El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba, a bordo del català,
al millor barco de guerra de la flota.
Avi, acotxis, acotxis, avi, acotxis, que encara s'adonarà de cop amb el pont.
Ai, el pont.
Acotxis, home, acotxis, acotxis.
Els ponts ja han passat per mi.
No, ara estem sota el pont.
Avui és dia 31, dilluns, i hi ha molta gent que avui, per ells, és dia de festes, festius, sobretot en molts col·legis.
I clar, vostè i jo estem aquí, això vol dir que estem sota el pont, perquè estem treballant.
Però jo em preferia ponts reals, que a vegades així...
El nostre és imaginari, però el cop també ens ho podem donar, eh?
Sí, no, perquè a vegades inclús esperaves un lloc que és un pont per agafar la sombra.
Per això et dic, que ponts, ponts...
Bons, ponts, hi ha molts que són cognoms.
Ui, m'he fet un rodolí sense voler.
Ui, que gràcies.
Ui, ja començava.
Ai, ai, ai, ai.
Avi, venim d'un cap de setmana.
Avui és mig festa, demà és festa del tot.
Com hem d'estar avui?
Ai, ja comencem, ja comencem bé.
Avi, una pregunta que sempre m'he fet, i segur que me l'ha respost més d'una vegada, però jo vaig una mica despistada.
El Don Juan Tenorio, l'Andrés, l'Andrés m'ha comentat, això fora d'antena, que d'aquí uns dies, avui o demà, no sé quan és, va el Don Juan Tenorio.
Sí, sí.
Què té a veure el Don Juan Tenorio, que sempre per tots sants hi surt?
Que tota la història del Juan Tenorio va passar allò que dius d'atràs i tot el més, per tots sants?
No, mira, jo el procés del Don Juan Tenorio, clar, és una obra molt popular, va ser molt popular.
El que passa que ara potser no es representa per la sèrie de personatges que hi surten, i a part del vestuari i els decorats.
És molt complex, perquè sembla que és molt fàcil, però no.
Perquè hi ha una sèrie de decorats que es van canviant contínuament, hi ha moltes escenes que es van canviant, i això, clar, avui en dia és un gasto molt gros.
Abans encara en companyies d'aficionats, inclús hi havia pintors, jo he conegut, amb escenes d'artistes, que dintre del grup, hi havia el grup escènic, per exemple, dintre del grup d'allòs,
hi ha l'apuntador, hi ha el tragidor, després aquell que ajuda, aquell que acompanya, i després també hi havia aquell aficionat a fer scenografia, i s'entretenia a fer els decorats.
Però, clar, llavors te trobes que els decorats, segons el teatre que és, o el puesto que és, clar, si són teatres ja com pot ser, com llavors hi havia el Tarragona, el Modern, el Metropol,
ja quan són teatres d'aquesta manera, ja hi ha unes mides determinades, però quan era qüestió d'aficionats, quan anaves a un poble, el meu anaves a l'altre poble,
clar, segons l'escenari que hi havia, ja hi havia el problema aquest, perquè llavors també hi havia algunes cases que llogaven roba i llogaven els decorats.
Que era el més lògic, perquè si no, allò que dèiem abans, et costava un munt de calèries, un munt de diners que les companyies no tenien.
Normalment se llogava. Ara, la Salle, companyies d'aquestes aficionats d'aquí, ja ho tenien, de cada any, perquè hi havia algun aficionat que ho feia, coses d'aquestes.
I llavors, clar, tots els anys...
Però, avi, segurament que alguna part de la roba s'hauria de canviar.
Clar, depèn d'on Juan ten orios, un estaria més prim, l'altre estaria més gran.
Bueno, hi ha coses, també depèn...
També depèn de...
No, és que m'estic maravellant a mi mateixa, perquè avui estic fent rodolins un rere l'altre, avi.
No em faci massa cas, veu?
L'altre...
No, em refereixo que també hi ha aquí, en parlarem, si vols anem parlant del Tenorio, avui podem parlar del Tenorio.
No, i parlem una mica de tots sants, de com es celebrava a Tarragona...
I si no, ho parlem passat demà.
També és veritat, també és veritat.
La setmana aquesta parlem de tots sants, perquè, clar, si són tots sants, no ha de ser tot un munt sants sol, ha de ser per tots, no?
Sí.
Ara, que t'ha divertit, ara, eh?
M'estàs contagiant i m'estàs...
