Passa, ui, tres minuts de dos quarts de set del vespre,
ja veieu que comencem fins i tot amb una miqueta de retard.
Una secció, li donem la benvinguda,
que ja ens acompanya des de la temporada passada,
tot i que amb alguna novetat.
Albert Punyat, Marc Martínez, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Presentem el tercer discòrdia o tu ja vindrà després això?
Fiquem la sintonia.
No tenim criteri!
Bona tarda a tothom, divendres 30 de setembre.
Són les 6 i 33 de la tarda
i avui comença la nova temporada del No Tenim Criteri.
Un programa renovat i amb alguna cara nova.
Bona tarda, Marc.
Bona tarda, Albert.
Com estàs?
Molt bé, molt bé.
Com ha anat a poc a estiu?
I tant, molt bé, ha anat molt bé,
estudiant, les que em quedaven passatembre.
I com han anat?
Deixem-ho bé.
Molt bé.
No ho comentem perquè és pitjor això.
Molt bé.
Com tots sabeu, el Marc Martínez ja ens va acompanyar la temporada passada.
Va ser un fitxatge d'hivern després de la marxa del Javi Hossa.
Correcte?
Correcte, correctíssim.
Com va anar la temporada passada?
Et va agradar?
Va ser una experiència, diguéssim, molt positiva, molt bé, molt bé.
Tens ganes d'aquesta nova temporada?
I tant, faltaria més, si no n'estaria aquí.
Ai, sí, m'agrada.
I seguim amb les presentacions.
Enguany comptarem amb algú que ens coneix a tots encara que nosaltres no tinguem el plaer.
Bona tarda, capitat a Tarragona.
Bona tarda.
Com estàs?
Perfectament, com sempre.
El nostre estimat capità ja ens va acompanyar un dia de la passada temporada i enguany comptarem
amb la seva col·laboració.
I també enguany tindrem, encara que avui no puguem comptar amb ella, amb l'Alexandra,
una antiga coneguda dels Jatardes, l'Alexandra Bosch.
I jo, aquí us parla, l'Albert Punyat.
I un cop fetes les presentacions, recordem els telèfons per a tots els que vulgueu participar
en directe, 977-2447-667.
Recordem que el primer que truqui s'endurà una fantàstica ràdio per sentir-nos allà on vulgui.
Ara sí, engeguem motors, que aquí comença el no tenint criteri.
Molt bé, Marc, comencem amb tu.
Comencem.
Explica'ns una mica què faràs aquest any.
Doncs aquest any seguirem la tònica del que era el guió principal de l'any passat,
que d'anar pel carrer, on sempre ens ficàvem, sigui la plaça de l'Imperial Tàrraco,
la Rambla, aquests llocs que sempre ens ficàvem, i anar a preguntar a la gent
les seves opinions sobre temes d'actualitat.
I aquesta setmana què has fet?
Doncs aquesta setmana, com tots sabem, la passada va ser a Santa Tecla, i hem preguntat
a veure quines eren les coses més disparatades que havíem fet per culpa de les mamadetes de Santa Tecla.
I ha anat bé o què?
Ha anat bé, ha anat bé. Tenim uns bons talls.
Molt bé, doncs comencem.
Doncs comencem. Començarem per un tall amb música d'Offspring,
que parla sobre les coses que fa la gent normalment quan està beguda.
Perdre les claus de casa.
Ah, la mamadeta.
Cantar una cançó.
No, no, no, és veritat, no, és veritat. Vaig a la discoteca, a casa meva, despullat.
Jo, acompanyar-lo.
Ni idea. Tanta borratxera que no me'n recordo.
Pues aparte de ponerme malita, nada, eh. Me sienta muy mal el xartrés.
Hòstia, pues la semana passada puja un camión, tia, un remol d'un camión.
I hem parat, no?
Sí, sí, parat, parat.
I rode her off for the 10th of the day.
Practiced all the things I would say.
When she came over, I lost my nerve.
I took her back and made her desert.
I cada vegada és un pont i caurem del pont.
Bueno, jo què sé, això és lo més normal.
Ai, mare meva.
Jo quasi que no m'he emborratxat mai.
Has dit quasi, llavors implica que alguna vegada sí.
Massa gros.
No acordar-me del que hice ese mismo día.
No ho sé.
N'he fet tantes.
Me'n recordo.
Por favor, que em fa molta vergonya.
Jo em quedo amb un tall, amb una persona que va dir
que n'ha d'espullar d'una festa i una altra que va dir que jo el vaig acompanyar.
Vostè que ha habitat a Tarragona, què en pensa d'aquest tipus d'actes incívics?
