Arpéret, bona tarda.
Molt bona tarda.
Com anem?
Fresca, la maria va fresca.
Fa molta calor.
Fresca i duradeta ja, eh?
Com les galetes Maria.
Què va, què va, què va. Això és un moment que he dinat aquí a la ciutat.
Les albines tenim això.
Agafem aquest color i demà és blanc.
Sí?
Sí, jo em pèlo i ja està, demà ja estic blanca.
Te cremes i tot allò.
Sí, sí, sí.
Però que no et poses allò, allò típic hidratant.
Protecció d'aquella 15...
No, cal, no val la pena.
Sí, sí que me la poso, lògicament, però avui no me l'he posat, per això.
Per allò hi una mica de vermelló, no res més.
Bueno, però ja et queda bé, ja et queda bé.
La Marta tot campant.
Allà, allà.
Sí, però a l'estiu no sé què faràs, eh?
Perquè es fa estant fresca ara.
A l'estiu jo moro de calor.
Clar.
I són coses que passen.
Ja arribarà, ja arribarà.
De moment no hem començat a veure biquinis ni banyadors encara, eh?
Anava a dir, ja començarà l'època del biquini, del posado playero, que encara se l'estem evitant.
L'estem evitant.
Recordem que l'any passat en Obregon, que és la reina, no el va fer.
Per tant, esperem que, com que no li fa falta tampoc, ja té prou feina amb la seva sèrie,
possiblement no tindrem el posado d'any d'estiu, la temporada, allò de biquini.
Jo espero que no, perquè el de...
Digue'm, el de l'Anna Obregon, estem parlant no de quin?
Això sí, el de l'Anna Obregon.
És tan artificial?
A més, a més, és que recordem que, ja et digui, l'any passat no el va fer i l'anterior era un biquini repetit.
O sigui, ja era un que ja l'havia fet servir.
I dius, ja no té glamour, aquesta xica t'està perdent o quartos o temps.
És a dir, posa el mateix, em foto i s'ha acabat.
I tiramilles.
Però bé, a part d'ella, podem criticar a moltíssima gent aquesta setmana.
I podríem començar per la gent que a vegades, a vegades, de tant en tant, es posa corones.
Ja sé per on vas.
Ah, que sí.
Jo crec que sí, és que ja s'ha transformat en sintonia, aquesta cançó.
Ja està, ja està.
Recordem quan parlàvem de la, com es deia, la Divina de la Muerte, com es deia, la que et fèiem posar la cançó de Trivides puro teatro.
La Lupe.
La Carmina Ordóñez, quan parlàvem d'ella, tenia la banda sonora típica.
Bé, doncs ara, com que ja no tenim encara ningú suficientment valorós, com ho diríem, valiós, com per tenir aquesta banda sonora,
li hem posat aquesta alta a Hannover, què vols?
És que li va bé, li va bé.
Li va bé, li va bé.
De fet, ja té l'alta.
No sabem, està amagat com un caragol.
No sabem si està a Mònaco o està a Alemanya, perquè s'està allò revisculant una mica,
després d'estar dues setmanes, dues setmanes, en una clínica de rehabilitació, que jo diria desintoxicació, així de clar,
i posant-se una mica allò suerofisiològic a les venes, per licuar.
Canviant l'alcohol que portava les venes.
Per licuar una mica la cosa.
Aquesta persona la fan bufar per la carretera i jo no sé, rebenta la màquina.
Vaja.
Así, así
No quiero estar borracho
Que de fet deu ser molt difícil per a algú que s'ha tirat a l'abaguda, un moment o altre de la seva vida,
tornar enrere i tornar-se totalment abstemi.
Perquè hi ha milers i milers d'actes socials, sobretot en el seu estatus, com ho diria, monarcal,
o com vulguis fer-hi, que lògicament sempre han d'estar o fent un brindis, o alçant la copa per celebrar alguna cosa,
i clar, fer-ho amb aigua de bitxí, possiblement no té tant de glamour.
