La Mercè és la coordinadora del Museu del Port de Tarragona
de dos lluïsos, del senyor Lluís del Clos, el doctor Lluís del Clos i el senyor Lluís Donoso,
dos tarragonins molt coneguts per tothom.
Bé, un és tarragoní, però podem dir que passa la meitat...
El tenim lluny, el tenim una mica lluny.
El tenim la meitat de l'any a Tarragona i la meitat de l'any està a Houston.
Déu-n'hi-do.
Doncs, senyor Donoso, bona tarda, benvingut.
Bona tarda.
Senyor Donoso el mateix, gràcies per la seva presència.
i jo feia una petita suggerència en presentar l'entrevista.
Snipes? Què són els Snipes?
A veure, qui me l'espon de tots dos lluïsos, com deia abans, la Mercè?
Senyor Donoso.
Mire, els Snipes va ser una embarcació a vela
que va tindre una difusió en tot el món, principalment a Nord-Amèrica,
i que quan va arribar a Tarragona ja estava al final del seu cicle.
Perquè pocs anys després d'establir-se la flotilla de Snipes a Tarragona,
pocs anys després, el Comitè Olímpic Internacional
va donar com a olímpica la classe 470 en detriment dels Snipes
i després els Snipes, doncs per aquesta circumstància, han desaparegut pràcticament.
Ah, no em pensava que anava a fer així alguna cosa més.
I aquests Snipes, hem de dir-ho, que almenys un d'ells,
una embarcació petita de Snipes, tenim l'oportunitat de veure-la al museu.
És així, Mercè?
Bé, ben bé no és una embarcació, és un model d'aquesta embarcació.
Un model, per això deia una embarcació petita.
Sí, és l'última incorporació que hem fet al museu,
ho vam inaugurar el dia 18 de maig, amb motiu del Dia Internacional dels Museus,
i això es va portar a terme gràcies a la donació que va fer el senyor Lluís del Clos.
Lluís del Clos ens va cedir una maqueta dels Snipes,
i llavors nosaltres ens vam posar a treballar en torn a aquest tipus d'embarcació,
i per això també vam agafar l'ajuda, per dir-ho d'alguna manera, del senyor Donoso,
que va ser el que ens va introduir dins de tota aquesta temàtica dels Snipes a Tarragona,
i ens va fer de narrador de la història dels Snipes a la ciutat.
Llavors hem pogut fer una vitrina en la qual tenim l'objecte,
tenim imatges tant de fotògrafs de la ciutat com particulars del senyor del Clos,
i tenim la informació amb la veu tant del senyor Donoso en català i castellà
i del senyor del Clos en anglès.
És a dir, els hem agafat els dos i la informació que ens han passat i els objectes
ho han unit tot una mica i crec que ens ha sortit força bé.
Jo crec que és una ajuda que no té preu, eh?
Senyor del Clos, expliqui'ns com va ser que tenia aquesta embarcació
i una mica la seva relació amb els Snipes.
Bé, jo estic en realitat en segona línia perquè la idea de construir a Tarragona
els primers quatre Snipes va ser de Donoso i uns quants amics
i una mica més endavant jo hi havia navegat amb un dels quatre,
que era el Caracas, que era propietat dels germans Rossell, Francisco i Josep Maria.
El Donoso es va vendre el seu i li vaig comprar, que era l'Olé.
I llavors vaig navegar bastant amb l'Olé, vam fer regates amb ell, que és el que en sabia,
jo era simplement el tripulant, i van guanyar una vegada, recordes que van guanyar set una vegada,
una rere de l'altra, quan ja n'hi havia set.
Després també amb la meva germana i amb la meva nòvia en aquell moment vam quedar segons
amb la regata de Nadal, m'assembla que era, i a les tardes el meu pare era radiòleg
i hi havia restriccions elèctriques als anys 50 i no podia treballar fins a les vuit o les nou de la nit,
de manera que m'anava a navegar fins que donava l'electricitat per fer radiografies.
I sí, sí, havia sortit molt, havia sortit amb Sol, havia sortit amb la nòvia Sol,
no perquè llavors no es podia sortir.
Era perillós, eh?
Era perillós.
Era perillós.
Havia sortit amb la nòvia, la germana i tot això, i sortia, a vegades sortia més a passejar simplement.
Però la persona que coneix els Snipes bé, bé, bé, és Donoso, Lluís Donoso.
Qui m'explica una mica les característiques d'aquest vaixell tan peculiar i característic?
Miri, els Snipes són una embarcació que són de navegació molt estable,
perquè la forma que tenen el casc és ja per mantenir l'estabilitat.