Jo crec que hi ha moltes formes de diversió i no, no, no està malament.
Però n'ha d'espullar per una ciutat patrimoni de la humanitat.
Bé, dependria també del cos de la persona en qüestió
o de... no ho sé.
Això què vol dir?
Que si vaig jo amb pilotes pel carrer no passa res, no?
Això seria una mica desagradable.
Com que desagradable?
Molt bé, no entrem en conflicte.
Marc, quin material més has trobat?
Doncs ara tenim la gent...
De tota arreu hi ha gent que és hipòcrita que va dient que no beu,
que ell no s'abstemi, que l'alcohol a 3 km...
Jo no bec.
I vostè, senyor capità, beu?
Mai, mai.
Mai, així m'agrada.
Bé, però com tots sabem, d'aquests n'hi ha molts, n'hi ha patades
i jo no n'hi vaig trobar, evidentment.
i amb una cançó de Sabina, ens l'escoltarem.
Sabina, que...
Me falta una mujer, me sobran seis tequilas.
Jo no, jo no, jo no m'he emborratxat nunca.
No m'he emborratxat mai.
Emborratxant no m'he emborratxat mai.
Això contentillo, què se'n diu?
Jo, home, contentillo sovint, però emborratxats no.
Considero que sempre he sigut una persona que...
Xipigut bastant, encara de moment allà on estava,
encara eufòric, però sapiguem allà on estava, eh?
No puc considerar que hagi fet bogeries de menció.
No n'hi ha agafat mai cap de borratxera.
No necessito ja emborratxar-me per fer tonteries.
No, yo habitualmente no tomo bebidas alcohólicas, sino...
¿Y en daño?
En daño tampoco, tampoco.
Eso vamos a dejarlo que permanezca en el ámbito de lo privado.
Si os parece bien.
No me gusta.
Pues no, es que no l'he probat, no.
¿Dónde dejar mis huellas?
Con nada que ocultar.
Con todo por delante.
Abans, Sabina, estàvem dient que ha tret nou disc a Livio Deluto.
Marc, ¿nos volies comentar alguna cosa d'això?
Que falsa que és la gent, mare de la mare de la mare de la mare de la mare.
No, havia un home que va dir que ell no ho veia
però després va admitir que el puntilló sovint va confessar.
Què vas haver de fer perquè confessés?
Doncs no res, ho va dir sol, pobret.
Molt bé.
Per la pressió del micro, devia ser.
Molt bé.
Doncs vinga, anem per feina.
Què més has trobat?
Doncs ja només ens queda un tall que, com tots sabem,
quan una persona et veu, doncs exalta l'amistat, estima a tothom i...
Tu m'estimes, Marc?
Jo t'estimo moltíssim.
Vostè, capítol de Tarragona, estima els tarragonins.
Jo estimo tots els ciutadans de Tarragona i províncies.
Així m'agrada.
Molt bé.
Doncs com anava dient, exaltació de l'amistat, tot això.
I per últim, l'últim estadi de la borratxera seria la desinhibició.
Molt bé.
Ah, sí, sí, el otro día me dijeron,
quiero probar la mamá y le dije, que la pruebe tu madre.
Pero bueno, es que yo no sabía que era algo de beber, ¿sabes?
No, está buena, está buena.
Es así como un color verdito, ¿no?
Así, sí, sí, está buena.
¿Y has hecho buena locura por esto, por beber?
¿Qué has hecho?
¿Locura de una borrachera todo el mundo ha tenido alguna?
Sí, sí, uy, unas cuantas.
A ver, cuéntame una.
Pues mira, pues tener a mi madre en el pub y mandarla,
arrollarme con otro.
Esto saldrá el viernes, dile que no escuche la radio.
También tener el novio al lado y agarrarme de la mano
y tocar el culo a otro.
Estando un día de fiesta, nos quisimos emborrachar.
Nos paran los picoletos, con ganadas se soplar.
Pedimos uno con ocho y no nos dejan marchar.
Nos llaman delincuentes, yo no sé por qué será.
No llevamos nada.
No sé, ahora no recuerdo, alguna cosa a Salou seguramente.
Yo pedré unas ulleres, no sé cómo.
Salou es una boiteria.
Hòstia.
Això és una putada.
Fer cosetes i pedreres rolleres per un hortet.
Fer cosetes en un hortet.
Mare de Déu, què feia l'hortet?
No llevamos nada.
No llevamos nada.
Interessant.
Discoteca, maromo, enrolla me con otro.
I fer cosetes en un hortet.
En un hortet.
En un hortet, en un hortet, perquè no podías ser en l'apartament, no podías ser.
