Passen 20 minuts de les 5 de la tarda, estem en la segona hora del Ja Tardes a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Com cada dimecres, a segona hora, ens disposem a parlar sobre el mar.
Avui hem considerat que era bastant absurd, per exemple, fer una entrevista amb algun museu marítim,
més que res perquè el tema candent, pel que fa a la mar, es troba aquests dies en les reivindicacions que estan fent els pescadors a nivell estatal.
Ens interessem per com està la situació amb els pescadors de Tarragona, no només de la ciutat, també de la demarcació.
I parlarem aquesta tarda no amb pescadors, jo crec que ja estan preocupats, sinó amb les seves dones que s'han erigit també, d'alguna manera, en portaveus de la causa.
Tenim amb nosaltres, per exemple, la Rosa Maria Fortuny. Rosa Maria, bona tarda.
Hola, bona tarda.
T'ha tocat fer les presentacions. La Rosa ha dit no sé si vindré sola i la qüestió és que has portat aquí, Déu-n'hi-do, tot un grupet.
He portat unes companyes de Sant Carles de la Ràpita, en representació de la gent que ha vingut aquest dematí a donar-nos suport aquí al port,
i les filles d'algun pescador que no volen parlar, però estan aquí.
Una mica tímides. Teniu el micròfon obert, així que quan vulgueu, doncs, podeu intervenir tranquil·lament, encara que no hi ha auriculars per a tothom.
Bé, sobre la marxa. Aquí tens el costat, Rosa.
Presenta, presenta't tu mateixa.
Jo em dic Fredi, venim de Sant Carlos, hem vingut a donar suport als pescadors d'aquí.
I, bé, ens han manifestat aquest matí i aquí estem amb ells recolzant aquesta causa.
Hi havia una manifestació aquest matí que jo no sé si estava pensada només de cara a la ciutat, pescadors afectats de la ciutat,
o ja comptàveu que vindria gent de tota la demarcació. Esteu contents de la rebuda que ha tingut aquesta manifestació?
A veure, molt contents per el suport que està donant tot el que és la comarca, no?, o el que és la província, com vulguis dir-ho.
Jo crec i sempre dic que la força fa, o la unió fa la força. I com més units estiguem, més força farem. I quants més siguem, doncs millor.
Quant de temps fa ja que dura la parada pesquera, diguéssim? Quant de temps fa que no surten a la mar?
A veure, que dura la parada pesquera 10 dies. I que portem ja cridant o parlant o intentant que ens escoltin, doncs més d'un any.
Sí, no, perquè el problema, ara parlarem dels problemes de les reivindicacions.
Vosaltres esteu al cas com a dones de pescadors? Això després quan aneu a sopar a casa, vull dir, surt tot i es parla sobre això?
Esteu al cas o són ells els que estan més enterats de tot?
Dona, pensa que ells quan arriben, que venen de la mar, doncs el primer que fan és es dutxen,
se fiquen a sopar amb nosaltres i el primer que comenten, doncs, amb la cara ja els veus entrar, no?
Ja veus, ui, avui ha sigut un bon dia, avui no ha sigut tant, avui el peix ha anat per terra, avui dia els coneixes, ja els coneixes.
I últimament, doncs, de fa uns mesos cap aquí, doncs, ja sense comentaris.
I a vegades, si no, no volien ni treure el tema per no escalfar més l'ambient, no? Perquè...
Perquè, a veure, el problema on està? Diguem els punts de reivindicació que hi ha.
Més que res perquè potser hi ha molta gent que pensa, vés, vaga de pescadors, no?
Doncs no hauríem d'estar tots en vaga. A veure, deixem-ho clar. Què és reivindicar?
Es reivindica el preu del gasoi. I es reivindica que les nostres captures, quan arriben a llotja, no són pagades lo suficient bé com per poder guanyar la vida.
El gran tema del peix és la importació. Aquí, en aquest país, estem condamnats a menjar-nos-lo de fora i a llençar-lo de casa.
I això no pot ser. Vull dir, jo crec que hauríem de començar per dir, bueno, primer es mengem el que tenim aquí i llavors ens mengem el que falti i que ens arribi.
