Passen 20 minuts del punt de les 4 de la tarda
i comencem la secció que cada dimecres,
en aquesta hora dediquem a parlar del mar
en els seus diferents àmbits.
Però molt diferents, eh?
Fins i tot hem parlat dels aquaris marins,
per exemple, d'aigua salada, una cosa curiosíssima,
i és que el mar dona molt de sí,
però potser un dels estaments més relacionats amb el mar
i, a més, aquí a Tarragona
és la Cofraria de Pescadors de Tarragona.
Teníem pendent aquesta entrevista amb ells,
tot i que, en fi, d'alguna manera ja hem parlat
amb els seus membres, no?, amb alguna subhasta de peix
que vam anar i tal, però, vaja,
aquesta vegada hem convidat el seu vicepresident,
el senyor Josep Ramon Tules,
i ell, bé, no pot ser, vaja,
ara mateix aquí en directe amb nosaltres
perquè la dificultat va venir
del fet que, clar, són pescadors
i comentava el Josep Ramon,
que nosaltres ens hi posem a les 5 del matí,
jo m'aixeco i ja fins a les 7 o així
no arribo a casa.
La qüestió és que va poder venir,
ni que el vam destornar una mica del seu horari habitual,
ahir al vespre, i vam mantenir una conversa
amb el Pau Alcarat, el nostre becari,
que, en fi, no para de sorprendre'ns
amb els temes que pot arribar a tractar aquest xiquet.
Coneixem la Cofreria de Pescadors de Tarragona
no només en el seu àmbit d'associació,
sinó especialment també,
i que ens queda una mica ja fora de data,
ho teníem pendent,
especialment en el que consisteix
la seva participació dins la Setmana Santa Tarragonina.
Això és el que ens van explicar.
Doncs tenim avui amb nosaltres
la Josep Ramon Tules,
vicepresident de la Cofreria de Pescadors de Tarragona.
Josep Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Com li dic? Josep Ramon, Josep?
Em pots dir el Pito Mosquits,
que em coneix tothom al barri
amb aquestes paraules, no?
El Pito Mosquits.
El Pito Mosquits.
I això, d'on li ve?
Això, bueno,
és un mot de famílies,
i com tu saps,
allà baix al barri,
quasi totes les famílies
ens coneixem per això,
pels mots, no?
El meu és aquest.
Molt bé.
La història de la Cofreria de Pescadors de Tarragona
ens quan es remunta?
Bé, això,
segons consta en el llibre d'actes
de la nostra entitat,
el projecte per la construcció del nostre pas
data de l'any 1953-1954.
Després de la iniciativa
del cabildo de la nostra Cofreria,
encabastelat pel president Josep Pacaflós
i el resto de la Junta,
que, per desgràcia,
ja no queda gairebé ningú ara.
Després de molts esforços,
ja que en l'arcabisbat
hi havia persones que no estaven d'acord
en que es construïgués el nostre pas.
I, per fi,
el cardenal Arriba i Castro
va donar el vistiplau
per tirar el projecte endavant.
I amb l'any 1956
el nostre pas
va sortir en la processó
del Sant Enterrament,
sent admirat per milers de persones
que van quedar bocadevedats
amb la meravellosa escultura
feta per l'escultor barceloní
Jaume Sotorres
i la magnífica peana
dissenyada per un mestre raussent.
Aleshores,
vam sortir amb 200 vestes
i el pas era portat a rodes
que eren d'un bell cotxe de bombers
que el van desguassar
i van aprofitar els xàssis i les rodes
per poder portar el pas.
Durant molts anys,
els portants del pas
anaven cobrant
per fer de portants
i normalment
sempre el portaven
les mateixes persones
fins que es van fer grans
i ja cansats
de mica en mica
van començar a fallar
fins que un grup de joves
del barri
ens vam encoratjar
i ens vam fer càrrec
d'aquesta tasca
i al cap de 4 o 5 anys
de portar-lo a rodes
nosaltres
vam proposar-ho
i vam dir
per què no el portem
a les espatlles
nosaltres també el pas
com ara ho fan
les altres cofradies.
