Jordi Manel, molt bona tarda.
Molt bona tarda.
Què tal? Bona tarda.
Molt bona tarda, Manel.
Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Núria.
Farem el seure així, intentarem controlar el temps o no?
Jo crec que avui sortirà Rodonet. 30 minuts.
Jo crec que és una cosa que l'home, la humanitat, sempre ha intentat fer, controlar el temps.
No hem pogut.
Que desgraciats que som.
Al final de tot sempre hi ha l'amor.
Hòstia, tio, avui estàs tremendo, eh?
És que, no sé.
Serà potser perquè te vas fent bé, Jordi?
Exagerat.
En fi, quina profunditat amb què comencem el programa, eh?
Sí, un programa avui molt intens.
Molt tarragoní, em sembla, no?
Tarragoní? Home, Carabajo no, eh?
No, no, no, no. Carabajo no.
Però parlem de Tarragona, parlem del patrimoni.
Però el patrimoni de la humanitat potser sí.
No em vinguis amb històries al magazín de divulgació històrica de Tarragona Ràdio.
No em vinguis amb històries aquesta setmana.
Aquesta setmana els nostres protagonistes seran la independència de Santo Domingo,
també la mort de George Harrison,
com a protagonista principal d'aquesta ràdio novel·la anomenada No em vinguis amb històries,
el senyor Carabajo, un dels artistes més importants en la història de l'art.
També intentarem volar com a un repenat sobre París
i finalment parlarem de Tarragona, patrimoni, de la humanitat
i del llibre La guerra civil espanyola d'Antoni Víbor.
El 5 de desembre de 1492,
Colom va arribar a una illa que va batejar com la Espanyola
i es convertia en el primer assentament permanent europeu a Amèrica.
Aquesta illa va ser espanyola fins al 1795, va ser colònia espanyola.
Després va passar a mans franceses fins l'any 1889
per tornar a ser espanyola fins al 30 de novembre de 1821.
És a dir, tal dia com pugui.
Una independència que va ser efímera,
ja que l'any 1822 els haitians van ocupar l'illa durant 22 anys.
Així, el 1844, tornaven a ser independents,
però el 1861 i durant 4 anys va tornar a mans espanyoles.
Vé tota una història molt complicada.
Encara us estranya que es parli del segle XIX com el segle de les revolucions?
Heu de dir, no.
No, que ens ha d'estranyar.
Molt bé, recordem que també l'any 1821
va ser el mateix any que Iturvide declarava la independència mexicana.
Bolívar derrotava els exèrgis espanyols
i es consumava la independència de Veneçuela.
Sant Martín proclamava la independència del Perú
i Guatemala i Panamà també es declaraven independents.
Un bon any per Espanya, suposo.
2001, mort George Harrison a l'edat de 58 anys, guitarrista dels Beatles.
What I feel
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui a El Monogràfic parlarem d'un pintor molt important per a la trajectòria de la pintura europea, que és el senyor Caravaggio.
Parlem de Carabajo, entre altres coses,
perquè cal recordar que hi ha una exposició molt interessant
sobre aquest senyor al NAC,
al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Montjuïc.
Si no m'equivoco, fa pocs dies a Sevilla també s'ha inaugurat una,
que Carabajo és un dels protagonistes.
O sigui que és un senyor que està de moda.
I que consti que li diem senyor per dir-li alguna cosa,
perquè em sembla que el Manel ara ens farà caure el mite.
Una mica... Sí.
Bueno, què podem dir d'aquest senyor?
Ha nomenat Miquel Àngel o Merici.
Doncs que va néixer l'any 1571 a una petita ciutat llombarda
anomenada Carabajo, de la qual pren un nom.
De fet, el lloc on va néixer i la pintura que ells feia
marcaran la seva trajectòria, com després veurem.
El seu pare va ser un nou funcionari de la ciutat
que era encarregat de supervisar l'estat dels edificis,
propietat del senyor Francesco I Esforça.
A més a més, era també home de confiança d'aquest governant.
El jove Miquel Àngel va conèixer,
gràcies als protectors del seu pare,
a famílies molt importants en l'Itàlia del moment.
Perquè ja veurem que aquest senyor va portar una vida
molt desordenada, però tenia molts bons contactes.
