Un dijous més, ves quin remei, torneu a donar la benvinguda a l'Albert Punyet i el Marc Martínez.
Nois, bona tarda.
Amb la mateixa alegria que tu també et donem la bona tarda.
Bona tarda, Lúria.
No tenim criteri, però és que aquesta setmana n'heu tingut menys que... vaja.
Què ha passat aquesta setmana?
Aquesta setmana, a veure, és que és una mica complicat parlar com volem parlar.
Bona tarda, Heng-Heng-Huts, el no tenim criteri d'aquesta setmana.
Per què parleu així?
Perquè nosaltres volem fer un programa d'ona qualitat i que ha la pena...
Escoltar-hi, un programa dirigit al públic amb ganes de passar-s'ho bé.
Ahí estamos.
Et preguntes per què parlem així?
Sí, sí, no, no, sí.
Escolta.
Recuerdo de muchas cosas cuando era joven, ¿no?, que iba al colegio, hasta los 14 años, empezaba a los 6.
A los 14 años se salía.
Me decía el maestro, todas las palabras que antiguamente se escribían con B, ahora se escriben con H.
O sea, cabra sería cájara.
No, no, no, espera, espera, no, no, que me he equivocado.
Bueno, algo parecido, ¿no?
Algo parecido, lo dejamos así.
Que li heu preguntat a la gent sobre la seva època escolar o què?
No, no, no, li he sortit sol.
És a dir, hora, tarda i enjihuts a tots.
Però com és una mica complicat, és igual, deixem-ho.
Parlem normal, deixem-ho que té l'autogràfica.
Bueno, dijous 5 de maig de 2005, fem la broma, avui és 5 del 5 del 05.
És la cosa que es diu tothom avui o no?
Ei, avui 5 del 5 del 05.
No hi havia caigut, eh?
Doncs sí.
Així aneu amb compte si us pregunten la data d'avui, no?
Ah, amiga.
Sant Amador i Santa Irene.
Ahí estamos.
Felicitant-ho tots.
I atenció, Marc, pregunta de la setmana.
Quants anys fa Don Quixot?
Moltes felicitats, Don Quixot, des d'aquí et volem felicitar.
Perquè, quants anys fas?
La gent del carrer no ho sap.
Com que no ho sap?
Va, home, s'ha dit a les bosses d'un reconegut supermercat
que hi ha entre Reus i Tarragona, eh?
Aquí, ja, clar.
Fins bé, en les bosses de plàstic que et donen i posa a baix.
Ah, aniversari.
Doncs nosaltres, des d'aquí, volem...
No és criticar ni, molt menys, corregir...
Bueno, sí, és corregir el company Roger Saró, d'ahir, del tren de l'URB,
que va dir que és un tema d'actualitat i que tothom coneix...
Fins i tot els nens de parvulari.
Doncs no, no ho coneix, ho coneixeran els nens de parvulari,
però no la gent del carrer.
N'esteu dient que ha sortit aquesta setmana a preguntar a la gent amb tot el morro
que sí saben quants anys fa el Quixot.
Clar, que sí.
Dultades de nosaltres, Núria.
Tema d'actualitat.
Bueno, aquesta setmana dubtava bastant, si després explicarem per què, no?
Ho explicarem?
Sí, però bueno, és igual.
Recordem una mica què és això de Don Quixote i de què va.
No sé que eren Don Quixote i Sancho Panza i que iban els molins de dient i, bueno,
y que un dia había un señor que le quería pegar, y es con su lanza que iba a atravesar el campesino porque estaba pegándola a un niño.
Todo eso lo sé, porque lo he visto y eso, pero desde leer, pues nada, porque no he pensado en colegio.
Bueno, pero vemos que conoce la historia.
Hombre, a mi manera...
¿A su manera?
A mi manera, la conozco más que alguna gente que haya leído Don Quixote.
Eso seguro.
