El meu ami, el meu ami, el meu ami, el meu ami.
Aquesta setmana passegem, passegem pel carrer Reial amb l'Avi Ramon
hem trobat un cinema, un cinema que dèiem que es va inaugurar l'any 1928.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
I de moment ja ens ha descrit la façana, que hi havia unes escultures.
No, la façana no del carrer, de dintre l'escenari.
Ah, dins mateix.
Sí, sí, l'escenari és ric, amb una d'això metàl·lica,
amb unes cortines de satí molt ben fetes,
bé, molt ben fetes, ben decorat,
amb unes escultures d'aquest pallàs que et dic que era un escultor d'aquí Tarragona
també molt apreciat.
O sigui, un cinema molt coquetó i molt interessant,
que es podia fer cine i es podia fer teatre.
Perdó aquest temps.
Amb l'avantatge que era dels mateixos amos, podríem dir més o menys,
del de la Rambla, i llavors es passaven les pel·lícules.
Pensa, pensa que aquest...
No caixis, perdó, eh?
Se m'ha agafat ara.
Pensa tu que aquí, en aquest cine o teatre, com vulguis tu,
hi havia una cabuda entre un lloc i l'altre de 1.400 persones.
O sigui, que imagina't tu en aquell temps,
un lloc i així de 1.400 persones.
O sigui, que, per exemple,
de butaques hi anaven 380 i pico.
El primer pis, 140 des a les laterals.
O sigui, una cabuda de gent molt d'allòs.
I llavors, l'any 29,
ja va ser l'Hopoteosis, perquè llavors la vedet més important que hi havia,
la més d'això, és la Celia Games.
Doncs aquest Celia Games va vindre a actuar aquí,
en aquest teatret, va vindre d'això, saps?
Que abans es deia Real Cinema.
Sí.
Real Cinema, com el carrer, que es deia Real.
Però al vindre a la República i canviar, per fer un galant,
llavors vam posar Ideal Cinema.
Ah, mira.
Vam canviar, però la vam posar, no?
Ni d'això, ni real, ni d'això.
Vam posar, doncs, Ideal Cinema.
I era curiós perquè, doncs,
allà ja van començar ja a fer sarsueles, teatre,
van vindre grans artistes,
van vindre aquests artistes que hi havia més bons en aquell temps a fer el teròrio,
els cantants més bons que hi havia en aquella època a cantar sarsuela.
O sigui, va agafar un ritme i un auge, aquesta cosa,
i era bonic perquè, abaix a butaca, per exemple,
recordo jo encara, de petitet,
bé, petit, ja començava a d'aixòs,
i era curiós perquè et veies des de dalt,
perquè, clar, no hi anaves a butaca,
a butaca hi era una cosa més,
al primer pis,
veies que la mitja part passava-ho amb un cistell,
portava caramels i coses d'aquestes,
i un canti d'aigua.
Ah, sí?
Sí, perquè, clar, com que no hi havia el bar, encara,
després sí, llavors hi vam posar un bar com Potrocines,
que hi havia un bar per la mitja part o el que sigui,
però en principi anava un amb un canti,
saps?, per baix a butaca,
un canti amb aigua,
i, clar, la gent no hi va cobrar un caramelets,
el que sigui,
i si no, doncs un trago d'aigua pel canti aquest.
Era curiós, una cosa que és això.
I recordo jo també que,
ens sembla que fèiem pagar 25 cèntims,
parlem dalt,
dalt a preferència, dalt de tot, no?
Però llavors si anaves dos,
t'hi costava 35 cèntims.
I era interessant perquè,
aquests cèntims que t'estuvies,
tenies per comprar aquelles pomes caramelades,
o comprar quatre cacaus,
saps què volia?
T'adjuntaves dos i així feies...
I ja sortia més.
Ja feies el baranai tot.
Ja feies tot això, sí que...
I que se'n recorda alguna pel·li així mítica
que haguessin passat?
Sí, mira, jo recordo, per exemple,
quan encara era mut a Ben Hur.
La pel·lícula de Ben Hur, en Mut,
però llavors anava acompanyat,
perquè llavors quan van aquells barcos,
aquelles galeres,
que se'n aquell tam-tam, tam-tam,
doncs això sí que ho senties,
que es veu que això era una cosa acoplada
a la pel·lícula, saps?
