Una miqueta menys de 20 minuts falten per arribar al proper punt horari,
el de les 6 de la tarda i abans de tancar aquesta segona hora del Ja Tardes,
com anunciàvem en el sumari, volem conèixer qui són els Croma.
Us posem sobre antecedents, els Croma són els guanyadors del concurs de maquetes
a nivell de tots els països catalans, l'enganxa de la música de l'any passat, 2004.
I com a premi podríem dir d'aquest concurs, gràcies a això,
hem pogut enregistrar un treball que de fet el presenten aquest mateix dijous
a les 11 de la nit, si no tinc mal entès, i dins el que serà no tenim hora,
ara ens confirmaran l'hora, però vaja, aquest dijous això sí, a Reus,
concretament el que seran les barraques de la festa major.
Tenim a l'altre costat el fil telefònic perquè ens en doni més detalls
i ens presenti oficialment els Croma, el Robert, el seu cantant.
Robert, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Tu ets, com dèiem, el cantant, a veure, te tinc per aquí,
i a més toques la guitarra, pot ser?
Sí, bueno, ara, o sigui, amb la formació actual,
tal com tenim la posada en escena, només la toco alguna cançó,
però bueno, sí, bàsicament composo i això, sí,
la guitarra és com el meu altre instrument.
Fes-nos una mica de presentació, però qui sou, Croma?
Qui falta per aquí?
Qui falta per aquí?
Doncs mira, per aquí, ara només estic jo solet,
i falta l'Ernest, la rotlla, que toca la bateria,
l'Isaac Carrillo al baix i el Xavi Torres a la guitarra.
I bueno, som una banda de Manresa.
Quin tipus de música diríeu que feu, Robert, perquè la gent sàpiga...
Bueno, fem, diguéssim, no sé, la base és a base de rock,
i llavors, doncs, amb una mica de contundència,
amb un so així bastant actual, modern...
Una miqueta fosc, m'han dit a mi.
Fosc?
Bueno, sí, potser perquè les lletres són una mica així,
de caire una mica intimistes,
i això no són lletres alegres o música molt, molt, molt vital,
però, bueno, respira cert optimisme.
És una miqueta com un mirar dins d'un mateix
i trobar, a veure, aquelles coses que fan una mica de por de parlar-ne
o coses que costa d'exterioritzar,
doncs, donar una miqueta, fer una miqueta aquesta revolució dels sentiments.
Hem llegit per aquí en el fill promocional
que en un principi ara sou Croma, però, vaja, en un principi ja reu a Ego Drama?
Sí, ja veníem de fa tres anys i, bueno,
vam fer un canvi de plantejament i d'estructura de grup i tot,
i, bueno, sembla que és una mica la línia, una nova línia que volem portar.
Això, no?, una mica de mirar el futur amb optimisme
i una mica de rentada, que ara ens venia bé,
i, bueno, això també forma part d'aquesta neteja.
Com se'ns va, això us va ocórrer, això de presentar-vos l'enganxet a la música?
Com va anar?
Doncs, bueno, buscant, com molts grups, doncs, sortida, no?,
per veure la llum i, bueno, un concurs sempre és un bon motiu,
com per presentar-s'hi.
Ens vam animar i...
No era l'únic concurs, doncs, el que us presentàveu, no?
No, també ens vam presentar sobre nou,
bueno, aquests dos teníem.
Molt bé, i com us va arribar la notícia de que sí,
de que havíeu quedat finalistes primer i després que havíeu guanyat?
Us va sorprendre, o ja era previsible, com ho vau veure?
Perquè suposo que a les finals és allò que es diu, no?,
que tothom més o menys té possibilitats.
Clar, home, sempre et sorprèn, clar, ho esperes, no?,
perquè, clar, sempre si tens una mica d'autoconfiança o autoestima,
doncs, clar, defenses el teu producte fins al màxim, no?
I sempre tens aquesta esperança que, clar, que puguis ser tu, no?,
sobretot quan arribes al final i hi ha tres grups, no?
Però, clar, sempre sorprèn, sorprèn,
la notícia va ser molt agradable, va ser una il·lusió, clar,
són molts anys que portem lluitant per una cosa com aquesta.
Comentava jo que, doncs, el premi d'haver guanyat l'enganxa de la música 2004
és l'edició del vostre primer treball discogràfic.
Un treball que es diu...
Memòria Selectiva.
Ah, i en el qual, quants temes hi trobem?
Deu temes.