Llocs on es fan brindis i que naltros hem pogut esquivar últimament, bodes.
No cal que em posis la música de bodes, perquè m'estimaria més que em posessis la música aquella...
Bé, no, més que una música, és aquell nen que tens a l'armari.
Aquest.
Que anem de casament i bateig alhora, eh?
No, no, de moment casament. Aquesta setmana passada vam poder veure vestida de nòvia pre-mamà,
per qui ve el tema del nen, que l'aprofitarem per més tard també, a la Mar Saura.
Aquesta noia que la vam conèixer perquè intentava donar el bregatassos de turno,
fos amb l'Estalone, fos amb el Brad Pito, fos amb qui fos.
Saps allò d'està cenant en tal sítio, doncs jo cap allà?
Allò de seure al costat per posar la foto, doncs bé, per fi, vulguis o no, li ha sortit bé.
I ja s'ha casat. Javier Revuelta, és el seu marit, a partir d'ara,
es van casar en una peaza mencionar que té aquest bon senyor.
Per tant, ha fet el bregatassos, allò que deia, no?
Justament, però una cosa bé, una cosa bé.
Però jo trobo que en tants quartos, només 40 invitats, és molt estalvidor.
Així es fan els quartos, així.
Clar, 40 invitats només.
Només 40, nena. Jo trobo que per ser qui era,
podria haver posat una mica més d'entrecot i de canapés
i convidar quatre o cinc més.
La família i allò que es diuen, potser íntima.
Sí, sí, íntima, íntima, però després vendrà les fotos de l'exclusió.
Ja està, de fet ja les hem pogut veure en algunes revistes.
Recordem que seran pa, pas a finals de juliol.
I ara és on haurís de tornar a posar aquell nen.
Més nens.
Però bé, només una mica, perquè és un rumor.
Ens està estressant aquest nen, eh?
No caldrà, no caldrà més perquè em fa patir.
És possible, i torno a dir, és possible que Demi Moore estigui embarassada.
Demi Moore, amb aquell cuerpazo que té, no s'ho pot permetre.
Home, home, no sé.
No, no, no, no s'ho pot permetre.
I en té dos, no?
Sí, però pensa que l'últim que sabíem de Demi Moore és que es volia operar alguna part del cos,
una tonteria, perquè no estava la dot satisfeta.
Imagina't, eh? Demi Moore, tal com està ara.
Jo me la imagino el trauma putbreta que patirà si li creixi la pància.
Torna a creixer els centímetres de cintura.
Bé, la qüestió és que això en el seu novi, la seva parella...
Aquell nen jovenet.
Sí, em sembla que són 15 anys menys.
Va comentar en una roda de premsa quan li van preguntar si era cert que ella estava embarassada,
en plan irònic, que sempre era l'últim en enterar-se de les coses,
que li feia molta ràbia, que si és real que havia de ser pare li digués un periodista.
que de moment ell no en sabia res, que si havia de ser pare ell encara no ho sabia.
Bé, nosaltres no és que ens hi volem posar, però potser és qüestió que preguntis xato.
Pregunta, perquè queda lleig, queda lleig, que ara resulti que sigui veritat i tu no ho sàpigues.
És que aquests temes no surten així com així, has de preguntar.
Exacte. A més a més, en aquest rumor s'hi afegeix el fet que últimament se'ls va veure
sortint d'un restaurant a Nova York amb un sopar romàntic
i ella suposo que per tirar en terra totes aquestes hipòtesis dels periodistes
es va tapar la panxa amb un supermegabolso
que portava un bolso de mà així enorme, allò dient
doncs ara es fotreu que a mi la panxa no me la veureu.
Ella això, eh?
És una bona estratègia, per les que estem així com a més esponjoses,
portar bolsos grans, així com que el bolso tapa, es veu tot bolso.
Demi Moore, Dick Ghost, mira, ho hem enganxat per aquí, te'n recordes?
Molt bé, molt bé, molt bé, sí, sí que joveneta.
