Andrés, Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Ja sé que m'aposaré pel carnaval, carnaval, carnaval, te quiero.
Vestida de bruixa.
Sí.
Ah, ja tens l'escombra.
No, però ja veus les barruquetes, ja?
Però aquestes són postisses, dona.
Ja ho sé, però bé, ja, que hem de començar per aquí.
Perquè la gent no ho veu, dirà, carai, la Sílvia m'embruga.
Veus aquesta del nas?
Aquesta sembla natural, eh?
A més, no l'he pintat amb ganes, allò que dius, ja comencem.
Ja veig que saps caracteritzar-te bé.
El que passa és que no sé encara agafar el riure aquell de bruixa.
No, però fes de bruixa bona, que tens cara d'angelical, dona.
Sí, dona, sí.
Tu que me mires amb bons ulls, Andrés.
Ja, ja, que la veritat, que la veritat.
Bé, anem a seguir una miqueta amb aquesta pel·lícula,
amb la imaginària pantalla de les zones radiofòniques de Tarragona Ràdio.
Bé, estem fent la pel·lícula, passant la pel·lícula, de Niki, l'aprendit de bruixa,
una nena de 13 anys que, per aprendre a ser una bona bruixa,
ha d'estar un any fora de casa seva en una ciutat desconeguda.
Ja ha arribat a aquesta ciutat, ha fet amistat amb un matrimoni que tenen un negoci de forn i pastisseria,
i llavors la nena, ajudant amb aquesta senyora, a més a més farà de mensageria,
o sigui, de recader, fent viatges independents del negoci del forn.
I tant, i tant.
Bé, li arriba la primera clienta i consisteix a emportar una gàbia amb un ninot a dintre,
que no és res més que un gatet negre de pelutxe,
i s'assembla molt amb el gatet que té la Niki,
que aquest gatet, a més a més, té la facultat de poder parlar i entendre's amb la Niki,
gràcies als poders de bruixa que té la Niki.
Bé, mentre estan volant que han de marxar de la ciutat perquè han de sortir una miqueta allunyats,
allunyats, com aquell que hi diu, com diria jo, com d'aquí a Constantí, per dir-ho així.
Per exemple, sí, sí.
Exacte.
Doncs passen per sobre d'un bosc, una ventada molt forta fa que l'experiència de pilotatge d'escombres de la nena...
Pilotatge.
Sí, és veritat, saps?
Sí, sí.
Doncs els hi faig donar les tombarelles en l'aire i acabin aterrant a dalt de tot d'uns arbres, uns abets que hi ha allà.
Però tenen la desgràcia de caure al costat d'un niu dels corps que hi ha.
Aquests ocellets es pensen que ell es dedica a robar els ous i tots els corps l'ataquen.
Tirant a sobre, i tant.
Exacte. Però bé, aquest no és el problema principal.
El problema principal és que amb la trompada, la gàbia aquesta que porten s'ha obert la porteta
i el ninot que hi ha dintre, el gatet de pelutxa que hi ha dintre, ha caigut a baix de tots aquests arbres.
Han de marxar d'allà, no poden buscar aquest pelutxa per allà perquè els corps els estan atacant.
Bé, així és com vam acabar.
Bé, vam acabar realment, que la Niki diu, ho hem de solventar tot això.
Això s'ha d'arreglar d'una manera, clar.
Perquè el gatet li diu, escolta, després que en sigui de nit, venim a buscar-lo.
I ella diu, no pot ser, no pot ser, jo haig de fer l'entrega.
Diu, mira, com que el que s'ha perdut s'ha de fer amb tu.
i el Gigi li diu, no, no, no, no, no.
I si, si, si, si, l'agafa, el fa posar dins de la gàbia i que es posi estàtic com estava l'altre gatet
i és santedet amb les dues potetes de davant ben tieses i amb uns ulls ben oberts.
I així ho ha de fer-ho el Niki.
Llavors, mentre ella faci l'entrega d'aquest Nino, ella anirà a buscar el verdader Nino.
Jo he preguntat una cosa.
Com farà el canvi després?
Però és que el programa és un altre.
Quin?
I si no troba el Nino.
Llavors, què passarà?
Perquè també pot ser que s'hagi quedat en un dels nius d'algun d'aquests cors
i no el pot arribar a trobar.
Exacte.
Això és veritat, clar.
Llavors, esclar, llavors el problema que té és si el troba,
ha de tornar a la casa i mira de canviar l'autèntic Gigi pel Nino.