Que això ho va ajudar en molts moments de la seva vida.
Que això avui en dia també és important.
Això és important sempre, llavors.
Sempre, tindre bons padrins, ja se sap.
En fi, l'any 1576,
una epidèmia de peste els va sorprendre a Milà
i el seu pare va morir.
Així que la família va retornar a la ciutat de Caravaggio.
Uns anys després, ja l'any 1584,
el jove pintor va tornar per compte propi a Milà
i va entrar a treballar al taller del pintor Simon Peterzano,
com a aprenent.
Peterzano era un deixeble eticià
que va transmetre al jove Caravaggio
alguns valors pictòrics propis de la tradició veneciana,
com per exemple el color molt exuberant o la sensualitat,
i també de la tradició llombarda,
dominada per un tractament de la llum molt realista,
que seran aspectes després molt importants en l'obra de Caravaggio.
El jove pintor,
tot i que no va seguir
tots els preceptes més manieristes del seu mestre,
va aprendre el mod de treballar la llum d'aquest,
el color i el sentit de la realitat.
Aquell mateix 1584,
un pintor anomenat Lomazzo
va publicar un tractat de pintura
on proposava tota una sèrie de regles
aplicades a la pintura,
extretes bàsicament del Renaixement.
El senyor Caravaggio,
que era un...
Com se diu allà?
Un rebel.
Un rebel, sí.
Un infant terrible, no?
No ho va acceptar mai.
Per a ell,
el veritable model a seguir
no eren les pintures del Renaixement,
sinó la pròpia naturalesa.
En aquesta línia de pensament,
Caravaggio considerava
que estaven a la mateixa alçada
una natura morta
sobre flors o fruites
que un quadre
sobre històries bíbliques o mitològiques.
Aquesta concepció
trencava totalment
la jerarquia de temes
que havia existit
fins aleshores, no?
Els bodegons eren considerats
de tercera o quarta categoria.
Sí, però va rebutjar
el que era l'estètica del Renaixement
només en el contingut
en el contingut
de les pintures
o també en la forma?
No, en altres coses, ja ho veurem.
Mira, el senyor Lomazzo,
en aquest tractat que havia escrit,
també afirmava
que no existia
una bellesa única,
sinó diverses maneres
de representar-la
i en això sí que estava d'acord
Carabajo.
Però Lomazzo
establia també
altres preceptes
comuns
en tots els tractats
de l'època,
per cert.
Per una part,
el manteniment
del més estricte
de coro
i la conveniència
del moto.
De coro i moto?
Què és això?
De coro i moto,
diríeu,
què és això?
De coro i moto.
Són japonesos.
Japonesos,
doncs igual,
sí,
el moto.
Anem per parts.
El de coro
era una norma
per la qual només
se triaven
per ser representats
aquells elements
que convenien
per la dignitat
del tema representat.
O sigui,
no podien,
per exemple,
representar
a Jesucrist
vestit de pobre
o descalç
o brut.
Se l'havia de representar
segons el seu rang,
la seva categoria.
Els sants
havien de ser representats
en els seus atributs sagrats,
etcètera.
aquesta norma,
com veurem,
va ser duríssimament
quebrantada
pel senyor Caravaggio.
I el del moto?
I el del moto
no és que fos
ni una Yamaha
ni una onda
ni res per l'estil.
El moto era
el moviment
intern de les figures
que expressa
les passions
i la psicologia
de les mateixes.
A Caravaggio,
com veurem,
ho va aprofitar
aquesta norma
per mostrar
actituds sorprenents
en els seus personatges.
Tornem, però,
per uns moments,
a la biografia del personatge.
Entre l'any 1589
i 1592,
la Malle va emmalaltir
i ell va anar a parar
a la presó
per un delicte d'agressions,
com veurem
si era una constant
en la seva vida.
Sí,
i va acabar a la presó.
Va acabar a la presó,
però per sortir-se,
per no complir la condena,
va tindre que vendre
bona part
de les possessions familiars.
Llavors,
va fer el salt a Roma
per donar un impuls definitiu
a la seva carrera.
Roma era el centre
de l'art de l'època.
