Ah! Ah! Ah!
Torna a ser dijous, tornem a donar la benvinguda al Marc Martínez i l'Albert Punyet.
Nois, bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Bona tarda.
En una secció no tenim criteri, que cada setmana ens apropa la veu del carrer.
La veu, la veu.
En els diferents temes que trieu, temes de la setmana...
Però no oblidis, és a dir, la secció no tenim criteri i la minisecció no tenim talent.
Que és tan recent.
Que ens acompanyarà cada dijous, també. Això esperem.
I avui tenim molt bones veus.
Molt bones.
Sí, molt de talent avui, ho trobem.
Molt de talent.
Pregunta de la setmana.
Pregunta.
Ja que cremen el Ricarnastoltes, el van cremar abans d'ahir dimarts a la plaça La Font,
que cremaries tu, junt amb ell.
Ah.
Què cremaries, Núria?
No, no, no, no. Comencem amb mi, eh?
Anem a veure.
Si vols, escoltem una mica el que ens diu la gent.
Sí, que així em faig una idea i vaig triant-lo millor.
Molt bé.
Venga, esta noche queman al rey del carnaval en la plaza de Ayuntamiento, ¿verdad?
Sí, sí, sí.
Esa sí, esa sí.
Lo queman, lo van a quemar.
De acuerdo.
Le van a pegar fuego.
¿Qué quemaría usted con él?
No sé, amb mis, què ho feis?
El rei mateix.
Per el de veritat, eh?
El rei, és clar.
Per què?
Perquè he vist calnàstic, jo sóc calnàstic i cremaria els reus.
Amics que no són a mi.
Exnòvios.
Cartes.
D'exnòvios.
Sí.
Examigas.
Sí, també.
Home, a part que es cremi tota la pernafernàlia de carnastoltes, polítics, directament, els polítics
es podien cremar allí, no sé.
Alguna d'especial o a tots en general?
No, a tots en general.
Sí, sí.
Trabajo.
Fotos, fotos de mis ex.
Què passa? No les quería.
Eran muy malos.
L'orgull.
La hipocresia.
Jo què sé, les guerres i l'angustia.
Potser els mal records.
Sí.
Són els mal rotllos, sí.
Trabajo el power, no?
Venga.
Sí, jo vaig cremar un diari perquè el vaig començar a llegir i com que m'ha fet vergonya
el que posava, ho vaig cremar.
Cremaria molta gent.
A naltros no, no.
No, a naltros no.
T'ho pongo nervioso, coño.
T'ho pongo nervioso, coño.
Se n'abra, semblava l'entrenador del nàstic, el mister.
Aquest era jo.
Eres tu.
Sí.
Salam muy bien, la Santo Galleguinho.
Escolta, per la gent, ja he vist que hi ha una mica de tot, eh?
Gent més carnal i més visceral que diu jo les fotos dels ex o persones.
Sí, però t'has adonat que la gent és molt poc materialista, no?
Vull dir, només crema records, crema...
Bueno, hi ha algú que vulgui cremar el seu treball, t'has fixat?
Sí, sí, sí.
I bueno, la hipocresia, la injustícia, les guerres.
Això queda molt bé per ràdio, eh?
Diners no els cremarien, no?
No, això sí que no.
Jo tampoc.
De sobrats no.
I si ve que algú diu, dóna'm-les que jo els cremaré a casa.
Els cremaré jo.
Però bueno, sentim més opinions?
Sí, molt bé.
No sois catalanes, soy ardeninos.
Ajuda'm, pala'm en català.
Doncs ara que van a quemar el rei del carnaval, què quemaríeu ser con él?
Nadie.
Nada?
Nada, nada.
Tot està bé?
Libros, de classe, majorment.
Potser els mal records.
Sí, vaig cremar una estufa.
La hoguera, la hoguera, la hoguera, la hoguera tiene, que sé yo, que solo lo tiene.
La gente mala, la quemaría?
Hombre, si me dejaran a mí hacer lo que yo quiero, no los quemaría, había otras cosas.
Un par de azotes?
No, un par de azotes, menos azotes y más otras cosas.
Una carta de amor.
¿Te la han escrito hace poco?
Sí.
Bueno, un desamor.
Pues dejémoslo así.
Yo cremaría papel.
Tot s'estangas.
