La veritat en ciència pot ser definida com la hipòtesi de treball
que millor s'ajusta per obrir el camí a la següent millor ajustada.
No com avui, els núvols.
La veritat en ciència pot ser definida com la hipòtesi de treball
Un programa diferent, potser pitjor, però diferent.
Durant la mitja horeta restant, us oferim parlar de ciència una estona.
Això sí, des del punt de vista de la majoria dels mortals.
Aquells que sabem engegar el micróns, però que no pas com funciona,
malgrat que sí, tenim sempre la curiositat.
I per curiositat, els dos companys que ens acompanyen cada dijous a la nit,
des de fa un grapat de mesos ja.
el Xavi Elias. Bona nit, Xavi.
Bona nit, Abel.
I, esclar, l'Anna Fargas. Bona nit, Anna.
Bona nit, Abel.
I avui us portarem a fer una petita visita a les noves tecnologies aplicades a la salut,
passant per algun descobriment que ens porjarà molt amunt o ens baixarà, segons les circumstàncies.
I finalment, anant cap a dalt del cel, a donar una ullada què hi passa.
I amb això anem a començar.
Aixeca't i mou-te.
I sense sintonies, gràcies als problemes tècnics...
S'aixecarem i ens mourem.
Exactament. Anna, comença tu.
Jo segueixo.
Abans bona notícia, aneu cantant de fons, perquè sempre queda bé.
No, jo et diria que t'aixequessis que marxessis.
Home, no, jo venia animada. Vosaltres canteu i jo començo.
Vale, Xavi, canta'm.
És que ara no m'he...
Bé, és igual, us ho perdono.
Ara no t'ho vola malament.
Fantàstic.
Bé, ara vindria una musiqueta i ara us diré la notícia, us dic la notícia.
Va, com sona la música?
Doncs es presenta la nova carn de Badella, Omega 3,
que redueix el risc de malalties coronàries.
Però això no era una llet o una margarina?
Sí, sí, però s'han inventat la manera perquè la carn ja tingui Omega 3.
I a més és una manera més o menys natural.
Des de fa dos anys s'estan alimentant vaques amb pinso ric en Omega 3.
I s'ha presentat aquest nou tipus de carn
que surt d'aquestes vaques que s'han menjat aquest pinso anteriorment.
Llavors, aquesta carn és fruit d'un programa pilot
destinat a obtenir animals amb carn rica en àcids Omega 3.
Una investigació que s'ha fet a instàncies de ProBadella,
que és el centre que agrupa tots els ramaders catalans.
Van dir, mira, fem una varietat de carn,
ens tornarem una mica pigets,
i farem carn amb Omega 3, que és sana.
Llavors, els tècnics han desenvolupat un pinso
enriquit amb Omega 3, d'origen vegetal,
que ha servit per alimentar aquestes bedelles
i multiplicar les propietats de la seva carn.
doncs això, que primer es van crear el pinso
i després van dir mengeu bedelles.
Doncs la carn de bedella, ara comença la musiqueta.
Molt bé.
A veure, l'haurem de penalitzar, aquesta música,
perquè porta una mica de retrasse.
Bueno, ja està bé, l'hi perdonem.
Jo crec que ha sigut, que ho ha fet la Núria expressament,
perquè no l'hem anomenat.
Núria Cartanyà Controls,
ara que l'ordinador ha tornat a la vida,
la podem anomenar.
Núria Cartanyà, Controls, això és 9,8.
Aixeca't i molta.
Bé, bueno, ja segueixo la meva notícia.
Tu segueixo la meva notícia.
Com si no hagués passat res.
Parlàvem que hi havia carn de bedella amb Omega 3,
perquè les bedelles havien tornat sanes
i menjaven Omega 3, ara.
Més que res és això.
Llavors, l'Omega 3 tindrà les propietats...
Però vols dir que s'han tornat sanes per menjar Omega 3?
No, però és allò d'estic de moda,
bebo leche, Omega 3 i no sé què,
doncs les vaques, com ho pinso, Omega 3.