Difícil, també depèn de quin bolso ho portis, eh?
Perquè saps aquests bolsos que es porten ara, bueno, ja fa dies, no?
D'aquests petitets. Per això dic, ara es posarà de moda
per tapar cel·lulitis en diversos llocs, doncs, bosses enormes.
Mira, jo ja dic, Luis Vuitton, Mandarinaduc,
tota aquesta gent hauria de començar a reinventar el bolso.
Bolso tapa cel·lulitis.
Ja està, acoplat el cinturó mateix.
Justament, justament. Cartutxera, però de saco, cartutxera, de veritat,
portar-hi els monederos, els bonos de no sé què, la mar de bé.
Tot així. Demi Mora queda pendent, no ho sabem ben bé?
No, no, no, jo suposo que això sí que és una cosa que no es pot amagar.
Arriba un moment o altre que la cinturí dels pantalons no dóna més de si.
I que aquest noi ho deurà començar a sospitar.
Demi, Demi, va, dime-lo, dime-lo, dime-lo, Demi.
Ja fas bé, o deixes de menjar pistatxos perquè tot es donfla la panxa,
o això que em va dir aquell bon home era cert.
Bueno, podríem canviar de tema i posar-me...
De fet, aquesta cançó ja m'anava bé,
però vull una cançó com a més glamurosa.
Ai, que molt, molt glamurosa no és, eh?
Home, t'imagines entrar al pavelló Kodak, no?
Aquí ve la cosa, aquí ve la cosa.
Glamurosa pel fet que tot el que envolta el món de Hollywood,
tota aquesta gent que es dedica a vendre la seva imatge,
no parlem de gent que pren la revista del cor i ven exclusives,
sinó de la gent que treballa al cinema.
I tu penses, entre rodatge i rodatge,
mentre esperen per entrar a gravar una escena,
mentre esperen perquè els contactin per alguna pel·lícula,
aquesta gent exactament què fan?
Perquè tu t'imagines, jo què sé, parlàvem de la Debbie Moore,
doncs la Debbie Moore i el Brad Pitt prenent el cafè
i allí xerrant mentre esperen per rodar una escena.
Doncs no.
No? No fan això que fem tots?
No.
No, no, no, tu i jo per esperar l'autobús,
doncs llegim un llibre o jo què sé,
o escoltem la ràdio, doncs ells no.
estan agafant una afició, per mi crec que realment molt perillosa,
que és el fet de jugar al pòquer.
Què dius?
Hi ha unes timbes de pòquer impressionants a Hollywood,
en les que, per exemple,
el típic de convidar quatre amigues i fer un té,
doncs ells el posen al tapete i es posen a jugar al pòquer.
Tu t'imagines una taula en la que et podries trobar el Brad Pitt,
la Sharon Stone,
Leonardo DiCaprio,
l'Angelina Houston,
tota aquella gent allí, pim, pam, pim, pam,
amb les cartes.
Però juguen amb diners o no?
Ah, t'anava a dir.
Però no com jo al Monopoli quan era petit amb cigrons.
No, no, no, no.
Les apostes són mínim.
Un dòlar, l'aposta.
I quan la cosa es calenta,
hi ha hagut timbes que han arribat als 2.000 dòlars.
Uh!
És a dir que...
Feu la conversió més o menys paral·lel a l'euro, eh?
Exacte.
Igual a l'euro, més o menys.
Imagina't tu, és allò de dir...
Nena, i això entre tomba i tomba,
entre escena i escena,
que després quanta vol...
O fora d'hores de feina,
és a dir, un diumenge a la tarda fem una barbacó
i després, pam, timba de pòquer.
Però imagina't que acabes de perdre un caleram
a quant has dit? 2.000 euros?
2.000 dòlars, imagina't.
Acabes de perdre la mà, no?
I et toca, vinga, va, Brad Pitt, a rodar.
Amb quina cara vas tu a rodar aquella escena
després d'haver perdut tot això?
