Andrés, bona tarda de nou.
Molt bona tarda.
Avui és dimarts, ara continuarem explicant-vos les aventures de Don Quixot
i especialment del Sancho Panza, que el tenim ficat enmig en plena festa de Sant Fermins,
a Pamplona, però...
Però tu vols saber què és el que passa amb la meva filmoteca?
I tant.
Doncs mira, l'antiga audiència de la plaça Pallol, número 3,
que fem tots els dimarts a les 6 de la tarda i els dijous també a les 6 de la tarda
amb entrada gratuïta, entrada lliure,
Aquest mes, els dimarts, farem l'escenari al cinema
i farem obres de teatre, de música, en fi, del que sigui,
però que siguin obres que han estat a l'escenari i que s'han passat amb el cinema.
I pels dijous, amb la col·laboració del Sindicat d'Iniciativa i Turisme,
farem pel·lícules de, no d'iniciativa, sinó de turisme,
no vol dir que anem a visitar el món,
però sí pel·lícules que s'han fet amb una capital determinada.
I pel dia d'avui tenim una òpera que és Madame Butterfly.
Això són paraules grans, paraules majors.
Perquè sigui fàcil d'entendre aquelles persones
que no acaben d'entrar ben bé amb l'Òpera
i sobretot pels que ja hi han entrat,
perquè els sigui més fàcil,
la pel·lícula està subtitulada en castellà.
O sigui que llavors va molt bé perquè el drama que està passant a la pantalla,
a vegades només podem apreciar la part musical que és preciosa,
però no sabem realment i exactament què és el que està passant.
Ara sí, podrem saber, veient l'obra,
què és el que està passant,
quins són els pensaments, les paraules dels actors,
perquè ho anirem llegint tot en castellà,
sense perdre ni per un moment la gran qualitat musical de l'obra.
I no en parlem dels intèrprets perquè val la pena veure'ls.
Aquesta tarda, a l'antiga audiència,
d'aquí un ratet a les 6,
entrada gratuïta, Madame Butterfly.
I ara anem a seguir amb el Don Quixote,
d'Orson Welles,
que hi vam deixar, amb aquesta fantasmagòrica pel·lícula,
sempre dic això,
vam deixar amb el Sancho Panza,
que ja s'està acabant una miqueta
el que és la realitat de Don Quixote,
i ens trobem que Sancho Panza
està buscant amb el seu amo
una ciutat que està de festes,
que és Pamplona,
en ple Sant Fermín.
L'home, buscant, buscant,
ha entrat a un bar
i s'ha trobat a sobre del mostrador
una televisió encesa
que allà expliquen les notícies
d'aquells moments, eren actuals.
I, de pas, també allà veu, amb el seu amo,
com ha estat tancat amb una gàbia,
com realment passa amb l'obra.
Però aquí, però en altres circumstàncies,
perquè es pensen que és un boig,
bé, també ho és a l'obra,
també es pensen que és un boig,
i llavors ell comença a buscar,
entremig de la gent pel carrer,
les xirinoles, els gegants, els capgrossos,
tots comença a buscar i a preguntar
aviam si han vist amb el seu amo.
Vamos, buce rápido.
Pues sí, señor,
tiene usted una multa
por haber aparcado el carro en lugar prohibido.
Pero yo qué sé de eso.
Yo he dejado el carro ahí todo mi día.
Los tiempos cambian, oiga.
¿Me daría el telescopico por 20 euros?
Trato hecho, pero lléveselo rápido
antes de que me arrepienta.
Don Quijote dijo que la luna
iba a ser su testigo,
o sea que sabrá cosas de él.
Como ya están mandando cohetes allí,
igual, pues no veo nada.
A lo mejor, más tarde.
Más o menos por aquellas fechas,
recibió Teresa Panza inesperadamente
y por primera y única vez en su vida
una carta de Sancho.
Sancho se sentía solo sin Don Quijote
y apesadumbrado por la necesidad de hablar con alguien,
se abrió a su mujer.
¡Vamos, venid pa' acá, que tengo cartas pa' muchos hoy!
María González, carta de la Junts.
¡Panza!
Juana, tu marido, que te ha escrito otra vez,
pa' que luego digas.
Teresa Panza, Teresa Panza tiene carta hoy.
¡Teresa, Teresa, que tienes carta!
Felipa Martínez, Felipa Martínez, toma, mujer.
¡Ay, mucha gracia!
Para mí no tiene nada.
¡Cá, mujer!
Ya sabes que en la cárcel no les dejan escribir.
Chiquillo, no esperéis carta de vuestro padre
por los mismos motivos.