Yo cremaría tot s'estangas.
Jo cremaría el disfraç porque no m'ha agradat re, re, re.
¿De qué n'has disfraçada?
Yo de aranya.
La hoguera, la hoguera, la hoguera.
Que mona.
Una nena molt salada, la veritat.
Després l'escoltarem.
Una de les participants, el No Tenim Talent d'aquesta setmana.
Sí, els tangas, eh?
Cremaría els tangas perquè això és enveja.
Perquè la meva amiga té molts.
Val a dir que aquesta nena no aixecava un metro del terra.
Tenia 10 anys.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
O menys.
Les barbies.
A aquestes edats s'acostumen a pujar a les edats.
Bueno, vosaltres dos que cremaríeu?
Molleu-vos una miqueta ja no?
Marc, què cremaries?
Doncs no ho sé.
Així aprofito per pensar.
Què cremaries tu?
No em facis pensar.
La injustícia.
Les guerres.
Els mal rotllo.
Ja està dit això.
Sí?
Sí, ja no sou originals.
Escoltem una mica.
Ja està.
Mira, que com encara no ha sortit el tall, els polítics.
Sí?
Que original.
Ah, que sí?
He cremat tractats de nova planta, he cremat, no sé, he cremat moltes coses.
Quina és la que et va fer més il·lusió cremar?
Justament, justament, me fa il·lusió cremar, cremar un tipus de, un tipus d'herba.
Està millor, mare Lluís, sí, sí.
Ara s'ha fotut, eh?
A tots els polítics, que ens enganyen.
No, gran cosa, no som de cremar.
Les mal les intencions.
Sí, a aquestes, les dolenteries, poder, no?
Les dolenteries que hi ha pel món, això mateix.
A Busch, a alguns dirigents del PP.
Nunca l'havia vist jo i tengo 79 años jo.
Ai, si cremaria.
Moltes coses que no se fan bé, però bueno.
Con què?
Exemples.
Con què?
Ja per cremar allò del projecte aquest d'aquí baix,
ja per cremar allò d'allà baix de, com se diu allò?
Terrescavades.
Terrescavades.
Ja per cremar un munt de forats que hi ha pel carrer,
ja per cremar moltes coses i a veure si cremant-les se fan noves.
I algun cabró de mà.
Catalunya.
Mèdia política espanyola, otra mèdia política catalana
i tota la política basca.
La ràdio, nena, la ràdio.
La ràdio, nena, la ràdio.
Cremaria, que te dona.
Mira, mira.
A mi m'ha agradat aquella senyora que deia, diu,
ai, nosaltres és que no ho som de cremar.
Sí.
Hi ha persones de cremar i persones de cremar.
Evidentment, evidentment.
Jo em quedo amb el del Tomillo i la Maria Lluïsa.
Sí.
Ara se'n diu així.
Sí, és veritat.
Sí, sí, sí.
Val a dir, Núria, que aquesta setmana hem fet un reportatge d'investigació.
Sí, vam anar al Teatre Metropol i vam veure el velatori del rei Carnestoltes.
Vau anar?
Vam anar-hi, sí senyor.
Molt bé.
Jo no podia, que estava aquí treballant, però dic, bueno, ja hi aniran ells a cobrir l'acte.
I què? Us vau emocionar?
Molt, molt.
Sí.
Estava ple de ploraneres.
Sí, sí.
Ens va arribar molt a dins.
Escolta, el reportatge d'investigació que hem fet.
Anem a entrar al velatori de la majestat del rei Carnestoltes.
aquí amb una música molt animada per ser un velatori.
Comprovarem quin tipus d'ambient hi ha aquí d'entro.
Ens estem endinsant al món de la mort, on tot és fosc.
Ai, que s'ha muerto!
Aquí un home fotent-se de xartres vins del cul, tirant-nos l'alè.
Se senta molta gent molt rara.
Hi ha un home que s'està llepant.
No ens han volgut donar xartres.
Hi ha un home amb una rata gegant.
I, uuuh, que miedó!
Estem ara mateix davant del rei Carnestoltes.
La descripció del qual podria ser la d'un troll gegant
amb el camell com Alaska de Alaska i los pegamoides
rodejat de plumes.
Tot seguit donarem passe a donar el PSM a les viudes.
Perdoni, que li puc fer una pregunta?
