Ja torna a ser dimarts, tornem a tenir l'Andrés i Andrés aquí
i, a més, ens ha d'explicar, primer que tot,
abans de continuar amb la música de les pel·lícules de l'Oest,
una pel·lícula la que tindrà lloc avui a l'antiga audiència.
Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Doncs mira, avui seguim els dimarts documentals d'aquest mes,
que farem tots els dimarts algun documental.
En fem un que jo crec que pot agradar a molta gent.
I és un documental dirigit per Francesc Bellmunt,
això ja et sona, català,
i realment és un documental en català
i es diu La nova cançó
i és el que passava l'any 1977.
És un documental molt distret,
molt entretingut,
perquè es basa en personatges musicals
d'aquelles èpoques de tots els països catalans,
o sigui, València, Balears,
el sur de França, Catalunya, lògicament,
i aquests personatges ens fan una petita sinopsis
de la seva trajectòria musical o les seves ànsies
i, a més a més, el seu número musical.
Molts d'ells, lògicament, ja han desaparegut artísticament,
uns altres, desgraciadament, físicament també han desaparegut,
com hi ha l'Ovidi Montllor, per exemple,
però és que entre personatge musical i personatge musical
n'hi havia un de la vida social catalana.
Per exemple, hi havia el Carles Reixac,
hi havia l'Ovidi Montllor també,
com a personatge independent de la música,
hi havia, en fi, dels que recordo, Jordi Pujol,
Ricardo Montalbán, o sigui, una diversitat...
O sigui, no només és música, sinó que van
enquadrant la música en l'època, no?
Exacte, hi havia una personalitat que parlava de la música,
llavors hi havia un altre personatge
que sortia com la Trinca, o sortia el Raimon,
que parlaven de l'aspecte social de l'època.
Llavors cantaven també.
És molt distret, molt amè,
i no s'enfarfagós ni molt menys,
sinó que es distreu molt, i és un bon documental.
Això, aquesta tarda, dintre d'un ratet,
a les 6, a l'antiga audiència,
completament gratuïta a l'entrada.
I com diu sempre l'Andrés,
amb uns sillons còmodes,
sala acondicionada...
Sí, mira que estan farant i es renoi,
perquè algunes persones s'hi troben també que estàs a dormir,
i això que la pel·lícula t'interès...
Ai, pobre!
Clar, hi ha alguna persona d'edat
que a vegades, mira, es troba tan a gust,
calentet, allà t'ho veus...
Bueno, calentet, més aviat fresquet,
s'haurà de trobar en aquests dies, no?
Bueno, no, però vull dir que s'està còmode,
si s'està còmode, sí.
Bé, doncs això és el que tenim per aquesta tarda.
I llavors seguim amb el programa
que ens està ocupant aquests dies,
i és temes del Salvatge West.
Anem seguint amb les pel·lícules,
i en aquest cas tenim una de l'any 1957,
que es diu El Dorado,
i el tema, precisament, és el mateix de la pel·lícula,
El Dorado.
Per aquest remake, que és una còpia de Rio Bravo,
una pel·lícula que es va fer l'any 1959,
dirigit pel seu mateix director,
Howard Hubs,
i amb un duo estelar format per John Wayne i Robert Mitchum,
el compositor Nelson Reibler va escriure una preciosa balada tradicional
amb una gran melodia pels títols inicials i finals.
Escoltem El Dorado.

El Dorado.
El Dorado.

El Dorado.
El Dorado.
El Dorado.
But he'll never turn back,
though he's lost in the snow,
for he has to find El Dorado.
So ride, boldly ride to the end of the rainbow.
Ride, boldly ride till you find El Dorado.
El Dorado.
Jo, mira, en aquest cas, allò, títols de crèdit,
aquesta musica taixi relaxada, de bon rotllo,
jo ja estic adormida, ja no veig la resta de la pel·lícula.
Sempre em passa amb les de l'OES, m'adormo?
No, el primer dret que sents i la primera galopada
d'expertes, però s'ha de dir que això ha sigut
l'Orquestra i Corts dirigits per Nelson Ridley
i era la banda sonora original de la pel·lícula.
I ara passem a una altra pel·lícula,
també amb el tema principal,
i és una de les grans pel·lícules que es diu
Cometieron dos errores,
que es va fer l'any 1968
i que l'autor és Dominic Frontier.
Ennio Morricone va imposar un look musical,
un estil musical característic,
amb els espagueti Werstein,
que no va tardar en ser imitat
pels seus col·legues italians.
Més curiosa és, de totes maneres,
aquesta singular aportació del músic
Dominic Frontier per aquesta pel·lícula de Ted Post,
que va significar tornar a les pel·lícules
de l'Oeste de Clint Hitchburg,
però amb les autèntiques arrels
del Werstein americà.
El tema musical és absolutament italià
i podria estar afirmat sense cap vergonya
pel propi Morricone,
però ja dic, l'autor és Dominic Frontier.
Escoltem Cometieron dos errores
d'orquestra dirigida per Dominic Frontier
i és banda sonora original de la pel·lícula.
de la pel·lícula de la pel·lícula de la pel·lícula.
de la pel·lícula de la pel·lícula de la pel·lícula.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja ho he dit, que era una còpia bastant descarada.
Bé, doncs si et sembla, passarem demà a un altre tema.
Més música de l'OES. Fins demà, Andrés, gràcies.
Sí, déu vol. Adéu.