Aquí on s'ha de veure si són bons actors o no?
Clar.
amb cara de mala vejandrí, ja està bé.
Però si has de posar cara de bona persona
després d'haver perdut una, dos o tres mans de pòquer,
manco total, vaja.
I aquí s'hi apunta tothom, eh?
Sí, sí, sí, no és allò que diguis.
Jo a mi em fa una mica de por
perquè pot acabar amb una ludopatia general.
Però mira, Mar, entre aquests que juguen a pòquer
i actors del tipus Tom Cruise,
que està a instal·lar una església
per entre escena i escena anar a l'església...
Anant allò, adeptes...
Deixa'm, jo em quedo amb el pòquer, eh?
Sí?
Home, ho veig com a Messa, dins del...
Des del què, una miqueta més sada de ment, no?
Jo no sé si...
Espero que tot sigui moda, entre cometes,
tant ens és greu dir-ho.
Tant el tema religiós com el tema juguesca.
Trobo que millor que sigui moda
i d'aquí quatre dies puguem veure
que aquesta gent fa vida tan normal
i que, és a dir, que passejar o fer esport
o llegir llibres, entre tant,
perquè també els hi vindria bé.
També.
De fet, Brad Pitt ja ho vam veure...
Ara que jo pagava...
Perdona que t'interrompi.
Hi ha aquell quadre que són uns gossos jugant al pòquer?
Te'n recordes?
Sí, sí.
Doncs jo pagava per una foto
d'aquesta gent jugant al pòquer,
amb aquella cara de bici.
No tenim, eh?
No tenim foto d'aquesta gent.
No ho tenim, però és que
amb aquella cara de bici,
el fum dels cigarros,
perquè això s'ajunta,
el whisky, el gel,
el cendrer dels cigarros,
les cares...
I a més te'ls imagines
allà amb aquelles típiques caravanes
que munten quan hi ha un rodatge.
Sí, sí, sí.
No m'ho haurà a Sàhara, no?
Exacte.
I estàs amb el camerino,
que és una caravana,
tots allà posats.
Migs maquillat, allò,
allò deu ser...
Ai, sí.
Sí, sí.
Mira, ja tenim...
A més, jo amb el pòquer m'ho defenso bé, eh?
No, jo no en tinc ni idea.
Això de tirar farols.
Sí.
Ah, sí?
Ets una farolera.
Clar, com que ells, a més,
no deuen dominar el castellà
ni el català...
A mi, Gina.
No se'ls pots enredar fàcilment.
Ni tu l'anglès d'ell, segurament, eh?
Tampoc, tampoc, ja t'ho dic ara.
De fet, Brad Pitt ja l'hem vist
en aquesta situació,
a Ocean's Eleven.
A la primera?
Sí, i tant, i tant.
Eleven.
A la primera.
A la primera.
A la primera, segur,
perquè ell feia, justament,
ensenyava a nanets, a joves,
a jugar...
Al pòquer.
Sí.
Hòstia, tu.
Sí, potser l'hi ve de llavor, ara.
No t'estranyi.
No es podrà jugar a la Jennifer
en l'estona, eh?
No, no.
No, quan ja es quedi sense caldarrilla,
allò, venga,
pospongo a la Jennifer aquí de...
Me juego un fin de semana
con mi mujer, no?
Perquè no en tens.
Ho sento, Brad Pitt.
I ara potser ser una mica
de música més glamurosa, no?
Vinga, a veure, a veure.
A veure si em sorprens.
I aquest tema, Mar,
ja més que glamurós,
és una mica teleñecos, eh?
Perquè has començat el pum, bum, bum, bum,
i les dues així amb el cap,
en plan teleñecos.
És veritat, hem començat les dues així com a dos ninos.
Escolta'm, Núria, pregunta del milió.
Què és per tu un dia de l'aniversari,
el teu aniversari perfecte?
Mira, el dematí dormi molt.
Sí.
I després anar trobant gent i anar fent festetes
i no ho sé, cosetes, petites coses, per què?