Deme la carta de Teresa, que le ha dado un pata a tú.
Toma la carta de ese golpe.
¡Ay, tarde, Sancho!
Querida Teresa y queridos hijos,
espero que al recibo de esta estaréis bien,
como yo lo estoy, a Dios gracias.
Pero aunque se dice que el hueso lo bien se lame,
yo no me lamo bien.
Quiero decir que me acuerdo mucho de ti
y sobre todo ahora que el bueno de mi amo Don Quijote
se ha perdido.
Ya sé que tienes que trabajar mucho
y que has recibido poco de mi parte
desde que estoy trabajando con el señor Don Quijote,
pero él es un hombre importante
y me va a hacer gobernador
de una de sus muchas islas que tiene
y entonces te compraré las cosas que tú te mereces.
Recibirás unos dineros que he ganado
haciendo unas películas
porque hay un señor que quiere hacer una con mi amo y conmigo.
O sea que vamos a ser famosos.
Y como se me escapó nuestras señas,
igual se presentan un día los del cine.
Entonces vas donde el señor más gordo,
no tiene pérdida,
y le pides unos cuartos para salir en la película
porque dinero es lo que más sobra.
No te puedes hacer idea de los cambios que hay en la ciudad.
Han hecho unos aparatos nuevos que son como la radio,
pero que al mismo tiempo se ve todo lo que pasa.
Esta carta la ha escrito el señor cura de Almagro,
que te manda también recuerdos.
Sin otra que contar,
se despide este que mucho te quiere,
tu marido Sancho.
Mira ese, ¿pero qué hace?
En pedacicos lo van a dejar.
Parece Sancho Panza,
le duran la de ayer.
Estem veient que Sancho Panza
està per un carrer que està tot ballat a les dues bandes
i no hi ha ningú,
però ningú, ningú, ningú al mig del carrer.
I ell s'estranya perquè veu la gent pels balcons,
per darrere de les tanques,
i ell sol pel mig del carrer
i s'estranya molt.
Escoltem, escoltem.
I ell sol pel mig del carrer.
Eh, tu, al del gorro,
quítate dai, que te van a deslomar.
¿Pero qué pasa?
Oye, si sé de dónde habrá salido.
¿A qué están esperando?
Es que hay profesión.
No, no, ya, ya, ya, ya, ya.
Ara han deixat anar ja tots els toros
i lògicament Sancho Panza ha de córrer
i escapar del que se li ve a sobre.
I cosa curiosa amb la filmació,
entre la gent que veiem que està assentada
a dalt de les tanques,
veiem un personatge molt conegut del cinema
i que és real amb aquesta fotografia,
perdó, amb aquesta cinta.
És l'Enri Fonda,
que està assentat també allà veient els toros
i, en fi, em fa gràcia...
És un cameo, allò que diuen avui en dia dels cameos, no?
Exacte, sí, sí.
Personatges famosos que sostenen pel·lícules, allò.
El va filmar, casualment,
el va filmar i el va posar també en aquesta escena.
Seguim escoltant el que està passant
amb aquestes festes
que ja sabem de què va de sempre.
Veiem ara la plaça de toros.
A l'entrada, allà hi ha hagut
tota una sèrie de caigudes.
Les caigudes han anat portant més caigudes
i arriba a fer-se una muntanya
de potser quatre homes
estirats un a sobre dels altres,
mentre les bèsties intenten passar per sobre.
Se suposa que els que estarien a sota
serien tremendo.
Un cop això s'ha restaiblit una miqueta a l'ordre,
veiem un dels toros que dona la volta a la plaça
i quan s'apropa a l'entrada,
en aquell moment entre un altre toro
que ve dels carrers
i veure l'altre toro de front,
s'envesteixen tots dos
amb un cop de cap tan tremendo
que cauen els dos fulminats a terra.
Caigudes, persecucions, revolcades,
més que una enganxada que una altra,
amb un cos que acostuma a veure
li enganxa el toro als pantalons
i el deixa sense calçotets i sense pantalons,
la gent rient a base de bé,
se suposa que l'any 53
això seria un estriptease
una miqueta censurable,
però bueno, passa.
I a tot això el Sancho Panza no el tenim?
El Sancho Panza està entre mig de la gent,
està passejant per la graderia,
buscant amb el...
no se'n preocupa el que hi ha a baix,
ell buscant amb el seu amo.
Doncs ho deixem així,
amb tota aquesta animació, Andrés.
Fins demà, en pla Sant Fermín.
Molt bé, fins demà.
Gràcies.