El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Noi ja el tenim aquí amb nosaltres, avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Què ens va passar ahir? Què ens va passar? Perquè ja et parlàvem en plural, no en singular, eh?
Ahir no hi érem, eh?
Sempre passa alguna cosa que almenys tu esperes.
Perquè aquella barca que corria pel serrany era la seva, eh?
Perquè clar, com va a ploure a Tarragona, quines coses extraordinàries.
Perquè ara que plogui és extraordinària, es veu que a tot arreu, eh?
No, mira, coses que han de passar, un per l'altre, desmés vam trobar-se que no vam trobar-se.
No, ni ell i jo, eh? Jo vaig venir ja a final i vaig dir, anem a fer les efemèrides musicals?
Perquè si no ni això, eh?
Sempre hi ha un dia, jo sempre dic que hi ha un dia que és tonto, no?
Ai, no era dimarts i 13, no, que era 14. Veus? Per un dia, llàstima.
Llàstima, llàstima.
Escolta, vols dir que no era 13?
No, no, el 13 va ser dilluns.
El 13 va ser dilluns.
És que no sé, ni el dia estic.
Avi, a veure, a veure.
Saps què passa? Tantes coses en un dia, que ja no saps quines d'anar i les que has de vindre i les que de deixar-los, eh?
Jo abans parlava que l'havíem vist amb una barca, però no era pel serrany, era per la platja del Miracle,
que és on ens vam quedar, si no recordem malament dilluns.
Sí, sí, sí.
Que hi havia unes barraques, unes casetes. A veure, avi, jo no m'ho puc imaginar, això.
Una cosa són barraques, l'altra cosa són casetes. O sigui que allí a la platja del Miracle,
mira, situem-se més o menys l'any 33.
D'acord.
Que jo no era ni gran ni petit. Aleshores jo, quan tenia una miqueta noció...
Ui, l'edat del pavo!
No, vull dir que hi ha moments a la vida que hi ha coses que les recordes més que altres,
i llavors quan penses, però, oh, si tenia 13 anys, si tenia 14 anys, si tenia 15 anys...
No, encara rai, que té memòria per poder dir-ho.
No, no, no, i em passa bastant ara que la memòria em falla una mica,
perquè a vegades hi ha moltes coses que has vist i en aquell moment no et surt,
després te surt d'aixòs, no?
I, bueno, jo recordo parlar amb això de...
De la platja.
Sí.
Allí hi havia com si fossin dos carrers de cases.
Dos carrers?
Dos carrers.
Els davant a la platja, a primera fila,
i uns altres, doncs, menys categoria o menys d'aixòs, a la segona fila.
Pensa que llavors la platja del Miracle era com si fossin apartaments.
Segons que ara la gent tenen apartaments per anar per sol a l'estiu, o el que sigui,
allò representava que fossin també apartaments.
Tenia la seva habitació, el quart o seu, la seva cuina,
la seva terrassa...
Però, avi, devia ser tot un luxe, teníem una caseta com aquestes.
Sí, sí, sí.
Justament a Randemar, o sigui que és aquell que dius.
També ho tenies segons qui, eh?
Ah, d'acord, d'acord, d'acord, d'acord.
A més, a més, allí, de les cases aquestes,
hi havia un bar-restaurant molt maco, que era moniterrani,
però el mateix va haver-hi un altre que es deia...
Digue, digue.
D'això.
I allí, doncs, va haver-hi un moment que allò era com si fos un barri.
Inclús fèiem festes.
I l'any 33, per Sant Joan, posem-se-la, ja que estem en aquestes èpoques...
Sí, que és a prop, ara se va la vinent, ja.
Situem-se, més o menys, que farem una miqueta de barreja,
perquè aquestes festes a Tarragona
va ser unes dates que es va fer molta festa.
Sant Joan va ser unes diades molt importants a Tarragona,
però de festa, la gent tenia ganes de festa, doncs.
I sí, sí, es va fer...
I allí, inclús, pensa que allí, aquest barri,
inclús va contactar amb Lleida.
Aquest barri, recordem que eren com dos carrers, em deia.
Sí, sí, el platge de Miracle.
Dos carrers, més al costat, més a l'altre costat de platja,
baixaves al baixador, amb esquerra hi havia tot aquest...
Llavors, al davant hi havia aquella espècie de balneari,
dintre de l'aigua.
Que després hem de parlar si estava molt separat.
Bueno, això ho comentem.
I llavors, a Madrid també hi havia aquest restaurant maco,
amb unes quantes cases, una miqueta de jardinet,
en fi, tot allò, no?
I dic això perquè així, com per exemple,
a Salou més aviat anaven baranejants de Saragossa,
de la part de Saragossa.
Aquí vam mirar de contactar i vam anar a una comissió a Lleida,
parlàvem de Lleida, per vindre i tal.
I llavors hi havia uns problemes que es van exposar-se
i és que aquells tenien un inconvenient, els Lleida.
i és que el tren per anar de Lleida a Tarragona
estava dues hores i mitja.
I clar...
T'ho ni d'ho imaginable, eh?
Ara...
I a l'estiu i això.
Però llavors, inclús van fer una petició
a la companyia del nord,
perquè llavors no era Renfe,
Renfe és posterior.