Ets una mica simple.
He passat ja.
Ets simple.
Sí, t'ho creu.
Dia perfecte per un aniversari.
T'aixeques el dematí amb el teu marit,
David Beckham, al costat.
Bueno, sí, clar.
Clar, clar, clar.
I et diu, felicitats, carinyo,
tens 31 anys, però estàs guapíssima.
Pujo al cotxe que et convido a esmorzar.
Fins aquí m'agrada, eh?
Perfecte.
Arribes a un moment en què te n'adones
que no vas a cap restaurant,
sinó que vas a l'aeroport.
Et puges en el teu avió privat
i acabes esmorzant a París.
Oh.
Tens una suite al Hotel Ritz,
la suite Coco Chanel,
i et passes el dia...
Hi ha una suite Coco Chanel al Ritz de París?
Sí, fill mestre.
He vist poc món.
He vist el que valia en temporada alta
i he decidit que no valia ni la pena ni dir-ho.
Et passes el dia de botics i de joieries.
I vas triant, a més,
no mirant només allò d'ahir
i dient el típic de si de casa ja tornaria.
No, no, no.
Incluso el fet de dir
m'ho porteu cap a casa.
No cal ni que carreguis.
Que he de carregar jo aquest diamant tan enorme.
Ah, exacte.
On té d'anar allà o plena de bosses.
No, no, no, ja m'ho portareu.
I després sopes...
Tot això amb el bé que m'ha costat tota l'estona.
Clar, clar, que és el teu marit.
Que el que costa que un noi t'acompanyi de compres.
A fer aquestes coses.
Sí, costa.
I ell n'ha passant la vesa.
Pim, pam, pim, pam.
Exacte, exacte.
I després l'endem al dematí t'aixeques i cap a casa.
Això és un dia d'aniversari, com deu mana.
Ai, sí.
M'apunto la idea.
No està.
Bé.
A l'hora de les gràcies
és que no totes ens diem Victòria.
Ja.
Això li va passar a la Victòria Adams?
Justament.
Això són 31 anys ben celebrats.
Clar que sí.
Ai, Déu-n'hi-do, no?
Això, bueno, tria per terra tots els rumors
que hi pugui haver
que no estan bé,
de separacions i coses d'aquestes.
Sí, justament jo també ho veig
com una mena de dir...
Ara us donaré jo vidilla.
I què van fer amb els nens, però?
Suposo que per això estan les...
Com es diu?
Mainaderes.
Les mainaderes,
que es dediquen a aguantar
aquelles criaturetes.
Sí, que deuen costar d'aguantar, jo crec.
Totes aquelles hores, imagina't.
Ai, Mar, doncs quant te toca l'aniversari?
A tu et falta molt encara?
A mi em falta una mica.
Però faré 31 igual que ella.
No, sóc de l'agost.
Però faré 31 igual que ella.
Ah, doncs així d'aquí quatre dies?
A veure si tinc sort i m'aixeco el dematí
i em trobo amb això.
Encara que sigui un bon obús o alguna cosa així.
Jo, a petita escala...
Vine que et portaré a morxar
i et trobes a Torreforta.
Clar, clar, clar.
No se sap mai, escolta'm.
Escolta'm, estem en la saga.
Recordem que portem tot l'any
parlant de gent que treu llibres.
Llibres per explicar històries
més interessants o menys.
Aquesta setmana n'he triat tres.
no és en pla irònic, eh?
Són tres llibres que possiblement
poden ser interessants.
Un és el de la Chica Martí.
És una biografia d'aquesta noia.
Una biografia de 500 pàgines
que es diu Piel de Àngel
i no sé, és com a...
No sé, fa com a morbo llegir
la biografia d'una stripper,
d'una ballarina d'estriptease.
A més a més, recordem que va tenir un accident,
que es va quedar tetraplègica
i torna a caminar i a ballar tranquil·lament.
És una biografia que pot ser interessant, no?
Sí, sí, sí.