Porque a lo mejor se la pasa por ahí, pero yo cuando veo una cosa y me interesa, me quedo así al tanto y al loro y yo, mira, así me lo explico.
Muy bien.
Había un niño pequeño, en el cuadro pobre, y le iba a meter una buena parecida y entonces llega un Quixote con su caballo tan valentón y lo cogió al niño y de momento en el gran tiano ese lo dejó que no... que no le hicieran a ese pequeño.
Y lo llevó y el pobre tío se quedó tan fatig.
No té preu aquesta dona, eh?
No té preu.
Estimats aficionats a la lectura, s'heu llegit una versió fraudulenta del Quixote.
Aquesta és la real.
Jo vull quedar-me... vull repetir un mini trosset que hi havia dins d'aquest tall, en el qual la dona ens explica com Cervantes va descriure...
És igual, escoltem-ho.
L'altre tall, eh?
Sí.
O sigui, això continua la saga d'aquesta dona.
Había un niño pequeño, en el cuadro pobre, y le iba a meter una buena parecida...
Yo... me agradaría saber qué se le iba a pasar al cap a Cervantes cuando va escribir.
Había un niño al cual le iban a pegar una pequeña palicilla.
Sí, sí, sí.
En un lugar de la mancha.
Cullo nombre, no quiero olvidar...
És que tenim moltes versions.
És que tenim moltes, sí.
Avui ha sigut molt bo, això.
Sí.
Ha sigut molt bo.
Improvisat, molt improvisat, però molt bo.
O sigui, amb aquesta dona m'ha fet gràcia perquè diu, jo no me lo he leído, però a mi me suena,
i jo, cuando me suena algo, yo me quedo con ello.
Porque me lo sé muchísimo mejor de muchas personas que se leído.
Que se lo han leído.
És que aquesta dona, per mi, era una versió del Quixote una mica passada tipus salsa rosa, no?
Bueno.
Una coseta així de...
Però ho vivia ella.
Faltava una mica de pantohes i tal per allí.
Però bueno, quedem-nos amb aquesta opinió, que realment serveix per refrescar la memòria
de què va passar a un lugar de la mancha de collon nombre, no me quiero recordar.
Fa x anys.
Encara no el sabem.
Encara no el sabem.
Mirem què diu la gent.
Tiene casi veinte años y ya está.
Pues no sé, cuatrocient, ¿sabes, no?
Ay, no sé.
¿Se l'ha leído, usted?
Sí.
¿Recorda alguna frase?
Bueno, ya recordar, no.
He leído el alboder de Camacho y nada más.
El tinc a casa, però no l'he llegit mai.
Cuatrocientes.
Muy bien. ¿Que se l'ha leído?
No, no l'ha leído.
¿Cuántos años que he? Yo qué sé.
Este año es el centenario.
Dirme, ¿cuál año hace que se fregó un fregar al suelo?
Y eso te lo diré, pero...
¿Cuántos años hace que se frega al suelo?
Pues tota la vida. Yo desde que nací casi.
Cuatrocientes.
¿Cuatrocientes? ¿Usted cuantos diu?
No sé. No tengo ni idea.
¿No se quiere arriesgar a decir un número?
No, no. ¿Por qué?
¿Usted cuantos años dice que hace que se escribió?
Él dice cuatrocientos.
Pues yo digo que menos. Yo digo que menos.
Yo digo que menos.
Sí, digo que menos.
¿Menos? ¿Cuántos? ¿Doscientos? ¿Trescientos?
Sí, unos doscientos años.
No sé.
Aproximadament. Quants diria?
Molts.
Me'l vaig llegir quan era jove, inclús, però no sé ni els anys que fa.
Cent, cent cinquanta, trenta...
Hòstia, no ho sé, ho he sentit mil vegades i no ho sé.
Vinga, tiris a la piedra.
Centa anys.
Val a dir...
Ai, no he deixat acabar Nino. Perdón, Nino.
Nino, Nino.
