Andrés i Andrés, molt bona tarda.
Molt bona tarda.
Com ha anat aquesta setmana de vacances?
Bueno, una setmana de vacances,
com una altra setmana, normal.
Home, el pot de la Immaculada Concepció,
bé, l'aquaducte de la Constitució,
de la Immaculada Concepció.
Fent cinè un dia i fent cinè l'altre.
Digueu que la setmana passada,
no l'altre va dir-me el divendres,
que no m'han recordat de felicitar les Concepcions,
ni el...
Digueu ara.
Diuen que tenim vuitada, no?
Doncs encara estem a temps.
Vinga, jo ja ho vaig dir, però tu no.
Moltes felicitats a totes les noies i noietes i senyores.
I a totes les constitucions.
A totes, a totes, a totes.
Sense descuidar-me'n ni una.
Molt bé.
Andrés, continuem amb música.
Avui és dilluns, no hi ha cinema.
No, avui no.
Vinga.
Avui no hi ha cinema.
Sí, que continuem amb les bandes sonores
d'aquests musicals americans tan macos que ens portes, eh?
Sí, ja t'agraden, oi?
Sí.
Estan molt bé aquestes idees.
A mi m'agraden molt.
Ja anirem variant.
No en farem de més dolentes,
perquè així se sapien quines són les més bones.
Més dolentes, diu.
Això no pot ser, Andrés, i menys de part teva.
No, no, no, no.
Deixarem així, doncs.
Mira, ara et presentaré una música
d'una pel·lícula de l'any 1935
i que precisament el títol és Vampireses 1935.
La lletra va ser d'Al Dubin
i la música de Harry Warren.
Aquesta pel·lícula va aconseguir un Òscar,
precisament en aquest any 1935,
i, a més, era favorita de Booth Berkeley,
que era un bon empresari,
qui recorda que el seu autor un dia
li va fer escoltar un tema
que encara no tenia lletra.
L'home va escriure una música,
no tenia lletra, li va fer sentir.
Com que aquest home enseguida
va veure que era una gran melodia,
va consultar el lletrista Al Dubin
amb respecte a aquesta música.
Aviam què podia fer.
Llavors, aquest havia imaginat
amb una noia que dormia de dia
i vivia de nit temblat,
però a Busby no se li va ocórrer
cap coreografia que, en fi,
n'estigués adequada per aquesta idea.
Que estigués alassada, no?
Exacte.
Llavors, hi havia un altre artista molt conegut,
en aquella època, que era Al Honson,
que ell desitjava, però que era feta la cançó
perquè veia que era una bona cançó
i era per la seva nova pel·lícula.
I Busby, que no la volia cedir,
va imaginar en 24 hores
les imàgens que acompanyaria el tema.
L'home es va esforçar, va ser bé.
I de seguida va veure.
Exacte.
Era quasi una pel·lícula dintre d'una altra,
ja que va fer un muntatge,
començava amb un plano de la cantant,
Winnie Show,
sobre un fondo negre,
i aquest fondo negre
es anava transformant
en una vista aèrea de Manhattan.
Escoltem aquest tema de Vampireses 1935,
titulat
Lulavi of Brodby.
Lulavi of Brodby.
Closamiento
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!