Feliç Sant Esteve i un mes, Andrés, bona tarda.
Sí, sí, sí, no, tu vas amb un mes enredar i et poc l'ho visc, no?
No.
Ahir era Nadal i un mes.
Clar, i avui és Sant Esteve i un mes.
I qui és l'altre?
Com que qui és l'altre?
Aviam, és Sant Esteve i un mes.
No, i el mes de gener que portem.
Ah, el mes, ah, tu et refereixes amb el temps.
Ah, jo em sap que deies amb personatge.
On anaves tu, on anaves tu ja, eh?
No, no, escolta, jo, pel que em deies, jo ben explicat i ben entès i mal explicat
i mal entès.
Sí, sí, tot una miqueta, tot una miqueta.
Bueno, t'has de dir una cosa, eh?
Digue'm, digue'm.
Aquest vespre a les 10 hi ha cine.
Carrer Sant Anna?
M'estàs dient Carrer Sant Anna?
Exacte, a l'Antiquari, amb entrada lliure.
Molt bé.
I avui, aquest vespre, passem a una pel·lícula espanyola que es diu El cochecito,
una autèntica comèdia, encara que més aviat pugui semblar quasi dramàtica,
però és una comèdia que va interpretar fantàsticament bé aquell magnífic Pepe Isbert.
Es tracta d'un senyor que pot caminar, el Pepe Isbert, ja és un iaio,
jo amb el seu fill, amb la jove, amb els nets,
i resulta que ell té unes amistats que són invàlides i van amb cotxets,
per invàlids, amb motor.
Escolta, això de no caminar li va molt bé amb ell,
i ell no para fins mirar d'aconseguir-ne un.
Però el problema que té és que el seu fill no vol que es gasti els diners
en comprar-se un cotxet, poguent caminar com ell camina.
És una pel·lícula d'aquelles antològiques que val la pena veure-la
per observar aquest detall meravillós de treball que feia aquest home
i després pel que l'argument està molt ben lograt,
molt ben portat i ben explicat.
Jo me'n recordo del senyor Isbert, que era l'avi de la gran família.
Exacte.
I també va sortir una altra de les pel·lícules d'aquestes antològiques.
Moltes, moltes.
Que era aquell home que...
Aquesta, aquesta, que també era l'avi.
Sí, aquesta també la farem.
Que era el verdugo, però teòricament el verdugo pare, no?
Exacte, exacte.
Que l'havia d'ensenyar...
Amb el jove, amb el jove, amb el gendre.
Exacte, que l'havia d'ensenyar, teòricament, el seu gendre
perquè continués a la família, a la saga, no?
I ser verdugo, ser verdugo, escoltem...
Déu-n'hi-do, eh?
Bueno, parlant d'algú més alegre,
com és la pel·lícula que estem passant durant tots aquests dies...
Que tenim la Niki esperant...
Que ja arribem al capítol 13, sembla allò de lo que nunca muere.
Capítol número 1333.
No, no, 13, 13.
Capítol 13.
No parlem de malastroga ni res d'això.
No, no, no, no, no, és el contrari.
Niki és una nena de 13 anys, que és bruixeta.
Ja veus, 13, 13, 13, eh?
Mira, redundància.
Avui comprem noteria de la 11, el que sigui.
Llavors ha de fer, durant un any de pràctiques en una altra ciutat,
que no és allà on ella viu,
de portar-se bé amb la gent i fer favors amb la gent
per ser una bruixa de la rama blanca,
que són bones bruixetes.
Ha trobat un matrimoni,
que està ella, la senyora, a punt de tindre un petit to,
tenen un negoci que és un forn,
venen pastetes, venen pa, està molt bé,
i ella, a part d'ajudar amb la senyora,
farà també un negoci que se'ls ha ocorregut,
que és fer repartiment d'objectes,
o sigui, servei a domicili.
Molt bé.
Bé, resulta que els surt el primer negoci.
La primera comanda, eh?
Exacte.
La primera comanda d'aquest negoci.
Una senyora que li porta un obsequi,
que serà pel seu nebot,
que precisament viu a les afores de la ciutat,
niqui amb la seva escombra i amb el seu gatet,
que parla amb elles, l'únic que es pot entendre,
comencen a volar per anar a aquest lloc.
Però vola tan alt que es troba amb una bandada d'ocells,
voladors de patos que estan fent el canvi de lloc migrantes.
d'emigrants, sí, sí, exacte.
I amb això el gatet li diu,
escolta, estan en aquests patos,
estan dient que s'apropa una avantada molt forta,
hauríem de pujar,
no acaba de dir-ho,
que l'avantada els agafa,
l'aniqui que encara no té una gran experiència amb volar,
bueno, escolta,
donant voltes amb un llavall,
i aquí és on vam parar, vam parar ahir.
