El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi...
Avi, bona tarda, benvingut.
Ai, ai, que no li he obert el micròfon.
Bona tarda, eh?
Bona tarda.
Ai, que no s'havia sentit.
Ai, quin ensurt, eh?
Avi, i això que m'ha portat, per què m'ha portat?
Si és demà, quan s'ha de menjar la coca.
Però demà estarem tots en família, estarem tots més d'això.
Demà no hi ha programa, eh?
Llavors tu estaràs al camp, jo estaré a prop de l'aigua, segurament.
Si jo estaré a muntanya, sí, és veritat.
Mira com ho saps, eh, pinyetero.
I jo, mira, he de contemplar el mar, després disfrutar una miqueta de la coca,
la cava, que la pega que té el cava és que s'acaba de seguida.
Però jo no, jo no, el cava no, eh?
No?
No sé, avi, mira que allò que dius, hi ha molta gent que li agrada el cava.
Jo ni el cava, ni el vi...
Jo soc la conductora, la típica conductora de després de festa.
Jo, el que passa, que no sé si es pot explicar,
però jo tinc una anècdota molt bona amb això del cava.
A veure, a veure.
Resulta que, quan va entrar el ronyó, ja fa 40 anys, no?
Sí.
Entra el ronyó, doncs el doctor Fernández,
diu, mira, Ramon, ara estàs un part de meses o així,
haciendo, doncs, bondat.
Ja sé què en fas, no?
S'ha de mirar, s'ha de mirar.
S'ha de mirar, sí.
Bueno, però al cap d'un mes, aproximadament,
es va casar una cunyada, un germà de la dona,
allà al cost del rit i jo vaig posar-me un racó
per no veure massa la festa, allò de coixi,
per si ha de fer bondat, doncs, això.
Coixi, tot just sortien per davant meu,
els escamalans, les gambes, tot això,
tot passava per davant meu.
Jo, aguanta.
Allò que s'ho mirava.
Aguanta.
El cava pel davant meu.
El tio mora, dic,
dic, escolta, ti vine,
dic, prepara'm aquí un bon plat de coses d'aquesta
i porta'm una botella de cava.
I, sí, sí, vaig menjar allò,
vaig anar bé, vaig allò, allò,
i la mar de bé.
I vaig al doctor, dic,
doctor, dic,
no sé si he hecho bien o mal,
però un día es un día, ¿no?
Què has hecho?
Dic, miri,
ja he emplatat això,
he emplatat una botella de cava,
i com ho t'encuentres?
Com ho encuentro?
Com un toro.
I doncs, mira,
tu ja sabes
que quan encuentres cava,
mete la cava,
que ves que el cuerpo le va bien.
I mira,
i per això dic que el cava és una de les begudes que m'hi va.
A mi, és perquè està tan revolucionari vostè, eh?
No, no, no,
vull dir que sense abusar, eh?
No, no, i tant, sense...
Vull dir, són anècdotes que no...
Si vols, tu no t'ho dic per què explicar-les,
però ja que tu m'estàs d'això,
m'hi busques i fas dir coses que a vegades...
Perquè a vegades dic,
bueno, i mi què s'expliques de naltre?
No, no, no, i tant.
Vull dir que a la vida,
a vegades fem coses
que doncs,
ai, això, ai, allò,
però amb coneixement,
el cos...
Tot se pot fer, tot se pot fer.
El cos ja et diu
fins on t'has d'arribar.
A veure, avi, és igual que, per exemple,
allò que diuen,
i ara que ha vingut...
Bueno, que demà comença l'estiu,
comencem les dietes a córrer cuita.
No, no es poden fer les dietes a córrer cuita.
S'han de fer amb temps
i de mica en mica.
I no són dietes estrictes, estrictes, no.
Pots menjar una miqueta de tot,
però amb seny.
Si vols xocolata,
amb alguna coseta de xocolata ja,
i a més a més ara en surten tantes coses light,
que en greixen menys.
Sí, sí, sí.
O sigui, de menjar pots menjar de tot, però clar.
que anaven, després de dinar,
se'n anaven avall, avall, avall,
a caminar,
després de dinar,
per fer la digestió,
per això que dius tu,
per aprimar,
per aprimar, el que sigui.