Tots ja els teníeu escrits, ho teníeu clar,
o els heu composat expressament per la gravació?
Bé, hi ha una mica de tot.
Hi ha una mica, teníem...
vam fer cinc temes que ja els portàvem,
temes que funcionaven i ens agradaven,
i llavors, doncs, ens vam ficar dos mesos intensius al local
i van sortir els altres cinc i una miqueta és això.
O sigui, és un disc molt... que mostra molt bé el moment actual de la banda, no?
És allò de dir, hòstia, anem a gravar els temes que fa deu anys que toquem,
sinó que és un... no sé, és molt fresc.
Un disc que, pel que fa a nosaltres, us podrem presentar en breu.
Avui encara no disposem de l'àudio, no podem explicar-vos com sonen els croma.
El que sí que us podem explicar, potser, vaja, per això tenim el Robert aquí,
és com sonarà el concert presentació dins del que seria la Revella de Sant Joan a Reus,
allà a les Barraques, que ja s'ha consolidat com a l'escenari de les festes que es fan allà.
Com serà aquesta presentació de disc? Com sou damunt de l'escenari?
Doncs som un grup que busca molt el contacte amb el públic
i, bueno, el que ens agrada és que la gent gaudeixi, que s'ho passi bé, que ens escolti.
No som un grup de festa ni d'animació cultural, som un grup que vol transmetre, doncs això, no?
Unes il·lusions, uns sentiments i, sobretot, es trobaran en un grup, doncs, que ho donarà tot
i descarregarà, doncs, amb un so contundent, doncs, bueno,
intentarem que el públic vibri i, no sé, que gaudeixi.
Jo crec que aquesta contundència que teniu damunt de l'escenari va ser una de les coses
que va influir a l'hora de triar guanyador per l'enganxat a la música,
perquè, clar, vulguis que no, a veure, no és una música,
pel que jo m'imagino que entri fàcilment, lleugerament.
Sou una aposta arriscada pel tipus de música que feu.
Sí, som, sí, diguéssim que som una miqueta els bitxos raros de la música feta en català,
sobretot per això, no?, perquè hi ha molt...
La música feta aquí, als pisos catalans, sembla que ha seguit una línia determinada,
més propera, potser, al pop britànic o, inclús ara, potser es desmarca una miqueta més amb el folk,
però amb músiques així una miqueta més extremes, més contundents,
doncs sembla que, bueno, que estem una mica desemparats, no?,
i una mica, bueno, això ens pot jugar en contra o a favor si oferim realment un producte innovador.
Teníeu moltes coses clares, suposo, pel que intueixo, perquè, de fet, vau dir ràpidament,
ens n'anem a gravar la maqueta a Galícia, a Vigo concretament.
Com va anar això?
Sí, doncs això, clar, o sigui, com no tenim...
Clar, aquí no hi ha referent, o sigui, aquí a Catalunya no hi ha referents d'estudis ni de productors
amb els que ens sentíssim segurs a l'hora de gravar, no?,
i de poder plasmar tot això que fem, no?, que algú ens pogués entendre.
I llavors el que vam fer va ser una cosa molt senzilla,
vam agafar tots els compals que teníem de grups que ens agradaven,
més o menys que penséssim que pogués estar per aquí a prop,
i doncs va sortir el nom d'un productor que estava al nom de diversos grups
i, bueno, vam fer les trucades, la discogràfica li va semblar bé i ens vam anar cap allà.
Vau gravar els estudis Mix Plus, de Vigo, el productor és el Pablo Iglesias, no?
Sí.
I aquests grups de referència, que aquí anem a buscar les influències,
també perquè d'aquesta manera l'agència pot fer una idea de com soneu,
grups de referència tenim, vaja pel full promocional,
que ens expliquen, doncs, la Gartier Hanik, les Killer Barbies, Viva i Olet,
em sabries continuar la llista?
Sí, Canon, Electra...
No ho sé, clar, aquest bon home aprovita molts grups.
La gràcia d'aquest personatge és que ha gravat a molts grups
i grups d'estils tots una mica així, diguéssim, del món underground,
però molt diferents entre ells.
I llavors a cada grup li ha donat el seu què, no?
I llavors ens va agradar molt per això, no?
Perquè ell busca de cada grup explotar, realment, la seva essència.
No és allò un productor que vol que tots els grups sonin...
Homogènics.
...el cliché, no?
Tots que sortin de la mateixa escola, diguéssim.
I per això ens va agradar molt.
I com va anar la gravació?