Se va trobar una Roma
que acabava de gaudir
de l'acció urbanística
i renovadora
del papa VI de V,
qui també va propiciar
una recuperació
humanística important.
En un primer moment,
se va llotjar
amb el cardenal
Pandolfo Puig,
Monsenyor Ensalada,
com li deia,
perquè es veu
que era l'únic menjar
que li donava.
Este cardenal
el va posar...
Monsenyor Ensalada.
Monsenyor Ensalada.
Doncs sí.
Este cardenal
el va posar en contacte
amb la família
Aldo Brandini,
que era la família
del papa d'aquell moment,
Clement Vuité.
Va treballar
en diversos tallers
de pintura
i també amb el cavaller
d'Arpino,
que era un poderós personatge
d'origen noble
dedicat a la pintura
i que li proporcionaria
importants clients.
En aquesta època
sembla que el pintor
es movia
per uns cercles
elitistes
i marginals
de la pintura,
com per exemple
l'Acadèmia
d'Egli Insensati,
que era una contestació
revolucionària
a les acadèmies
tradicionals de pintura
o l'Acadèmia
de l'Ebeli Humori.
Eren espais
de trobar
de pintors
i poetes
molt elitistes
introduïts
en l'anomenat
conceptisme,
que era a dir,
acumulació
de significats
oculs
en una imatge
aparentment simple.
Això que està tan de moda
ara gràcies
al Codi Da Vinci.
A part,
Carabaix...
Això es diu conceptisme?
Sí.
O sigui,
una imatge
que tu no hi veus res,
ells amaguen
tota una sèrie
de símbols
de significats.
Segones lectures,
terceres i quartes.
Home,
això dóna feina
als crítics d'art.
Molta feina,
sí.
A part,
Carabaix
jo també té
contactes
en aquesta època
i és
quan
coneix
un personatge
transcendental
en la seva carrera,
que és el cardenal
Francesco del Monte.
Sempre es va relacionar
molt bé.
en el seu protector.
Sí,
era representant
del gran duc
de Medici
i la Santa Seu
i era un home
molt culte
i molt avançat
per l'època.
Només cal dir
que era seguidor
de Galileo Galilei.
tot un personatge
de la intel·lectualitat
romana
i que pel 1595
es va convertir
en protector
del jove Carabajo
i el va posar
en contacte
amb famílies
importants
i va intrigar
per aconseguir-li
els primers encàrrecs
públics d'importància.
En aquests primers anys
a Roma
el pintor
es va dedicar
sobretot
a pintures de gènere
treballant
en formats mitjans
per a clients
particulars
normalment
de la noblesa
i
dins del conceptisme
que abans s'han descrit
Carabajo
preparava
per a cada client
escenes
de complicadíssimes
lectures
plenes de claus
que introduïen
segons, tercers
o fins i tot
quarts significats
transcendents
que feien d'un
innocent llens
una sofisticadíssima
declaració
intel·lectual.
En algunes obres
d'aquesta època
el pintor
hi plasma
també la seva
homosexualitat
la seva passió
per la música
com mèdic
per assolir
l'amor perfecte
i també
l'androgínia
aquests personatges
que pinta
sobretot
a la primera època
indefinits
ambigües
que no se sap ben bé
si són nois
si són nois.