No podías.
El hortet, el hortet, perquè és el poble que treballa.
Doncs moltes gràcies, Marc.
He vist que has fet un treball molt interessant aquesta setmana.
Moltes gràcies.
Passem a la següent secció.
L'Alexandra avui no està aquí amb nosaltres, la setmana que ve ja podrem comptar amb ella.
Ens aproparà una secció, un raconet, que es diu el detall.
Serà un raconet on descobrirem alguns detalls del tema de la setmana.
Aquesta setmana és el xartrés.
Bueno, doncs no, ara no ve l'Alexandra, ara va i jo mateix,
perquè hi ha hagut un petit problema tècnic, avui són els primers dies i no passa res.
Sí, amics, això que tenim aquí davant és el no tenim talent,
que torna amb molta qualitat i amb moltes joves promeses per descobrir.
Aquesta setmana no podíem fer una altra cosa que buscar la persona que millor cantés l'emperito roca.
I no ha sigut gaire fàcil, eh?
L'emperito roca, me sona.
Però l'emperito roca el coneixen?
No, no.
I Paquito el chocolatero?
No, no, no coneixem a ningú, no sortim mai.
Buen qüestió.
Amperito Stone, do you know Amperito Stone?
No.
No?
Ok, thank you.
Ja, ja.
Quan jo trerejo la gent no se'n recorda.
Que va, ni cantar ni res.
Tinc molt bona veu i molt bo d'això, però no tinguis.
L'emperito roca el coneix?
No.
Tengo un tractor amarillo, ya.
Soc de Barcelona.
No és aquesta?
Ui, no, no, no, no.
Vinga, va, valentia.
No, no, res, res.
Valentia?
Això de l'emperito roca, ja, no, no.
No és lo meu, això de la cantada, no, que no.
Però, com diu el malloll, d'aquí a les estrelles.
Vinga.
No, no, no.
No seria capaç de cantar.
No, no, no, no.
Ni cantar-la ni anar-la a veure'n altres.
No?
Estamos buscando a la persona que mejor lo cante.
¿Te atreves?
Ui, no, no.
No sé, que no habrá ser.
Te coneixes l'emperito roca?
No, no em sé.
No ho sé, no ho sé.
Que no em ve de gust.
Segur?
Molt bé, gràcies.
Aquest és l'emperito roca, tocat pels bordons, cal dir-ho.
Doncs bé, sembla que la gent no acaba d'enganxar allò.
No, no, no ho conec.
Llavors jo em pregunto per què 3.000 persones a la plaça el rei la trageixen
que a cada baixada era l'aigla.
Però bé, també hi ha un petit conflicte.
La gent coneix l'emperito roca, però també coneix Paquito el Xocolatero.
I la gent els confon.
Arriba todo el mundo y a bailar con Paquito el Xocolatero.
Jo ball aquell, no?
No, ai, no ho sé, no sé cantar de veritat.
És igual.
I és que no tinc idea de la cançó com és, eh?
Ah, collons.
No puc, no puc.
Tec de pànic?
Sí, bàsicament, no, no ho faré, no?
Tin tin, tin, tin, tin, ja està.
El이� Eck?!
Canta conmigo.
S'atreveix a cantar-ne?
No, no, nehm.
Buscan la persona que milloraوقant.
Canto molt malament.
Jo també!
Vinga, va.
Un trosset, un trosset.
Ploura, ploura, no...
Com estem?
Molt bé!
¿Com estàs?
I bé, eh¿?
Coneixes Nep3 рússia?
No.
Va, tu, cantis, tothom.
Eh, cantemize vos ilipolles' pu, és que canta li desta.
Con targeta, també és like, jo canto.
Però canta ell.
No s'anima a cantar, tio.
Eh, Curi, vols tenir una veu autòcton a Catalunya, per favor.
Ostres, no el sé cantar, sé quin és, però no sé...
L'amparito roca.
És d'un grup de música?
No, és una cançó, un passadoble.
M'ha ve l'autobús.
M'ha ve l'autobús, no me la conec aquesta, com era?
M'ha ve l'autobús, m'ha ve l'autobús.
No has matat, ara.
Me perdia, me perdia.
Me perdia, me perdia, jo em perdia, jo em perdia.
Però bé, sí que vam trobar gent que se la sabia,
sí que vam trobar tarragonins allò de pura cepa,
sí que els vam trobar, sentim-nos.
La-la-la-la-la
Imposible, no tinta de beu.
És igual, n'altres també.
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
Sí? Molt bé.
Senyor Capità, vostè la coneix, aquesta cançó?
