Andrés d'Andrés, bona tarda de nou.
Bona tarda.
Avui tenim cinema.
Avui sí, avui és cinema.
Avui, aquesta tarda, a les 6,
allà a l'antiga audiència de la plaça Pallol, número 3,
i sense pagar ni un euro,
i amb butaques còmodes.
I amb butaques còmodes, pantalla gran, sí.
Acabem el cicle dels dimarts,
que ho hem titulat com l'escenari o el teatre amb el cinema.
Avui ens toca fer una obra de teatre,
que jo crec que ha sigut potser una de les millors obres còmiques
de l'Alina Morgan,
i és Valla part de gemel·les.
Aquí tenim a l'Alina Morgan, Pedro Peña,
en Marie Rogier, Tito Medrano,
Amelia Parizio, Ricardo Valle i Berto Navarro.
O sigui que és un alenca de primeríssimes figures del teatre
amb una obra còmica com les que més hi ha de l'Alina Morgan.
Aquesta tarda, a les 6,
Valla part de gemel·les a l'antiga audiència de la plaça Pallol 3.
Entrada gratis.
D'aquí un ratet.
Vinga, doncs ens preparem.
I mentre ens anem vestint, ja,
per anar amb aquest esdeveniment social...
Anar a l'escenari,
a sentir cantar amb aquesta Edi Piaf,
que ens oferirà una altra cançó.
Avui comencem la veu d'ella.
Bravo per el payaso.
Bravo per l'eclom.
Aquesta peça també pertany,
com estem fent durant tots aquests dies,
amb les actuacions en viu que ella va tindre a l'Olímpia,
i aquesta correspon a l'actuació de l'any 1958.
Escoltem Bravo per el payaso.
D'Henri Conté, sur une musique de Luigi.
Bravo pour le clown.
Un clown est mon ami,
un clown bien ridicule,
et dont le nom s'écrit en gifle majuscule.
Pas beau pour un empire plus triste qu'un chapeau,
il boit d'énormes rires
et mange des bravos.
Bravo.
Pour ton nez qui s'allume,
bravo, bravo.
Tes cheveux que l'on plume,
bravo, bravo.
Tu croques des assiettes assis sur un jet d'eau,
tu ranges des paillettes tordues dans un tonneau.
Pour ton nez qui s'allume,
bravo, bravo.
Tes cheveux que l'on plume,
bravo, bravo.
La foule aux grandes mains s'accroche à ses oreilles,
lui vole ses chagrins et vide ses bouteilles.
Son cœur qui se dévise ne peut les attrister.
C'est là qu'ils applaudissent,
elle a vu qu'il a raté.
Pour ta femme infidèle,
bravo, bravo.
Et tu fais la vaisselle,
bravo, bravo.
Ta vie est un reproche qui claque dans ton dos,
ton fils te fait les poches et toi tu fais l'idiot.
Pour ta femme infidèle,
bravo, bravo.
Et tu fais la vaisselle,
bravo, bravo.
Le cirque est déserté,
le rire est inutile,
mon clown est enfermé dans un certain asile.
Succès de camisole,
bravo de cabanon,
des mains devenues folles,
elles lui battent leurs chansons.
Je suis roi et je règne,
bravo, bravo.
J'ai des rires qui saignent,
bravo, bravo.
Venez, collons ma clame,
j'ai fait mon numéro
tout en jetant ma femme du haut du chapiteau.
Le ramón !
Le ramón !
El públic totalment entregat en aquests directes, no?,
Impressionant, aquesta dona devia ser en concert.
Aquí es notava la categoria artística d'aquesta dona
i, més a més, cantant el seu país, la seva pàtria.
Bé, vam quedar dient que l'Eddie Pia
necessitava tindre algun acompanyant
per ballar una miqueta a dalt de l'escenari
i va trobar un xicotet de 22 anys
i aquest xicotet es deia Ives Montan.
Llavors estava ell amb els seus començaments
i quan ell li va dir per anar a actuar
li va dir que ell era molt severa
amb les seves actuacions.
Imagina't el que tenia que ser el seu company artístic.
Li va dir que era molt guapo,
que agradaria a les dones,
tenia unes mans molt expressives,
la seva veu era càlida
i la seva expressió intel·ligent,
fins aquí, molt bé.