Però, però, però
Manel
espera, m'estàs parlant
d'un personatge
molt ben connectat
bé per relacions familiars
però que fa un tipus
de pintura
que jo no sé
com devia assentar
amb tots aquests
nobles
que enllugaven
i a tots aquests
perquè eren
com un cercle
d'amics
i suposo que ells
coneixien els claus
coneixien els significats
era gent
molt
en un nivell
intel·lectual
molt alt
i aquí és més clar
ben conceptes
filosòfics
com veurem
perquè això
de l'androgínia
per exemple
ell pintarà
molts models
molt afeminats
que se suposa
que fins i tot
eren castrati
i que
algú podria pensar
bueno, era homosexual
i a Està
li agradava
aquest tipus
de bellesa
però la cosa
va molt més allà
el tema de l'androgínia
sorgeix
de la unió
dels contraris
masculí i femení
tradueix
la constant lluita
de forces
entre el món
vida, amor
bellesa, fealtat
i significa
la superació
del conflicte
la perfecció
és un dels ideals
de l'anomenat
neoplatonisme
el neoplatonisme
volia conjugar
filosofia
clàssica grega
i cristianisme
mitjançant l'humanisme
de tal manera
que
filòsofs
neoplatònics
consideraven
androgins
ideals
del cristianisme
a Adam
abans de la creació
d'Eva
o a Crist
o sigui
per a ells
un home
i una dona
el masculí i femení
era lluita
i si representaven
a un personatge
en vivo
era la perfecció
exacte
i el tema
de l'androgín
fou plasmat genialment
per Leonardo
a la Geoconda
o també
al Sant Joan Baptiste
l'esplendor
d'aquesta temàtica
en Caravaggio
es produirà
aproximadament
entre el 1593
i el 1595
la primera variació
del seu estil
es produeix
quan rep l'encàrrec
gràcies a les fosques
conspiracions
i intrigues
del seu protector
el cardenal del monte
de decorar la capella
Contarelli
de l'església
de Sant Lluís
dels Francesos
a Roma
és un encàrrec
transcendental
ja que permet
que Caravaggio
pugui exposar
la seva obra
en un lloc públic
i deixi de ser només
conegut
en reduïts cercles
intel·lectuals i artístics
però el pintor
va ser un repte
ja que va haver d'evolucionar
de les seves escenes essencials
cap a la pintura històrica
en les seves primeres obres
Caravaggio
havia mostrat
els elements imprescindibles
per a organitzar
l'escena representada
sense mostrar el fons
ni el context
on l'escena tenia lloc
i sense narració
la pintura d'història
en canvi
requeria
un major nombre
de personatges
la seva contextualització
en un entorn
i una acció
més general
i la narració
és clar
de la història
que representava
el pintor però
va optar
per una via
intermigia
amb figures
extraordinàriament realistes
i monumentals
que omplien de solemnitat
el quadre
i va reduir
la narració
de l'escena descrita
al seu moment
culminant
ho podríem comparar
amb una fotografia instantània
on es concentra
tota l'acció
i tota la psicologia
dels personatges
sí, perquè de fet
això que deus ara
de l'acció
i la psicologia
i tot això
és de molta expressivitat
pel que he vist
heu portat aquí
unes fotografies
i ell doncs
captarà just el moment
per exemple
té un quadre
que és la conversió
de Sant Pau
que es juga el moment
en què cau
del cavall
i intenta
doncs
plasmar
que sent el personatge
en aquell precis moment
això que dius
com si fos una foto
és una foto
instantània
exacte
va mantenir també
l'absència de fons
és una de les característiques
més famoses
amb un accentuat
contrast lumínic
que aïllava les figures
il·luminades
de la foscor
del fons
destacant-les d'aquesta manera
l'èxit popular
va ser immediat
i enseguida
li van encarregar
dos llenços més
per a Santa Maria del Pópolo
però alguns trets
de la seva pintura
van paralitzar els encàrrecs
les seves faltes
contra allò
que parlàvem abans
del decoro
a veure perdona
Manel
quan has dit
abans
que va popularitzar
la seva pintura
popular
suposant però
que dins d'un cercle
com dèiem abans
però com que estava
en una iglesia
com que estàvem vist
al públic
i allí podia entrar
la gent
doncs la gent
li agradava
li agradava
perquè si sentia
suport a la gent
del poble
se sentien molt
identificats
amb aquells personatges
més propers
així va trencar
la norma del decoro
això del decoro
segons el qual
tot tenia que ser
molt bonito
i molt pijo
ho va trencar completament
Caravaggio
sobretot tractant
temes religiosos
aquí
això devia mirar
una miqueta
Caravaggio utilitza
per les seves obres
models extrets
dels baixos fondos romans
que és per on
los señores
movia
com a peix en aigua
és un tio
una mica contradictori
se relaciona
amb gent
de les més altes esferes
però en canvi
també es relaciona
amb gent
de lo més baix
de la societat
i els utilitzava
com a models?