Però no és així. Aquí només ens mengem el 12% del que capturem i el 88% de la resta.
La prova la tens que ahir al mercat havien uns gadagangs que bellugaven i que ahir, per sort, podíem dir que no eren nostres.
Però la setmana passada o fa 15 dies segur que el mateix peixatet deien que eren de la costa perquè estaven bellugant i no eren pescats aquí.
I això es passa ahir, avui, demà i fa tres setmanes.
I com és que hi ha tanta diferència? Com és que hi ha aquest 80% o més de 80% de peix que ve de fora?
No n'hi ha prou aquí? Com va això?
A veure, de peix aquí n'hi ha prou i n'hi ha prou per consumir'l nosaltres i inclús l'administració.
Que aquest matí ha sentit que no hi havia peix suficient o pesca suficient, això només ho veuen creure ells.
Perquè no surten amb les xarxes a la mar i amb les barques.
Aquí es pesca peix.
El que passa és que el peix que es pesca es ven molt barat, si no se l'han de menjar en altres a casa,
perquè a mi últimament m'arriben dues caixes i tres de peix que tinc el congelador ple,
si no encara aniré a vendre'l.
I el que ve de fora és el que es comercialitza.
Però per què? Surt més barat?
Doncs carinyo, no ho sé. Més barat no crec que surti.
Més barat no creu que surti. Jo l'explicació no la trobo.
Suposo que perquè estem a la comunitat europea.
I d'haver una mena de pactes que ha d'arribar peix de fora.
Perquè se n'ha de consumir més de fora que de casa.
A nivell de varietats de peix, estem coberts.
El que és el litoral mediterrani, més o menys, tenim de tot.
A veure, jo crec que estem al 100% coberts.
I és que si alguna espècie falta, és el que et comentava abans.
Primer ens hem de menjar el d'aquí.
I si falta, el que falti és el que ha d'arribar de fora.
Vull dir, està clar.
És que sembla molt lògic tot això que dieu.
Sí, sí, és que la lògica hi és.
Si encara no s'ha arribat a cap acord, ara veurem.
Perquè la situació és igual a aquest Arragona que a Sant Carles.
Vosaltres sou d'allà.
Esteu vivint el mateix.
Sí, sí, la situació és la mateixa.
Vull dir, arribant amb bastant peix a les barques,
però al moment d'anar a subhasta, el peix va superbarat.
La meitat de captura l'han de tirar a la mar perquè no la volen comprar.
I la situació és a tots els porcs igual.
A més, és una situació que dura d'allà de fa...
No és cosa d'aquest any, sinó que fa temps que vos arrossegueu tot això.
No, no, no.
Fa molt de temps, molt de temps.
La mar està a la ruïna total.
Un altre punt feble o fort d'aquestes reivindicacions
és el que té a veure amb les vedes biològiques.
Això també...
Sí, sí, fent les vedes, vull dir, de peix hi ha moltíssim,
moltíssima quantitat, moltíssimes espècies,
però el peix cada dia més barat i no és més barat,
és que del que porten la meitat va tirat a la mar
perquè no el volen comprar.
Ni a 10 cèntims se'l compren.
Això ja és vergonyós.
Pensa que amb això de les vedes també he sentit a dir,
que bé que no és estricte,
que si aquí a Tarragona es para per veda biològica,
clar, hi ha d'haver una assegurança
que no et vinguin d'altres llocs a pescar,
que es respectin a nivell més general
el que són les vedes biològiques.
A veure, això sempre ens hi trobem o s'hi troben ells.
Vull dir, ells fan un paro biològic
i la feia és perquè els que estiguin al costat
la... com se diu això?
la respectin.
Però no crec que sigui el tema de la veda.
Vull dir, a veure, sí que et sap greu
que tu estàs a casa, que tens els teus homes a casa,
i que veus que les barquetes que estan dels ports del costat
t'hi entren.
Però jo sempre dic que el mare és de tots.
Jo amb això no hi estaria plenament d'acord.
Jo el que vull reivindicar és el peix,
és que vull que quan el meu home arribi a terra
me l'hi paguin bé.
La veda, vale,
doncs jo considero que s'ha de fer.
