El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar...
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal? Que hem arribat al cap de setmana, avi, com aquell que diu?
Corre, corre, corre, eh?
Vens d'aquí, passes un rato, no dones compte i...
Avi, d'aquí a poquet tenim l'aqueducte, que vostè tindrà festa.
No? Donem festa?
Quan?
De cara a la segona setmana del mes de desembre.
Ah, sí.
O sigui, d'aquí a dues setmanes, aproximadament, tenim festa.
La setmana vinent o l'altra?
Sí, jo també estaré uns dies fora, eh, al final d'anys.
Què m'està dient?
Home, ja ho explicarem.
Final d'anys i premis d'anys.
Ah, bueno, això sí, això sempre ho durem vacances.
Pocs dies, pocs dies.
No, no, no, jo comentaré, jo comentaré.
Quins dies només.
Jo li dic ara que els dies de l'aqueducte té festa, eh, que ho sàpigui.
Molt bé, molt bé.
Eh?
Molt bé, molt bé.
Ja, l'hi vaig avançant.
Al carrer Caballers, d'aquesta casa, on hi havia l'antiquari a dalt,
aquella casa era grandiosa, amb tots els comuns...
En fi, a baix del pati vam quebrar a dalt on hi havia la carrossa,
no carrossa d'aquests arrels, sinó aquelles carrosses pròpies de sellors de d'això.
Doncs, bueno, a dalt hi havia un pati, un jardí molt maco,
que donava el carrer a la plaça Ripoll.
Que abans ha vist, semblava, eh, perdonem,
que si no tenies un pati o tenies un lloc així en pla verd,
semblava que no fos una casa, no?, així, en pedigrí, en perdó.
Doncs, al darrere, donava una porta gran, un gran finestral de fusta,
donava a la plaça Ripoll, que aquests cas van ensorrar i a sortir del que havies patit.
Però, tocant, tocant en aquest jardí, també, aquest pont que hi ha al carrer Riu de Cols,
doncs, aquest, era, que anaven de l'aquella casa que hi havia al carrer Major,
al costat d'allò d'on hi ha, perquè llavors, ja t'ho vaig dir,
que en generalitat allò eren cases de vivendes.
Sí, sí, sí.
Doncs, aquella casa, molt maca, per dintre, pisos,
doncs, també el primer pis donava un altre jardí paral·lel amb aquell.
O sigui, que entrevist aquestes cases, hi havia com una espècie de,
com el parc de la ciutat dintre d'aquestes cases.
I per això està d'aquesta manera.
Havia de ser maquíssim.
Sí, sí, Montsao, molt macos, jo ho he vist, he estat, i ho he vist.
Encara hi tenim algun d'aquests patis?
Sí, sí, sí.
Si passes per la plaça de Ripoll, que hi ha una finestra de fusta,
doncs, a dintre hi ha un pati d'aquesta casa del carrer Caballers
per la part darrere.
I llavors, també et trobaves que, clar, llavors, aquest barri,
doncs, al ser tot de pagesos,
tota aquesta part d'aquí, tot era pagesia.
Per això, tot aquestes cases acostumava a tindre baix el pati,
que sempre ho he dit moltes vegades,
l'entrada, on hi havia el cavall, el carro, la quadra dintre,
que al mateix temps això servia, clar, llavors,
això, aquestes coses, què s'ha de fer, això?
No, llavors, aquella planta baixa calentava el pis de dalt,
perquè, clar, abaix el cavall, doncs, entre el menjar,
l'acalentor de la quadra aquesta,
doncs, sempre calentava també la part.
Així com aquella casa que t'allí, el foc a terra calentava
per dintre la paret, calentava les habitacions,
doncs, aquí, abaix, la planta baixa,
i per això trobava, doncs, aquests carrers d'allí,
com ara, allà, el racó aquell del Sant Miquel,
allà, el carrer de les Mosques,
aquells carrers, diguem de les Mosques,
però no ho dir, l'arquitecte aquell,
bé, totes aquestes cases, fixi-ne que totes...
És coneguda com el carrer de les Mosques,
no ens enganyem.
Doncs, fins i tot aquestes cases, ara han canviat, no?
Però en un temps, fins i tot, tenien la seva planta baixa,
i pujaven el primer pis per les escaletes...
Sí, perquè abans hi havia el que seria
la planta baixa, el principal,
i després el primer,
que normalment, fins arribar al primer,
tenies que patejar...
Sí, que abans hi havia la planta baixa,
després venia el menjador i la sala,
i la cuina, i a dalt anaven a dormir.
Vull dir, que era un d'això d'aquestes.