Doncs, escolta, llavors, per tots sants, per exemple, un tots sants sense Tenorio no era festa.
És igual que un tots sants sense anar al cementiri, és com si no ho fos, també.
Però parlem del cementiri, també, que també té les seves històries.
Doncs, llavors, al Tenorio, i aquí a Tarragona hi havia hagut actors molt bons, d'aquí hi havia el Terrassa, principalment, que era un actor que, inclús, havia anat a fer-ho a Barcelona i tot amb el seu temps.
I, després, al Ràdio Tarragona, també hi havia uns quants actors bons, i aquí a Tarragona hi havia molt bons aficionats al teatre, que hi ha hagut molt bons aficionats.
I, llavors, allà a la Rambla, on hi ha el Làuria, allà abans hi havia faranja i abans hi havia encara algú de quan havia sigut a Teneu, perquè, abans de la guerra, allà hi havia un teatre, també, un escenari, una planta baixa, un primer pis, i allí també es feien obres de teatre.
I allí sempre es feia el Tenorio.
Déu-n'hi-do.
Venia a Terrassa, me'n recordo, en aquell temps...
Era el Tenorio, el senyor Terrassa?
Sí, sí, sí, Terrassa feia el Tenorio.
Era l'actor principal.
Sí, sí, Terrassa.
I llavors, el de Lluís Mejia...
I la doña Inés?
Ai, ai, perdó, perdó, jo m'ho vaig avançant.
I doña Inés era un artista que venia de Barcelona, que es deia Elvira Jofre, un artista molt, molt d'aixòs, i llavors també el Lluís Mejia també venia un de Barcelona, que no sé si era l'home o parent de...
Em sembla que era l'home d'aquest artista, eh?
És el matrimoni, i feien, bueno, però...
Grans actors, no ho dic perquè...
No, no.
T'imagina, t'estàs fent el d'on Juan Tenorio, ell és doña Inés, el Tenorio és un altre, i tu ets la seva companyia.
No, no, i vestia, saps?
I vestia, quan d'aixòs.
Jo recordo que una vegada estava allà amb ells, o no sé què, i això, clar, jo sempre m'ha agradat anar a puestos i estar...
I es van descuidar perquè aquesta artista, quan venia aquí, s'hospedava en una casa d'allà de la plaça del Peix,
saps allà de la plaça del Peix?
Sí, sí, sí, a la Peralta.
A la Peralta, allà al costat, estava allí, no sé, uns familiars, o d'això.
I es va descuidar d'una part del vestit, perquè això ja s'ho portaven ells mateixos, ja, eh?
Quan eren artistes ja que sempre d'aixòs ja tenien determinats vestits ja propis d'obres que feien.
Deu ni del vestuari, deu ni de l'armari per guardar-ho tot.
No, hi havia obres que no, només eren quan s'atrec de obres aquestes ja clàssiques, saps?
I jo me'n recordo que vaig anar a buscar-li i anava més content jo portant la roba de doña Inés, saps?
On va, Ramon, on vas? A doña Inés, que m'ha cridat!
Era molt interessant i a Espanya, normalment, tot a Espanya es feia el Tenorio, eh?
Inclús, després més tard, a televisió també la va fer-la i van consagrar molt bons artistes fent el Don Juan Tenorio.
Però darrerament, els darrers anys, saps? Com que no es veu massa, ni per teatre, de tant en tant,
jo que dèiem, la Filmoteca d'Andrés d'Andrés ho recupera, ho podem veure, però que poceta cosa més.
El que passa també ha sigut una altra cosa, encara moltes obres d'aquestes clàssiques bones les hem fet modernitzades,
i llavors ja perd la cosa aquesta.
Però el Tenorio es presta perquè és llarga, eh?
És llarga, llarga, llarga que mengem, eh? Llarga, llarga.
Avi, tornem-nos demà, que demà és dia de tots sants, parlem passat demà i parlem d'esperellets,
que segurament que se'ns hauran ficat en algun lloc, eh?
I hem parlat d'aquestes...
Com, no sé si celebrau vostè l'Oda ni de Halloween, no.
Ja en parlarem tot això, ja, tot això, perquè, escolta, ja...
Portarà cua, això, eh? Portarà cua.
Questa setmana la passarem parlant de tot això de tots sants.
Gràcies, Avi. Adéu-siau, adéu.
Gramar, mans a la guitarra, solien cantar, solien cantar.
Visca Catalunya, visca el català.