Quantes vegades s'ho va fer amb el rei?
Ui, un munt.
No les puc comptar.
Era bo el llit?
Sí, molt bo.
Feia unes coses impressionants.
I si doncs estarà trista, no?
Sí, molt trista.
Ho sento molt.
Gràcies.
Què és el que més pena li fa de la seva mort?
El catxarro que tenia.
Parlant en centímetres?
És 40.
Bé, li donem el PSM.
Moltes gràcies.
Li donem el PSM.
Ho sento molt.
Gràcies.
Vostè queda reivindicat els seus pecats, senyor.
Albert Punyet.
I?
Marc Martínez.
Moltes gràcies.
El velatorio del rei Carnestoltes.
Oh, quin gran treball d'investigació.
Intensant, eh?
Què t'ha semblat?
Home, vau treure les intimitats del rei Carnestoltes.
Però això sempre està bé.
I en tenim de millós, eh?
Encara més.
Tenim la confessió del fill del rei del Carnestoltes.
Ell és la bon perdida de la cadena.
Quin parentiu tenia vostè amb el rei Carnestoltes?
Quin parentiu tenia?
Jo era un fill d'ell.
Un dels seus fills.
Un dels molts fills.
Sí.
Ja sabem, tenia moltes dones, eh?
Moltes, moltes, moltes.
Ara, la mare no sé quina és la meva mare,
però el pare sí que era el Carnestoltes.
Ha tret vostè també l'atribut del rei?
Sí.
És que per allà darrere ens han dit
que tenia 40 centímetres d'aparàtum.
Home, és una mica d'exageració 25.
25.
És un bon trast.
També, també, també.
Però clar, no es podia comparar amb el de Sam Allestat.
Quin ambientasso, no?
Aquí, això, el Teatre Metropol,
el vestíbul del Teatre Metropol.
T'has fixat en el petit detall
de la música superanimada
que hi havia a la porta?
Sí, sí, sí.
Però la música difícil que era.
Bueno, ens van ficant a ballar un rato, però bueno.
I crits, no?
Hi havia com efectes de so.
O això el feien en directe allà, cridaven i va.
Havia de tot, una mica de tot.
Hi havia una dona molt afònica
que no va poder parlar,
una de les amants,
no podia...
No puedo hablar.
Havia més d'una afònica.
Tanto gritar, tanto gritar.
Tota la rua, no?
Tota el cap de setmana passat.
I Chartres, no el vau arribar a tastar?
No, vam provar el pa amb sucre i vi.
Oh, que bo!
Molt bo, molt bo.
Com que vam provar?
Vaig provar.
Sí, només el Marc.
Jo és que havíem granat molt.
No, jo d'això no em menjo,
d'això no em menjo,
però estava bo.
Era bo, Marc, que sí.
Clar que sí.
Expliquis les meves intimitats, Marc.
Los Chartres no em va provar,
vaja, que sou així.
Sou així de natural.
Li vaig allargar el braç
i em va dir, adelante.
I dic, gràcies.
Ni com a periodista ni res,
no em va deixar.
Dic, bueno.
Us havia veure molts jovenets.
Sí, sí.
Hi havia gent més jove que em va veure.
Jo això ho vaig veure.
Sí.
Però bueno,
donem pas a la nostra mini gran secció,
No tenim talent.
Una secció que vam ensatar,
subsecció que vam ensatar l'altre dia,
una senyora que ens imitava a l'Aznar,
bueno, estupenda, una cosa.
És el que ha passat a la gran final.
I tenim més gent avui.
Tenim tres concursants.
Tres?
Tres.
I qui votarà?
Farem entrant altres tres,
ens hauràs d'ajudar.
Sí?
Vale, dic que aquesta setmana...
Feu cara que ja els teniu mig triats.
Hem sigut una mica imparcials.
Aquí hi ha tongo, hi ha tongo.
Hi ha una mica de tongo.
Però bueno,
sentim la primera aportació
de la nostra estimada gent del carrer.
Què ens cantarà, Marc?
Perdona?
Què ens cantaran?
Ah, que què ens cantaran?
Pensar que deies que cantes jo.
Dic, jo no canto.
Anima't.
Doncs aquestes ens cantaven...
Era, com era aquesta?
Antes muerta que sencilla.