Nino, Nino, digues.
Val a dir que aquest és un tall fraudulent.
Aquest tall hauria d'anar més tard, un petit error tècnic,
perquè aquí sembla que tothom sàpigui quantos anys fa.
Que són quatre o cents, com ha dit tothom.
Cosa que no és veritat.
Com ha dit molta gent.
Però no.
Llavors, com a partir d'ara, surten molts pels quatre o cents, o potser cap.
Dicen que venimos al mundo a sufrir que la vida sí me engaño.
¿No sabe que este año es el cuarto centenario del Quijote?
Tampoco lo sabía.
No lo sabía.
Bueno.
¿Me lo habéis dicho vosotros?
No lo entiendo el catalán.
¿El libro del Quijote te lo has leído alguna vez?
No.
¿Nunca?
Nunca.
En aquel lugar de la mancha.
¿Com se deia l'enamorada de Don Quijote?
Ui, la Dolcinea.
¿El seu nom real era?
Eh, de Toboso, no.
¿El seu nom real era?
Eh, ai, és que amb quines amables ho pensava.
Jo pensava que era una broma.
¿Se lo ha llegit, vostè?
Mitges.
Algunes coses, perquè és molt llarg.
I a vegades dicen, dicen, dicen, dicen.
I no saben lo que dicen.
I a vegades...
Ah, en un lugar de la mancha...
Uuuh, que culo.
No, no.
A ver si me entienden.
Ahora son rocates.
Uuuh, uuuh, uuuh, uuuh.
¿Has aquí jota la balajana?
Esto es muy fuerte.
Esto es muy fuerte.
Esto no.
¿Tú no?
Bailes sin...
Pero bueno...
No, no lo he leído nunca.
A ver, es una cosa que tan això...
I no lo he leído nunca.
No, no lo sé.
No he leído yo el libro.
No, no me lo he leído.
¿Qué?
¿El libro El Quijote te lo has leído alguna vez?
No.
¿Nunca?
Nunca.
Tenim la enciclopèdia tots dos, eh.
El que passa que no...
Jo ara no.
La meva memòria no.
Realment no ho saben.
Déu-n'hi-do.
El Quixote hi surt amb l'enciclopèdia.
Enciclopèdia, el llibre de lectura ràpida, vull dir, és una cosa.
Evidentament.
A base de tot, Núria, recordem els telèfons.
9-7-7-24-47-67.
Tenim per regalar...
Què tenim?
Què tenim?
Tenim cedets.
Tenim cedets.
Tenim cedets.
Tenim cedets.
Tenim cedets.
Tenim cedets.
Tenim cedets del Quixote.
És clar, però suposes ajustat, Núria.
Un resum, podríem dir.
Bé, ens quedem.
Regalem un cedet o regalem un estri per la platja.
Un frisbee, de treure ràdio.
I CD a escollir, tenim de tot tipus d'estils de CD, per triar i remenar.
Perfecte.
Molt bé.
Jo em quedo amb aquesta gent que n'hi ha moltíssima que diu, jo el tinc a casa,
perquè és un llibre d'aquell de referència, que alguna vegada s'ha regalat amb alguna cosa.
I a més queda molt bé la Santa Maria del Menjador.
És un llibre decoratiu, perquè és cruixut, es veu de lluny.
Sí, acostuma a ser en dos toms i amb tapes una mica currades,
perquè no hi ha edició de butxaca.
Bueno, sí que hi aneu a veure, però vaja, la llena el té el bonic.
Que va de butxaca, per molt petita que sigui.
Però a vegades és un llibre d'aquests de, hòstia, m'ho han regalat i no sé què fer.
Llavors el tornes a regalar, és una cosa cíclica.
Però al final torna a arribar a tu, aquestes coses que fas així, tornen a arribar.
Tot rebota, tot.
Evidentment.
Ara et volem ficar un tall amb una cançó allò mesclat,
que te'l volem dedicar a tu perquè et recordarà vells temps.