I potser es hauria de fer una mica més llarga i tot,
perquè dos mesos no són suficients.
Però bé, també hi ha coses que les trobo illògiques
i parlo personalment per mi,
pot ser que la gent no estigui d'acord.
Però a vegades nosaltres estem fent veda
quan el peix està uvant.
I resulta que quan anem a la mar
és quan el peix desova.
Fes-ho entendre, això.
Vull dir, quan el capturem
és quan té que llençar els ous.
I quan estem parats
és quan els porten dintre.
Vull dir, no ho sé.
Hi ha coses que són inexplicables
i que aquesta administració
no en tenen ni idea, de veritat.
El punt fort potser de les mobilitzacions
dels pescadors ha estat el preu del gasoil.
Suposo que una miqueta
ve un punt, doncs, això,
que no arriba d'ara,
sinó que des de començaments d'any
hi ha hagut una disparada, no?
Però el fet que hi hagués fa poca
a la vegada transportistes
potser ha fet que també el sector pescador
digués, vinga, va, nosaltres també.
A quant esteu pagant el gasoil?
A veure, en aquests moments
m'assembla que està sobre el voltant
de les 80 pessetes.
I per una barca petita,
doncs, no passa res.
46 cèntims, ja seria això.
Sí, la setmana passada es pagava 77.
77 pessetes.
O 79.
Per una barca petita, doncs, vale.
Però per una barca grossa,
doncs, això són molts diners.
Inclús per als petits, vull dir,
a veure, pensa que...
Nosaltres comptem per setmanes.
La barca, cada setmana,
doncs, agafa un gasoi, no?
Ell omple un dipòsit.
Si aquest dipòsit, doncs, val,
per dir-te alguna cosa, eh,
et fico una comparativa,
doncs, 2.000 euros,
doncs, aquests 2.000 euros
se'ls treu del patró i dels mariners.
Clar, diferent és que n'atreguis,
per dir-te algun mil,
doncs, aquests mil se reparteixen.
Però si el gasoi va car,
aquests mil repercuteixen.
Llavors, el sou, evidentment, és més baix.
Això l'incrementes.
Que el peix va barat i que no se ven,
doncs, imagina't,
te pots anar a casa, doncs,
amb 80 i amb 100 euros,
a veure quina família passa amb això.
I és que com van les reparticions,
dalt d'una barca?
El pat...
A veure, la...
De divendres a dijous,
se captura, es ven.
Allò, llavors, es parteix.
El 50% és per l'armador
i el 50%,
bueno, primer, es treu petroli,
vaig de dir, d'acord?
Petroli, l'oli, el que es gasti.
Llavors, el que queda és 50% per patró
i 50% per la resta de mariners.
El que sigui motorista
o tingui una miqueta així més alt,
cobra part i mitja
i, a més, cobren una part.
Doncs, si s'ha guanyat 3.000 euros,
compta, 1.500 per 1.500,
descompta l'hi gasoi
i, si te queden 100 euros,
doncs, cap a casa, content.
Després...
I és que estem parlant,
hem passat xifres,
i d'una gasto,
o sigui, una despesa
de 6.000 euros de gasoil al mes,
pot ser, una mitjana
de 6.000 euros de gasoil.
Home, i tant, que sí.
Tranquil·lament.
I tant.
Què esteu fent aquests 10 dies
que hi ha aturada
i que els vostres homes
no van a pescar?
Doncs imagina't-ho.
Valtros teniu una nòmina,
nosaltres no tenim res.
Si no pesquem, no guanyem.
Creieu que es pot aguantar més la situació?
Ells diuen que, a veure que sí,
que els dies que fas hi falta.
Jo et vaig a dir una cosa,
i ojalà moltes administracions
ens escoltessin en aquest moment
i ho entenguessin.
Et sóc sincera,
prefereixo que no surtin a pescar
sense guanyar
que que surtin 12 hores seguides
dalt d'un vaixell
i arribin a casa amb 80 euros.
Per això, del mes que estiguin a casa
i no passin ni mal temps,
ni fred, ni res del que calgui,
perquè per 80 euros
no treballa ningú a la setmana.