Però llavors li va seguir dient
tot el que portes no em serveix.
Et vesteixes com un pallasso
les teves cançons són ridícules
i et mous massa amb l'escenari.
No dius bé la lletra O
i t'has de desfer del teu còmic accent marsellès.
Això amb aquell començament a Ives Montan,
que era d'un caràcter ja violent,
diuen que va sortir de l'habitació,
va donar mitja volta,
va sortir de l'habitació i va donar un portasso
que allà jo suposo que si hi havia quadres
haurien caure a terra.
Però després, aquest home,
com que era intel·ligent,
va tornar enrere
i es va adonar del que la duquesa de la cançó
li estava dient
era lo just.
I així va començar
una espècie d'idili
que va durar
diversos mesos.
La Piaf va fer treballar
Montan
hora darrere hora
amb un llàpid
entre les dents
perquè pronuncies bé
la lletra O
i corregís el seu accent.
Això per ell va ser un martiri,
segons explicava ell també
amb les seves memòries,
que també recorda aquest fet,
i diu que va ser
algo tremendo.
Però ja ho he dit abans,
com que era intel·ligent,
ell ho assumia
perquè sabia que això
li serviria per molt
i realment així va ser.
O sigui que,
si vols,
demà seguirem explicant
més cosetes
i sentint més Edi Piaf.
Si et sembla,
acabem amb un tema.
Doncs acabem amb un tema
que jo crec que seria
molt convenient
escoltar una altra
de les cançons d'ella
amb una altra actuació
en viu
que va fer l'Olimpial
en 1960
amb acompanyament
d'orquestra i coros
que va dirigir
Jacques Lassage.
La cançó és
Les mots d'amor.
Michel Régauche
sur una musica de Charles
Dumont,
Les mots d'amor.
C'est fou ce que j'peux t'aimer,
ce que j'peux t'aimer,
des fois, des fois,
j'voudrais crier
car j'n'ai jamais aimé,
jamais aimé comme ça,
ça,
je peux te l'jurer.
Si jamais tu partais,
partais,
me quittais,
me quittais
pour toujours,
c'est sûr que j'en mourrais,
que j'en mourrais d'amour,
mon amour,
mon amour.
C'est fou ce qu'il me disait
comme jolis mots d'amour
et comme il les disait.
Mais il ne s'est pas tué
car malgré son amour,
c'est lui qui m'a quitté.
Sans dire un mot
Pour tant des mots
Il y en avait tant
Il y en avait trop
C'est fou ce que j'peux t'aimer,
ce que j'peux t'aimer,
des fois, des fois,
j'voudrais crier
car j'n'ai jamais aimé,
jamais aimé comme ça,
ça, je peux te l'jurer.
Si jamais tu partais,
Partais, me quittais,
me quittais pour toujours
C'est sûr que j'en mourrais,
que j'en mourrais d'amour,
mon amour, mon amour.
Et voilà qu'aujourd'hui
c'est même mon amour,
c'est moi qui l'ai redit,
c'est moi qui l'ai redit
avec autant d'amour
à montrer que lui.
Je dis des mots
parce que des mots
Il y en a tant
qu'il y en a trop
C'est fou ce que j'peux t'aimer,
ce que j'peux t'aimer,
des fois, des fois,
j'voudrais crier
Car je n'ai jamais aimé,
jamais aimé comme ça,
ça, je peux te le jurer.
Si jamais,
la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la,
c'est sûr que,
la la la la la la la la la la la la,
mon amour, mon amour,
Au fond,
ce n'était pas toi
comme ce n'est même pas moi
qui dit ces mots d'amour
Car chaque jour,
ta voix, ma voix,
ou d'autres voix,
c'est la voix de l'amour
Qui dit des mots
Encore des mots
Toujours des mots
Les mots d'amour
C'est fou ce que j'peux t'aimer,
ce que j'peux t'aimer,
des fois,
si jamais tu pars de taille,
c'est sûr que j'en mourrai
C'est fou ce que j'peux t'aimer,
ce que j'peux t'aimer
D'amour
C'est fou ce que j'peux t'aimer,
Merci