És una embarcació que té 472 metres d'eslora i després 1,58 metres de mània
i un pal de 5,70, una superfície bèl·lica una miqueta més de 10 metres quadrats,
i era des de l'embarcació ideal.
Ara n'hi ha molts tipus d'embarcacions i hi ha moltes competicions,
però llavors que tot estava, hem de dir, com aquelles coses que s'està començant a implantar a Espanya...
Que estaven tot una miqueta verge, diríem, no?
Tot estava verge.
Doncs els Snipes eren els que predominaven en totes les competicions.
Se feien proves a tot el Mediterrani.
El Ministeri de Marina posava a disposició de les flotilles un barco,
normalment era de guerra,
depenia del número de Snipes que tenies de transportar cap al lloc de regata,
i llavors feia el mateix servei per tornar-te els Snipes a casa.
O sigui que era un protector de les competicions que es feien,
perquè era, anem a dir, quasi bé,
que eren les úniques competicions oficials que es feien llavors aquell temps en tot l'estat.
Déu-n'hi-do.
I això passava, recordem, al voltant de l'any 1955, escat, no?
Sí, sí.
Que va ser quan va sortir la primera flotilla.
Una miqueta abans, una miqueta abans.
Aquí a Tarragona vam anar, anem a dir...
Aquí a Tarragona no hi havia un estat, anem a dir, de formar flotilla.
Vam ser quatre amics que érem remers.
No érem valendristes, anem a dir.
D'acord.
Érem remers.
I estàvem acabant el nostre cicle de remer perquè...
quan te fas vell, doncs, o quan te fas gran, has de canviar...
Has de canviar de medis.
Sí.
I llavors vam dir, bueno, i què, això...
Però no teníem recursos, tampoc.
Nosaltres patíem encara les conseqüències de la guerra
que totes ja sabem com anava.
i nosaltres teníem moltes ganes de fer el barco,
però teníem de fer-ho d'una manera que fos assequible les nostres possibilitats.
Això els hi volia dir, però, clar, tenir un vaixell com un Snipe
devia ser tot un luxe.
Sí.
Bueno, teníem de pagar tributs de luxe.
Era com si tinguessis, allò que dius, un cotxe, no?
Exacte.
En aquell moment també, que també era un luxe.
Exacte.
Però és que era, per nosaltres era allò, doncs, anem a dir,
l'element que necessitàvem per poder gaudir del mar,
que tant de temps havíem gaudit amb les competicions de rem,
per poder estar al mar i per poder disfrutar de l'aigua.
Sí.
Doncs vam pensar que potser seria fer-se o construir uns quants barcos
tants socis com podíem trobar.
I llavors vam estar quatre amics que vam fer quatre barcos.
Mercè, em volies afegir alguna cosa?
No, amb això que ara parlaves del luxe així,
fa un moment els dos lluies estaven parlant que un li va vendre a l'altre
i l'altre li explicava i li deia que l'havia comprat a terminis
i estaven els dos parlant d'aquella època així.
Explica'm-hi, senyor Clós.
Una cosa que és molt important és que els quatre amics primers,
després n'hi va haver més, es van construir amb fusta de pi, m'assembla, oi?
Bé, era el que nosaltres dèiem amb fusta escandinava, amb Flandes.
Flandes.
Fusta de Flandes.
Proporcionada pel senyor Lió Junior, sí, Lió, no?
El vell.
El sènior, el Lió Sènior.
Que per cert ens va dir, mireu, després d'haver-se escoltat un munt de rato
que nosaltres necessitaríem tanta fusta i tot això i tot allà,
ens va dir, bé, i de diners com esteu?
Sí, a veure, a veure, a veure com sona per aquí, no?
I de diners com esteu, perquè aquí de fusta sí que en tinc,
però quan se l'emporteu me l'ho heu de pagar.
Que jo també l'heig de pagar, no?
I se m'ha de terminar.
I van fer quatre barques, valeros, que pesaven igual, midien igual,
i es podia competir.
Després van fer tres més, ja, oi?
Bé, no, després només...
Sí, aquí se'n van fer dos més,
però se'n van adquirir del...
Venien a competir de la base del Mar Menor.
De Cartagena?
No, bé, del Mar Menor de Múrcia,
que era de la base militar,
que tenien unes flutilles d'esnaips,
i llavors aquí es van vendre,
o es van treure tots els saldos que tenien,
s'ho van enviar cap aquí perquè nosaltres no teníem poc
i va haver uns quants que van comprar alguna cosa.
Que aprofitin aquesta gent de Tarragona, no?
Que aprofitin.
És que nosaltres estàvem, per fer una comparació,
estàvem competint amb un 1.500,
amb un 7.500, contra un Mercedes.
D'Uridó, d'Uridó, llavors.