Ens ho vam proposar
i ara ja fa 12 anys
que el portem a les espatlles
i n'estem molt orgullosos
perquè som com una família
una família numerosa
ja que no som sols esportants
sinó
també una magnífica banda de tambors
i hi ha molt de futur
perquè hi ha gent molt jove
des de nois
que toquen el timbal
que tenen 10 anys
i ja està jo
que sóc el més gran de tots
que tinc 54
així que tenim un futur
esperançador, no?
Vostè deia ara
que eren com una família
numerosa
quin nombre de persones
quantes persones
sou a la cofreria?
Bueno
quan es va formar
a la cofreria
aleshores eren
i havien censats
vaja
uns 200 cofrades
va haver una davallada
bastant
bastant gran
amb totes les professors
de Setmana Santa
i clar
va marxar molta gent
però dos
des que ens hem fet càrrec
nosaltres
la gent que
ho vam tornar
a voler
moure una altra vegada
doncs ara
venim a ser
unes 150
entre portants
timbalers
i escofrades
que venen
a les files
no?
o sigui que
no
no ens han quedat
tan malament
tampoc
no?
no
són bastants
estem molt bé
bé
aquest any
és un any
que té que ser
un any molt especial
per nosaltres
perquè estem preparant
el nostre 50è aniversari
i ho tenim
que celebrar
com cal
clar
tenim molts projectes
perquè així
així sigui
entre els més importants
és poder estrenar
les nostres banderes
i penes nous
la pròxima Setmana Santa
si Déu vol
ens fa molta il·lusió
perquè la veritat
després de 50 anys
estan molt deteriorades
i ja necessiten un canvi
esperem que
amb les ajudes
que
esperem rebre
a veure si ho podem
ho podem fer
clar
esperem que sí
a veure
després parlarem
del futur
de la Setmana Santa
de l'any que ve
ara centrant-nos
en el present
fins fa poc
vam tindre
aquest temps
de Setmana Santa
vostès
la seva cofreria
abans
van sortir
per la ciutat
de Tarragona
com ha sigut
aquest any
per la cofreria
bé
per nosaltres
ha sigut
normalment
i
de la mateixa manera
que fa
10 o 12 anys
més o menys
venen la mateixa gent
i
bé
nosaltres
esperem
que
amb tota la tasca
que estem fent
la nova junta
que tenim ara
del pas
i tot
esperem
que l'any que ve
puguem ser
unes quantes
unes quantes
vestes més
no?
ens fa molta il·lusió
i hem posat
molta èmfasi
que això
pugui ser
no?
a més a més
ha dit que l'any que ve
tenen diversos projectes
sí
ja t'hi he explicat
el més important
per nosaltres
és poder estrenar
les banderes
aquestes
perquè
això
té un cost econòmic
bastant elevat
i
estem
amb gestions
fem gestions
amb algunes
entitats
i si ells
ens ho poden
ens ho poden
fer
doncs
esperem
que l'any que ve
puguem anar
amb les banderes
noves
que és
el que
ens fa més falta
ara a nosaltres
hi ha algun projecte
encara que sigui
de menor índole
que aquest del que parlem
de les banderes?
home
no ho sé
això
ho tenim que parlar
amb junta
però volem
volem fer ressaltar
que aquest cinquantè
aniversari
no es pot quedar
i sigui
com un any qualquiera
ja mirarem
de
jo què sé
de
de fer altres activitats
o buscar
jo què sé
una trobada
de timbals
perquè els timbalers nostres
es puguin exhibir
també
o
moltes coses
alguna cosa farem
a més sembla que
pel que vostè ha dit
que la cofrària de pescadors
té un futur
perquè n'hi ha força
gent jove
en aquesta cofrària
cosa que sembla
fins i tot
una mica estranya
no?
sembla que la setmana santa
com que sigui
més de gent gran
i que la gent jove
com que passa
una miqueta més
d'aquest tema
bé
però
per això et deia jo
que
la nova junta que estem
entre tots
doncs
procurem
fer vindre els pares
i si els pares venen
clar
després segueixen els petits
també
no?