I llavors la meva carn és bona.
Encara que estiguin sanes,
també a la seva hora els hi arribarà igual.
Tu pessimista com sempre, molt bé.
Això és veritat perquè se les menjarem.
Per tant, a la seva hora arribarà igual.
Llavors, l'Omega 3 tindrà les propietats nutritives
d'aquest aixi natural,
sense que segons els que l'han tastat,
se n'alteri el gust.
Per tant, sobretot reduirà el risc
de malalties coronàries.
Molt bé, això.
Molt bé, això.
Molt bé, una carn de vedella sana per al cos.
Sí, i a més que diuen que és bo,
que no és una cosa jo...
Ai, no me n'enfio de menjar carn amb Omega 3, no.
És una cosa comprovada i que es pot menjar.
Bueno, diguem que la carn de vedella
de fins ara també era bona.
I tant.
No, però vull dir que ningú pensi
que és un invent estrany, no.
També és san, diuen.
Molt bé.
Doncs ens ho creiem
i menjarem carn de vedella,
ja sigui Omega 3 o sense Omega 3,
la que trobem al mercat.
Clar que sí.
Canviem de tema.
Deixem estar la carn de vedella
amb extra d'Omega 3.
Menjarem per sopar.
D'acord.
Però ara no.
D'acord.
Deixem estar.
Apartada.
i parlarem d'ulls.
Ulls.
Ulls.
Molt bé.
Però no uns ulls qualsevols.
Què pensàriu si es parla d'un ull biónic?
Que he vist la dona biónica?
Això anava a dir jo, la dona biónica.
Vale.
Doncs no anava per aquí la cosa.
Vaig veure la dona biónica,
ho he d'admetre,
quan era molt petit,
però ara ja no...
A mi m'agradava molt.
Jo no me'n recordo.
Jo sí.
Perquè no me'n devia agradar gaire, suposo.
Bé, deixem estar.
D'aquest acte això de l'ull biónic.
Es tracta d'implantar un xip
a la part de darrere de l'ull humà
que està connectat a una càmera,
imagino, per ones de ràdio,
que porta una persona a les lents,
o sigui, a les ulleres,
i mitjançant aquesta connexió,
el xip aquest informàtic envia dades al cervell
i que li envia el que veu la càmera,
que estem parlant de solucionar els problemes
de les persones cegues.
Ah, anava a dir si no ho entenc,
perquè si és el mateix que tu veus, clar.
Però les persones cegues no veuen, per tant...
Llavors, el cervell,
vols dir que realment el cervell
veuria el que veu la càmera?
És a dir, que les persones cegues veurien.
Exactament.
És difícil d'imaginar.
D'imaginar.
Sí.
Sí, però aquí està la gràcia,
o sigui, realment estem parlant d'un ull elèctric
que està substituint l'ull humà.
En aquest cas,
el tema està una mica en un procés de desenvolupament,
però és que crec que les primeres proves
podrien arribar amb sers humans,
podrien succeir durant l'any pròxim.
l'any pròxim.
Això és molt aviat.
Això sí, sí.
S'està estudiant,
però és realment apropet, apropet.
Estan molt lluny de ser perfectes,
però com a mínim permetria als pacients
que se'ls inventés aquest xil
reconèixer rostres humans
o poder arribar a casa
sense necessitat de cap baston.
o sigui que realment la cosa aniria millor.
Només dic que aquest sistema aniria bé
per la gent que pateix una ceguera
per degeneració macular,
que això només afecta a 500.000 persones
només en el Regne Unit.
O sigui, estem parlant de tornar-li la visió a molta gent.
i sembla que realment està la cosa bé,
que si realment l'any que ve es pot tirar endavant
funcionarà.
Si aquest xip porta una sèrie d'electrodes,
si n'estimules només la persona
veuria només un petit punt de llum,
però es conta que hi haurà uns 100 electrodes
en un xip, o sigui en un ull d'aquest,
i tindrà una visió prou bona per fer això.