sí
per exemple
les verges eren prostitutes
els seus apòstols
eren marginats
captaires
perquè inclús
el quadre aquell
de la mort
de la verge
el cadàver
estava tret
d'una prostituta
morta
al riu Tíber
que és un cadàver
que inclús
estava una mica
onflat
i això li va aportar
moltes crítiques
la gent ho sabia
que tenia aquests models
o com a mínim
hi havia en un inici
segurament una rumor
que utilitzava
a més a més
els vestiments
dels personatges
eren els de l'època
no les túniques
clàssiques
que s'havien representat
fins a l'època
fins a aquell moment
i a més
els peus
els rostres
dels personatges
estaven bruts
maltractats
totalment realistes
o sigui
que s'havia allunyat
completament
de l'idealisme
que s'havia pintat
fins a aquell moment
però l'estat
de Caravaggio a Roma
també es va
creatitzar
per altres coses
escàndols
amb violència
problemes amb la justícia
contínuament
s'he veu que era
un home bastant difícil
i la culminació
va ser
l'intent
d'assassinat
una primera combinació
del notari
Mariano Pasqualone
el qual l'havia acusat
de conviure
amb una prostituta
anomenada Helena
que havia fet
servir de model
en diferents obres
Caravaggio
el va esperar
una matinada
en un portal
amb una destral
i li va pegar diverses
destralades al cap
una cosa ben habitual
i va quedar
només en intent
d'assassinat
sí
perquè se veu que no el va matar
i el pintor
va haver de fugir
ràpidament a Genova
i el notari
va sobreviure
i sorprenentment
va retirar els càrrecs
potser se va dir
que tindre temor
va dir
si jo n'està
l'acuso més
potser m'emassa
potser
què hauria dit
a Moravi
a Moravi
li hauria deixat de pintar
segurament
doncs bé
ell va tornar a Roma
van treure-li
tots els càrrecs
i que us penseu
que va prendre la lliçó
però tenia molt bones relacions
no el van ajudar
sí que clar
que el van ajudar
però és que en va fer
una altra de bastant grossa
sabeu que estava jugant
a la pilota
amb un senyor
anomenat Renuccio Tomassoni
membre de l'AMPA
i de l'AMPA
no és de l'Associació
de Mares i Pàres
dels Baixos Fons
de l'AMPA de sempre
i cap d'una banda
de lladregots
se van discutir
i què va fer Caravaggio
doncs que el va matar
apunyalades
ostres
i este cop
els protectors
no van poder fer res
per salvar-lo
i el van condenar
a ser decapitat
però va fugir de Roma
va encetar a partir d'este fet
l'etapa més radical
de la seva obra
els darrers anys
de la vida de Caravaggio
seran una fugida continuada
fet que va ser plasmat
en les seves pintures
exceptuant el realisme
i atenuant els colors
també
va estar de Nàpol
a Nàpols de passada
però el temps suficient
per impressionar
els pintors locals
Nàpols era
de la corona espanyola
no?
sí
per aquella época
que venia de la corona espanyola
i allí hi havia
un jove pintor
anomenat José Rivera
que es va impressionar molt
en l'obra de Caravaggio
i que va transmetre a la pintura
el naturalisme tenebrista
que impregnaria
Sorbaran
a Velázquez
naturalisme
tenebrista
és bona etiqueta
aquells fondos
foscos
és l'etiqueta
doncs
molt descriptiva
aquells fondos foscos
o sigui figures molt reals
és que això de l'art
és increïble
perquè en els 10 minuts
que ha durat el monogràfic
una miqueta més
heu deixat en etiquetes
però a punta pala
sí
és el que té
és el que hi ha
en fi
a Nàpols hi deixarà moltes obres
i l'any 1607
marxa a Malta
s'entera que estan fent
una catedral
i marxa cap allà
rebrà la protecció
de l'ordre dels cavallers de Malta
i en especial
del seu gran mestre
a l'of de Vignacurt
inclús
fou un nomenat cavaller
però
adivineu què va passar?
