Des d'ahir que tenim a la Niquilla recuperada
i de fet ja ha fet el seu primer viatge, ni que sigui cap a la platja.
Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda. Sembla que et va agradant això de les estudiades aquestes.
I tant, i tant. A més, com que fem petits tasks,
allò d'un dia per l'altre tens ganes de saber el que passa.
Bé, explicarem per si algú s'ho va perdre ahir.
Direm que Niqui, conegut ja definitivament una miqueta més íntimament
amb el xicotet que, en fi, en la ronda una mica, que és Tondo,
i Tondo li ensenya una bicicleta que ell ha inventat,
no la bicicleta, sinó l'accessori que li ha posat,
i és una gran hèlice d'avió o avioneta davant del manillar
i aquesta hèlice es belluga a través d'una cadena que va als pedals.
Convida Niqui a pujar a darrere de la bicicleta
i el xicotet, amb tot un gran esforç, comença a fer anar els pedals
i l'àlice comença a agafar velocitat.
Entren en una carretera, allà es cruzen cotxes,
no passa res, van tots fent ràpids,
i vam acabar, quan la cosa està marxant molt bé,
i al fons, al fons de tot del paisatge que hi ha a la platja,
a més, ells estan circulant precisament al costat mateix
de la vorera del mar, amb les roques i així, paisatges preciosos,
i dic que al final del paisatge es veu un gran dirigible
que està allà agafat amb potents cordes
i la gent, en fi, va visitar-lo.
Ells, en fi, van molt entusiasmats amb el seu.
Escoltem com hem acabat ahir.
Formamos un gran equipo.
Muy bien, va genial.
A distrets no es donen compte
que un vehicle els ve de front.
No se sap si per la força de l'àlice
o l'instint màgic de la Bruxeta Niki,
la bicicleta s'alça de terra
passant per sobre del cotxe
i tornant a circular per la carretera.
Tondo no ha parat de pedalejar
i la bicicleta, amb la seva àlice a tota la revolució,
s'aixeca a algú del terra.
De sobte, un camión que els ve de front
i un cotxe tracta d'adaventar el camión per l'altre carril
i això és una barrera que no podran salvar.
Tondo inclina el seu cos cap a un costat
i la bicicleta, amb el seu vol,
salta la barana protectora de la carretera
caient per una baixada forta que hi ha,
que, en fi, sort que no són roques,
sinó que és tot de gespa,
i va en direcció a la platja.
Quasi atropellen la gent amb banyador
que estan allà estirats al sol,
la hèlice es desprèn sortint volant encara més amunt,
la bicicleta es doblega,
tondo i niqui donant voltes pel terra
fins que al final queden parats.
¿De veritat estic tan graciosa?
Lo siento,
pero cuando salimos volando
he pasado tanto miedo.
Sí, yo también.
¿Ha sido tu magia la que nos ha hecho subir?
No estoy segura,
todo es posible.
Tu bici está destrozada.
Mi hélice.
Tengo que recuperarla, Niqui.
¿Puedes echarle un vistazo a mi bici?
Ajá.
¿Qué le ha pasado?
Creo que hay pedaleada demasiado fuerte,
por eso se rompió.
Tú espera aquí,
vuelvo enseguida.
L'hélice,
que encara està volant,
al perdre força,
va baixant.
Allà a l'Ulluny,
afortunadament,
no hi ha ningú.
Tondo corre a buscar-la
perquè no la vol perdre.
des d'aquí s'observa
la gran forma del dirigible.
Algunes persones van arribant
per veure'l molt de prop.
Sería maravilloso recorrer todo el mundo
en un dirigible como ese.
Claro que tú has volado
desde que eras muy pequeña, ¿no?
Bueno, sí,
desde que era un bebé.
Mi madre solía llevarme con ella.
Me enseñó a no tener miedo.
Vaya,
tienes mucha suerte, Niqui.
Ojalá yo pudiera volar.
La gente como tú
puede volar en una escoba,
pero yo solo...
Es lo único que puedo hacer.
Era divertido volar
hasta que empecé a hacerlo
para ganarme la vida.
Eh,
un momento,
no es posible que no te guste volar.