Però s'anirà avançant, anirem informant.
Sí, hi ha molt de temps, perquè ho veig llarguet.
Bueno, però temps al temps.
Temps al temps.
I bé, doncs parlem dels forats negres de l'univers.
Mira com quina vol la cosa,
per les dos forats negres.
Doncs mira, que sembla que s'ha descobert
un nou tipus de forat negre.
Un nou tipus de forat negre.
Fins ara se'n coneixien dos,
diguéssim, els forats negres de massa estelar,
que tenen una massa de 10 masses solars,
llavors els forats negres dels centres de les galàxies,
que eren bastant menys grans
i podien tindre diversos milions de masses solars.
I ara el telescopi espaial de RACS-X Chandra
ha detectat radiació en RACS-X,
que té una variació d'unes dues hores,
que el que dona a entendre
és que la font és un forat negre
amb una massa equivalente a uns 10.000 sols.
Llavors, està entre mig de les dues.
Llavors, els han anomenat forats negres de massa intermitja.
Són originals.
Tampoc no és que s'hagin matant massa.
Sí, la veritat és que no són treballant massa, que diguem.
I bé, doncs, amb aquests forats,
potser el tinc de tres típols diferents,
doncs miraran a veure per què n'hi ha tres típols diferents
i què ho m'afecta cada un.
A veure en quin destres podem entrar.
Quin és més interessant per entrar.
De visita turística.
A veure, jo em quedo amb el del mig.
Jo en cap d'ells, al moment.
Jo de moment no n'hi ha cap.
Bé, vaja, ja us explicaré.
Ai, tu hi aniràs?
Sí, ja us explicaré.
Ens envies una postal.
Bé, molt bé.
Bé, seguim.
Desenvolupen una bateria de litio que pot carregar-se en un sol minut.
La solució de molta gent, crec jo.
Desenvolupen.
Sí, estic cansat de quedar-me sense bateria al mòbil.
Sí, doncs aquesta diu que l'empresa Toshiba
ha desenvolupat una bateria de litio que es carrega només en un minut.
Aquest descobriment suposa avançar fins a 60 vegades
el temps de la majoria de bateries que hi ha actualment al mercat.
Doncs el temps de carregar-se, 60 vegades menys, ja està carregada.
Sí, perquè la majoria tarda és dues hores.
O dues hores, però és això.
Doncs es faria molt bé, eh?
Sí, jo crec que sí.
La companyia ha explicat que en un comunicat
que l'ús de la nanotecnologia els ha permès crear una bateria
que en un minut, bueno, són sincers
i diuen que en un minut es carrega el 80% de la seva capacitat
i que només per un 1% de la capacitat inicial
després de 1.000 processos de càrrega i descàrrega.
Això és l'ús de moltes bateries, no també?
Està molt bé.
Està molt bé.
Està molt bé.
Un 1% després de tants usos està molt bé.
Sí, està molt bé.
Bueno, els especialistes diuen que està molt bé,
que sou vosaltres dos, no?
Bueno, especialistes, no, usuaris de mòbils.
No, però els usuaris, els usuaris.
Llavors, aquest prototip està pensat per aplicar-se
en ordinadors portàtils o telèfons mòbils
i també destaca que són unes dimensions molt petites,
medeix 3,8 x 62 x 25 mil·límetres.
És a dir, d'alçada, d'amplada i tot això.
Molt petit, realment.
I pesa només 16 grams,
que potser al final el perdràs,
te desesperaràs perquè diràs, l'he perdut?
Perquè el preu sí que no el sé,
no sé si deu ser econòmic arribar això.
Segur que d'entrada no ho serà gaire,
però ja baixarà de previar.
Llavors també és capaç de suportar temperatures extremes,
ja que només per el 5% d'aquesta capacitat
en els mateixos processos de càrrega i descàrrega
a més de 45 graus.
És a dir, que aguanta bé les temperatures altes
i les baixes i tot això.