Que dins del que pot ser fàcil,
perquè mentre el gat surt per la seva propi peu,
posa l'altre en un altre costat i ja està.
Exacte, aquest és un.
Però així no el troba i així és com vam acabar ahir.
I clar, i si amb els diners que...
perquè jo estava pensant, sempre pot comprar un altre.
No, però no hi haurà temps.
Ha d'entrar a fer l'entrega de seguida.
Ja s'està retreçant massa.
Ui, ui, ui, ui.
Andrés, m'estàs posant nerviosa, eh?
Jo ja saps que no me convé aquest nerviosisme, eh?
El gatet es posa a dintre de la gàbia,
fent-se passar per un ninot de pelutxe
i Niki se'n va volant acabar de fer el seu encomanda.
Deixar aquell regal per aquest nen petitet
perquè estigui content amb el dia del seu cumpleanys,
que és un regal que li fa la seva tieta de la ciutat.
Escoltem què passa.
¿Por qué no finges tú ser un peluche
y yo voy a buscar ese estúpido muñeco?
No te preocupes, estate quieto.
¿Puedo respirar?
No, no respires.
Oye...
Quieto.
Ah, cielos.
Cállate.
Sí.
Niki ha arribat,
truca a la porta que està oberta,
ella espera correctament a fora
i surt de la casa corrents un nen petitet,
segur, ja completament segur,
que la nena li està portant el regal de la seva tieta.
Sembla que Gigi pot córrer algun perill
perquè el que és el nen no és cap angelet.
Així que veu amb la nena,
sense dir-li ni asa ni bèstia,
agafa la gàbia
i entra corrents cap a la casa
per jugar amb aquest objecte que acaba de rebre.
Què feo és?
Te has retrasado.
Después de la llamada de mi hermana
nos preguntábamos dónde estarías.
Ah, perdone.
¿Podría firmarme aquí, por favor?
Mamá,
¿puedo meter aquí al canario?
Sí,
pero ten cuidado de que no se escape,
Ket.
Vale.
Tengo que irme,
adiós.
Gracias,
que disfruten el regalo.
Vaya.
Niki veu com el nen treu el ninot de la gàbia,
que no és res més que el pobret gatet,
el tira per terra,
el gat segueix estàtic,
com si realment fos el ninot
ni es belluga rebent la batacada,
i se'n va a buscar el canari,
que està dins d'una gàbia,
per canviar de gàbia
amb el pobre ocellet.
O sigui que li ha fet més gràcia la gàbia
que el pobret gat en si.
Exacte.
Exacte.
Déu-n'hi-do.
La bruixeta se'n va volant
en busca del verdader nino,
deixant boca vedada
a la senyora mamà.
Vela, que pájaro tonto.
Tengo una casa nueva para ti.
Ui, date prisa, Niki.
Me sonava, perdona'm, Andrés.
Me sonava, gos?
Sí, sí, sí, espera't, espera't, sí.
Gigi, tirat per terra,
està quedat de costat.
No es mou de la seva posse inicial
per no donar-se a conèixer.
Que realment és de carn.
De perruix, teòricament.
Llavors es dona compte
que ha anat a porar al costat
d'un enorme gos pelut.
El gos està dormint.
És un gos, com diria jo,
com un Sant Bernardo.
És com es complica.
Alt, grossíssim, pelut a més no poder.
Els gats ja sabem que no suen,
però Gigi li comença a sortir la suor
pertot arreu del cos.
Les gotes.
Està tremolant a base de bé.
I el gos al costat dormint.
Veiem llavors que Niki
comença a buscar entre els arbres
per terra caminant allà al bosc.
Niki veu una caseta
feta de fusta,
s'apropa
i, a través d'una finestra,
veu el ninot
que ell havia perdut,
que està en una estanteria.
És qüestió
de localitzar
l'inquilí de la caseta
i, si pot ser,
recuperar el ninot.
Però, Andrés,
haurà de ser demà, això, eh?
Bé,
tornem-hi.
Has vist, eh?
Tenim dos fronts oberts, eh?
Sí, sí, sí.
La casa,
l'inquilí,
el gos,
el gat,
la Niki.
Podem aguantar fins a baix, això?
Tot plegat,
el fetit,
tot aquí al costat d'aquesta pol·lícula,
res de res.
No, res.
Fins a març,
si teu vols.
Gràcies, Andrés.
Adéu.
Adéu.
Adéu.