En un lugar de la Mancha, en cuyo lugar no quiero olvidarme,
vivía un hidalgo llamado Don Quijote de Oceminas.
En un lugar de la Mancha, cuyo nombre no quiero acordarme,
vivía un hidalgo de los de l'Antescudero,
a los cinco años.
Pero tengo 80 años, ¿eh?
I eso me llege cuando tenía 11.
De muy buena memoria.
Cuando fui el primer curso de batxiller.
En un lugar de la Mancha, cuyo nombre no me quiero acordar.
No sé, en un lugar, no sé qué de la Mancha, no se mueve, no se mueve.
Don Quijote, Sancho.
Hasta aquí yo te abalajalo.
Don Quijote.
Esto es muy fuerte.
Esto es muy fuerte.
Es productos poderes.
No son gigantes que hay que derrotar.
No al final de ese mejor corte.
Y Sancho es arrogante fuerte.
Quiero, ay, Don Quijote, lo que ves.
Sabem, sabem què cantava aquesta cançó tan estupenda dels dibuixos animats?
Ho sabia, ho tinc a casa.
Doncs, sí.
Los ponchos, no.
No ho sé, ho miraré.
Va, mira-ho, mira-ho.
Aquesta cançó és molt antiga.
Molt.
Vosaltres sou de l'època també dels dibuixos animats o eren molt petitons?
Jo tinc una vaga imatge d'aquests dibuixos.
Jo d'aquests no me'n recordo.
Tinc una vaga imatge.
No.
Molt vaga.
Però tu l'has de recordar, no?
Sí, sí, jo sí, jo sí.
Nosaltres som més de la generació de bola de drac.
Guarares, saps?
Nosaltres som d'aquesta generació més...
Pots cantar la cançó de rale, Marc?
No, sisplau, a més, no me'n recordo.
L'últim dia, va, l'últim dia.
L'últim dia, tracant.
L'últim dia, que he de dir.
Jo m'agrada molt aquest home que ha dit, diu, en un lugar que ara no me viene a la cabeza.
Vés el mateix.
És per freixar Cervantes.
Jo m'he quedat amb un que diu, en un lugar de la mancha, de cuyo nombre, no quiero olvidarme, vivía en Hidalgo, Quijote y Dulcinea.
Quijote y Dulcinea.
Sí, ja ho he adjuntat tot.
Allí, residentes en la mancha.
O sigui, es volia oblidar, però vivien tres persones.
Era l'Hidalgo, el Quijote y la Dulcinea.
Eren tres.
Vivía en Hidalgo, Don Quijote y Dulcinea.
Triangle amoroso.
Sancho Manza no apareció nunca.
Ah, és veritat?
No apareció.
Potser era l'Hidalgo.
I es van canviar els papers.
Cervantes ens volen gaire.
Això sona a Culebrón venezolano.
L'única que ha triomfat ha sigut aquella dona que diu, jo tinc 80 anys, ostres, s'acedia.
Ara que la gent, clar, només se coneix aquest trosset, no?
Sí.
No els hi farem cap retret perquè...
Diuen que ser llibre més menut, però...
Tu coneixes algun altre de...
No, com a per recitar-lo, no, què va, què va.
En un lugar de la mancha, de cuyo nombre, no vull recordar.
Bueno, doncs quedem-nos amb una altra consoneta de Don Quijote.
Ai, que no, los hijos míos.
¿Qué se lo ha leído usted?
No.
¿No se le ve a Quijote?
No, no, no.
¿No ha hecho una lectura obligatoria?
Mis hijos sí, pero yo no.
Hombre, muchos años, yo no sé, ¿cuántos años puede ser?
Pues no sé, usted dirá.
Bueno, le voy a decir a Rucada y no le voy a decir nada.
No pasa nada, hombre.
No, nada.
Pues hace, vamos a ver, en el 1.400... 400 años.