I l'empresa ha afegit que la nova bateria
ajuda a la conservació del medi ambient
perquè és capaç d'emmagatzemar ràpidament
l'energia produïda per locomotores i automòbils.
Això no sé molt bé com ho farà, però també.
No ho està bé, pels cotxes híbrids probablement.
Sí.
Serà un bon invent.
Doncs jo em vaig cap a la galàxia.
Una altra vegada.
Ella ha parlat de forats negres,
jo me'n vaig cap a la galàxia.
i què vaig a parlar?
Que per fi tenim una fotografia d'un planeta extrasolar
que feia un munt de temps que concretament des del 1999
que es creia que hi era i no n'està ben segur.
I ara tenim una fotografia.
Dius, és una notícia interessant, més que res, curiosa
pels aficionats a l'astronomia, perquè fins ara
s'han aconseguit distingir més de 150 planetes
que giren al voltant d'estrelles
però que tots havien sigut per observacions indirectes.
Entre altres, hi havia aquest planeta
que sabien què hi era però no estaven segurs
que les fotografies que tenien d'allò fossin un planeta.
Què els ha anat bé?
Que el planeta fos una mica un planeta molt jove
i que estigués molt calent.
I gràcies a això, a resultes de les que el foc irradiava,
malgrat estar relativament a prop d'una estrella,
els ha sigut fàcil, fàcil entre cometes,
portaven des del 99 investigant-ho,
som al 2005, sis anys,
els ha sigut relativament fàcil descobrir aquest planeta
i fer-ne una fotografia.
Mira.
Ja està, una fotografia més per l'enciclopèdia.
Quan torni el forat negre, passaré pel planeta.
Molt bé.
I us portaré fotos de tot arreu.
Em sembla molt bé.
I bé, per anar a variar una mica,
doncs una bona notícia.
Javi, tu estàs malalt.
Una bona notícia, tu?
No, més que sempre.
Inventen unes injeccions indolores.
És una bona notícia.
M'agrada.
Els estudiants de videoenginyeria de la Universitat de Califòrnia,
a Berkeley,
doncs han desenvolupat un nou sistema d'injecció.
Que bé, o sigui, mètodes així d'injecció sense agulla,
ja n'hi ha,
el que passa és que tenen certa variabilitat
en el que és el percentatge de líquid introduït.
I llavors, clar, no se sap mai si...
Si entrarà tota la dosi correcta.
Si entrarà tota la dosi, llavors, amb aquest,
utilitzar un circuit electrònic ajustable,
que permets ajustar el que és la intensitat,
perquè també depèn del tipus de pell,
no totes les persones tenen la mateixa pell,
algunes tenen la pell més sensible,
segons també on l'injectis també és la pell més variable,
doncs permet ajustar el que és la intensitat.
Llavors, aquest dispositiu s'anomena microjet,
utilitza un actuador electrònic
que no té agulla hipodèrmica,
llavors, per tant,
produeix molt menys dolor al que és el pacient.
Llavors, la injecció es produeix sense que l'aparat,
o sense que l'aparell toqui la pell.
Està bé, no? Realment?
Ara exigiré que, si m'han de punxar,
que sigui amb aquesta...
Amb aquest invent, no?
Sí, vagin a California i el portin.
Jo també, clar que sí.
Un any, un descobriment.
Ah, bona, puja'ns ben damunt.
Tu ja saps de què parlo, eh?
No, no m'ho has dit abans.
Bé, parlo dels ascensors.
Aquest any, avui descobrirem l'ascensor.
No ho sabia. No ho sabia.
No ho sabia, els portaré ben amunt.
A veure, tot i que les grues i ascensors primitius
que estaven accionats pels humans i pels animals
o per rodes d'aigua,
ja s'utilitzaven al segle III abans de Cris,
l'ascensor, allò pròpiament dit modern,
és un producte del segle XIX.
Llavors, la majoria de lavadors del segle XIX
eren accionats per una màquina de vapor.
Tot el segle XIX, la indústria i tot, màquina de vapor.
La màquina de vapor tirava, feia coses...
