L'Andrés, l'Andrés el trobem molt tranquil, no sé si era per ser dilluns,
avui el trobem especialment als pitors.
Andrés, bona tarda.
Bona tarda.
Digueu, digueu, que avui hi ha cinema, digueu, digueu.
Avui hi ha cinema, sí.
És que des que ha entrat per la porta...
Avui hem de parlar, eh?, que avui tenim cinema, eh?, que no se m'escapi.
Avui és com incipiem, ja.
Vinga.
Oi, que ve paraula.
Oi, oi, oi, oi.
Que parole, que parole.
Això és l'emoció.
Què és el que ha dit?
Avui comencem a l'antiga audiència, ja el cicle de cinema, demà a l'Antiquari,
i el cicle de cinema que farem aquest mes i el que ve l'hem titulat Literatura i Cinema,
degut a que com que ve la tarda literària, doncs hem aprofitat aquesta idea.
Bé, llavors, aquesta tarda, a les 6, a l'antiga audiència,
entrada completament gratuïta, passem la pel·lícula Don Quixote de la Manxa.
Jo crec que és una bona obra literària per començar i obrir aquest cicle de cinema literari.
I tant. I aquesta pel·lícula, de quan ens va rodar?
Aquesta pel·lícula és una pel·lícula que val la pena veure-la, és de l'any 1948,
és una pel·lícula espanyola en blanc i negre, i està feta per Rafael Ribelles,
Juan Calvo, Fernando Rey i una Sara Montiel.
Joveníssima.
Imagina't, l'any 1948.
No tant joveneta.
Sí, i tant, sí, dona.
Si no era joveneta llavors com seria ara ja?
Molt millor tu tancar-me'n.
No, és que parlàvem perquè un dia vaig sentir un programa de televisió,
que era de l'època dels girosaures, que a 1947 ja tenia una edat.
Bé, jo recomano aquesta pel·lícula perquè la va dirigir Rafael Gil,
i és realment una de les pel·lícules espanyoles d'aquelles èpoques
que val la pena veure-la perquè està feta molt ben treballada,
molt ben dirigida, i sobretot, sobretot, el que a mi m'agrada
és que reflexa molt fidelment la obra de Miguel de Cervantes.
Està molt ben feta.
Aquesta tarda, d'aquí a un rato, a les 6, entrada gratuïta,
a l'antiga audiència de la plaça Pallol.
D'acord?
Encara hi arriben a temps, eh?
O sigui, no hi ha excuses de dir, ai, és que no m'han avisat que no ho sabia.
Jo me n'haig d'anar cap allà, a passar la pel·lícula.
Per això mateix.
Bé, llavors anem per la pel·lícula, bueno, per la part musical d'alguna pel·lícula,
i en aquest cas hi ha una pel·lícula castellà,
que a Espanya li vam dir Confidències a medianoche,
i en anglès era Philo Talk.
El tema de Philo Talk és precisament el mateix títol,
que vol dir Habla almohada.
Llavors s'ha de dir que aquesta pel·lícula de Michelle Gordon
va ser el començament de la sèrie,
una sèrie aquella que hi va haver de pel·lícules simpàtiques i amables,
unes comèdies,
que van protagonitzar Rock Hudson i Doris Day,
que amb la que l'actriu, la Doris Day,
es feia bandera o es feia símbol de les virtuts de la dona americana.
Llavors, la dona americana,
ella reflexava el que era la dona realment dels Estats Units.
Llavors, tant ella com la banda sonora de Frank Devil,
que va ser qui ho va escriure, van ser candidates a l'Òscar.
Les dues cançons que interpretava Doris Day i en Rock Hudson
eren Rolly Polly i aquesta, que ara escoltarem,
i que dona precisament nom a la pel·lícula.
Escoltem Habla Almohada.
Pillow Talk
Pillow Talk
Another night of hearing myself talk
Talk, talk, talk
Wonder how
It would be
To have someone to pillow talk with me
I wonder how
I wonder who
Pillow Talk
Pillow Talk
Pillow Talk
Another night of being alone with the pillow talk
When it's all
Said and done
Two heads together can be better than one
That's what they say
They always say
All I do is talk to my pillow
Talk, talk
Talk to my pillow
Talk, talk
Talk to my pillow
All I do is talk to my pillow
Talk about the boy I'm gonna marry
Someday, somehow, somewhere, sometime
Pillow Talk
Pillow Talk
Another night of getting my fill of pillow talk
My pillow and I
Both agree
There must be a boy
Must be a pillow
Must be a pillow talk
Boy for me
I hope I'm right
I'd better be right
Oh, there must be a pillow talking boy
For me
She's right
She'd better be right
There must be a boy
There must be a boy
There must be a boy
There must be a boy
There must
He consultat el meu almohada
El meu cugí
Per el nom de la pel·lícula
I m'ha dit que sí, anirem al cinema avui
Sí?