400 años, muy bien.
38, pot ser.
38 años.
¿Se l'ha llegit vostè, el Quijote?
No.
Tiene 38 años.
Que haciendo el pie recorría la tierra de, la tierra de, sola soy, Don Quijote.
No sé qué es.
Don Quijote.
Esto es muy fuerte.
Esto es muy fuerte.
El Quijote, pues, al 1.200 años, casi 400.
400, 1.400 años.
Ah, 400.
400 años, muy bien.
¿Se l'ha llegit vostè, el Quijote?
Sí, cuando era más jove, cuando era a la institución.
No sé, hijo mío.
No?
No, no, no, no, no, no, no ve ahora.
¿Cuántos años cumple este año el Quijote?
Ninguno.
Muy bien.
No, no, no, no, no, no, no, no.
Bonic perquè sí, eh, la cançó.
La cançó.
La cançó d'Ester Raval.
La cançó d'Ester Raval.
La cançó d'Ester Raval.
Sí, la cançó d'Ester Raval.
La cançó d'Ester Raval.
I los cinco, no me'n recordo què és.
Que com no me'n recordo, no ho vull dir.
Que diu l'Albert que la tenies a l'ordinador, no?
Sí, me la va demanar el Marc.
Perdó.
Jo, realment, d'aquest any,
me vull quedar amb aquella persona que diu
38?
Sí.
Normalment, quan et preguntan una cosa així,
has de dir 100, 50, un número rodó.
O no sé.
I gran.
Un número rodó i gran, més aviat.
Sí, és veritat.
38.
Bueno, per gran hi ha hagut una dona que diu que té 1.200 anys.
No ho heu sentit?
No m'he quedat, sí, 1.200 anys.
Sí, 1.200.
Vinga, fot-li.
Ostres.
Hi havia gent que ens deia,
si és del 1.400, 400 anys.
i dic, vale, estem vivint en el 1.800.
És igual, on estan els corsets
i aquestes coses que es portaven abans.
És igual, canviem de tema.
I fem via perquè se'ns acaba el temps.
Correcte, passem al següent.
No ho sé.
¿La idea?
Mi idea.
Aproximadamente.
Vinga, tires a la piscina.
300, 400 años igual.
¿Cuál es mi cumpleaños?
¿Cuál es mi cumpleaños?
¿Cuál es mi cumpleaños?
Tú me regalaste un llanero.
¿Cuál es mi cumpleaños?
¿Te acuerdas?
Hace muchos años.
Ay, hijo mío de Quijote.
Sé que mucho.
Unos pocos más que yo.
Pero no lo sé, hijo mío.
Aproximadamente.
¿Cuántos dirías?
Quijote, con la cara de viejo que se ve,
pues por lo menos, por lo menos ciento y pico de años.
Ciento y pico.
¿Se l'ha leído, el Quijote?
Jo mío, si no se la hago con un canuto.
¿Cuántos años fa que es va escribir el Quijote?
¿Qué va a escribir qué?
Que es va escribir el Quijote.
No sé.
¿No?
¿Y algún número aproximado?
¿No se arrisca?
Trente.
Trente?
Molt bé, gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Una pregunteta, senyora.
No, què?
Quants anys fa aquest any el Quijote?
Ui.
Ah, home.
Deixa'm els carxofers.
Quants anys fa, vinga.
Quants anys fa, el Quijote?
Sí.
Doncs, escolta, molts anys.
Però quant?
Aquest any celebra l'aniversari?
Aquest any sí, però el Quijote...
No menos, no menos, cent-vint anys.
Cent-vint, com a dir.
Ui, molts anys.
En tinc tres o quatre, de Quixote.
Però, com a dir.
En català, de quants anys fa que el tinc?
Ui, dels anys cinquanta, i pigo.
Ja el teníem a casa.
Però quants anys fa aquest any el Quixote?
Aquest any el Quixote compleix anys.