Chaquilla, que quede llestat al instante.
A que le importa que no vamos pa' la calle.
A que le importa lo que diga por ahí.
Antes muerta que sencilla.
Antes muerta que sencilla.
Antes muerta que sencilla.
Antes muerta que sencilla.
Antes muerta que sencilla.
Que quede ser la verdad porque somos así.
Nos gusta ir a la moda que nos gusta presumir.
Que la verdad que digas tú de...
De dónde le miran los aprendizos de estar.
Bienvenida a bailar.
Para reír y disfrutar.
Después de tanto y tanto trabajar.
A veces una mujer necesita una poquita, una poquita, una poquita, una poquita libertad.
Eh, Déu n'hi do.
El que passa és que la lletra, molt clara, tothom no la tenia.
Però t'has quedat amb les palmes.
Sí, estaven ben quadrades, eh?
I tant que sí.
Quanta gent eren, quantes xiques?
Cinc.
No, quatre.
Quatre i dos nois.
Dos nois també hi havia, eh?
Sí, però no cantava, no cantava.
Andy Lucas.
I què, va ser espontani?
Vinga, va, que te cantamos algo.
Saps què passa?
Nosaltres passàvem pel carrer, ens vam passar pel costat cantant.
Va ser una provocació total.
Sí, i vam anar a seguir-les i fins que no vam cantar no vam metge.
Vam trigar sis minuts.
Que eren jovenetes?
Sí.
Tipo Maria Isabel o més que escudetes, eh?
Més que escudetes.
Però, bueno, hem de fer, com no, el comentari de la setmana sobre aquesta cançó.
Marc, què opines?
Doncs, opino que...
No sé.
Que, bueno, ja opino jo, si vols, Marc.
M'he quedat sense opinió.
És l'home sense opinió, el Marc?
Sí, sí, sí.
Val a dir, hauríem de millorar...
El pa amb vi t'ha menjat el cervell?
Sí.
Hauríem de millorar o assajar una mica més la lletra.
Val a dir que les aportacions individuals que hi havia allò, m'arranco sola, estaven bé.
Pratiqueu la lletra i arribareu lluny.
Clar, i una mica de coreografia conjunta i tal.
Sí.
Però, bueno, per ser el primer tast no està malament.
Sí.
Passem amb la següent participant.
Aquesta setmana, val a dir que tots són dones.
i ens cantarà una cançó de Melendi que es diu Con la luna llena.
Canta, Lúria, va!
Ara.
Bé, bé, si tu també canta molt bé.
Que te quedes hasta mañana.
Pedirte que me regreso y en tu pelo.
Quisieres de la mano.
Ja està.
Que llevo de la mano.
Me cuesta tanto.
Tener callado cuando te encuentro.
Porque te quiero como mar.
Quiero un perque nada dentro de...
Quiero un perque nada dentro de...
Respira.
Vaya mal.
Quiero un perque nada dentro de...
Porque te quiero dibujar.
De nuda el último momento.
Va a ser todavía más bonito.
Va a ser todavía más bonito.
Va a ser más bonito el último momento.
Té una teta sin que me veas.
Albert i Marc, vosaltres cantàveu de fons, també?
No.
Que us he sentit?
Jo no cantava.
Seieu de cheerleaders.
Ja parlarem després d'això.
Ai, que eren les mateixes d'abans?
Les mateixes...
A t'on anava a dir?
Dic, no t'has resultat familiar?
Sí.
Les mateixes d'abans.
Aquella descompensació, però aquelles palmes tan ben portades.
Aquelles palmes eren delatadores.
No, però va a dir...
És a dir, una de les noies, la veu principal no havia cantat a l'altra.
Bueno, així es va estrenar aquí, es va arrencar aquí.
M'errenco aquí...
La lletra, xiquet, tampoc, eh?
Bueno...
Sort que n'anàveu...
Millor que l'altra, millor que l'altra.
Millor que l'altra.
Però sí, la guanyadora d'aquesta setmana és...
Ja, ja per decret llei, segur?
Marc.
Escoltala, escoltala.
El pintalabio, toqué de rime, moldeada como un artista de cine, peluquería, crema hidratante, y maquillaje que me llevo al instante.
Abre la puerta que nos vamos a la calle, que a quién le importa lo que digan por ahí.