de pares a fills
no?
pensa que tenim
famílies
completes
del barri
i fora del nostre barri
que
estan amb nosaltres
els portants
pràcticament
de gent
que són pescadors
d'allí baix
del barri
doncs
no som
tampoc
la majoria
hi ha molta gent
que són
de Catalunya
i
o sigui
no són
de Tarragona
hi ha gent
que es seca
que ve amb nosaltres
gent de Sant Pere
i Sant Pau
o sigui
que
per nosaltres
és un orgull
això també
m'entens?
i aquesta gent
ens ajuda
a fer gran
també
la nostra feina
quants anys
porta vostè?
jo?
des que tenia
cinc anys
o sigui
des d'haver patit
ja
jo ja
vaig començar
espanyat
pel meu pare
i jo clar
jo tinc
dues filles
i les meves filles
estan implicades
com la meva senyora
igual
o sigui que
tota la meva família
tota la família
quan arriben ja
les fetxes aquestes
de Setmana Santa
ja anem d'escorcoll
tots per casa
que si les vestes
que si
la meva dona
perquè
fa d'arregladora
la meva filla
també
està a la junta
la petita
perquè toca el timbal
o sigui que hi ha feina
per tots
diu que la seva dona
és arregladora
sí
què és arregladora?
quina feina
arregladora
són la
a veure
ho fan
la tasca aquesta
la fan entre
una noia
que es diu Carme
la Carme Luges
la meva filla
la Maria del Mar
i la meva senyora
l'Antònia
això
es tracta
de fer
anivellant
les regleres
d'escofrades
perquè vagin tots
més o menys
a la part
i per anar avisant
quan hi ha les parades
i si hi ha algun ciri
que s'apaga
o alguna cosa
perquè elles
puguin agafar
i arreglar-los
perquè el dia gran
hem de dir
que és la processó
en la que surt
la cofreria
però darrere d'aquest dia
n'hi ha molt de treball
sí
i tant
el treball nostre
ja comença
a partir
des del mes de gener
el mes de gener
ja
traiem el pas
i cada dissabte
a les 7 del dematí
ens engeguem tots
i a passejar el pas
per allà
i baix al serrallo
hasta que arriba
el divendres sant
clar
i això ho anem juntant
aquesta feina
amb la feina
de pescador
que no és una feina
que sigui fàcil
ni
que va
que va
però bueno
també
com que és una cosa
que
ho portem dintre
quasi tots
lo menys
tota la gent
que porten el pas
i clar
i els cofrades
en si que venen
són gent
que ho senten
i clar
la tasca
ja et se't fa
menys pesada
o sigui que
vens cansat
de tota la setmana
i esperes
que arribi el dissabte
per poder dormir
fins a les 9
o les 10 del dematí
i t'has d'aixecar
dos quarts de 7
del dematí
per anar a passejar el pas
però bueno
ho fem
amb molt d'orgull
i molta ganes
i
esperem que
per molts anys
ho puguem fer
i tant
vostè
diu que als 5 anys
ja estava
aquesta
la cofreria
de pescadors
llavors
sempre
ha viscut
la setmana santa
a la ciutat
de Tarragona
o hi ha hagut
algun any
no
jo
des de ben petit
ja et dic
des que tenia 5 anys
no sé si
hi fallam
molt pocs anys
molt pocs anys
però no perquè
hi he estat
treballant
fora de Tarragona
vaig estar
3 anys
treballant
a dalt
al port de la selva
i
el divendres sant
era divendres
de baixar cap a casa
a la professora
o sigui
me n'hi he perdut
molt poques
la professora
sempre a Tarragona
sempre a Tarragona
sempre
hi ha alguna altra ciutat
que hagi vist
no
n'hi he vist
n'hi he vist moltes
perquè
com que estic dintre
l'agrupació d'associacions
de Setmana Santa
doncs
m'agrada molt
anar a veure
les presentacions
dels opuscles
i quan se fan
les visions
i sempre veus
altres professors
que et fan
en altres
ciutats
no
i bé
n'hi he vist moltes
però
cada una
té la seva cosa
peculiar
no
ciutats espanyoles
podria ser
potser
posar en una part
Sevilla
o alguna ciutat
amb el lusa
i en una altra
doncs
processos
que es fan
aquí a Catalunya
a Tarragona
processons
més sòbries
més sèries
sí
a veure
jo
les que he vist
de Sevilla
de Màlaga
de Còrdoba
i aquestes
aquestes ciutats
és una altra
Setmana Santa
viuen
a veure
és que nosaltres
no
no ho entenem
d'aquesta manera
penso jo
eh
vaja
perquè ells treuen
a la millor
dos passos
i el tenen
potser de vuit hores
passejant-lo per allí
i no veig la serietat
que tenim nosaltres
amb la professora aquí
tant per la gent
que ho està mirant
com per la gent
que participa
no
a més
crec que
la professora de Tarragona
i a més
està escrit
i és veritat
som la primera
de Catalunya
o sigui que
som diferents
naltres
per fer aquestes coses
i la professora
de la cofreria
de pescadors
de Tarragona
dins de totes
les cofraries
de la ciutat
quin pes té?