A més sembla que s'ha reforçat aquesta xiqueta
des que li va passar això.
Que torna com l'haga fènix, no?
Sí.
Que té una línia de roba esportiva
i segueix treballant,
no en aquell nivell en què treballava aleshores
perquè encara s'està recuperant,
però que ella té moltíssima fe
en tornar a ser la que era abans.
Almenys és d'aquelles persones
que no treuen llibres per treure,
sinó que treuen
quan tenen alguna cosa per explicar
i a més que no viuen del cuento
sinó que la xiqueta s'ho curra.
Exacte, que ha hagut d'ensenyar moltes cuixes
per arribar on t'està.
Més, hi ha una senyora que es diu Pilar Bardem
a la que jo admiro
i he tret un altre llibre que es diu...
Clar, perquè és la teva sogra perfecta.
La meva sogra, sí, platònica.
He tret un llibre que té un títol realment
La Bardem, què vols?
En la qual s'explica tota la seva vida,
tant personal com laboral
i hi ha moltes coses que ens sorprendrien.
És una dona que ha lluitat moltíssim,
no només pels drets de les dones,
sinó per la feina i per defensar el fet
que qualsevol dona val igual que un home.
Jo crec que és un llibre que val la pena.
I n'hi ha un altre que m'ha fet moltíssima gràcia,
és allò que dius, és una setmana que tothom treu llibres,
recordem que Sant Jordi era la setmana passada.
Rosana López, que si jo t'ho dic així, et quedes igual.
Ai, sí, no, no, no, és una senyora de 73 anys
que penso que fa 40 que viu a Nova York,
tu et quedaràs igual.
Sí.
Però si jo et dic que va estar durant 4 anys
fent de treballadora de l'hogar
de la casa dels Lennon,
a tu t'agafaria un altre color de cara, que sí.
Bé, i a més tinc música.
Ah.
Va estar treballant a la casa dels Lennon.
4 anys.
Quan l'època de la Yoko Ono.
Ah, exacte, exacte.
Sí, sí, sí, sí.
O sigui, els feia el llit, eh, pobra dona,
pensava jo que no els podia fer el llit
perquè estaven tot el dia a dins, te'n recordes aquelles...
Aquelles fotos, esmorzaven el llit, tot allò.
Allò, sortiu del llit que us el faré, va, no sé què va així.
No, es dedicava a cuidar els fills
mentre ells estaven per allí.
Molt bé.
Poluant.
I ara ha tret un llibre en el que explica aquells 4 anys
de la seva vida dintre d'aquella casa.
A més, una cosa que m'ha fet molta gràcia,
és una casualitat.
Ells van voler llogar un apartament en aquell edifici
i la mestassa d'aquell apartament els va dir que els llogaven només
amb la condició que aquella dona que havia fet de minyona d'ella
es quedés en aquella casa.
I, per tant, l'adoptessin com a minyona.
O sigui, la van llogar, diguéssim, la van agafar...
Amb mobles.
Sí, sí.
Ella com a part de l'apartament, quina gràcia.
Exacte, exacte.
Venia dintre del lloguer de l'apartament.
Molt bé.
Voleu de llogar amb ella, també.
I mira, d'aquesta manera va estar 4 anys treballant per ells.
Clar, deu tenir moltíssimes coses a dir.
Sí, i jo no sé si...
M'ha fa la impressió, tot i que no en sé gran cosa,
que tracta el tema amb cert respecte.
No és allò del típic llibre de xafarderies, deia...
No, no, no.
De treure d'arps bruts, eh?
Jo trobo que ho deu explicar des del punt de vista de curiositats.
No el plan de quina cara feia el John Lennon al dematí quan s'aixecava rascant-se la panxa
per anar a buscar el got de llet a la nevera.
Sí, no.
Sinó, suposo que és sobre el tracte amb la seva família, el dia a dia, en aquella casa, no?
Els moments de generalitat, de començar a escriure música...
Aquesta senyora ja sap el que fa, eh?
Justament.