Antes, muerta que sencilla, hay que sencilla, hay que sencilla, antes muerta que sencilla, hay que sencilla, hay que sencilla, y la verdad, porque somos así, y nos gusta ir a la boda, que gusta presumir, que más nos da, que digas tú de mi, de Londres de Milano.
Aquesta nena ja ha sortit abans.
No te volia dir qui era, perquè a veure si la coneixies.
És la dels tangues.
És la dels tangues.
Ah, aquesta mateixa.
Que salada, no?
Que maca.
Eh, i un 10 per la lletra, eh?
Ah, que sí.
Com que són més joves, tenen més capacitat retentiva i se saben totes les lletres.
No, no, bala, és a dir, portava el ritme, se sabia la lletra.
Anaven ballant o...?
Sí, sí que ballaven, sí.
Hauria d'intentar no riure tant quan canta.
Clar, i una de fons que li anava dient, eh, que vergüenza!
Que vergüenza?
No, no, canta entera!
No, però quedava bé perquè era un grupet de...
Quantes nens eren?
Eren bastantes aquestes.
Estàvem allí tranquil·lament per...
Quinze nenes de deu anys?
Sí, sí, sí.
Pel nostre hàbitat natural, és a dir, la Rambla.
I ens vam veure...
Zona McDonald's?
Una miqueta més a baix.
Viena, més bé.
Sí.
Ens vam veure, de sota van venir una manada de quinze nenes.
Què feis?
Què feis?
Grabando's?
Vale, si no me pegas.
Això és de la tele.
I dic, no, de la tele no.
No ens deves la càmera.
Increïble, increïble.
Que maques.
Molt bé, així dóna gust, eh.
Sí.
Però tenia que guanyar aquesta, eh, Zona.
Sí, sí, sí.
Ara, no tireu d'infantils, eh, perquè això és molt fàcil enredar nenes de deu anys.
Ja.
Però a veure si en les qüestions...
En altres setmanes, el bonic és que enredeu gent gran.
L'imitació de l'Aznar no va ser infantil.
Jo crec que aquella dona ho portava a dins i ho havia de treure.
Com.
Doncs, bueno, per la gran final ja tenim la imitació de l'Aznar, aquesta nena que ens ha cantat antes muerta, que és senzilla, i jo he de ser imparcial.
I no sé si t'has fixat que, com abans has dit, que con la luna llena també cantava jo.
Si no m'ha sentit, escolta bé.
Fica-ho.
Que llevo la nena.
Me he cuestat a tu.
Per això, per això mateix, també la fem passar a la gran final.
Aquesta també l'hem dit, perquè surts tu.
Perquè jo vull estar a la gran final.
Marc, tu pots opinar, eh?
Jo t'anava a opinar ara mateix, dic que si, com que no guanyen mai res, pobret, se té que passar ell sol a la final.
Perquè si no...
El campionat de natació, vull dir, nedava jo sol i tampoc guanyava.
Sempre m'ho afegava a la mires.
Perquè els àrbitres segur que t'atenien mania, els jutges i tot això.
Sí, sí, sí.
T'atenien mania, perquè és el que ho feies millor de tots i...
T'hauria de ser això.
No, però jugava a futbol i es marcava els gols en pròpia porta i coses aquestes.
Per t'agradar l'atenció i tal.
Sí, sí, sí, ho feia per dir, estic aquí, estic aquí, i ara per això fa això.
Escolta, que això del no tenir talent està molt bé, però sempre anirà de cançons?
No.
No?
Imitacions, de qualsevol cosa que es pugui fer.
Imitacions, acudits, monòlegs, qualsevol cosa.
Monòlegs, bona idea, que tal.
Intentarem.
Es farà el que es podrà.
Val a dir que necessitem la vostra ajuda.
Oguien, sisplau, ajudeu-nos.
De fet, els trobareu a començament de setmana, no?
Quasi sempre a les tardes allà...
Per la Rambla.
Per la Rambla.
Sí.
Albert Punyet, Marc Martínez, bueno, no m'heu aclarat què cremaríeu vosaltres?
Doncs...
A punts?
Jo a ell.
Doncs jo amb ell, perquè queda així equilibrat.
Fins dijous que ve.
Fins dijous, gràcies.
Adéu.
Fins demà.
Fins demà.