Eres una bruja.
Lo sé,
aunque eso es lo que siento.
Pero estoy muy contenta
de haber venido.
Me siento mejor
sentada en la playa.
Puedo traerte
siempre que te apetezca.
De esa manera,
entreno.
Eres una persona
muy agradable.
Acabas de averiguarlo.
Lo siento,
pero al principio
me parecías un payaso.
Sabes,
mi madre dice lo mismo.
No seas tan payaso,
deja de mirar al cielo
i igual ve los libros.
Per la propera carretera
on estan ells,
que ells estan sentats
a la sorra,
juntet a les zones
de l'aigua
que arriba
a la sorra,
dic per la propera carretera
passa un cotxe
amb dos nois
i dues noies joves
que són amics de Tondo.
Paren
per cridar
amb l'amic
de Niki,
amb el Tondo,
i escoltem
què és el que diuen.
Eh,
mira,
Tondo!
Eh,
Tondo!
Eh?
Adivina qué,
Tondo!
¿Qué?
Es algo genial,
te va a encantar,
vamos,
acércate.
Vamos enseguida,
¿vale?
Vamos a ir a dar una vuelta
en el cepelín.
¿De verdad?
Vaya,
es genial.
Eh,
¿quién es tu amiga?
Es Niki,
voy a decirle
que se acerque.
Eh,
ven a conocer a la pandilla.
Vamos a ir a dar una vuelta
en el espíritu de libertad.
Gracias,
no me apetece.
¿Por qué no?
Será divertido.
Vino a hacer una entrega
a mi casa
el día de mi cumpleaños.
¿Quieres decir
que trabaja con su edad?
Bueno,
yo lo haría.
Vamos,
te los presentaré a todos.
No,
gracias,
hasta luego.
¿Qué te pasa?
¿Por qué te has enfadado?
No estoy enfadada,
Tombo.
Tengo un montón de cosas
en la cabeza,
así que déjame en paz.
¿Qué te has enfadado?
¿Qué te has enfadado?
¿Qué te has enfadado?
¿Qué te has enfadado?
¿Qué te has enfadado?
¿Qué te has enfadado?
A Niki no le agrada la interrupción,
porque ella estaba muy feliz
hablando con Tondo,
y menos,
esta impertinent joveneta
deja a Tondo
y torna a pie.
mentrestant Tondo
torna amb el grup d'amics
per anar a visitar
el dirigible.
Deja a la Tondo,
¿vamos?
¡Eh,
sea amable!
Sí,
creo que hemos herido
sus sentimientos.
Niki va caminant
per la carretera
fins a arribar
a casa seva.
Els cotxes
passen pel seu costat,
ella sembla que no existeixin,
de totes maneres
va vigilant,
arriba a casa,
a la seva habitació,
posa el transistor
en marxa,
la paga
i amb aquella tristor
d'haver notat
que un amic
que estava aconseguint
se li va
amb els altres amistats,
s'estira
el llit
amb tristor.
i no olvideis
que el éxito musical
de este verano...
y no olvideis
que el éxito
perquè és molt
lenta.
Miam.
Miam.
Miam.
Gigi, creo que algo anda mal dentro de mí.
He conocido a un montón de gente y al principio parece que todo va bien, pero luego empiezo a sentirme marginada. Tendrías que haber visto cómo me miraban los amigos de Tombo. ¡Eh! ¿A dónde vas?
Gigi, el gatet, ha pujat sobre la taula, beu llet del seu plat i torna a sortir per la finestra en busca de la seva amigueta, la veïna gateta blanca.
Però hem pogut notar que Gigi, el gatet, només deia miau, com qualsevol altre gat. No ha parlat a Niki com és el seu costum.
Què haurà passat?
I així ens deixes.
Així quedem i demà sabrem què és el que està passant.
Ai, quina intriga. Andrés, fins demà. Torna ràpid.
A filled guidance.
Añad whose wysING è un piccolo corretES
za via i
es abbiamo giverto
Añad Boardroom
Añad��
Añad Written
Añad pó
Añad Cory
Añadera
V 이야기를
Añad hor
Añad ink
Añad
Añad
Añad