Vau notar, doncs, això, la pressió de tenir algú al darrere
que us anava marcant?
Va ser un moment i mig?
Que va, no, no, va ser al contrari, no?
Va ser com si et deixessin treure tot el que tens a dins
i va ser com un alliberament, no?
Vam estar allà tres setmanes intensives,
gravant sis dies a la setmana, nou hores al dia.
Déu-n'hi-do!
I vam viure l'estudi.
I això avui dia costa molt poder-s'ho permetre, no?
I mira, vam fer-me els trastos i vam anar més cap allà
i ens vam dedicar exclusivament al disc.
Contents, suposo, del resultat final?
Sí, sí, molt, molt, molt, molt contents.
Diferència, també, pel que fa entre el directe i l'enregistrament?
Bé, jo diria que no.
En el sentit que potser en el disc ho heu inclòs més pistes
de les que després podeu fer en directe?
No, no, no, al contrari, al contrari.
Sí, el que tenim molt clar és que un disc ha de ser el reflex
de lo que és una banda en directe.
O sigui, per nosaltres la música és el directe,
el contacte amb el públic.
No som un grup de fer bons discos
o discos meravellosament treballats i adornats
i que llavors els directes perdin.
Si vam buscar un disc que fos molt directe,
no el vam omplir de coses que no faríem servir als directes,
sinó que simplement ens vam mostrar tal com som dalt de l'escenari.
Aquesta suposo que és la gràcia
i és el que trobem que falta una miqueta en el món de la música.
Sembla que un producte sonor
pels mitjans de comunicació i això
no té res a veure llavors amb el que veus al directe.
Una miqueta, doncs, no ho sé.
Com veieu, ja que us tenim aquí,
mira, i sou de Manresa.
Manresa és un lloc que ha donat bastants músics,
jo crec, bastants grups.
Hi ha molta activitat musical,
això és el que sembla més des de fora.
Com està el panorama ara mateix per aquí, per les nostres terres?
Bueno, el panorama està igual de malament a tot arreu, suposo.
Però hi ha gent amb inquietud, no?
Hi ha gent que fa coses.
Sí, sí, sí.
Manresa sempre ha sigut una ciutat
que sembla que ha lluitjat una miqueta de menys inquietes
i, bueno, si respira bon ambient entre els grups,
doncs, hi ha bon rotllo
i és això una miqueta, no?,
que estàs content de coincidir als escenaris, no?
I, bueno, és com una miqueta una cosa divertida, no?
I, a més, aquest any sembla que ja som quatre els grups que hem tret disc
i, clar, fa gràcia, fa gràcia.
A veure, això és una ciutat no gaire gran,
on tothom més o menys es coneix
i, clar, fa il·lusió, no?,
de veure que hi ha quatre grups que, bueno,
que fan coses que estan vius.
Primer treball discogràfic dels Croma,
Memòria Selectiva,
que podreu veure en directe aquest dijous, dia 23,
el dia de la Revella,
a les barraques de Festa Major de Reus.
A quina hora?
Jo abans he dit una hora i em sembla que m'he colat, eh?
No, ho has dit bé, ho has dit bé a les 11.
Sí? Molt bé.
Doncs, escolta, Robert, què farem ara amb aquest disc a la mà?
Us heu posat en mans d'Edicions Singulars,
que és, doncs, qui us ha editat,
i em sembla que ells us faran moure, eh?
Us tenen ja lligat a algun concert més.
Sí, tenen lligades algunes coses
i, bueno, a veure si entre tots podem reunir forces.
Som conscients que nosaltres hem de lluitar molt,
no ens hem d'esperar que ningú ens tingui de marxar.
Sí, perquè avui en dia amb un disc editat tampoc fas gran cosa,
vull dir, sí, ja és un primer pas,
però, vaja, com no en mouis no t'asseguras res.
Sense això no pots fer res.
I amb això tampoc et garanteix que puguis fer gran cosa.
O sigui que es tracta de lluitar,
i això de reunir esforços,
i entre tots, doncs, a veure si podem tirar endavant.
Doncs, Robert, que no us faltin mai les forces.
Us desitgem moltíssima sort amb els Croma,
i jo crec que aquesta entrevista l'hem d'ampliar.
Heu de venir un dia aquí físicament,
un dia que està de promoció per Tarragona,
i ens veiem les cares.
Fet?
Ho signem?
Molt bé.
Que vagi molt bé el concert presentació.
Gràcies.
Molt bé, gràcies.