El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va...
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
Estem fent amb l'avi una mica de resum del que va ser Sant Jordi
i del que ha estat Sant Jordi a la ciutat de Tarragona en altres èpoques.
Les llibreries són un negoci que sembla que molt, molt no ha de donar,
perquè, a veure, sí que se'n compren de llibres, però no és una cosa massiva,
però n'hi ha moltíssimes actualment, almenys a la ciutat de Tarragona.
Aquí hi ha una cosa que jo no sé com penso,
perquè, per exemple, els quioscos que venen diaris,
abans venien diaris, TVOs, historietes, còmics...
Però ara també venen llibres, eh?
Còmics, coses d'aquestes així.
I avui en dia ja són llibreries.
Hi ha tota classe de llibres, tota classe d'històries i el que sigui.
Clar, te trobes que a diferents carrers,
doncs ja trobes aquest dia mateix a Sant Jordi,
la parada de llibres amb les roses i això.
Clar, en algun temps no hi havia tot això.
Hi havia la llibreria, hi havia la papereria,
anaves a buscar el paper pel col·legi, les llibretes,
algun llibre de col·legi, de col·legi.
Ara, llavors hi havia, per exemple, alguna llibreria,
que jo no en recordo gaire, m'en recordo una,
que hi havia a la plaça La Font, que era la llibreria Guàrdies.
I aquest era molt important en aquell temps,
perquè inclús ell era poeta.
Inclús a les muralles hi ha un tros de poesia d'ell.
O sigui, llavors, clar, hi havia escritors,
doncs no en coneixies gaire.
Així com ara cada dia, doncs,
et porten un repertori d'una sèrie d'escritors de Tarragona,
escritors d'aquí, escritors d'allà.
Vols escritors? Estic d'acord, el que tu vulguis.
Però als set anys no pots valorar-los,
perquè no pots llegir-los.
Com llavors, quan sortia un llibre determinat,
fos de mossèn Malendres,
que va ser un d'això, Montoliu,
alguns altres, clar, en aquest moment no em vénen al cap,
clar, esperaves aquell llibre
perquè sabies el tema
i la categoria d'aquella persona que coneixies.
Ara, per exemple,
t'aprens d'un munt de llibres,
si és aquí, ah, sí, tenen raó que el conec,
o no sé qui és.
És de Tortosa, és de Valls, és d'aquí, és d'allà,
és d'arreus,
en fi, hi ha una sèrie de personatges
coneguts dintre el mateix ambient,
però llavors no és com aquells altres
que és el mateix,
coneixies dintre el teu ambient de llireria.
I llavors hi havia poc d'això.
Però si hi va haver l'Axarà,
la Tarragona, la Rambla,
en fi, diferents llibreries, oi?
Que, clar, han anat ampliant, ampliant,
i hi ha tota classe de llibres,
de text, de...
Després hi ha una altra cosa, també,
que llavors també era molt important,
eren els diccionaris, les eclopèdies.
Però això també ha perdut una mica,
perquè ara amb això a l'internet,
o el que sigui,
la gent, quan vol saber una cosa,
toquen els botons aquests,
i els hi surt,
i no cal tindre a casa aquells volums.
Tots els volums, a més, s'han d'actualitzar.
En canvi, era molt bonic abans,
amb una casa, una miqueta ja,
mitja intel·lectual,
o el que sigui,
una llibreria amb aquell munt de llibres,
tots, saps com ho dic?
I gent que els tenien per tindre-los,
perquè, per exemple,
la guerra es va fer molt bé molts llibres,
molts llibres,
perquè, clar, els convents i tot això,
el cremar-ho,
tenien biblioteques bones.
I el cremar-ho tot,
com que en l'ignorància del que sigui,
van cremar, jo recordo un,
que un dia va vendre un llibre a mi,
per cert que el guardo,
perquè és d'una encircopèdia catalana,
antic,
que hi ha tot el tros, per exemple,
de la vida de Francesc Macià.
I jo dic, escolta'm,
i els altres?
Com que era de set volums,
els altres eren tots iguals.
Només quedà aquest perquè, mira,
em va fer gràcia,
es va quedar només un tomb.
Vull dir que hi ha hagut molta ignorància
amb això dels llibres,
també, amb algun temps.
Com ara, doncs, clar,
hi ha primer un llibre
que et porta l'explicació de qui és,
ja et fan la gran propaganda,
inclús a mi em fa gràcia,
perquè a vegades,
quan hi ha un concurs d'escritors,
com passa amb els Oscars,
doncs com és que ja prevenen
que guanyaran aquells
si no han llegit el llibre?
Perquè un pot ser molt bo,
però no ser bo
en aquell llibre determinat.
i en canvi un té unes idees
més recients o el que sigui
i pot ser millor que aquell
que té nom.
Vull dir,
que ja comences a veure massa, massa,
no ho sé,
vivim en una època
que això dels concursos
i coses d'aquestes,
doncs,
ja els veus una miqueta
i a vegades
fins a no preparats,
però...
Perquè aquells escritors
que vostè anomenava,
els 3 o 4,
podríem dir,
mítics que hi havia a Tarragona,
sobre què escrivien?
S'escrivia sobre la ciutat?
O escrivien novel·la?
Sí,
de tot,
de tot.
Hi havia sobre la ciutat,
poesia,
històries,
hi havia,
arqueologia,
descobriments de Tarragona,
hi havia escritors molt bons,
també arqueòlegs,
que van fer molts llibres,
que gràcies a aquests senyors
s'han trobat moltes coses
que després,
buscant allò,
han sortit més coses recients,
no?
Però ells ja intuïen,
ja parlaven de coses,
m'entens?
I vivien d'això?
Eren escritors únicament
o tenien la seva feina llavors
com a...
Tenien altres d'això.
Jo que sàpiga
d'escritors que visquin
en aquell temps,
no ho sé,
perquè, clar,
eren èpoques que també la gent,
hi havia minories
per també,
per llegir,
segons quins tipus de llibres,
hi havia minories,
com ara,
que també hi ha coses
que hi ha una minoria,
no és tothom aquella cosa,
sinó que una part,
una part, doncs,
que li agrada aquella cosa.
Seguim parlant sobre llibres
amb l'Avi Ramon.
Serà demà.
Gràcies, Avi.
Visc al català!
Gràcies.