Bona tarda, Jordi.
Menos mal, també ha vingut, també no falla.
Com el primer dia, eh?
Bé, doncs ja que és la Dios,
avui parlarem d'una pel·lícula,
bueno, ràpidament, una pel·lícula que es diu
La colina de la Dios i que va dirigir
Henry King, un home que va néixer
en 1882 i va morir
l'any 1982.
O sigui,
aquest home, director
conegut pels seus èxits comercials
durant 30 anys amb la Fox,
com, per exemple, els títols
Les nieves de Kilimanjaro, la canció de Bernadette,
aquesta que ens atanya avui,
La colina de la Dios, amb William Holden
i Jennifer Jones. Aquest
Henry King ja tenia una gran
fama abans d'entrar en el cinema sonor
amb l'època del cine mud.
I hem parlat de La colina de la Dios
perquè allà hi ha el tema principal,
el tema musical principal,
que és una música molt romàntica,
molt coneguda,
i que el nostre amic Jordi Freixas
amb el seu grup FanFan
va tindre
el valor de sapigar-lo
arreglar, fer un muntatge
i gravar-lo amb el seu CD
de temes musicals de pel·lícules.
El tema,
quin és el títol?
El títol és
L'amor és algo meravellós.
Imagina't,
imagina't,
què més romàntic vols això?
Però de què anava
La colina de la Dios?
La colina de la Dios
és d'un periodista
que està destinat a la part oriental
durant la guerra
i allà coneix
amb una noia
que és meitat xinesa
i meitat europea,
perquè el pare i la mare
doncs eren així,
en aquest aspecte.
I és clar,
té el problema
que si ella va
amb algun home occidental,
doncs la seva família
no ho trobarà ben fet,
la seva família oriental.
I al final
es lia,
per dir-ho així,
d'una manera romàntica
i correcta,
amb el William Holden
que és el periodista americà.
I, bueno,
van solventant
tots els problemes
que hi ha socials
i al final
hi ha La colina de la Dios
que precisament
hi ha una desgràcia
i un d'ells
desapareix d'aquest món.
Ja no explico res més,
però no puc explicar res més,
perquè si la fem,
perquè segurament
la propera temporada
la farem
a l'antiga audiència
aquesta pel·lícula,
La colina de la Dios,
perquè com que allà també
si hi ha gent
que em demanen algunes pel·lícules
i dins dels cicles
que anem fent
pot quallar
algun dels títols
que em demanen,
la posarem també,
però no vull dir
si farà ja més coses.
Com se t'ho va currer
posar aquest tema?
Per romàntic?
Perquè t'agrada personalment?
Les harmonies
i la melodia,
el sentimentalisme
de la melodia,
doncs et fa vibrar
i com tu has dit
més o menys l'argument,
quan escoltes la música
i veus l'argument
del pel·lícula,
doncs realment
et fa vibrar
i molt sensibilitat.
Sí, perquè la pel·lícula
és molt romàntica.
Sí, clar,
hi ha moltes pel·lícules
que aconsegueixen això,
d'acord,
però doncs aquesta
musicalment
és una pel·lícula
que a mi
és molt agradable
i aleshores,
fins i tot,
això també m'agrada jugar
una mica amb això,
a la caràtula,
en vez de posar
el títol de la pel·lícula
ve a posar
el títol de la cançó,
perquè em va entrar més.
És clar,
hi ha molta gent
que ignora
que l'amor
és algo meravilloso,
pertany a la pel·lícula
La colina de l'Adiós,
perquè és una de les pel·lícules
que no s'ha fet
pràcticament
en televisió
i en cinema
no s'ha repetit més.
I em sembla,
pel que dieu,
que deu ser potser
l'única cançó
molt reconeixible
d'aquesta pel·li.
Igual com hi ha pel·lícules
que dies enrere
ho dèiem,
que havies de triar,
vull aquesta o vull l'altra,
aquesta pel·li potser
com a cançó principal
deu tenir aquesta
i res més.
És la que domina
tota la pel·lícula.
Sí, és la que domina
tota la pel·lícula
perquè com que la pel·lícula
està passant
amb la pel·lícula.
I és això.
I el títol ja,
el títol de la cançó
ja el defineix tot.
Sí, sí, sí.
I el títol de la pel·lícula
La colina de l'Adiós
també és una muntanyeta
que pugen ells dos,
que passen moments romàntics,
a sota un arbre que hi ha allà,
a dalt de tot,
que es veu tota la ciutat xinesa
al fons,
amb el port,
i allà els queden
molts records
d'estància romàntica.
Jo crec que per acabar
d'arrodonir-ho,
que et sembla
si escoltessim ja
la música aquesta teva,
Jordi,
doncs anem-hi.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Quant de romanticisme, però jo crec que hauríem de tancar la secció d'avui.
Sí, anem a posar un altre tema més alegre.
A tu, quina et sembla que podríem posar?
Home, doncs aquí la Pink Panther.
La Pantera rosa.
Sí, la Pantera rosa.
Per fer una miqueta de contrast.
Aquestes d'aquelles que també, quan algú fa un CD de bandes sonores,
és obligatòria, no?
Ha d'estar.
La seva Pantera rosa era al·lucinant.
Anem a escoltar la Pantera rosa.
I, escolta, us desitjo ja un bon cap de setmana.
Molt bé, gràcies.
Fins dilluns.
Adéu.
Fins dilluns.
Fins dilluns.
Fins dilluns.
Fins dilluns.
Fins dilluns.
Fins dilluns.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!