va matar algun cavaller
no va arribar a matar-lo
però sabeu que
va tindre una baralla molt forta
amb un dels cavallers
i el van empresonar
va haver de fugir
com va poder
a més a més
se'n van enterrar
a enterar llavors
dels càrrecs
que tenia pendents
a Roma
i va haver de fugir
ràpidament
cap a Sicília
a Sicília
però si està una temporada
però també tindrà problemes
i retorna a Nàpols
on un dels sicaris
del cavaller
de Malta
amb el qual havia tingut problemes
li van donar
una pallissa
tal qual
tan gran
que va quedar
desfigurat
i gaire mort
tot i això
l'home anava pintant
a tots els llocs on estava
anava pintant
continuava
no va interrompre
la seva obra
i hem trobat
tenim obres
de tots els períodes
sí
la pintura
dels seus darrers mesos
és agònica
com la seva existència
una de les últimes pintures
mostra David
ensenyant
el cap
que ha decapitat
de Goliath
i Goliath
és el seu autorretrat
aquest és molt famosa
sí
és ell mateix
que alguns diuen
que tothom té al cap
aquesta pintura
algú
hi ha gent
que diu
que era una
que estava demanant
al papa
clemència
que li perdonés
altres diuen
que és com se ve
a ell mateix
al final
que li esperava
que era molt gran
va néixer l'any 71
tenia 38 anys
39
i quan
sembla ser
que de Roma
ja van decidir
perdonar-lo
i ell estava ja disposat
a tornar a la ciutat
va morir
a Porto Hércole
a la platja
segurament de
Dixenteria
completament sol
que parlarem un dia
de Porto Hércole
de Porto Hércole
vols que parléssim
perquè hi ha alguna
urbanització així de luxe
que...
és que em falta
l'última frase
que dieu sempre
no
però això ja és
una altra història
això ja
vols que ho digués
em t'ha fet il·lusió
bueno
però això de Porto Hércole
ja és una altra història
no em vinguis
amb històries
curiositats
ens trobem a París
l'any 1912
quan un sastre
entre austríac
és el protagonista
de la nostra història
un sastre
un sastre anomenat
Rachel
que va inventar
una capa
amb la qual deia
que podia volar
com els ratpenats
i com ho volia demostrar
doncs demanant autorització
per llançar-se amb la capa
des de la Torre Eiffel
què?
sí, sí
va demanar permís
als propietaris primer
després a la policia
i després a diferents autoritats
i tothom
li va donar el permís necessari
per pujar
a la Torre Eiffel
i saltar
amb la seva capa?
amb la seva capa
de ratpenat
i saltar
suposo que
devíem veure
que la cosa
podia ser
que no acabés molt bé
parlem l'any 1912
potser
potser pensant
que sortiria bé
no se sap mai
avui dia
també hi ha gent
que salta d'un avió
amb una mena de capa
com a ratpenat
i volen
per mi que devien pensar
que ho provi
és austríac
no és parisenc
ni francès
potser si hagués sigut francès
no li hagués sentat
què ho sabeu
si va despertar curiositat
l'acció?
segurament que sí
doncs bé
deixeu-me parlar
a les 7 del matí
l'un 23 de febrer
de 1912
el sastre
acompanyat per un grup
d'animadors
i dels fotògrafs
de premsa
va pujar al primer nivell
de la primera plataforma
de la torre Eiffel
100 metres potser?
doncs no ho sé
jo diria que sí
100 metres
no ho sé
li podríem preguntar a ell
s'apropa al límit
es va llançar
i al final
ja us el podeu imaginar
no?
ah ja està?
sí
o sigui que no va triomfar
la capa
no no no
perquè si hagués triomfat
potser no aniríem en avió
aniríem en cap
home els animadors
potser
es van en retirada
sí potser sí
no ho sé
no en vinguis amb històries
la nostra història
avui és un dia molt especial
per a Tarragona
no?
sí
sí sí sí
perquè fa cinc anys
que es va morir
George Carro
no no no
no no
perquè fa cinc anys
que es declarava Tarragona
com a patrimoni
de la humanitat
no?