Llavors, quan pujaven,
anaven a la Rambla,
a l'Emen,
a fotre les quatre pastes,
i el te, i el que sigui,
i jo deia, bueno, això no ho acabo d'entendre.
S'agafa gana caminar, avi, s'agafa gana.
Vull dir, no ho acabo d'entendre.
Avi, que no és broma, eh,
que això sé què passa.
Sí, sí.
Perquè jo anava a la piscina,
al Club Natació Tarraco,
i vaig anar durant molts anys,
i cada dia que anava a nedar,
després sorties, clar,
com estaves nedant,
que havies fet exercicis,
sorties amb una gana,
que clar, tot el que havies cremant nedant,
ho recuperaves el doble o el triple,
menjant-te qualsevol cosa.
Sí, sí.
Perquè no anaves a menjar una puma, eh?
Per això et dic abans,
amb una miqueta ironia,
que el cos sap el que vol.
És savi, és savi.
El que passa, que nosaltres no l'escoltem.
És una màquina perfecta.
El que despallem som nosaltres.
I després, clar,
hi ha una altra cosa,
que també, a part de la boca del menjar,
hi ha la vista, saps?
Uf, quina por, quina por.
I la vista, segons el que veu.
Segons el que veu, escolta.
Ha vist tremolo,
perquè demà, clar,
normalment ens ajuntem amb la família,
cadascú aporta la seva cosa,
que si una desqueta,
que si una toruiteta de patates.
Si fas unes barreges,
que arriba un moment que estàs,
el millor, pots estar directament dues hores,
no menjant,
però entre que menges,
entre que tries,
entre que fas,
fas un sopar, no?
Això passa,
i algú es posarà a riure
i altres dirà,
mira quina solta té,
amb l'incerso.
Com vas a l'incerso,
allà hi ha tot un menjar,
un munt de coses, saps?
I tot home està més o menys a règim,
perquè llavors tot són pastilles,
i veus que una miqueta d'aquí,
una miqueta d'allà,
uns plats de menjar.
La sort que després veus que
molts que s'aixequen
queden adormits,
però llavors ve la nit,
que veus que un va amb el bastó,
l'altre va consejant,
que no deixes,
s'assenten allà mig cansats,
engega la música,
allà va, avallà,
avallà,
vull dir que llavors,
vull dir que hi ha coses
que el cos,
vull dir que és.
Que bo, que bo.
Això que dèiem de les falles.
Sí, que ens tornen les falles,
perquè portem cinc minuts ja, eh?
Sí, bueno, ja d'acabar.
Doncs bueno,
llavors l'últim any,
ja com si és pràcticament
l'últim o per últim any,
va ser que, per exemple,
a la plaça Escarros,
vam fer un gran poma,
i a dalt hi havia una sirena,
bueno, hi havia l'Eva,
amb una serp,
i a dintre estava buit
que es podia entrar a visitar.
Ah, que maco!
Sí, i allí hi havia diferents escenes,
doncs també d'una i l'altra,
en un lloc hi havia la més,
la que feia més riure,
que deia llibertat de cults.
Cults s'entén,
en castellà són cultos, no?
Home, també donava l'opció de...
Però llavors en català
deia llibertat de cults.
Hi havia un home
fent les seves necessitats d'esquena,
ensenyant el cult.
Vull dir, llibertat...
Bueno, això...
Sí, sí, sí, sí.
Ara ho dic d'aquesta manera,
però allí feia gràcia
el malentorn de coses
que més o menys tenien
i feia gràcia,
perquè només que veies...
Deien cults.
I això, amb el cult,
a vegades el veus hasta pel carrer, ja, no?
Home, amb les tangues aquests...
Per això et dic jo,
però si no el veus,
l'insinuen.
Vull dir que és igual,
ja, que és pitjor.
Una cosa que l'altra.
Això ho estaria vostè, eh?
I després, a la mitja lluna,
vam fer un
que hi havia un...
Una lluna
gran
i al costat un
que tirava un llaç
amb una espècie de ràdio.
Agafant un ràdio.
Un ràdio.
Un ràdio.
De música.
Una ràdio, sí, sí, sí.