Sí, revolució industrial, tot a s'últim moment.
Mira, tot juntet.
Llavors, va ser l'inventor, el 1853,
l'inventor i fabricant americà Elisha Otis
va exhibir un ascensor equipat amb un dispositiu
per parar la caiguda de la cabina
si la corda d'aixecament es trencava.
Llavors, si es trencava,
doncs es posaven en funcionament dos menes de dents
que damunt de la cabina,
que unien la cabina amb la paret.
Llavors, es frenava el cop
i això va animar la gent, va dir
i si es frena el cop no em faré mal.
I llavors es va començar a fer
els primers ascensors de passatgers
que es van instal·lar als Estats Units
en un comerç de Nova York.
Això es van quedar segurets.
D'això deu venir els ascensors otis,
deu venir d'aquest home.
També pot ser.
Jo sabia que existien els ascensors otis, però...
Bueno, escolta, a casa meva ho és.
Ah, ara ho miraré, a veure si el meu és otis.
Deu venir d'aquest home.
Llavors, en la dècada de 1870
es va introduir l'ascensor hidràulic
d'engranatges de cable.
Van anar evolucionant.
Llavors, en 1880 l'inventor alemany
Werner von Siemens,
que dius...
Amb sona mòbil.
No ho vull relacionar
perquè no sé si realment tenen algun comú,
però bé, va introduir el motor elèctric
en la construcció d'ascensors
i en el seu invent la cabina pujava pel foral
mitjançant engranatges de pinyons giratoris
i mira elèctricament, anava pujant i baixant.
Llavors, en 1887 es va construir
un ascensor elèctric
que funcionava amb un motor elèctric
que feia girar un tambor giratori
en el que s'enrotllava la corda del sement.
Més o menys és això, vull dir,
anava girant la corda i l'ascensor anava pujant.
I tot elèctricament.
I mira, si se'n va la llum,
per això quan se'n va la llum no pugis a l'ascensor
perquè no funciona res.
Perquè no va amb màquina de vapor, precisament.
No va amb màquina de vapor ni amb força humana.
I els ascensors elèctrics s'utilitzen avui
en tot tipus d'edificis,
és el que podríem dir més s'utilitza.
I, per exemple, el World Trade Center,
quan existia,
doncs tenia 110 pisos
i hi havia més de 244 ascensors
amb velocitats que arribaven
a 488 metres per minut.
Perquè, clar, si vols arribar al pis 110
no et quedaràs a dinar pel camí.
Doncs 488, ho he dit abans així,
488 metres per minut.
Això és el que tardava.
I fins aquí vam passar dels animals
que es tiraven amb aquests.
Molt bé.
Interessant.
Interessantíssim.
Canviem.
Parlando.
Parlando.
Doncs seguim pujant.
Ara ja hem dissat l'ascensor, estem de l'avió i som els núvols.
Bé, això sempre hi som, no?
Sí.
Ara baixem una estona, ja hem pujat, agafem l'avió,
tornem a baixar i venim aquí a la ràdio a parlar dels núvols.
Aquestes formacions que realment són boniques.
Qui no s'ha parat mai estirat en un camp de gespa,
mirant el cel, mirant les fórmules dels núvols?
Qui no ho ha fet mai?
I en hores de classe.
I en hores de classe.
El punt, o des de la finestra.
Detall important.
Estàs fent una clama, en llembre de mirar els papers,
mires els núvols i dius que bonic.
Que bonic.
I hauria de ser aquí fora, en comptes d'estar fent aquest examen.
Però bé, què hi farem?
Tothom ha mirat els núvols.
Sí, sí, alguna vegada.
Inclús s'han preguntat quin olor feien els núvols.
Sí.
És una pregunta típica.
Són motius d'anuncis i recorden a moltes coses.
Comencem a parlar dels núvols.
Què són els núvols?
Bé, els núvols és...
Bé, s'ha de tenir clar que el núvol és un volum d'aire
que es fa visible perquè conté moltes i minúscules gotes d'aigua,
cristalls de gel o gotetes d'aigua congelada.