Bé
hem arribat
vam arribar
alguns anys
que potser
no
no ens donaven
el pes
el pes que teníem
o que realment
es mereixia la cofreria
no?
Però jo crec que
des de fa uns anys
cap aquí
la nostra cofreria
és una cofreria
que dintre
l'agrupació
d'associacions
de Setmana Santa
i totes les cofreries
estan molt
amb nosaltres
perquè veuen
la tasca
que estem fent
la tasca
que estem desenvolupant
tota la Junta
perquè volem treballar
per la cofreria
i també volem treballar
perquè Tarragona
tingui
la millor
professor
no?
i això
clar
la gent
ens ho sap
ens ho sap
valorar
i estan molt contents
nosaltres
i nosaltres
també
clar
podríem dir
que el pes
llavors
va en augment
segur
segur
perquè
ho estem palpant
per les
les informacions
que es donen
a les altres
cofreries
i els intercanvis
que tenim
de
de paraules
i de coses
amb ells
i ens ho demostren
que sí
veritablement
és així
quina és
la cofreria
més gran
de la ciutat
de Tarragona?
la
perdó
la cofreria
més gran
a veure
hi ha
hi ha
els la serenos
hi ha
la sang
que són
els organitzadors
de
de la
professor
del sant enterrament
que són
cofreries
que tenen
molt de pes
i tenen
molta gent
i bé
les altres
jo per mi
que aquestes dos
són
de les que
tenen
més gent
i les altres
déu-n'hi-do
també
a més
són
cofreries
que són
molt antigues
com els
pagesos
mateix
que és una
cofreria
que té
400 anys
d'existència
i també
els altres
dos passos
nostres
que hi ha
al serrallo
que els
marejans
que treuen
el sant
enterrament
i el sant
sopar
que són
cofreries
també
amb molta gent
i que són
de molts anys
enrere
ara que vostè
parlava
de l'altra
cofreria
del serrallo
la del serrallo
els marejans
n'hi ha competència
entre
totes dues
hi ha hagut
hi ha hagut
molta competència
molta
però
ara
ja
sembli ser
ja fa uns quants
d'anys
que
a veure
la miqueta
d'emoció
sempre hi és
no?
perquè
vols
vols sempre ser
uns més que els altres
no?
però bueno
però no
ens portem molt bé
ens portem molt bé
gràcies a Déu
ara
i que duri forts anys
molt bé
doncs
Josep Ramon Tules
vicepresident
de la cofreria
de pescadors
de Tarragona
ha estat un pla
fer-li aquesta entrevista
i fins a una altra
bé
doncs ja t'he fet
una mica
una breu història
del nostre
estimat pas
i els nostres
projectes
per l'pròxim
any
espero que
ens doni salut
perquè tot això
ho puguem dur a terme
i que tu
ho puguis veure
a veure
així serà
moltes gràcies