Anem tancant gairebé la setmana i encara l'Andrés ens ha d'explicar moltes més coses sobre la Shirley MacLaine
i acabarem d'escoltar música, però abans, Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Tenim avui també una cita a l'Antiga Audiència.
Sí, a l'Antiga Audiència tenim cinema, durant tots els dijous tenim una pel·lícula a partir de les 6 de la tarda
i els dimarts tenim aquest mes, cada dimarts, un capítol de l'obra que la passarem complerta, El pájaro espino.
Això els dimarts a les 6 de la tarda i els dijous també a les 6 de la tarda, amb dos llocs completament l'entrada gratuïta.
I si ara em permets passarem explicant coses de la Shirley MacLaine i anant posant temes de la pel·lícula El apartamento.
Ahir estàvem parlant que Dean Martin i Jerry Lewis van participar en la pel·lícula, millor dit,
ella va participar en la pel·lícula d'aquests dos artistes, la pel·lícula era Artistes i modelos,
i allà Shirley MacLaine, una pel·lícula que no s'ha vist aquí a Espanya, va tindre ocasió de mostrar el seu enorme talent per la dansa i la comèdia
al protagonitzar un ball còmic que possiblement es pot considerar la millor seqüència de tota la pel·lícula.
La nova actriu ja estava llançada cap a l'estrellat, però la seva vida privada començava a ressentir-se.
Steve Parker se sentia com un ciutadà de segona, ja eclipsat per la fama de la seva dona,
i va decidir tornar al Japó per seguir treballant com productor teatral i servir d'enllaç entre companyies japoneses
i les empreses americanes interessades en el negoci de l'espectacle.
Ell feia d'intermediari i això li anava també econòmicament molt bé,
l'únic que no li donava la fama que realment estava tenint la seva dona.
Llavors va resultar que l'any 1955 el productor Mike Todd,
que va ser un dels homes de l'Elizabeth Taylor,
i el que va crear el nou sistema de Cinerama, el sistema Todd AO,
va proposar a Sigley MacLeny el paper de princesa hindú,
que en la pel·lícula s'ho havia dit,
a Ouda, bueno, es deia Ouda,
amb una multimilionària producció que es va titular
La volta al mundo en 80 dies,
amb el guió de James Poe, John Forrow i el senyor Pere Elman.
Tot és a partir de la famosa novel·la de Julio Verne.
Ella no va adoptar amb acceptar l'oferta,
degut a que gran part de la pel·lícula es rodaria al Japó,
el que li donaria l'oportunitat de passar una bona temporada
amb el seu maridet tan lluny d'ella.
Bé, llavors la Troballes els va omplir de felicitat
quan ella va estar rodant per allà,
i de fet, Sigley va quedar llavors embarassada de la seva única filla,
a la que li van posar el nom de Estefanier,
Sachiko Parker.
La pel·lícula, La volta al mundo en 80 dies,
va trencar tots els rècords d'ingressos existents fins i llavors,
amb més de 20 milions de dolors de recaudació,
amb la primera setmana d'exhibició als Estats Units,
algú perfectament justificat,
degut a tractar-se d'una pel·lícula d'aventures
amb els ingredients necessaris per ser aplaudida
per tota classe de públics.
Al front del repartiment estropaven
aquell gran actor David Niven,
amb el paper de l'elegant cavaller victorià Phileas Fogg,
que fa una aposta amb els membres del seu club
amb la possibilitat de donar la volta al món
en un curt espai de temps.
I l'actor magicà Mario Moreno Cantinflas
va representar el seu fidel criat Picaporte.
Van estar acompanyats amb papers estel·lars
per Céline MacLeny, com La princesa,
que és salvada de morir amb una pira funerària,
i Robert Newton, que donava vida al supicàs inspector fix,
ja empenyat en demostrar que Phog
era responsable del robo que hi havia hagut
al banc d'Inglaterra feia uns dies.
I amb tot això, a més a més,
hi havia 44 estrelles del cinema
que sortien en curtíssims papers,
és allò petits cameos que es diu també.
Per dir-ne alguns, es podria dir
Marlène Dietrich, Charles Boyer,
Peter Lorre, Frank Sinatra,
Rhett Skelton, Ronald Coleman,
Martín Carroll, Fernandel,
Abba Garner,
John Guilgut, i a més a més,
quan resulta que viatgen per Espanya,
Luis Miguel Dominguin i el ballarín José Greco,
que protagonitzaven una seqüència rodada a l'Espanyola,
amb una plaça de xinxón,
i Cantinfles, fent gala de les seves arts,
en fi, arts amb el tipus d'atureig,
perquè Cantinfles també aturejava,
també va participar.
No vull atabalar tant en tanta explicació,
perquè m'agradaria que escoltéssiu ara
un altre tema de l'Apartamento,
amb l'orquestra de Hollywood Studio Symphony,
un títol de la pel·lícula d'Apartamento
que es diu Hong Kong Blues.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una mica de relax també va bé.
Ai, sí, m'agraden molt aquests temes així tristons, eh?
Exacte. Mira, abans de seguir haig de fer una correcció,
que he dit que avui hi havia cine,
i degut a que aquí a l'antiga audiència
hem començat d'una manera així d'assalt,
per dir-ho d'aquesta manera,
doncs, esclar, hi ha algunes dates,
hi ha contractades amb anterioritat.
per tant, haig de dir que avui dijous, dia 10 de març,
no fem cine, perquè des de les 15 hores fins a les 19.30,
hi ha un acte del Col·legi d'Enginers Tècnics de Catalunya.
en fi, en fi, prego disculpes per aquest lapsus meu,
però vull que quedi clar perquè la gent no s'aixequi
i se'n vagi acabant de sentir-se,
en el programa se'n vagin corrents cap al cinema.
Ja dic, avui dijous, dia 10 de març,
des de les 15 hores fins a les 19.30,
hi ha un acte del Col·legi d'Enginers Tècnics de Catalunya,
acte que ja estava contractat abans de pensar en això del cinema,
i, per tant, avui no hi ha cine.
Doncs amb aquesta notícia, si et sembla, Andrés,
deixem aquí el capítol de la Shirley MacLaine.
Molt bé.
Sí, i deixem la intriga fins a demà,
que tancarem la setmana en plan rodó.
Gràcies, Andrés.
D'acord, fins demà. Adéu.