Home, és una situació, doncs, això, no?
Que o s'arregla ben arreglada, suposo,
o se n'aniran arrossegant
aquestes càrregues de temps.
És que ja porta molt de temps.
Com veieu aquest...
Vaja, el sentit en el que ha desembocat
tota la reivindicació,
això que, per exemple,
doncs estiguin tallant els ports?
Bé, nosaltres trobem que està bé,
que s'ha de fer fort d'alguna manera.
Li passaria un missatge a la senyora ministra
dient-li que, bueno,
mos podria canviar el sou d'ella,
pel nostre,
a veure si ella podria passar,
doncs, en 400 euros al mes,
una família,
en 4 o 5 dins d'una casa,
se pogués mantenir en aquest sou.
Aquestes paraules em sembla que són declaracions
que també han recollit els nostres companys
dels serveis informatius.
Ho escoltem?
Sí.
Que en 100 euros a la setmana
i en 80 euros a la setmana
no es pot passar.
Tenim fills petits,
tenim fills grans,
tenim fills que estudien
i les mares han d'anar a limpiar cassoles
i han d'anar a fer de tot
per a poder seguir endavant.
No pot ser.
Perquè per molt que fesem
no podem seguir endavant en tot això.
No es pot passar-se la setmana
en 80 i en 100 euros.
O sigui, ella que faig els números nostres
a veure si ella pot passar.
Si ella pot passar, endavant.
Aviam com ho arreglarem.
i al final de mes han d'arribar al banc
a pagar els quartos de les empreses
que estem empanyats en els bancs
i no podem arribar a tot arreu.
Això és el que li diu la ministra.
Que en tant les grans empreses,
que se'n recordi a la senyora ministra,
de los pocs trabajadores,
que són los que aguantem a Espanya,
los que treballem,
no los ricos y los millonarios.
Això són declaracions que han recollit
els nostres companys dels serveis informatius
de la manifestació d'aquest migdia.
Una manifestació que, com es veia?
Es veia multitudinària?
Hi havia gent?
Home, sí, hi havia bastanta gent.
El que passa és que també hem faltat,
però clar, estan dalt de les barques
i el que no està aquí està...
Avui, per exemple, hi ha la Reunió a Madrid.
Clar, estan tots mig desperdigats.
Vull dir, els que érem, eren molts.
Tampoc hi ha tantes famílies pescadores, no?,
que estiguem per aquí a la vora, vull dir que...
Però, bueno, hem sigut gent i hem fet cirull.
Heu fet moltíssimes...
Hi ha hagut, baixa, moltes reunions, moltes,
amb tota mena de representants.
Com és que costa tant arribar a un acord?
Què està passant?
Jo no sé si és que no els interessa,
perquè la cosa seria no els interessa,
o no els convé.
Mira, jo ahir vaig sentir per TV3 el senyor Ciurana
i te l'anomeno perquè em va doldre,
però moltíssim, com a dona de pescador,
sentir les declaracions d'aquell bon home.
Aquell senyor no en té ni idea de lo que és un mariner
o de lo que és un home de la mar.
M'agradaria que dos mesos vingués a pescar.
I li diria, senyor Ciurana,
facis mariner que sabrà lo que és guanyar diner.
Què deia?
Home, doncs ens va ficar una miqueta com,
oh, matí, lo que hem fet és com un acte,
jo què sé, és que te'l catalogaria de terrorisme, ja, no?
Perquè inclús avui el delegat del govern de Barcelona,
TV3, també ho ha dit,
que estàvem fent alguna cosa que, bueno,
era trencar els esquemes, no?,
tancar ports.
I jo els hi faria una pregunta,
si els pogués tindre cara a cara,
i els hi diria,
què faríeu Valtros si passéssiu gana?
Si Valtros no arribéssiu a finals de mes
i tinguéssiu uns gastos,
i tinguéssiu una família per mantindre,
i un home que es passa 12 hores dalt,
com t'he comentat, dalt d'una barca,
i arriba en terra i no guanya,
què faria ell?
Passaria de tot?
O es mobilitzaria?
I a on aniria a mobilitzar-se?
Suposo que on fes més mal.
Portem un any.
