El meu avi, el meu avi, el meu avi...
Em diuen els dimarts, bé, los martes ni te cases ni te embarques.
Nosaltres ens embarquem, encara que diuen que no, amb l'Avi Ramon.
No ens embarquem, m'embarques.
Bueno, estàvem arribant al port.
Jo recordo ahir que baixàvem amb uns carretons,
amb el trasor de Tarragona,
precisament cap a embarcar, i que s'havia fos.
No? S'ha fos?
Sí, no sé com ser.
És que va ser una... No me'n recordo.
Aquest moment és...
Que va ser quan van treure també el clero i va fer un...
Bueno, això ja...
Ja hi ha qui sap més que jo d'aquestes coses.
Amb el trasor.
El trasor, doncs clar, la...
Pensa que Tarragona, per exemple, té la catedral.
També té un bon trasor amb peces d'ort,
amb peces litúrgiques, m'entens?
O sigui que si alguna vegada pots anar a veure el museu...
No sé si ja l'estan arreglant-ho o canviant coses, el que sigui.
Però hi havia el museu, per exemple, diocesal,
el museu d'aquí a Tarragona,
tenia molt de valor, coses molt artístiques.
Saps com ho diu?
O sigui que a Tarragona hi ha hagut coses que ha tingut molt de valor,
que a vegades no se li ha donat,
o quan se li ha donat ja ha sigut tard.
A costa m'ha passat aquestes coses.
Entens com ho diu?
Ningú és profeta, no?, allò que dèiem.
Però sí, però a la catedral, doncs sí, sí.
I amb la guerra també va haver qui va poder amagar,
i això és el tresor que hi havia aquí a Tarragona,
abans que entréssim.
Que jo pensava, dic, avi, jo li comentava abans d'entrar,
parlarem del tresor,
almenys per explicar una mica als oients de Tarragona,
que existia aquest tresor.
Inclús has d'agrair que en l'època,
ja que era la revolució, per exemple,
tarragonins, que eren, doncs, a l'època aquesta,
també que eren d'esquerres, per exemple,
i potser no eren catòlics,
però per Tarragona van fer coses
que van salvar molta cosa,
que s'hagués destruït o s'hagués llançat per ignorància,
perquè, llàstima,
perquè hi havia coses que es van fer malbé per ignorància.
Basta que estava en una iglésia,
o basta que estava en una casa de gent que era d'iglésia,
i, perdona, Mavi, la història no ha canviat, eh?
Continuem destruït per ignorància, eh?
Sí, sí, sí.
És el sino dels humans, ho veu.
Però ara moltes coses se destrueixen, però...
Per desidiem, també moltes vegades.
Però és que llavors hi havia peces i coses irrecuperables
que eren història.
Quadros, coses, llibres, coses que són...
que ha sigut que això ja no es pot recuperar
perquè ja no existeix.
Perquè un edifici...
Jo pensava que potser fins i tot amb la censura
les coses que s'havien d'haver destruït...
Per por.
Per por.
O sigui, què diem abans?
Per ignorància i per por de que a veure
què és el que passaria si això sortís a llum.
Sí.
Perquè jo imagino que en molts llibres...
Mira, te diré una cosa.
Per exemple, nosaltres, abans de la guerra,
era petit, 12 anys, 13 anys,
i amb la guerra, abans de la guerra,
els seminaristes anaven aquí,
a la primera travessia del Capit de l'Àngel,
al Mas de Valar,
que era un xocolater que va haver abans al carrer Mercerí,
amb una fàbrica d'això,
i anaven als seminaristes allà.
Sí.
Els dissous anaven a passar.
Va vindre la guerra
i aquells seminaristes
i algun capellà d'aquells o jesuïta
anaven bastis de paisar
com si fossin pagesos d'allí.
Una mica per amagar-se, avi.
Sí, per dissimular.
Per dissimular.
Hasta que un dia
va haver un,
que m'estiu més no dir el nom
perquè ja és prou desagradable,
anomenal,
que va sortir de la presó
perquè van obrir les portes
a mirar qui sortia,
i allà va fer un desagradable.
Una massacre.
I allà davant nostre
va matar un jesuïta,
que jo ho explicaré una altra història.
Bé,
el cas és que aquella masia,
aquella masia,
doncs,
la van saquejar,
el que sigui.
I allà,
de mateix,
van agafar i començar
una pila de llibres,
un munt de llibres,
i es van cremar.
Oh.
Jo encara em vaig arreplegant
algun,
doncs,
que em feia gràcia,
no?
I altres van,
jo no ho sabia bé,
però uns que ja sabien
el que volien,
van agafar-ne.
Clar,
què va passar?
Que llavors,
hi havia una col·lecció
d'uns llibres
que era tota la història
de la Inquisició,
però,
però,
ben d'allò,
saps?
Sí, sí,
ben macos aquells.
Però clar,
el canviar,
el que va a la guerra,
vaig dir,
ep,
que això,
els nacionals,
que es parlarà de la Inquisició,
o aquesta cosa,
potser no d'allòs,
i també van tindre
que fes desaparèixer.
O sigui,
que hi havia llibres
que segons del que parlaven,
la gent amb por.
Clar,
valia la pena de fer-se'l.
Abans,
perquè si eren llibres de missa.
