té uns racons
i un motiu, eh?
Té diferents coses,
començant per emprerar el Tarraco
i agafant el...
En fi, hi ha molts racons,
no vull dir oh,
perquè després no em diguin que d'això,
però la Rambla té bonic.
Hi ha altres carrers de Tarragona, eh?
Hi ha altres carrers de Tarragona
que també són molt interessants, eh?
Doncs tots aquests raconets.
A part que ara,
per ampliar més la cosa,
fem el tarragonès.
O sigui,
que tot el que és el tarragonès
poden participar sempre
i quan sigui monumental.
Per exemple,
venen de Torre d'Embarra,
pinten l'Eglésia de Torre d'Embarra,
l'altre pinta Tamarit,
l'altre pinta,
doncs,
un altre punt determinat d'un poble,
el motiu artístic
que hi ha coses boniques pels pobles,
saps?
Sempre sigui del tarragonès,
també.
Per ampliar,
no sé tot,
sempre Tarragona,
Tarragona.
I també és molt interessant,
aquesta exposició,
la recomano per aquest motiu
que és interessant.
I tot gràcies,
i tot gràcies al port de Tarragona,
hem de donar.
Això sí que ha de reconèixer
que gràcies a ell
podem fer aquesta exposició.
Doncs,
per molts anys més,
ja en portem 18.
Bueno,
si no els aguanto res.
Clar que sí, home.
18a edició
d'aquesta exposició
de pintura
sobre la Tarragona
monumental i turística.
S'inaugura avui
a les 8 del vespre
i ens acompanyarà
durant un mes
al Tincla de un número
del Moll de Costa.
Avi,
ràpidament,
quin carrer,
amb quin carrer es queda vostè?
Quin carrer voldria
que quedés plasmat
en un quadre
de Tarragona?
El sol fer de Tarragona,
tots.
Sí,
no n'hi ha cap d'especial,
especial?
Els he viscut tots
i cada carrer
em recorda una cosa
o me fa inventar
una història
viscut d'aquell carrer.
Doncs,
el avi
el retrobarem dilluns
amb una mica més
de tranquil·litat
i un cop s'hagi inaugurat
aquesta exposició.
Gràcies,
avi!
Gràcies.