l'UNESCO
si no m'equivoco
molt bé
doncs nosaltres
des del nostre blog
hem volgut
vam deixar caure una pregunta
per cert
un blog
que és
www
no em vinguis amb històries
punt bloc
que és pot
punt com
d'acord
que quina creieu
que era la vostra opinió
sobre l'estat actual
de les runes
o de les restes
arqueològiques romanes
o dels monuments
a la ciutat de Tarragona
després de cinc anys
d'haver estat declarada
patrimoni de la humanitat
per l'UNESCO
curiosament
hem rebut
dues respostes
que més endavant
llegirem
també hem parlat
amb diferents arqueòlegs
i ens han dit
que la declaració
de patrimoni
de la humanitat
a Tarragona
no ha servit
gairebé
per res
que hi ha hagut
una mala gestió
en la conservació
dels monuments
una gestió
que hauria de coordinar
la Generalitat
com a responsable
de la tutela
i també l'Ajuntament
de Tarragona
com a responsable
subsidiari
del patrimoni
podríem
doncs
potser fer un llistat
de les coses
que estan millor
o pitjor
però bé
hi ha monuments
que s'han cuidat més
potser
el circ
potser la gran estrella
la capçala del circ
tot i que
jo el que penso
és que a vegades
bueno
en esta ciutat
no hi ha
una cultura
de conservar
i d'utilitzar
perquè
restes romanes
per atraure turisme
jo crec que això
ben
ben cuidat
ben
assenyalitzat
i fent una bona
publicitat
atrauria
a molta gent
que vindria
a visitar-ho
però
segurament
ja venen
però es porta
una decepció
perquè tant vas a altres ciutats
que són patrimoni
de la humanitat
aquí a l'estat espanyol
i surts amb una altra imatge
surts amb un altre sentiment
de dir
ostres
quina ciutat més xula
per exemple
aquí tenim alguns casos
el cas de la necròpoli
de la Tabacalera
porta 15 anys
tancada
gràcies a un superprojecte
que no es du a terme
hem de dir també
que és la generalitat
qui manté tancada
la necròpoli
sí
és allò
el conflicte
entre administracions
que si tu no fas això
que si jo no
i passen uns anys
i un monument
tan important
doncs
està tancat
el públic
sí
després per una altra banda
el teatre
les runes del teatre
o aquest teatre
és una runa
sí
però d'altra banda
no sé
de què va servir
que l'any 1977
no m'equivoco
la societat civil de Tarragona
o part d'ella
es mobilitzés
en contra
d'un projecte
d'edificació
de cases
fa vergonya
veure el teatre
sí
ara ho han netejat
ara encara es poden veure
les 4 o 5 grades
que es conserven
del teatre
però d'aquella manera
segurament
sí
és també una llàstima
suposo que es necessiten
molt de diners
per a invertir
i fer-ho visitable
després per una altra banda
què s'ha fet
a l'aqueducte romà
o al pont del diable
com es coneix popularment
ara s'ha senyalitzat
que s'ha senyalitzat
la zona jardinada
a les voltants
és molt més maca
i tot això
però no s'ha portat
a terme una restauració
ben feta
tampoc de
de l'aqueducte
com es podia haver fet
també de la muralla
la muralla aquesta
que va caure
sí
però bé
aquí també entraven
conflictes
entre administracions
per dir-ho
entre l'arquidisbat
que no va voler
i que ara per una altra banda
està plorant
i demanant diners
segurament
sí
que sembla ser
que si haguéssim
simplement
haguéssim ficat
un paviment
que hagués impermeabilitzat
la part superior
de la muralla
això no hagués passat
però l'arquidisbat
no va donar el permís
i passa el que passa
aquí
doncs podrem llegir
un dels mails
censurant un parell
de paraules
això sí
ho diem
som censors
i censurarem
un parell de paraules
que són una mica
malsonants
comença a parlar
justament
de la muralla
vaya
com que el arzobispado

de divulgación histórica
antigua
con lo del Targo Viva
los monumentos del Museo de Historia
permanecen abiertos
sin interrupción al medio
diría todos los visitantes
faltaría eso sí
una mejor
y mayor
señalización
interpretación
de los sitios
sí
i després per una altra banda
un segon correu
comença a dur
comença a dur
i després
destaca alguns elements positius
per una altra banda
també un segon correu
que hem rebot
és
sí
el pitjor de tot
és l'estat del teatre
encara que si et passeges
per altres indrets
i observes una mica
amb atenció
pots veure milers de coses
que podrien estar molt millor