Perquè es veu que allí
l'any anterior
van rifar un ràdio
i va desaparèixer.
I ara l'està buscant.
Allò era una ironia.
A la plaça del mercat,
que allà hi van començar
una de petita.
Hi havia com una espècie
de gàbia
i a dintre hi havia
uns quants personatges
que també no hi unia
de la comissió
que havien fet
algunes coses
que d'això es va.
Sí, sí, sí.
Llavors, a la Rambla
a la Rambla
hi havia una
que també era
una espècie
de cosa romana
amb diferents motius
romans i això.
A la plaça La Font
hi havia una
que era com si fos
una espècie
d'antiquari,
drapaire,
una miqueta d'allò
que era una ironia
del museu arqueològic
que hi havia d'Aragona
que estava
als baixos
de l'Ajuntament
tot amunt donat
com si fos d'aixòs.
Allí, a la plaça La Font.
I a la plaça La Font
hi havia com una pujada
i a dalt
com d'això
d'electricitat
i un caragol
que pujava
voguen dir
que aquesta companyia
la canadiense
havia fet unes propòs
del que sí
i no acabava
perquè havia cobrat
però acabava d'això.
Això va ser
les últimes d'aixòs.
Aquell any va ser
per tots els puestos
aquests
i carrers
no vam fer
petites cosetes
com si fossin infantils
però llavors
l'última que es va fer
a Tarragona
sembla que ser l'any 35
aquesta no es va poder
cremar
per què?
que va ser
es van
engrescar
es veu
i van fer
el pont del diable
gran
una part del pont del diable
i a dalt
un diable
però resulta
que llavors
al muntar-la
passava
els arbres
i clar
llavors
per cremar-la
era un perill
llavors
mentida
que desmuntar-la
per peces
i poder-la cremar
aquesta va ser
l'última
que es va fer
a Tarragona
de muralles
de falles
després de la guerra
aquí
els campos
ja per allà
els campos
que feien fes
el cremeristí
per allà
un any o dos
va intentar fer-ne
no sé com va acabar
no vaig veure
però vull dir
que Tarragona
per Sant Joan
en aquell temps
era com si fos
una festa major
més que una festa major
i pel que m'està dient
això de les falles
va durar
4 o 5 anys
només
sí
del 33
al 35
això va ser el juny
el juliol va vindre
ja la revolta
i ja no es va deixar més
però era bonic
perquè llavors
totes aquestes bandes
que tenien
cada comissió
tenien una banda
s'ajuntaven
i feien tot un passacalla
totes les bandes
pels carrers
més o menys
que d'aixòs
i així
eren les falles
de Tarragona
i aquestes no seran
les nostres falles
per demà
perquè seran diferents
també tindrem
la nostra foguera
recordeu demanar
el vostre desig
el poseu en un paperet
i el cremeu
aneu a dir
les falles
cremeu a la foguera
de Sant Joan
que esperem que es puguin
arribar a complir
la gent agafen
amunt d'aixòs
de graelles
i posen la carn
i foten
la falla
el foc a sota
això és diferent
avi
això és diferent
per al pràctic
la gent
per al pràctic
i ja però
que normalment
a la plaça Corsini
si que es fa
una gran foguerada
o almenys
i ara no me'n recordo
perquè ho fa tant de temps
que no surto
però això ho fan
no sé si és per al carnaval
o per quan
no ara
Sant Joan
per Sant Joan
ui que vostè
tampoc surt massa
últimament
avi
fins al dilluns
bona nit a Sant Joan
Molt bé
Gràcies
Posdata
Felicitat a tots els Joans
que s'estiguin sentint
i Joan
i tant
mira ell
se recorda la Joan
bona tarda
Bona tarda
Si mireu les plaves
del món de Sant Joan
i veureu les baixes
al terreny els guants
Quan vol és tan alt
com la catedral
Quan vol és patir
com l'ongle d'un nit
No és home
ni dona
ni àngel
ni infant
per passar l'estona
pot ser un comediat
és jove i no ho és
gent iut i immoral
astut
i què més?
i què més?
i què més?
Sóc imortal!
Música
Si mireu les plaves
del món de Sant Joan
i veureu les baixes
ablen
president Sian
i reivindic