DIVENDRES
Està contenta.
Que no t'he obert el micròfon, Andrés.
Bona tarda.
Bona tarda. Ja estàs contenta.
Jo que entrava aquí en plan mi musical de Hollywood particular
i ara no em deixaves, home.
Lletra i música de Sílvia García.
No, la música és d'aquella que surt al cinema.
És la de Móvil Rècord.
Te'n recorda, eh?
Escolta, has destrossat tant que em pensava que era música teva.
Oh, que dolent.
Dolent, més que dolent.
No, dona, jo faig una crítica constructiva.
Sí, sí.
Això és una crítica constructiva.
Destructiva.
No, constructiva, perquè així n'aprenguis a buscar millor la música.
A veure si callo, no?
Entendido cocina.
Com va anar al cinema ahí, Andrés?
Bé, mira, va començar i va acabar i posava fin.
Veus?
Aquestes coses m'agraden d'Andrés.
Perquè tot és simple.
Tot és simple però directe.
Com ha de ser?
Exacte.
La gent contenta, no va pagar un euro, no va pagar res de res.
Ja està.
Se'n van anar i van dir fins la propera setmana si d'ho vol.
Ja deus, ja, fins dimarts, fins dimarts.
Sí, sobretot vingui, no perdrem la clientela, sobretot, que jo haig de viure.
Haig de viure il·lusions a la gent que ve allà i veig que compren la sala.
Doncs, escolta, hi ha un punt mig.
Ui, com estem avui!
Saps quina és?
Mira, allà hi ha una sala que hi ha una capacitat de 204 persones.
Sí.
La vegada que hi ha hagut menys, menys, menys gent, va ser per unes circumstàncies alienades
completament a la gent, pel temps i tot plegat, i la vegada que menys gent hi ha hagut
van ser 62 persones.
Déu-n'hi-do.
62 persones.
Normalment passen de la 100.
Fantàstic.
Normalment passen de la 100 persones.
No és això, que no deixeu de venir, eh?
Avui no hi ha, avui no.
Si voleu anar a l'Antiquari aneu, si voleu anar a l'Antiquari a passar per davant, a passar per davant.
L'Antiquari per veure el Mariano i veure el sou.
Per sempre, per fer altres coses, però l'Antiquari...
L'espetacle que hi ha, molt bo.
L'Antiquari no, l'antiga audiència avui no fan res, no?
Jo no, si fan alguna altra cosa no ho sé.
No ho sé, perquè...
Però fent l'antiquari amb el meu, no és que vulgui despreciar ni vulgui amagar el que facin, eh?
Les seves coses, el dijous, el vespre, quan jo acabo, més tard comencen ells,
crec que els dissabtes i els dimensis també, o sigui que no és que vulgui despreciar ni amagar les activitats.
No, no, no, tot al contrari.
És que ara mateix, com que no ho sabem ni, Andrés i jo, o sigui que...
Sí, però fent l'antiquem un moment.
Andrés, avui no tenim cinema, com comentàvem, però continuem amb les bandes sonores.
Exacte.
Una altra pel·lícula, també d'aquells anys, de l'any 1940.
La pel·lícula, en castellà li van dir Harmonies de joventut.
i el tema és Strike Hub The Band i la música i la lletra va ser dels germans,
música George Gerswing i la lletra d'Era Gerswing.
Amb el musical d'aquest mateix títol es va estrenar a Nueva York l'any 1930,
o sigui que deu anys després es va fer la pel·lícula,
i aquesta era una cançó satírica que s'escoltava amb el militarisme final
del primer acte, hi ha una espècie allà de banda,
i l'argument de la pel·lícula, amb la segona, sobretot la segona,
dirigida per Berkeley, interpretada per Micka Ruinay i Judy Garland,
que eren els artistes predilectes d'aquella època,
resulta que la van fer molt diferent al del musical original.
O sigui que van fer uns arreglos, una sèrie de composicions,
i no tenia res a veure amb la música que es va fer.
Però aquí sentirem el tema musical de la pel·lícula,
que és Harmonies de joventut, ja dic, Judy Garland,
però, i Micka Ruinay,
però aquí sentirem el personatge Ameling,
que és una soprano,
i Lluís Van Dijk,
no confonguem amb l'altre pianista,
tocant el piano.
Doncs vinga, ho sentim.
Escoltem aquest tema.
Andrés, Andrés, que gairebé hem d'acabar,
i si et sembla, diem així per sobre,
les pel·lícules que ens esperen de cara a la setmana vinent,
però així molt ràpidament, que no ens queda massa temps.
T'ho diré. Mira, per la setmana que ve,
tenim, ja se'ns ha acabat el cicle del nen i el cinema,
ja apropant-nos a les festes nadalenques
que parem a l'antiga audiència de fer cinema,
tenim unes audicions especials de Maginet,
del Club Maginet.
Ai, molt bé.
I llavors, el dimarts dia 20, dimecres dia 21,
i dijous dia 22,
farem una sèrie de sessions dedicat amb els nens,
però també pels grans que serveixen.
I et puc adelantar que el dimarts dia 20 farem
Lilo i Estic, uns dibuixos animats molt divertits.
Fantàstic, sí, de la Disney.
Exacte.
El dimecres farem Noche de Paz,
que són uns dibuixos animats que tracta del burret
que acompanyava Josep i Maria
amb la seva anada cap a Badlem.
Però com que la pel·lícula és més curteta
que els de més llargs matratges,
farem davant uns curs de cinema còmic,
per exemple, de Charlotte.
Ah, molt bé.
D'algun d'aquests còmics.
I per acabar l'any i el mes,
i la temporada de 2005,
farem El viatge de Chihiro,
una pel·lícula de gushu japonesa en català.
Oh, que bonica, que bonica.
Bé, això ho recordarem de cara de la setmana vinent.
La propera setmana ho tornarem a recordar.
Molt bé.
Andrés, Andrés, boníssim cap de setmana.
Fins i jocs.
Gràcies igualment.
Adéu-siau.
Gràcies.
Fins i jocs.