Sí, és veritat, és veritat.
Amb aquest susto, aquest espant,
i ara escoltem què és el que passa.
A veure!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai!
Ai! Ai! Ai! Ai!
Lo siento,
ya no comenzar.
No intentaba robarte los huevos de verdad.
Vamos,
vamos.
Què ha passat?
Doncs això que dèiem,
el vent aquest ha donat una espenda tan forta a la nena,
han fet donar voltes de campana a l'escombra,
i Niki i el gatet, aferrant-se amb ella,
i ella aferrant-se a l'escombra,
han començat a donar tombarelles,
han anat baixant ràpidament,
i s'estrellen contra les altes rames d'un bosc d'avets que hi ha.
Niki es dona compte que al seu costat,
allà on han quedat parats amb aquestes rames,
hi ha un niu,
i a dintre hi ha uns uets.
Aquests uets són de la cria d'uns corps que hi ha per allà.
Llavors, tots aquests corps que hi ha per allà
es pensen que ve a robar els uets
i comencen a atacar amb el gatet Gigi
i amb la pobreta nena Niki.
Amb la caiguda,
la gàbia ha rebut un cop molt fort.
La porta de la gàbia, precisament, s'ha obert
i el gatet negre de peluche,
molt semblant o igual que Gigi,
s'ha perdut caient des de dalt dels arbres a terra.
Esclar, els arbres són molt alts
i des de dalt no el veuen.
¡Tenemos que volver!
¡Volver a dónde!
¡A dónde se ha caído! ¡Vamos, Gigi!
¡Gigi!
¡Gigi!
¿Sabes lo que dicen, Gigi?
Que eres una ladrona de huevos
y no te gustaría saber el resto.
Si yo fuera tú, no volvería ahí abajo, otra vez.
Tenemos que hacerlo, sujétate.
¡Oh, no, Niki, nos atacan!
¡Mira, Niki! ¡Mira!
¡Eh! ¡Deja de eso! ¡Vamos fuera! ¡Fuera!
Els corps, al veure que Niki torna...
Una altra vegada, aquesta d'hora,
deixa'm els meus ous, no? Tranquil.
Esclar, ella va buscar el ninot de l'encàrrec, no?
Llavors tots els corps l'atacen.
El que passa és que el Gigi el podia dir, no?
Bueno, però...
Perquè el Gigi el s'entén,
però no pot acabar de parlar amb ells.
Sí, bueno, però no pot parlar amb ells.
Ai...
Són molts els corps que hi ha que l'atacen,
però molts, eh?
Niki els aparta cops de mà amb la gàbia mateix,
amb els peus,
i els corps, doncs, amb el bec, amb el pic,
estiren la miqueta de l'escombra de la palla,
li volen desfer l'escombra...
Descompte amb el gat, eh?
Compte amb el gat, sí, sí, sí.
Sí.
Bé, llavors, al final,
Niki no li queda més opció
que apartar-se de la zona aquesta de perill,
i, esclar, lògicament,
a l'allunyar-se,
els corps la deixen tranquil·la.
Lo pat no se'n fa, ya basta!
Será mejor reconsiderar nuestro plan.
Sinceramente, esto me parece una gran ofensa.
Los cuervos servían a las brujas
y hacían lo que les decían.
Eh, eso fue hace mucho tiempo, ¿vale?
¿Qué te parece si volvemos al anochecer,
bajamos, lo cogemos y nos largamos?
No podríamos entregarlo a tiempo,
a menos que lo consigamos de alguna forma.
Debes estar de broma.
Solo tienes que fingir que eres el muñeco
hasta que yo encuentre al verdadero.
Niki ha ficat a Gigi amb la gàbia
perquè aquest faci el paper del gatet negre de peluche.
Per això ell li diu...
No estic de cartó.
No, no, no.
Jo no sé per aquí, ja està dins.
Llavors, quan ella faci l'entrega,
el buscarà amb el verdadero, autèntic Ninot,
el buscarà per terra
i, si el troba,
tindrà que pensar com canviar el Ninot
pel seu Gigi
sense donar a conèixer la seva ensopegada.
Misteri, emoció, suspens.
Fins demà, si d'ho vol.
Tornem un altre dia, eh?
Sí, sí.
Tornem un altre dia, eh?
Cada moment, cada moment estivarem així.
Andrés, fins demà.
Si d'ho vol.
Adéu-siau, gràcies.
Tornem un altre dia.
Bona nit
Fins demà!