Llavors, era camins del nord,
ferrocarrils camins del nord
i Madrid-Saragost-Selicà.
O sigui, la part de Tarragona fins a Barcelona,
aquesta part, era Madrid-Saragost-Selicà.
i la part de dalt, de l'altre costat,
com si hi haguéssim, València i els llestos,
ja era el nord.
Sí.
Llavors, aquesta gent van aconseguir
que, si a vegades llavors el tren
també tenia un billetatge, per exemple,
de primera i segona, o tercera i segona,
d'aixòs, els dies de festa, els diumenges,
era alguna cosa més cara.
Ah.
Era alguna cosa més cara.
Ah, lògic.
Ja de dius, mira, la festa baixava molta gent.
Llavors, aquí van aconseguir,
van aconseguir de la companyia aquesta,
que els fes els dies de festa
al mateix preu,
anar i tornar al mateix preu que dies laborables.
Molt bé, molt bé.
Dius laborables.
Sí.
Llavors, van mirar a veure si també podien
adelantar el tren que pogués adelantar,
doncs, fent...
Bé, van tenir un contacte.
Que parava molt aquest tren, avi.
Perquè moltes vegades...
És pobles.
Però pensa que llavors haurien carbó, les pujades...
Ui.
I escolta...
I ho queden tot per enrere, vés cap endavant, no?
El poble, el maquinista, el poble fogonero, vinga peletades...
Saps com vull dir?
Sí, i tant, i tant.
Doncs clar, això retreçava el que sí.
Bé, però el cas és que aquesta gent
van arribar a aconseguir que sí, que es fes festa.
I es van fer festes allà baix, al plaig del Miracle.
I la gent baixava de Lleida cap a la plaig del Miracle.
I la gent de la plaig del Miracle anava cap a Lleida?
Aquesta és una altra.
Aquesta és una altra.
Aquesta és una altra.
Van tindre contacte amb les festes, no?
I aquests que baixaven van baixar més que res també
perquè aprofitar que es van convidar per les festes de Sant Joan.
Que llavors, per exemple, hi havia les falles que ja en parlarem.
I tant, això ho hem de comentar.
I tant.
Hi havia una pregunta sobre...
Tornem una altra vegada cap a aquest barri, cap a aquestes casetes.
Ocupaven, com a ell qui diu, tota la manda de la platja?
O només arribaven fins a un tros perquè l'altre tros...
Clar, si hi havia unes casetes, teòricament aquell tros devia ser privat, no?
O es podia banyar tothom?
Sí, no, sí.
Només era privat el tros de balneari.
D'acord.
El balneari que hi havia, sí.
El balneari, com si fos balneari, no?
Llavors, clar, a partir...
del balneari fins allà a les roques era lliure.
I des d'allí fins a l'estació, tota aquella tros també era lliure de platja.
Perquè jo m'imagino, jo m'imagino ara mateix, perdoni, avi,
que com es posa la platja del Miracle, que està plena de gom a gom,
o sobretot en aquell temps, però, clar, recordem que la sorra que hi ha ara
no era la sorra que hi havia abans.
Aquella bona.
Ara, ara, ara.
I la platja del Miracle sempre estava plena.
Sí, però...
Jo recordo famílies d'haver fet l'hotel aquell que hi havia just al costat
de la punta del Miracle, se'n recorda vostè, avi?
Que quan va estar destrossat...
Però encara allà hi havia gent que feia la merendola de la tarda
i que anaven a pescar i que es posaven molt per allà.
Però pensa que a Tarragona tenia altres platges.
D'acord, d'acord.
Però, clar, la més propera i la més centrada era la nostra.
Aquesta hi anava una part de Tarragona.
D'acord.
Però llavors pensa també que parlant de platges...
Bueno, acabem aquesta i llavors anem a altres platges.
Llavors, aquesta gent, al fer aquestes festes que van convidar per Sant Joan,
l'any 33, doncs aquestes cases d'aquests que vivien allà,
doncs van conviure.
Ja, gent.
Van conviure familiarment, un amb l'altre.
I inclús aquest balneari, com si diguéssim, va donar facilitats.
Es va oferir gratuïtament els serveis.
Perquè llavors, a dalt...
O sigui, abans estava repartit, estava separat.
Els homes a un costat i les dones a l'altre.
És que això m'imaginava.
Els homes a un costat, les dones a un altre.
Les casetes aquestes, el balneari a un altre costat.
És que no sé que hi havia la platja, avi.
No.
Baixessin quatre terremorits i ja estava ple.
No, era gran, era gran.
Era gran, la platja era gran i d'això.
No, no hi ha, però fem una cosa, avi.
I a dalt, doncs hi havia les habitacions,
bé, els apartaments d'homes i dones, dutxes i això.
i també els van deixar totes aquestes facilitats.
Doncs comentarem, continuarem comentant demà, si li sembla.
Sí.
Avi, fins demà i cuides aquest atós, eh?
Sí, aquests canvis de...
S'has creat en un ple, tu un trobre refrigerat d'aquest o com ser incondicionat.
I una cosa, i el temps que està com està.
I estem començant, malament, eh?
Jo el temps que tinc, escolta'm tot...
Fins demà.
Fins demà, fins demà.
Fins demà, fins demà, fins demà.