Una barreja de tots tres tipus.
Per tant, no és ni vapor d'aigua,
perquè el vapor d'aigua és invisible,
ni tampoc són bosses d'aigua que es descongelen i cauen.
Basses d'aigua.
Llavors, els núvols són un conjunt de nombres gotetes o cristalls d'aigua.
Però quan hi ha precipitació, cauen, eh?
Cauen, cauen, sí, sí.
I quan pedrega...
No és una bossa que vagi per aquí flotant, eh?
És allò que estàs dient.
Està caient una bossa, córrem a part tu de la bossa?
No.
Llavors hi ha unes mil gotes per centímetre quadrat,
de mida molt petita,
que la mida mitja és 0,01 mil·límetres.
I com són tan petites, surten a l'aire.
I per això veiem que no són transparents,
que tenen colors i coses.
I una altra pregunta.
Bé, els colors els tenen segons la pol·lució, normalment.
Tant optimista com sempre.
Bé, jo m'imaginava els núvols blancs, blancs,
que aquests deuen ser...
No, bé, efectes de llum,
que es poden donar tons diferents,
però quan són allò negres, negres,
pot ser...
Quan tenen un color negre,
a part de ser núvols,
també pot ser fum,
per alguna petroquímica de per aquí,
coses així.
dins que no ha vist mai un núvol negre
al but sobre Tarragona.
Va, segueix.
Parlem de la formació dels núvols
quan no ve provocat per una ximeneia
d'una petroquímica.
Parlem-ne.
Doncs, molt senzill.
Els núvols, com ja ha dit el Xavi,
són formacions d'aigua.
Què passa?
L'aire aquest puja cap dalt,
amb el vapor a dintre,
i quan puja dalt,
la temperatura es va refredant.
Com més fred hi ha,
com més fred es torna l'aire,
menys quantitat de vapor d'aigua pot contenir.
I llavors, en aquestes zones,
això es converteix en líquid
o en gel, directament.
I aquí es comencen a formar els núvols
i també les petites precipitacions,
o no tan petites,
que poden passar a vegades.
Llavors, preguntaràs,
d'on ve aquesta aigua,
d'on ve aquesta boira?
Abel, d'on ve aquesta boira?
Gràcies, Anna, per la teva intervenció.
Doncs aquest vapor d'aigua
normalment produeix del mar
i de la terra,
de les zones humides.
Ah, això ho vaig estudiar jo.
És el cicle de l'aigua.
Sí, dibuixos i coses d'això.
Exactament.
Aquí tinc uns dibuixos molt macos,
però que no els puc ensenyar
perquè per la ràdio
no es veuen les imatges.
Bé.
Gran avantatge,
perquè si ens veiessin,
alguns s'espantarien.
I no ens mirarien.
Exactament.
Per tant, seguim amb els núvols.
el vapor d'aigua aquest
procedeix del mar
quan s'ha escalfat
per la resa d'aixió del sol
i també prové
de la terra,
de la humitat que hi ha a la terra.
A veure, aquesta part no la sabia.
Ah.
Sabia que venia del mar
i dels rius.
I del...
Clar.
Però de la humitat de la terra...
Ha plogut,
s'escalfa,
el vapor torna a pujar cap dalt
i torna a tenir formació de núvols.
Clar.
Petits detalls.
i llavors aquestes boires
quan tenen precipitacions
poden ser en forma de neu,
per exemple,
de muntanyes
que després es van desgelant a poc a poc.
Aquesta aigua s'introdueix
dintre de la terra
i tenim les filtracions d'aigua
a les cases i coses així.
Aquesta aigua que hi ha dintre la terra
no és que se li hagués rebentat la tuberia al veí,
que això a vegades també passa.
Però aquest no era el cas.
Es produeixen els llacs,
es produeixen les fonts
gràcies a aquesta aigua
que ha entrat dins la terra
i que hi tenim aquests corrents.