Perquè, home, la de col·leccionistes dels Beatles, que n'hi ha moltíssims d'arreu del món,
que voldran aquest llibre.
Exacte.
És una gallega.
Jo ja la t'hi veiem traduït i tot, eh?
És gallega, inclús.
És allò que dius...
Hòstia, tu, mira...
Rosana, Rosana...
López.
Rosana López, un llibre que tenim el títol...
Es diu En casa de John Lennon.
Ja està.
Així de fàcil, igual.
La de festes, eh?
Quedeu haver vist aquesta dona.
Justament.
En casa dels Lennon.
Justament.
Molt bé.
Parlem de festes d'aniversaris.
Aquesta setmana n'hi ha uns quants, eh?
Teníem a la Florinda, xico, que en fa 79.
Déu-n'hi-do, eh?
Barbara Streisand, 66... 63.
Uh, que n'he posat la 3D més.
Mar...
L'Alpa Xino.
L'Alpa Xino, l'Alpa Xino, sí que en fa 65.
Ben posadets.
L'Alpa Xino?
A que sí?
Que guapo és.
A mi no m'agrada.
Ai, a mi sí.
A mi no, Mar, ja te'l dono per tot per tu.
Mira, doncs per tu, l'Imanolàries, que en fa 49.
Bueno, vinga, va.
La Marujita Díaz, 73.
Jo dic i tantos, però bueno.
Marujita Díaz.
Per Lope Cruz, 31.
Mira, i aquest, eh?
Però no sabem si agafa l'avió i se m'aparís.
Bueno, de fet, el que va fer va ser portar el nòvio cap aquí
per fer una festa amb els seus pares i tal.
Ja ho comentarem la setmana que ve.
Rocío Carrasco, Rocito per los amigos, 28.
La Michelle Pfeiffer, 48.
Molt ben portats.
Sí, sí, sempre.
Molt ben operats, així de clar.
I la Renée Thelweger en fa 36.
Podríem acabar després amb una cançó del diari de Bridget Jones,
però no podem acabar els aniversaris sense felicitar una oient,
una, una, tenim una oient,
que es diu Montse, que fa 20 i tants.
Els va fer dimecres o dijous?
Aquesta setmana.
Els ha fet aquesta setmana.
Sí, sí.
I bueno, doncs per agrair-li i castigar-la,
per sentir-nos-li dedicar-me a aquesta cançó, no?
Ai, del diari de Bridget Jones, eh?
La vas veure, la primera.
I la segona, també.
Sí? Et va agradar o què?
De fet, a veure, em va agradar més llegir-la que veure-la,
però trobo que sí.
Jo soc de les que arribo, a més d'aquelles que eclipsa.
No se sent res més que...
Ja m'ho imagino, ja m'ho imagino.
...que les cleques a la mar.
Doncs, Marce, aniràs al cinema aquest cap de setmana?
Sí, no sé què encara, eh?
Però sí, segur.
Dic per sí, doncs anem preparats, eh?
Si sentiu algú que riu, és ella, és ella, no l'hi tingueu en compte.
Mar Pérez, moltes gràcies, t'esperem dient res que ve.
Gràcies a tu i molt bon cap de setmana a tothom.
Gràcies a tu i moltes gràcies, t'esperem d'avui.
Gràcies a tu i moltes gràcies, t'esperem d'avui.
Gràcies a tu i moltes gràcies, t'esperem d'avui.
Gràcies a tu i moltes gràcies, t'esperem d'avui.
Gràcies a tu i moltes gràcies, t'esperem.
Gràcies a tu i moltes gràcies, t'esperem d'avui.
Gràcies a tu i moltes gràcies, t'esperem.
Gràcies a tu i moltes gràcies, t'esperem.
Gràcies a tu i moltes gràcies, t'esperem d'avui.
Gràcies a tu i moltes gràcies, t'esperem d'avui.
Gràcies a tu i moltes gràcies, t'esperem d'avui.
Fins demà!
Fins demà!