Oh, i tant! Aquest himne tan fabulós de les festes de Tarragona.
De les quals parlaré d'aquí a poc.
Molt bé. No li preguntaré que la canti, perquè sé que ho faria i no anem gaire bé de temps.
Però bé, ara sí, passem al detall, la secció que ens apropa l'Alexandra Bosch.
El detall.
Hola, molt bona tarda a tots. Sóc l'Alexandra.
I no us enganyaré, això és una gravació, no és pas en directe,
però m'agradaria estar-hi en els pròxims programes i espero estar-hi, evidentment.
Bé, doncs, em sembla que m'ha tocat ser la veu femenina
i també tenir aquest to moralista d'aquest petit programa.
Jo seré qui us portarà el detall del tema de la setmana.
Així, doncs, intentarem donar aquella curiositat,
aquell petit detallet que ens piqui referent al tema que tractarem.
I ara sí, us volia refrescar la memòria a tots.
Situem-nos una setmana enrere.
Festes de Santa Tecla.
I què vam veure tots?
Mamadeta.
I què és això de la mamadeta?
Doncs bé, jo crec que a hores d'ara, després de molta festa i molt de veure,
ja sabem tots de què va això de la mamadeta.
Però bé, jo refresco la memòria, com he dit,
i us explico que la mamadeta està composada per xertrés verd,
que té 55 graus, ni més ni menys,
per xertrés groc, que en té 42, una miqueta menys,
i per granissat de llimona.
El xertrés és un licor d'herbes aromàtiques.
I fent una miqueta d'història,
volia explicar-vos que fa 400 anys,
un mariscal francès va lliurar el manuscrit amb la fórmula del xertrés
als monjos cartoixans.
Aquests monjos van elaborar a la seva farmàcia del monestir el xertrés.
El 1903, els pares cartoixans van ser expulsats de França
i es van refugiar a Espanya.
A partir d'aquesta data,
es situa la fàbrica de xertrés a Tarragona,
a la plaça dels infants,
i fins al 1989 s'ha de veure xertrés a Tarragona.
Cal dir que actualment el xertrés es fabrica a Grenoble, a França,
i el 90% de les exportacions del xertrés, especialment groc,
es destinen a Tarragona.
Per les festes de Santa Tegla, a Tarragona,
produïm ni més ni menys que 1.000 ampolles de xertrés.
Cal destacar, per últim, els preus que hi ha hagut aquest any.
La mamadeta val uns 5 euros,
l'ampolla amb la mamadeta 8 euros,
i la recàrrega 6 euros.
Doncs això és tot,
i espero portar-vos més detallets
als pròxims temes, als pròxims programes,
i que ja sapigueu una miqueta més
el xertrés de la nostra festa.
I bé, què dir-vos?
Que ens veiem divendres que ve,
i espero estar.
Moltes gràcies.
Aquesta era la secció del detall,
que ens ha apropat l'Alexandra Bosch.
Ara ja coneixem una mica més
què és això de la mamadeta que bevem
cada Santa Tegla.
Bé, amics, això ja s'acaba.
Recordem primer els telèfons.
977-24-4767.
Si heu trucat i estava comunicant,
és que tenim molta afluència de trucades
i s'ha bloquejat la centraleta.
No patiu.
Tenim una ràdio per regalar,
per poder sentir Tarragona Ràdio
allà on estigueu,
del camp de Tarragona, evidentment.
Però bé, algú ens vol parlar sobre la ciutat.
Santa Tegla i tot el que cregui que es pot millorar.
Recordem que qualsevol que truqui
pot plantejar qualsevol dubte,
qualsevol crítica que tingui
sobre qualsevol cosa,
el nostre estimat capità.
Endavant, capità Tarragona.
Doncs sí.
Home, dona,
és el capità Tarragona.
Platan, home,
la seva tasca és molt bona.
Endavant, endavant,
ara arriba patinant.
Doncs sí,
aquesta decepció
del nostre amic capità.
Endavant.
Doncs bona tarda,
ciutadans i ciutadanes.
Com ja sabeu,
sóc el capità Tarragona,
l'heroi per excel·lència
que marca la diferència.
Bé, doncs,
després d'aquest petit moment poètic
i aprofitant la vinentesa,
passem ja al que ens interessa.
sense deixar de banda
el tema del programa d'avui,
és a dir,
Santa Tecla,
voldria remarcar certs aspectes
criticables d'aquesta festa popular
que ha tingut lloc recentment
a la nostra ciutat.
No voldria,
sinó,
fer ressò de la veu del poble
com a defensor que sóc
i seré
dels meus estimats conciutadans
que estan fins als coloms
de tot plegat.