Després una de les pel·lícules
que també va tindre molt d'èxit,
molt d'èxit en aquell temps,
va ser Los crímenes del museu,
també en Mut.
Del Museu de Cera?
Del Museu de Cera.
Oh!
Se'n fa por, se'n fa por que ta pel·li.
Però amb color, saps?
Sí, sí, sí.
Amb color, bé, és una pel·lícula allà amb color.
Era una cosa extraordinària.
Vull dir,
eren uns canvis que ara no fas cas de moltes coses,
però interessant.
I aquest cine, doncs ja et dic que era,
a dir, trobaves, per exemple,
els dissabtes a la nit,
o segons quin dia,
famílies, saps?
Anàvem a una família a veure la pel·lícula aquella,
oh, m'han dit que és tan bonica,
oh, escolta, els cines així, els cines, saps?
I mira, era una cosa dintre d'això familiar.
I no hi havia competència amb el cine de la Rambla?
No.
No, perquè pensa...
S'ho repartien.
No, i després tens una altra cosa,
que era un altre barri aïllat,
com si hi hagi aquí baix,
ja molta gent ja no anava a escapitada,
que tampoc, llavors, tal,
tampoc hi havia el que ara, eh, per exemple,
la Rambla tenia les seves coses,
però tenia les seves coses pel seu,
com, per exemple,
tenia una casa de banys,
que va desaparèixer,
hi havia diferents bars
on es depenien els deportistes,
els polítics,
artesans,
o sigui,
diferents bars
ja tenia la seva clientela,
o sigui, com ara, per exemple,
hi ha la penya barcelonista
i hi ha la penya d'aquell
que s'ajunten als d'això,
llavors, clar,
segons les tendències d'un
anaven a un bar
o a un altre bar.
Sí.
Però, clar,
a la Rambla hi havia uns bars
que, escoltem,
grandiosos,
tipus Salon,
i altres,
doncs senzills,
vull dir,
a veure,
era un altre d'aixòs,
però, clar,
no era com ara,
que a Tarragona
és igual dalt,
que baix,
que al mig.
i que està tota una d'aixòs.
Com a llavors, per exemple,
de la plaça La Font per amunt
era un barri pràcticament,
o si vols dir
de la Rambla Vella,
llavors,
potser de la Rambla Vella
fins aquí
a Sant Joan,
i era un altre
tipus de carrers,
de gent,
el que sigui,
llavors,
a partir d'aquí,
a baix,
era un altre món.
Era una altra cosa.
I com anaves al Serrallo,
que era un altre món.
I què se n'ha fet ara,
d'aquests cinemes?
Després,
aquest cinemes
es va agafar
i quan els bombardejos,
la part aquesta
d'aquí baix del port
va rebre molt.
Van fer net.
Van ensorrar aquest cine,
moltes cases,
clar,
quan tiraven bombes
o a l'entrada
o a la sortida
dels avions,
si us hi quedava algo,
riaven i mira,
la meitat de coses
feia cap en aquest barri.
I a més,
la part costanera,
la part del port
és un lloc
com estratègic.
Sí,
quan tiraven algun barco,
hi havia l'estació,
hi havia el port,
hi havia una sèrie,
hi havia la camsa
que també van tirar
unes bombes
i va cremar,
em deia,
en parlarem,
no?,
perquè també van bombardejar.
La camsa estava
al costat davant
de la tabacalera
per a l'altra part de riu.
Sí.
La camsa molt important
i, clar,
bombardejos d'aquests,
van tirar algunes bombes
i són diàries
i allò, escolta,
va estar cremant
fins que van poder
desfer-ho,
saps?
Vull dir,
que a Tarragona
estava feta,
tot era Tarragona,
però cadascú
tenia la seva petita cosa
diferent de l'altre,
saps?
Vull dir,
que depèn també
del barri que vivies
i com te trobaves.
Doncs la setmana
que ve amb l'avi
canviem de barri.
Llavors parlarem
d'altres coses,
doncs,
és que jo portava,
prepararem per Sant Joan
una sorpresa
a Tarragona,
sí, sí.
Farem,
bueno,
farem,
gràcies,
avi,
bon cap de setmana.
Fins del català.