Sí, si la noia em deixa
Després li consulto a veure si em fa una escapadeta
Sí, m'ho puc apropar a veure qui és això
Mira, si avui no poguessis anar
Jo et diré el que farem aquest dijous
Que tot el mes
Ja et dic que el mes que ve també
Farem pel·lícules, literatura i cinema
Pel dijous
També a les 6 de la tarda i entrada gratuïta
Fem
La plaça del Diamant
Director francès Batriu
De Mercè Rodoreda
Amb la Sílvia Munt
Lluís Omar
Joaquim Cardona
Elisenda Ribes
Una pel·lícula en colors
De l'any 1981
Jo crec que la Mercè Rodoreda
Va fer una bona obra
Amb aquesta plaça del Diamant
I si vols que te digui
Si avancem, avancem
Digues, digues
Bueno, demà s'ha de dir
Que demà fem cine a l'Antiquari
Però això ja t'ho diré demà
Per això comentarem demà
Però mira, anem parlant d'això
El dimarts de la setmana propera
Fem El viejo i el mar
De Spencer Tracy
El dijous dia 13
Un tramvia
Llamado de Seo
De Marlon Brando
El dimarts dia 18
La importància
De llamar-se Ernesto
Dirigida per en Toni Ashkwood
El dijous dia 20
Los cuatro jinetes
De l'apocalipsis
De Glen Ford
El dimarts dia 25
Mi calle
Una pel·lícula espanyola
D'Edgar Neville
Una pel·lícula molt curiosa
Molt distreta
I que no es coneix gaire
I el dijous dia 27
Tenim cumbres borrascoses
Recordem si et sembla
On podem veure aquestes pel·lícules
I a quina hora serà
Doncs a l'antiga audiència
Això és a la plaça del Pallol
A propet de les parades de l'autobús
I entrada completament gratis
Unes butaques
Unes butaques
Que a mi em fa ràbia
Que hi hagi aquelles butaques
Tan còmodes
Perquè hi ha vegades
Que hasta jo m'adormo
Si vinc cansada
Home no
Som comodíssimes
Això no m'ho diguis
Home
Això no s'ha de dir
No, però s'ha de dir
Que sí
Que recordo aquesta temporada passada
Que hi havia una senyora
Al meu costat
Pobreta
Que es va quedar adormida
I feia unes roncades
Pobretes
Mira que interessant la pel·lícula
És que la dona em va dir
Ai perdoni
Però és que estic tan cansada
Diu que miri
Ara aquí amb la pel·lícula
I el relax aquest d'aquí
Diu
Mira m'he quedat dormida
Amb el bé que ho estic passant
Amb la pel·lícula
Amb el bé que estava passant
Per què he acabat aquesta pel·lícula?
No, però és lògic que passi
Perquè si vas cansat
I les butaques són tan còmodes
Després hi ha aire condicionat
Per l'estiu
I hi ha aire condicionat
Per l'hivern
Andrés
Ara què dius això?
Una setmana sencera
Esperant per anar a veure una pel·lícula
Allò que
Esperant que el divendres
Que arriba la pel·lícula
Durant tot el dia
Jo que vaig anar trafegada
Fent coses
Fent coses
Que fent coses
I clar
Dius
La de la tarda no pot ser
Anem a la de la nit
A la de les dotze
A la sessió de mitjanit
A la de mitjanit
Vaig veure les lletres de principi
Les lletres del final
No vaig poder veure
Res més de la pel·lícula
I tota la setmana
Portava parlant de la pel·lícula
Amb les ganes de veure-la
I les ganes que volia
A l'organisme no hi pots fer res
No, no
Mana, eh
Mana
És que el cos és molt savi
I és un rellotge
Quan toca, toca, eh
Andrés
Que tornem demà, no?
Jo crec que sí
Perquè demà continuem parlant de cinema
Jo crec que sí
Demà te'n posaré un altre
Saps?
Ai, a més a més
M'ho diria així
Ai, jo crec que sí
Perquè
Mira, t'avanço
Que és la versió
De sonrises
De una noche
De verano
De Inverberg
Però en clave
De comèdia musical
Ai, que maca aquesta, no?
Això t'ho posaré demà
Perquè ho escoltis
Vinga
I els oïdors
A mi i tota la gent
Que ens escolta
Tu perquè no tens més obligació
Però els oïdors
Si volen
En canvi, en de diàl·li
Ja està
No els donis idees
Això no es pot dir
No, però sí
Perquè es donin compte
Que ens rentarem si ho fan
Que no ho facin
Que els vindrem a buscar
Fins demà
Fins demà, si ho vols
Fins demà, si ho vols
Fins demà, si ho vols
Fins demà, si ho vols
No els de demà, ne treure
M
Mou
Fins demà!