Doncs aquí, inclús, aquí, un cas
d'aquí del carrer Riu de Cols,
tocant ja el carrer Abat,
per la mà esquerra pujant,
doncs aquella casa antiga, molt antiga,
allò tenia un palet, un home,
que estava una miqueta així,
no n'he sonat, però quasi, quasi...
Tenia la mania,
anava replegant per tot arreu
i omplia la casa de tot el que trobava, saps?
Anava espantjat, i el que així.
Inclús allí,
hi havia una làpida,
no sé si era hebreia o com,
allí, perquè...
vaig lligant les coses, eh?
Sí, sí, sí.
Perquè quan els francesos van destruir Tarragona...
Això me'n recordo el que va comentar, sí.
Van destruir Tarragona,
doncs va quedar bastant abandonada.
Quan van tornar a vindre la gent
a començar a rehabitar Tarragona,
doncs van aprofitar molta pedra
i molta cosa del que estava ensorrat.
I si moltes d'aquestes coses
eren coses romanes...
I per això trobaràs...
Però jo trobes que en un lloc hi ha una làpida,
en l'altre lloc hi ha un tros de marbre
del circ...
En fi, doncs aquell home empipat
i com que tenia tant d'allòs,
aquesta làpida, si passes per dill,
està tota feta molt bé de cops de...
de martell, de martell, el que sigui.
Vull dir que...
Llavors, clar, llavors trobaves el carrer Mediona,
un carrer en què hi havia gent també
dintre la pagesia, no?
Hi havia un fuster, molt bo...
I el carrer Comte,
llavors ja tenies el Pau del Blau,
ja tenies també l'arquitecte Montrabà,
Pepilla i la Punta, Montrabà,
però els antics, no?
Sí, sí, sí.
Vull dir que era un carrer que d'això...
Però allí el curiós era la bodega aquella
on s'anava a fer l'embutada.
Doncs això de l'embutada, llavors anaven allí,
posaven el dit allí que no marxés
i de la bota omplien l'embut aquell.
Llavors, traien el dit i feien com de porró.
Ah, molt bé.
Llavors cadascú portava el seu
i llavors no hi havia problemes de netejar,
no netejar...
Però què era com de...
Com un embut d'alumini.
Ah, un embut d'alumini.
i agafes un embut d'aquestos,
un embut d'alumini,
i ara a la punta de baix
sortia un altre tros de tubo,
a la punta els posaves el dit.
D'acord.
Saps?
Fèiem allà en punta,
com si fos un porró, saps?
I l'embuta era...
Acabaven a fer l'embutada.
Però no era de pell ni...
No, no, no, era una altra cosa.
I clar, i això era curiós
perquè inclús pagesos que tenien vi
no se trobaven allí a fer l'embutada,
gent que anaven allà...
Això és el carrer Comte,
recordem, eh?
Que estàvem parlant d'aquest carrer.
Sí, sí, el carrer Comte.
I era curiós perquè, doncs,
allí veies que quan...
Allí, després, altres carrers de l'entorn,
Censitges, Cremi, Censitges,
tots aquests carrers allí,
que també tenien vi de la collita, eh?
Doncs ja posàvem una rama de pi a fora
i ja sabies que allí hi havia un penjàs
que varia amb vi.
Ah, mira, tenien la seva manera de...
Sí, sí, sí, ja sabies.
De avisar.
Passàvem per un poest que hi veus
una rama de vi penjant,
i això vol dir que aquí venen vi dels seus.
Ara entrarem, eh?
Vi dels seus.
Molt bé.
I és normal,
perquè, com que tots se coneixien,
doncs l'un a l'altre anava a fer la xerrada
perquè, clar, llavors no hi havia ni televisió,
ni on havien d'anar.
Molts no havien d'anar a jugar a les cartes,
perquè hi ha altres poestos
que no van jugar a les cartes,
o el dòmino, no massa.
Però allí, clar...
Doncs, Abi, si li sembla a vostè i jo
anem ara a jugar a les cartes.
Sí, sí, sí.
M'ensenya un d'aquests llocs
que jugava abans,
perquè doncs queda més temps
i només desitjar-li
que tingui un boníssim cap de setmana.
Molt bé.
I ens trobem de nou.
Serà dilluns, eh?
Gràcies, abi.
Gràcies, avi.
Feien un cremar
Mans a la guitarra
Solien cantar
Solien cantar
Visca Catalunya
Visca el català
Gràcies.
G atomic
Gràcies.
Gràcies,iva.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies, Darkness.
Gràcies.
Gràcies,ilia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Cardνεptoram
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.