Ens van dir que sí,
que una sèrie d'ajuts,
una sèrie de coses que no han arribat mai,
perquè no les han vistes.
Hi havia, doncs...
Clar, ho fa un any,
fa un any amb el Ministeri.
Van haver una sèrie d'acords
que hi havia unes ajudes que no han arribat.
I ara es queixen?
Ara es queixen que hem estat aguantant un any
unes promeses que no han arribat
i que no arribaran.
I perquè tanquem uns ports,
què passa?
que ara els hem tocat el punt feble?
Ara sí, no?
Clar.
Ara sí, ara som dolents.
Ara resulta que ho estem fent tot malament.
Ara tenim tota la culpa de tot.
Però ells estan a casa
i aquesta nit arribaran,
dormiran
i si no aniran al banc i trauran cèntims.
I nosaltres això no ho podem fer.
Home, és un punt feble,
jo crec que molt feble,
molt adequat de tocar en aquest cas
si es pretén reivindicar alguna cosa
perquè en aquests dies
que han estat al port tancat,
el que és el port simplement
li ha costat un milió d'euros,
no ingressats
i a la comunitat portuària
tota la gent que d'alguna manera o altra
treballa, depèn del port,
doncs han deixat d'ingressar
tres milions d'euros.
I home, és una estratègia.
Sí.
Tot va per aquí.
És que era el més fort que podien anar,
però què volien?
Que se sentéssim al mig de la cofredia?
Que ens haguéssim fet alguna cosa?
Que haguéssim vingut aquí
a la plaça Imperial Tarrac
a sentar-nos en terra?
Que ens escolten?
Si aquest dematí no ens ha volgut rebre
ni el senyor Sabater.
Si és que a veure,
on anem no ens volen rebre.
no sé per què ens tenen tanta por,
és que no ho entenc.
Què passa?
Que no poden afrontar els problemes?
Doncs que es mullin d'una vegada
i el senyor Sabater també li diria
que és fill de Tarragona
i que Tarragona pertany al mar
i en el mar viuen moltes famílies
i ell és el primer que tindria que escoltar.
No només a Tarragona,
sinó tot el litoral,
gairebé tot el litoral de l'estat espanyol.
Hi ha hagut molt de recolzament.
Jo recordo quan vau tancar el port aquí,
que dèieu bé,
doncs si no tenim recolzament d'altres aports,
doncs bé, ho deixarem i ja està.
I en aquella mateixa nit van reaccionar
molts altres aports del litoral
i ara està tota la situació
i ja és una mobilització a nivell estatal.
És que no és un problema només de nosaltres.
No som només els de Tarragona,
els de Barcelona i els de Girona
o els de Sant Carles.
És que no som només nosaltres.
És que és tot el sector pesquer que es troba igual.
Tot.
Tots estem amb l'aigua al coll.
Ningú té res a dir d'aquesta taula?
No.
Jo crec que han vingut moltes dones,
estan totes a...
Sé que després de la manifestació,
aquest matí i ara al migdia,
ho han anat a dinar i què heu menjat?
Sí, bueno,
doncs aquí mos han preparat...
Han anat a dinar al serratllo, eh?
Sí.
Les mateixes dones dels pescadors
han preparat unes barbacoes
i, bueno,
doncs moltes gràcies.
Hem estat agraïts a ells.
Nosaltres també hem donat
el suport que els havíem de donar
i, bueno,
d'uns als altres,
l'ajuda que bonament mos podem donar.
Han menjat una parrillada de carn.
Sí, perquè peix tenia.
De carn.
Peix no en tenim.
I aquí entra, doncs,
un altre sector implicat.
A veure,
heu tingut, jo crec que des de Tarragona,
moltíssim suport d'altres esports
i altres sectors pescadors d'Espanya,
de la demarcació,
però hi ha un altre sector
que està, doncs,
també una mica en relació amb tot això,
que són els peixeters,
la gent que ven peix,
els venedors.
Com està ara mateix aquí a Tarragona?
La situació amb els venedors?
Molta polèmica, no?
Aquest és un tema greu, eh?
A veure,
com t'ho diria jo,
perquè ho entenguéssiu.
