El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Seguim, de fet ho farem tota la setmana al carrer Apodaca
i intentarem tancar una miqueta, lligar les coses, eh?
Aquesta setmana amb l'avi Ramon.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
Que podríem estar dies i dies i dies parlant al carrer Apodaca,
però hi ha altres zones, eh?
No, perquè clar, llavors sembla que vagi en propaganda d'un lloc
i clar, pensa que hem de parlar de tot Tarragona, eh?
amb el temps, o sigui que si no parlem d'un altre puesto ja vindrà.
Ja vindrà, perquè tot ha d'anar caminant, perquè esclar,
jo ara, amb els anys que tinc ja, ja és pesat caminar massa puestos,
per això hem d'anar a poc a poc, eh?
I anar a reposar, ara a seure...
D'un carrer a l'altre i anant d'això, saps?
Remetem, si li sembla, el tema de la indústria de la goma
amb el que vam encetar la setmana.
Jo tinc curiositat per saber que, bueno, suposo que devia crear
una mica de mal rotllo, per dir-ho així,
almenys amb l'esperadanyeria.
Perquè, clar, els copiaven el producte, el venien a meitat de preu,
devia afectar.
O sigui, el fet que es posés una botiga
amb coses innovadores, coses d'última generació,
potser afectava una miqueta els altres comerços.
O no? O hi havia molt bona sintonia?
No, perquè hi ha coses, per exemple, que han sortit novetat.
Molta cosa, sigui amb això de ràdio, amb el que sigui,
però sempre, per exemple, vam buscar també coses
que no són la novetat.
Vull dir que cadascú també...
I després una altra cosa, que normalment molta gent abans,
i ara també n'hi ha, que diem el més boig conegut
que sap per conèixer.
A vegades l'article, també, doncs, clar,
segons l'article que tu gastaves,
hi havia aquesta desconfiança,
o treure més, com ara hi ha sabates de moltes categories,
però hi ha gent que busca la còmode.
I, en canvi, hi ha persones que, per presumir,
amb respecte, no?,
es posen unes sabates amb unes punxes
i una sèrie de coses que pateixen,
però, clar, és la moda.
Entens?
Però no per això aquell que fa unes sabates,
o qui diu sabates, una altra cosa,
còmode, va en busca d'aquella cosa.
O sigui que no hi havia, no hi ha aquesta,
no hi havia aquesta cosa.
És com ara, tothom s'acostuma a el que vol.
Qui ens diria que eren els productes estrelles
de la indústria de la goma?
Recordem un establiment dels anys 30
que, clar, ha anat canviant, però moltíssim.
Parlàvem de les espardenyes.
Després suposo que també devia anar molt bé
el dels gots i plats de plàstic.
Sí, això va anar sortint després, no?,
perquè, clar...
Això ja és més recent.
Perquè, clar, l'indústria del vida també era una indústria,
també era que, no diré barata,
però hi havia també molta diferència de coses,
saps què vull dir?
Perquè aquestes indústries i fàbriques
també feien un gènere barat,
barat en el sentit que, doncs,
és el que estem dient.
Unes sabates són unes sabates còmodes i bé,
i unes altres sabates són de moda, la diferència.
Doncs, clar, hi ha gent que se conformen amb el que és,
perquè per un got, per exemple,
si són com és el got, ja et serveix, m'entens?
Després, clar, han anat sortint, evolucionant,
ara surten gots amb cares,
per exemple, de gots, no?,
amb plàstic, per exemple,
ara surten amb unes cares,
ara surten la novetat,
ara pel crió que neix li va bé aquesta coseta,
ara s'ha sortit moda allò...
Vull dir que la vida,
la vida, si ara veiéssim el que surt ara
amb el primer que hi havia,
et quedaries parat,
perquè, clar, tot ha anat evolucionant,
segons la comoditat,
el que un...
I també segons el poder adquisitiu,
perquè, clar,
que algun pot gastar...
Els anys 30 no es podia tampoc triar molt,
en el sentit que, clar,
on arribava a la butxaca.
Els jornals, inclús, si a vegades,
havia hagut èpoques
en què els potent...
com diréssim,
els rics que tenien indústries i negocis,
quan veien que l'obrer pujava massa,
frenava una miqueta
perquè no pugés massa també el nivell de...
saps com vull dir?
M'explico.
Que volien mantenir el seu estatus.
Clar, clar.
I potser quan veiem que un obrer
ja començava a comprar sabates allà,
però escolta, farem...
Potser que no li pugem el sal aquest any.
No, farem un mes la feina i...
En fi, no,
hi havia gent industrial
que ja eren els dependents,
els treballadors,
com si fossin família.
Hi havia cas d'aquesta molt important
a la part del port,
que la gent, doncs,
els mateixos treballadors
eren com si fossin
tota una família de la casa.
i eren indústries
que tinguin bastanta gent.
Vull dir,
que això ha anat evolucionant
i nosaltres mateixos
hem anat desfent
aquesta cosa familiar
que hi ha hagut sempre.
Uns per interès,
l'altre per el que sigui,
doncs la vida ha anat canviant.
Ha anat canviant
i ja no som
com en aquell temps
que ho saben a ser.
Hi havia de tot, eh?
Hi havia de tot.
Però ja et dic,
els casos mateixos
ja en una escala
doncs tot eren coneguts,
eren família.
Escolta'm això,
que em pots guardar això.
un dia hi havia
una cosa familiar
i clar,
això feia també
que els comerços
doncs fossin
cosa familiar.
I no és encara
primer el carrer
d'això,
el carrer Podaca.
Però l'altre dia
parlarem també
d'un bar,
d'un cafè
molt important
que hi va haver dint
amb una espècie
de concentració
de tot el port
d'aquests,
saps?
Allí hi havia
per exemple
els buters,
els fusters,
els ferroviaris,
en fi,
tots allà
anaven a passar la tarda
quan llavors
no hi havia televisió
ni hi havia aquestes coses,
començava a veure ràdio,
els molts a escoltar
la ràdio,
perquè el temps
que va sortir
a la ràdio,
a veure,
potser feien
un partit
a Espanya
contra un altre país,
oi,
escolta'm,
poder sentir
aquell senyor
que jugava
a la mora,
que jugava,
doncs vinga,
a escoltar
que se sentia malament,
però almenys
s'anava d'això,
saps?
I allí es van formar
coses molt interessants
per Tarragona,
que ja en parlarem
un altre dia.
Ai sí,
del cafè
anem de parlar,
eh?
Aquest mareig
hi ha un...
Que hi havia anat
vostè,
avi,
amb aquest cafè?
Sí,
amb un tio meu,
petitet jo,
eh?
Petitet jo,
hi havia anat,
i clar,
i això,
potser aquest cafè
em va fer obrir a mi
aquesta espècie
de cosa
que sento
per Tarragona,
saps?
Allí sentir
parlar coses,
doncs,
em va fer sentir
coses,
sentir Tarragoni.
Doncs avi,
ens queden dos dies
per acabar la setmana
i ens ha de parlar
del cafè,
d'una farmàcia
que vam esbussar
una miqueta el tema
l'altre dia,
i una farmàcia
que hi havia
al carrer Podaca,
i en fi,
que fins demà.
Sí, sí, sí.
Avi, tornem ràpidament.
Molt bé.