A part,
també hi ha,
doncs,
quan plou en altres zones,
es produeixen els rius
que arriben al mar,
que tornen a pujar,
etcètera.
O sigui, és el cicle de l'aigua.
Baixa i puja,
és com un ascensor.
Oh, que bonic.
Exactament.
Ho has relacionat perfectament.
Els núvols són com un ascensor,
fan pujar i baixar l'aigua.
Doncs sí.
I de fet,
quan en un any,
quin moviment d'aigua creus que hi ha?
Com? De què puja i baixa?
Sí.
Doncs no ho sé.
40.000 quilòmetres cúbics.
Això són molts, no?
Això és molta aigua.
Molta aigua pujant i baixant.
Molta, molta, molta.
I recordem que l'aigua,
per defecte,
és dolenta,
parlem dels deserts
de la setmana passada,
com en excés,
inundacions,
també és molt dolent.
Aquesta aigua està repartida
per tot el món.
Ara, si repartís bé,
la cosa seria fantàstica.
Seria genial.
Però el món no és perfecte.
No.
Bé,
també podem parlar
dels tipus de núvols.
Ja hem parlat del cicle de l'aigua,
dels núvols.
Doncs hi ha
tres tipus de núvols
que es coneixen,
bé, que es coneixen
i que hi són.
Llavors,
per la seva altitud,
els núvols es poden classificar
en alts, mitjans i baixos.
Els núvols al
són els que es situen
en anomenat pis superior.
Estan a l'ascensor,
anem al pis de dalt.
i estan entre els 5 i 13 quilòmetres d'altitud.
Llavors,
els núvols mitjans
són els que es troben
al pis del mig
i estan entre 2
i els 7 quilòmetres d'altitud
i els núvols baixos
estan al pis inferior
i tenen una altitud
que no sobrepassa
els 2 quilòmetres.
Llavors,
això és que ara
ho estic lligant amb l'ascensor
i em fa tanta gràcia.
És puja a l'aigua,
quin núvol vols ser tu?
Jo vull anar al tercer pis.
Molt bé,
posaràs un núvol alt.
Ara et faré una pregunta.
Qui és l'ascensor?
Doncs...
Ah!
L'atmòsfera.
No!
L'aire.
No.
Quasi.
Ho he dit.
Ai, el Javi ho sap, Javi.
No l'escoltaves, eh?
El sol, el sol.
El sol.
Clar,
que produeix l'escalfor
perquè s'evapori l'aigua.
Ah, vale.
Molt bé.
Això s'ha de dir.
Bé,
llavors,
de dintre dels núvols alts
mitjos i baixos
n'hi ha de molts tipus
i per destacar-ne
podíem destacar
dintre dels núvols alts
els cirros.
Quins són els que fan ploure?
Els que fan ploure
estan dintre dels núvols
mitjos i baixos.
I, per exemple,
els que quan tu dius
que està núvol
i comença a ploure
o neva una mica
es diuen
nimbostratos.
I tenen aquella capa
núvolosa grisenca
que és el que tu dius
ai, està núvol,
aquí passarà alguna cosa.
Llavors,
dintre del mateix núvol
ja està plovent
o caient neu
i moltes vegades
aquesta pluja i neu
que hi ha dintre dels núvols
arriba fins a la terra.
Llavors,
els núvols baixos
fan els que provoquen
els plugims
i els que provoquen
els plugims
es diuen estratos
i és com una capa
núvolosa
que també generalment
és grisa
i és allò que em sembla
que és com la pluja boba
aquella que diuen
que te vas mullant
i quasi que no ho notes
doncs aquesta seria
normalment
estan als mitjos i baixos.
Fins aquí
No com a 8
Esperem que us hagueu
disfrutat amb nosaltres
us recordem
que el programa
es repeteix el diumenge
a 2.15
i dijous que ve
tornarem a estar amb vosaltres.
No com a 8 som.
Núria Cartanyà Controls
Anna Fargues
Xavier Lies
i qui us parla
Abel Singla
Fins la setmana que ve.
Bona nit.
Bona nit.