Nosaltres li m'indiquem
que ells compren peix barat.
A la plaça és ben car.
Clar, això és una altra cosa
que el consumidor no entén,
perquè vosaltres esteu dient
que ens compren el peix,
els pescadors ens el compren molt barat,
massa barat.
Després, en el consumidor final,
allò, el peix barat no ho és.
Què passa aquí?
L'intermediari és el que guanya?
Jo no ho sé.
Jo només et puc dir,
i et parlo amb consciència,
que fa tres setmanes
el Serrat Lluç pagava dos euros.
I això es pot verificar,
vull dir, no estic dient cap mentida.
Es pot anar a la cofredia
i preguntar
el preu que havia a la llotja
en Lluç fa dues setmanes.
Al quilo?
Al quilo.
Vés tu al mercat.
Escolta, Rosa,
perquè no veneu a particulars.
Directament,
que jo crec que...
Carinyo,
perquè no se pot,
perquè no mos deixen.
Perquè no es pot.
Anys enrere venien a platarats
al Serrallo
i ens van a rir a fora.
Què vols que et digui?
Jo ja potser seria una solució.
O tothom content, eh?
Home, i tant.
Home, obres de porc no deixa.
Que va,
no els interessa,
home, no els interessa.
Llavors,
els peixeters
es fiquen en contra nostre
perquè parlem
o perquè diem,
però és que a veure,
és que no ens diuen cap mentida.
Així, la vostra petició
cap als venedors de peix
seria que venguessin
més barat
i, en tot cas,
aquests dies,
fins i tot que es neguin
a vendre peix.
Jo l'altre dia
vaig fer una crida
als peixeters
i parlo de la plaça de Tarragona
perquè qui més,
qui menys
és nascut al Serrallo
o qui més,
qui menys
té arrels del Serrallo.
I per solidaritat
i per dignitat,
i me sap greu
perquè això sé
que aquestes paraules tocaran,
però m'és igual,
vaig a defendre el meu.
no tindrien que vendre peix.
I l'altre dia
ho vaig demanar públicament,
sisplau,
per dignitat,
per ajuda,
perquè sou de rals d'allà baix,
no vengueu peix.
Què vols que et digui?
Quin seguiment hi ha hagut?
Jo crec que hi ha...
Quin seguiment?
Hi ha paradistes,
hi ha peixetes que s'hi posen
i hi ha paradistes
que és per treure's el sombrero
i donar-li les gràcies
perquè, efectivament,
no han obert les parades
aquests dies.
N'hi ha,
doncs que,
com que aquests ja no ens compren peix
a nosaltres,
ja el compren fora,
i ja no ve d'aquí.
Sí, però el compren fora
i el ve d'importació.
Sí, però l'estan venent
com si fos lo nostre.
Però això ja saps
què fas sempre.
Això ja fa molt de temps
que corre.
Sí, això als consumidors
ens deixem enganyar una miqueta,
no?
Sí, una miqueta.
Una miqueta prou.
Ja t'hi viro
pels cadagangs d'ahir.
Eren de la costa.
I bellugaves.
Sort que encara ens ho podem
prendre una mica broma,
eh?
I què vols que fem?
Esperem que ho fem així.
Què ha passat avui al mercat?
Després de la manifestació
que heu acabat al mercat
i hi ha hagut com uns
alderulls importants.
A veure.
A veure,
havia una peixateria
que estava recollint
i havia recollit
el peix
que li devia quedar,
no sé si n'hi ha quedat o no,
però se li ha
abocat una mica de gel
i quatre coses
que tenia per allà damunt.
I de sobte,
de la nada,
doncs,
havien uns nois
de Sant Carles
que estaven allà
dient-li a aquella senyora
que se soliderissés
amb naltros
i ha sortit un noi
amb un gabinet.
Amb un gabinet
una miqueta gros.
De tallar peix.
Sí.
Podríem dir de tallar peix.
Una mica gros.
Sembla que els ànims
se n'han anat escalfant, no?
Se n'han anat home.
Hi ha hagut paraules majors.
Evidentment,
aquests nois
quan han vist
aquest personatge
en un gabinet,
doncs, a veure,
tu què faries, no?