I després,
perquè si eren llibres
que parlaven de coses
que no els interessava
els nacionals.
O sigui,
que es va fer molt bé,
molta,
molta,
molta cosa,
que dius,
bueno,
i revistes,
i llibres,
i coses d'aquestes
que es van cremar.
I segurament n'hi havia,
a veure,
no físicament,
però també amb moltíssims pensaments
que van marxar,
no?
Aquí a Santa Clara,
o gairebé obligatoriament.
A Santa Clara,
quan cremava el convent aquest,
des de dalt,
tot el que eren llibres
i quadres,
de dalt a baix.
De dalt a baix?
De dalt a baix,
dels pisos d'alt.
Sí.
Aquí,
el carrer aquest que hi ha ara,
que dintre del casino,
ai,
dintre del hotel Europa,
aquell carreró,
que no sé com si viu ara...
No,
no,
a mi no m'ho faci dir
que jo també veia una mica peix.
Doncs aquest carreró,
allí,
una foguera
i anar cremant,
anar cremant,
anar cremant llibres.
Les coses que s'han perdut.
Per tant,
un dia va vindre un i em diu,
escolta,
vols comprar aquest llibre?
Vaig mirar
i és de l'Enciclopèdia Catalana,
aquella antiga,
i em va fer gràcia
perquè hi ha el tros
que parla de companys.
Tot el que va passar a companys,
eh,
Francesc,
ai,
Macià,
Macià.
Francesc Macià.
Sí,
Macià,
la història,
militat,
tot el que això.
I jo,
hòstia,
i els altres?
Però eren tots iguals.
Ai,
per l'amor de Déu.
Vull dir que hi havia,
també,
hi havia molta ignorància,
i es van fer molt bé
moltes coses per això,
saps?
Aquesta l'Enciclopèdia
tan bona que hi havia abans,
catalana,
i em va fer gràcia
perquè aquest era el tros
que explica...
Sí,
perquè el parlar català
no devia ser massa fàcil
en aquell temps,
no, avi?
Ara que em comentava
això de l'Enciclopèdia Catalana,
i una mica d'amagat.
No,
llavors sí,
llavors aquell temps,
clar,
després,
jo et parlo de quan la Guerra Civil.
Sí, sí, sí.
Entens?
Després de la Guerra Civil,
és quan havies del Tàntol
amb el Parlar,
perquè jo anàvem un dia al carrer
parlant amb un cosi meu,
que érem petits,
teníem 13,
13, 14 anys,
i parlàvem en català
tots dos pel carrer,
va vindre un Guàrdia Civil,
bueno,
s'agafen per la mà,
oi,
no sé què ens va dir tampoc,
fem així,
a l'ara en cristiano,
fem així,
no,
perquè en cristiano
ni ja s'ha de parlar cristià,
perquè el cristià
és el primer temps de girocrista,
i seria llatí.
És el primer temps de girocrista,
no?
No, no,
però ara s'hi diu molt,
hi ha gent que quan te diu
diu,
parlàvem en cristiano,
diu,
home,
primer hem d'anar a estudiar,
i després ja parlarem,
si vol,
comencem pel castellà.
No,
el que normalment també deien
és que deia de ladrar.
Ah,
deia de ladrar,
també deia.
I això ja fem així,
xecava el cap,
i un tricòrnio,
però molt.
Qualsevol,
qualsevol li deia alguna cosa.
Vull dir,
que hi havia,
mira,
un dia veníem de Pasqua
i anàvem amb els amics
i n'hi havia un de jovenet
i estem allà parlant,
els naltros d'esquena,
i això,
i es va passar un sargento
i el petit es va quadrar
i es va saludar,
i es va pensar que se n'en fotien.
I els cridien naltros,
i es va fer estar almenys un quart d'hora
tiesos allà,
pensant-se que naltros heu viscut
els que havíem dit
que fes la broma aquesta,
aquest xiquet.
Vull dir,
que et trobaves que no,
no...
Clar,
depèn del que feies.
Si fos bo,
com fos dolent,
no sabies mai com t'ho agafarien.
I gent,
que llavors també va passar una cosa
que gent va ser més papista que el papa.
Acostuma a passar.
Això és el que et sabia més.
Acostuma a passar.
Hi ha coses que no es poden...
I unes vegades es canviaven els manaments
a san i voluntat, no?
Hi ha coses que no es poden explicar
que han passat gent
que encara viuen
i callen
perquè, clar,
val més,
val més.
Jo he viscut.
He viscut coses
que ho he sigut sempre d'aquesta manera.
Ah, perquè no es queda més temps.
S'adona d'una cosa?
Que avui estem a dimarts,
que avui és dia 25
i que d'aquí a poquet ja
ens arriba
tots sants.
I bons.
S'ha adonat?
La setmana vinent i hi ha.
Sants i bons.
Ho dic perquè
tenim com el que diu,
tres dies per posar en marxa
i parlar una miqueta
de com ens celebrava
tots sants abans.
I després ja vindrà.
I ja, perquè ja arribaré
el 31 i l'1
i el dia 1 ja.
I és tots sants.
I llavors ja som a Nadal.
Com passa el temps?
Però no centrem-nos.
Demà serà un altre dia.
Adéu, Ramon, fins demà.
Molt bé, René.
Adéu-siau, adéu.
Gràcies.