El meu ami, el meu ami, el meu ami, el meu ami...
Demà s'inaugura el tinglado número 1 del Moll de Costa, un altre, número 1 o número 4?
Número 1.
Número 1, sí. A mi bona tarda. Bona tarda.
Bona tarda, eh?
Hola, ja hi tornem a ser.
Home, mira una mica...
Ja m'he equivocat, ja m'he equivocat, no? Demà divendres, no? S'inaugura?
Sí, sí, sí.
Doncs la nova mostra, la 18a ja mostra de pintura sobre Tarragona Monumental i Turística del Sindicat d'Iniciativa i Turisme.
Avi, i jo no sé, perquè accepteu tota mena d'estils, o sigui, l'únic requisit per participar en aquesta exposició és que el tema sigui sobre això, Tarragona Monumental i Turística, i a partir d'aquí cadascú que pinti com vulgui.
No, com vulgui no, perquè el dibuix, per exemple, és oli, aquarela, acrílic...
Home, vol dir que hi hagi un tipogravat, però no, més aviat és d'aixòs d'aquestos.
I et parlo perquè, escolta'm, tu saps el que és ara dir, els quadros que hi ha d'allí, perquè n'hi ha quasi 90 quadros.
Cada pintor només en pot presentar un sol.
Un sol, no, un sol.
Em faltaria això, saps?
I allí compta, quan porta el quadro, l'altre que porta.
Allí ara veus un escampall de quadros que has d'anar penjant i col·locant...
Que es fa una mena de selecció, o no?
No, no, no.
Tothom...
No, perquè llavors si fes selecció discrimines i desenganyes a molta gent.
Hauria de ser.
Perquè jo el que demano ara, i més d'aixòs, és que la gent mirin el que pinten.
No perquè facin quatre pinzellades i ja presenten.
Abans, per presentar una exposició, els pintors s'hi miraven una miqueta.
Ara no, ara n'hi ha que pinten avui, comencen a pintar avui i a demà ja volen exposar.
I clar, això també és un problema que no s'ho pensen, però és un problema per ells.
Perquè si tu veus un aquell pintor...
Ai, mira, jo pinto, ah, sí, vine, veuràs.
I vaig dir, oh, que pinta aquesta.
Agafa una mala impressió.
I llavors sempre queda aquella cosa d'aquests quadros que mai acaba.
Així com hi ha pintor, per exemple, que estudia un estil i evoluciona lluitant per aquell estil,
aquella manera de pintar, aquells colors que té ell,
que clar, llavors busquen uns colors determinats a la seva paleta.
I llavors quan veus un quadro...
Mira, aquest quadro és de...
No dic noms perquè llavors són tants que em diria, escolta'm tu, que em vas a nominar a mi.
Ja de seguida, el que vol dir és que de seguida els reconeixes, no?
M'entén, reconeixer aquells, saps?
Aquest és l'estil d'aquell, d'altres llavors.
I després d'aquests pintors, també, la satisfacció que tinc, per exemple,
que molts ja estan reconeguts, ja t'ho he dit, fora d'Espanya, eh?
i fora de Tarragona, per Catalunya, ja en tenen...
Inclús molts d'aquestos són d'associacions de fora d'aquí, de pintors, de quaralistes, de França...
Són ja d'associacions d'aquestes on el seu nom ja entra dintre d'aquestes col·leccions
i aquestes associacions, saps?
Però ja és bonic això perquè vaig dir, ah, no sabia que pintaves.
A veure, quin és el teu?
És aquest. Ah, doncs no ho sabia.
L'altre, doncs, saps?
Vull dir que a vegades aquest sorprès perquè cada any hi ha pintors que evolucionen d'una manera
dintre del mateix estil, o sigui, dintre del mateix estil veus una cosa, una evolució, saps?
I és una exposició que és molt interessant de veure, comptant en compte,
tenint en compte que això demostra que fa 18 anys que nosaltres,
el Sindicat d'Incitativa i Turisme, fa promoció de Tarragona, del patrimoni i de la cultura.
Per cas, se'n parla molt de la cultura del patrimoni, però 18 anys enrere no se'n parlava tant.
Escolti, avi, i aquests quadres només estan exposats, no estan a la venda, ni entren a concurs?
No, concurs res.
Ah, doncs, i no s'han plantejat mai de fer un tant concurs?
No, perquè hi ha els seus desenganys.
Pensa que vaig estar sis anys fent el concurs de pintura ràpida al Serrallo de l'Agrupesca.
Això és molt maco, això de la pintura ràpida és molt bonic.
Sis anys.
Però, llavors, el seu concurs ve a aquella cosa que si jo l'he donat amb aquell,
a mi jo, saps, sempre hi ha aquesta miqueta de cosa.
Ah, bueno, però això és el que tenen els concursos.
Jo, llavors, hi havia un jurat, a mi em criticaven,
perquè de manera vegada vaig organitzar, he estat organitzant dos anys,
el concurs de pintura, també, de pintura dels farmacèutics i abogats.
Però llavors el que passava, que em trucaven,
escolta, Martí, jo aquí, allà, perquè jo no sóc millor que aquell,
i en canvi aquell...
O i la gent que no saben perdre.
I també el primer concurs que es va fer aquí de pintura de Setmana Santa,
també el vaig coordinar jo.
El que passa és que llavors, quan la cosa està engegada,
saps com hi ha sempre aquell que ja ho troba a fer?
Sí.
Bueno, desenganyes o desenganyes, però dius, mira, la vida ja saps,
com que ja saps com és la vida de la d'aixòs aquesta, ja...
I el concurs passa a això, saps?
Vull dir que et trobes que no.
I en canvi, a l'exposició, el que passa és que a vegades te trobes
i a mi me l'has posat aquí, perquè me'l posaves allà, que ja...
Saps també? O sigui, que en tot i amb això et trobes.
Sí, no plou mai a gust de tothom.
A la venda, però, no estan, no es poden comprar.
Bé, això de la venda, va algun temps, al principi, és quan d'aixòs,
vam dir, doncs, el preu, deien el preu.
Però, clar, aquí no és comercial.
I avui, al millor deies, mira, aquest quadre, quan...
mira, m'evita el pintor que em vol tant.
Ah, doncs, bueno, no, no, amb el pintor jo no tinc res a veure.
A mi, després, el pintor li feia una rebaixa
i es pensava que la diferència que li feia de rebaixa
era la comissió que jo tenia.
I vaig dir, fora, no vull saber res de preus.
L'únic que passa és que si a algú li interessa un quadre d'un pintor...
i faciliteu el nom i l'adreça, els dades, i que s'aclareixi, saps?
Per evitar aquestes coses que sempre hi ha en...
És el que passa.
Avi, demà, demà inaugurem ja, eh? Fins demà!