Quants?
Ah, però 500.
500?
Ai, ara m'he destrotat.
Això que en tinc, va, dius.
M'ha dit que té tres o quatre.
Un en castellà, un en català i un altre en basc?
No, no, no.
En castellà i en català.
T'has repetit.
Sí.
A mi m'agrada aquella dona que diu que, que l'Albert li diu, quants anys fa del Quixote?
Diu, que vaig fer què?
Sí, sí, sí.
És com si jo, quants anys fa que jo el vaig escriure?
No, senyora, no s'espanti.
Vostè no ha fet res, no ha fet res.
Però, bueno, aquesta cançó l'hem escollit la següent, perquè hi ha una persona que no té les idees gaire clares.
Tiris a la piscina.
Digui algun número, vinga.
A veure, 30?
30 anys?
Bueno, se l'ha llegit vostè, el Quixote?
Ui, fa molts anys.
Fa molts anys.
Més de 30?
Ui, 30.
Llavors com ha de complir 30, si se'l va llegir fa més de 30?
No, a veure, ho de, jo què sé, 15 anys o així.
Quixote, 15 anys, tiene mi amor, tu te tienes como una flor, cuando el sol se lo pierdes la vida.
Cent.
Cent?
I se l'ha llegit vostè, el Quixote?
Una mica.
Jo què sé, nen, no te puc dir.
Què diria?
50, no.
Cervantes está vivo.
Ai, nen, no ho sé, no en tinc idea, tinc un llibre a punt de llegir.
L'orda, antes estábamos muy tonticos, no éramos tan listos como suiza ahora.
Yo no tengo ni idea.
Ni idea?
No, no.
Aproximadamente.
Es que no, no lo sé.
No.
Más de 100?
Menos.
Creo que menos.
Espero, m'ho estic pensant, és de l'època de l'edat d'or?
1.600.
Quants?
No, és del 1.600 i escaig.
450.
Ui.
500.
Déu n'hi do, eh?
A mi m'agrada, del 1.600 i escaig, 450 no, 500, 1.600 i 600 són 2.100.
Bueno, bueno, estic enganxàveu a la gent molt en fred, però home, aquest encara tenia una certa lògica.
Sí, aquesta està ben formada, però tenim una primícia.
Però allò dels 30 anys, trobo que sí, eh? Quina primícia, Marc?
Doncs tenim que Cervantes viu a Melvis Presley i Marilyn Monroe a Marbella.
Està viu encara, fa 30 anys que la va escriure.
És molt bo.
I 15 i tot, depèn de què és la persona.
A mi m'agrada parlar amb aquell que ha dit, te l'has leído una mica.
És igual.
O sigui, el títol, la contraportada i...
S'ha acabat parlar del Quijote.
Fem casa aquesta senyora.
No?
I que vosaltres estic fent una encuesta que se contesten com Dios manda.
Claro.
Que no se hace falta...
Se están de eso, que ustedes no se van a comer a nadie.
Ni muchísimo.
I contestar com Dios manda tampoc va a pasar nada.
Que vaya bien el día, eh?
A la majetes, que vaya bien el día.
Evidentment.
Això per tots els que fem pel carrer, Núria, que ens contestin,
que no fugin corrent com fan sempre.
I avui ens quedem amb una cançó de Los Diablos,
Los Brincos o no sé qui,
que és la de Maria Isabel.
Com ja comença l'estiu, ja comença a fer coloreta,
anem tots a la playa, com feia Maria Isabel.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies, Núria, i a tothom que ens escolta.
I fins i ja us que ve, eh?
Marc, Albert, gràcies.
A tu.
A tu.
La playa estaba desierta
i el mar bañaba tu piel
cantando con mi guitarra
para ti, Maria Isabel.
Coge tu sombrero y póntelo
Vamos a la playa, calienta el sol
Coge tu sombrero y póntelo
Vamos a la playa, calienta el sol