sí
especialment també
la señalització
potser no costaria tant
señalització
que estàs ben señalitzat
ben explicat
no sé
sembla com una mica
de desídia a vegades
de les autoritats
que no costa tant
posar una placa
amb una mica de text
i dues fotografies
suposo que s'ajunta
de tot una mica
i hi ha moltes restes
i home
això que heu dit vosaltres
del conflicte d'administracions
home és importantíssim
i jo crec que d'una manera
o altra
afecta
afecta bastant
per altra banda
jo crec que Tarragona
també estan en un moment
en què no s'atreveixen
a construir
o a tocar pedres
a la part alta
perquè és que
a la que fas un clot
et surten
unes restes
al costat del rectorat
que s'està encarregant
tota la visibilitat
d'aquella zona
per una banda
i després
és possible
no ho sé ben bé
s'han encarregat
restes arqueològiques
possiblement
d'un valor incalculable
també
i dinamitant
la zona
o a la zona
això que diu
del Peri 2
que era la zona
de Pere Martell
que allí van sortir
unes restes
ah sí que ho vas comentar
que s'havien trobat
una font pot ser
una font monumental
que sembla ser
que era única a Espanya
en un sortidós
en cap de lleó
i al costat
una vila
una casa
en un paviment de màrmol
i unes pintures murals
que ara es poden veure
una mica deteriorades
al museu arqueològic
i tot un conjunt
de tombes
etcètera
que hagués estat bé
poder-ho fer visitable
se va dir això
que es faria visitable
als subterranis
però sembla que això
s'ha quedat només
en paraules
has de fer visitable
també
clar
no sé si costa
tant
no crec que costi tant
la veritat
jo espero
ja potser per tancar el tema
perquè se'ns acaba el temps
i si vols afegir alguna cosa
l'afegeixes
que no hàgim d'esperar
5 anys més
és a dir
el darrer aniversari
del patrimoni
etcètera
per parlar
i de forma alegre
i contenta
de tots els projectes
que s'han fet sobre
la ciutat de Tarragona
si va Manel
passarà
jo passarà
passarà més de mil anys
muchos més
no
esperem que sigui ben aviat
Júpiter t'escolta
i el llibre que recomanem
aquesta setmana
porta el següent títol
La guerra civil espanyola
la votó és
Anthony Bivor
el publica
crítica
el nombre de pàgines
904
i ens costarà
29
amb 90
Bé
que ningú
s'assusta
pel nombre de pàgines
que és bastant elevat
en fi
què podem dir
doncs que la guerra civil
és un tema
que continua
dividint encara avui
els espanyols
segurament és un conflicte
massa recent
que encara no ha aconseguit
tancar sòlidament
les ferides obertes
ara fa gairebé 70 anys
per tant
sempre és positiu
que una veu extranjera
a priori més neutral
aporti el seu gra
de sorra
pel que fa a l'estudi
de la guerra civil
Anthony Bivor
es remunta al canvi
de segles
el 1900
per aprofundir
en les causes
que van anar consolidant
aquelles dos espanyes
irreconciliables
que van acabar
jugant les seves cartes
al camp de batalla
a poc a poc
va desgranant
tots els elements
que van anar confluint
fins al camp de batalla
analitza
analitza també
amb l'upa
els dos bandos
per igual
l'obra
ressegueix
tota la guerra
però no s'atura
el primer d'abril
de l'any 39
quan va acabar
el conflicte
sinó que s'interna
en els primers anys
del franquisme
per analitzar
el producte
que havia sortit
d'aquella guerra
Víbor
continua captivant
amb una prosa
àgil
però immensament
enriquidora
només es troba
a faltar
potser un apropament
més
a les vivències
personals
dels que van lluitar
com sí que ho trobem
en obres
del mateix autor
com Stalingrado
La batalla de Creta
o Berlín
1945
El rellotge del temps
s'avança
i el pèndol
de la història
continuen funcionant
Ens veiem
la propera setmana
a...
No em vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
I el proper
No em vinguis amb històries
L'assassinat de Cicero
L'atac japonès
contra Pearl Harbor
La revolució francesa
vista des de la guillotina
O la mort
del concredidor espanyol
Pedro de Valdívia
I el libro negro
del colonialismo
obra dirigida
per Marc Ferro
Manel Jordi
Fins la setmana que ve
no feu pont, no?
No
Jo sí
Però veniu
a fer el programa
Vinga, ens retrobem
Gràcies
Adiós
Adiós
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins demà!