Escolta'm,
que no venim a dir res
que no sigui a l'altre món,
que venim a dir
que per favor no vengueu peix,
que ens ajudeu una mica, no?
Hi ha hagut una mica
de crispació
i no res més.
Hem agafat i hem marxat.
El que passa
és que després
ens ha vingut el serrallo.
Com que us ha vingut el serrallo?
Sí, mentre estàvem al dinar
ha tornat a venir.
El noi del gabinet.
El noi del gabinet.
Sí, amb gabinet
on s'ha de la gabinet, ja?
Tranquil?
A veure, hi ha gent
que diu que l'he vist al gabinet.
Jo no ho sé,
no t'ho puc assegurar
perquè jo estava d'esquena
i no ho he vist.
He vist que feia gestos
i que cridava, però bueno.
Cridava la gent
que anés allà al camió.
Ganes d'escalfar l'ambient.
Bé, no ha passat a Majós, però eh?
No.
Si nosaltres som gent pacífica,
que només sabem cridar.
Nosaltres cridem
i cridem perquè ens escoltin.
No volem res més.
No som gent violenta.
No som terroristes.
Ni delinqüents.
Doncs a veure,
fem l'última crida
i és una crida
jo crec que aquí tots
hi podríem posar
el nostre claret de serra
si cadascú que pensi
que si s'ho val la causa.
Això ja és cosa de cadascú.
Què hem de fer a nivell de carrer
per donar suport
als pescadors
en aquestes reivindicacions?
El dia a dia.
El dia a dia.
Demanar-los, sisplau,
que no comprin peix.
Que pensin
que ells s'arriben a finals de mes,
que ells tenen una nòmina fixa,
que nosaltres amb això
els no hi comptem,
perquè tornem a insistir
en el tema dels diners.
Potser a algú li semblarà
que ve de pagar 40 cèntims
que és el gasoil,
el litre de gasoil
que és el preu que s'ofereix
a pagar-ne 30
que és el preu que es reivindica.
No ve d'aquí.
Quin seria el sou mensual
d'un pescador?
En aquests moments?
Sí.
Ara?
Ara estan aturats.
Ara no en tenim.
En una temporada
abans de començar
totes les mobilitzacions.
És que el que tu comentava abans
és que portem ja més d'un any
molt malament.
Llavors, a veure,
hi ha hagut dues o tres setmanes
després d'iniciar la veda.
Sí.
Que sí, el PEI s'ha cotitzat.
Bé, molt bé.
Però és que això
hauria d'haver sigut sempre
perquè han acabat
aquestes tres setmanes
i resulta que ens han plantat
en 146 euros,
en 170,
en 80,
en no hem arribat a 100.
Vull dir,
hem arribat a la conclusió...
Mensuals, semanals?
Semanals.
Hem arribat a la conclusió
que no arribem ni a les 100.000 pessetes al mes.
Bé,
per deixar els números clars, eh?
Sí, sí, sí.
100.000 pessetes al mes.
No, no, i menys.
I menys.
I menys.
vull dir, no,
jo t'allargo 100,
però és que hi ha casos
inclús que molt menys.
Llavors, a veure,
jo la crida que faig
és que, sisplau,
Tarragona,
no compreu peix.
I quan anem a la mar,
compreu-lo d'aquí
i que us garanteixin
que és d'aquí.
Que no us enganyin,
que és molt fàcil,
els gadagans d'ahir.
Encara els tenim.
Jo els tinc a la ment,
t'ho juro.
Perquè vaig pensar-ho el matí,
no sé qui els ha pescat.
Però estan que tremolen.
No, que demanin el peix
i et dic que està.
Rosa Maria Fortuny,
noies,
doncs,
escolta moltíssima força
i des d'aquí,
des de Tarragona Ràdio
almenys,
ja anirem seguint el tema.
Molta força i endavant.
Moltes gràcies
per ajudar-nos
i agrair
per tots els pescadors
el suport que ens esteu donant.
I, bueno...
Quan s'acabi tot això,
farem una parrillada de peix.
Us la garantim, eh?
Fet, gràcies.
A vosaltres.
A vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.