Per exemple,
comencem per la mamadeta,
llorbeguda típica i exquisida
que acompanya les nostres festes.
Per què ja no la donen gratuïtament
com en anys anteriors?
Després,
la plaça Free,
habitualment lloc de trobada
d'artistes internacionals
que provocava que centenars de persones
fessin cua per veure teatre gratuït,
com el seu nom indicava,
perquè per a aquells que no sàpiguen
Free en anglès
significa gratis o lliure.
Aquest aparador artístic
va ser traslladat de la plaça del rei
a l'antic escorxador
i es va canviar el nom
a plaça Freak.
Pel que es veu,
els artistes que ja actuaven
i els que ja anàvem a veure'ls
se'ns considera una colla de friquis.
Molt bé,
doncs aquest any encara pitjor.
No hi ha grups ni varietat,
ni tan sols grades ni escenari.
Només hi actua una companyia
i ho fa en un embalat ridícul,
extremadament petit,
nimi,
quasi bé imperceptible.
Què vol dir això?
Quin és el motiu d'aquest despropòsit?
Mare meva,
més coses.
La nit de l'Astra Canada.
Es pot saber per què ja no fan pel·lícules
al camp de Mart?
És perquè no en treien cap benefici econòmic?
O us heu adonat
que cada any hi ha menys policlins?
I el cafè Copa i Puru per un duro?
Què se n'ha fet?
Per no parlar del correfoc,
que aquest any
va ser absolutament inexistent.
d'acord,
d'agut a la pluja,
sí,
però no deixa pas de ser
un altre greuge
que s'escriu a la caterba
d'aconteixements negligibles
d'aquestes festes.
Bé, doncs,
tot plegat
ens condueix
a buscar una solució
i això ens porta
directament
cap al nostre
Terraconsell
Terraconsell
de la setmana.
Doncs bé,
tenint en compte
el desastre funcional
de la nostra
festa grossa,
el meu consell
d'aquella l'any que ve
és el següent.
Terraconins
i terraconines,
l'any que ve
agafeu el cotxe
o bé el fantàstic
transport públic
i feu cap arreus,
que també hi fan festa
per a aquelles dates.
Tranquils,
ara us explico per què.
Les festes
del municipi
Bahí
potser seran igual
o pitjor
de desastroses,
però almenys
ja ens ho harem esperat
i no es frustraran
les nostres expectatives.
I és que,
com bé diu la Dita,
qui no la té grossa
la té petita.
Bé,
doncs,
fins aquí ja estaríem.
Gràcies
i ens veiem
la setmana pròxima
en la qual,
si tot va bé,
us parlaré
del problema
de les obres.
Intentarem,
doncs,
fer-ne una crítica
constructiva.
Doncs bé,
amics,
aquí acaba el
no tenim criteri
d'aquesta setmana.
que hem parlat
de les festes
de Santa Tecla.
Esperem que hagueu
disfrutat
d'aquests 22 minutets
i escats
que,
com nosaltres.
I ja,
sense res més a dir,
ens acomiadem
fins divendres que ve,
els que hem parlat,
el Capità.
Gràcies, Capità.
de res,
és un plaer.
Gràcies, Marc.
Gràcies, Albert,
a tu.
Gràcies,
Alexandra,
allí d'on estés,
i jo,
l'Albert Punyet.
I gràcies a la Núria Cartanyà
que ha aguantat els controls.
Aquesta setmana
ens acomiadem
amb aquesta cançó
que ens ha demanat
la Lourdes,
que avui fa anys,
felicitats,
felicitats,
de veritat,
moltes felicitats.
Us deixem amb l'In Rims
i el seu Can't Fight the Moonlight.
Fins i vendres, amics.
But you know that you
can't fight the moonlight
deep in the dark
You surrender your heart
But you know that you know
that you
can't fight the moonlight
No,
you can't fight it
It's gonna get to your heart
There's no escaping love
Once the gentle breeze
Sweeps the spell upon your heart
And no matter what you think
It won't be too long
Till you're in my arms
Underneath the starlight, starlight
We'll be lost in the rhythm
So right, it'll steal your heart tonight
You can try to resist
Try to hide from my kiss
But you know, but you know
That you
Can't fight the moonlight
Deep in the dark
You surrender your heart
But you know, but you know
That you
Can't fight the moonlight
But you know, but you know
You can fight it
You can fight it
You know, no matter what you do
The night is gonna get to you
No, no matter what you do
Don't try, you're never gonna win
Underneath the starlight, starlight
There's a magical feeling
So right
Fins demà!
Fins demà!