Aquesta era l'equivalència que hi havia entre els barcos
que venien aquí de totes les flutilles,
i els nostres, que els nostres eren uns barcos
que havíem respectat íntegrament
totes les mesures i les mides
que s'havien donat per construir els esnaips,
i que havien fet el casco
amb fustes de 19 mil·límetres de gruix,
que és com el que manaven els cànons,
i llavors se trobàvem aquí els competidors
que portaven contraplacats de 10 mil·límetres
en lloc de 19,
i pesaven la meitat els barcos.
I llavors, clar, bueno, corrien.
Corrien més ells que nosaltres.
Home, llocic, eh?
Home, si teníem un Mercedes ells
i nosaltres anàvem al Montsicent
si tiraia a fluixar...
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Explica'm una miqueta,
perquè comentava que venia gent des de Cartagena
per aquestes competicions.
Bueno, Cartagena i de Barcelona.
I d'altres llocs.
I de Barcelona.
D'on arribaven?
I d'Alacant i del litoral mediterrani.
perquè digui que no eren competicions fàcils.
No.
Perquè sempre, d'alguna manera,
s'ha de lluitar contra les onades,
s'ha de lluitar contra el mar.
Sí, sí.
I tens que tenir un dia que diguis
aquell dia és nostre
perquè tot surt tibordat, no?
Mira, aquí les regates aquelles
que feien per Santa Tecla,
totes aquelles regates
les feien per Santa Tecla.
Tret de Santa Tecla,
les competicions les feien
entre nosaltres, locals.
Eren locals.
però per Santa Tecla
eren en participació
de frutilles del Mediterrani.
Llavors hi havia més interès.
Era molt difícil guanyar una regata
perquè, ja et dic,
no teníem els elements que teníem.
Nosaltres anàvem amb veles de cotó,
ells anaven amb veles de tralon.
Bueno, en fi,
hi havia molta diferència.
Amb els elements aquells,
nosaltres segurament
que algú d'aquí Tarragona
hauria guanyat proves,
s'hauria guanyat les regates.
Però vull dir amb tot això
que el nivell de competició
que hi havia aquí a Tarragona
no era baix.
El que passava,
estava motivat
per la circumstància
que els parcs no acompanyaven.
Però tot i així,
es va aconseguir
que l'any 57 a Tarragona
es fes una regata nacional de Snipes.
Sí, bueno...
Nacional?
Nacional.
Importantíssim, clar.
Sí, però...
nosaltres estàvem
amb les mateixes condicions.
O sigui,
que la regata nacional
va ser participació
de 40 Snipes
i sapia
que ja dels últims
teníem de ser nosaltres
perquè anàvem
amb un carretonet.
Home, però Déu-n'hi-do,
encara que fos amb un carretonet,
la valentia
i el treball
i la feina
jo crec que també es nota.
Perquè moltes vegades
pots anar amb un Mercedes
i no saber conduir.
Bueno...
Que aquest és un altre.
I l'experiència
diuen que és un grau, eh?
Sí, nosaltres amb això
havíem passat...
Havíem construït
tots els quatre cascos
i els havíem construït
amb la millor bona fe
i amb la millor bona voluntat
i volíem fer cascos
que nosaltres
llavors ens figuràvem
al moment de la construcció
que eren
els...
els...
els...
els...
els...
els...
els...
els...
els...
els...
els...
els havíem agafat
amb...
els...
aixi com normalment
els...
els...
en aquell temps
s'usava
la clavessor
o els claus
s'usaven amb claus
de...
de...
de ferro
galvanitzats
nosaltres
hi vam posar
a tirarfondos
de lleutó
en tots els barcos
que encara em fa mal
de monyeca
de tant
de donar-li voltes
al tornavís
per això deia
que sabien
d'alguna
jo que ja deien
que sabien
de què pie
cogeava
aquest vaixell
el seu esnaix
particular
i el senyor
del claus
què?
què m'explica?
jo voldria dir
que a la vitirina
que hi ha al museu
hi ha tots els detalls
inclús hi ha
en català
en castellà
en inglès
una descripció
de la...
de quan se van fer
aquests esnaix
que va començar
amb un tallera
a l'escala
de l'arbós
i més detalls
les dificultats
econòmiques
que hi havia
i d'espai
i tot això
és molt important
és història
de Tarragona
i vostè
com a participant
d'aquestes regates
que no se m'escapa
eh?
el senyor del claus
no m'acaba d'explicar
com a participant
d'aquestes regates
com anava
el seu esnaix?
bueno
jo anava
amb l'esnaix
de Donoso
que li vaig comprar
però
tenia sentit comú
i vaig deixar
que ell fes
què significa
això de sentit comú?
fes de capità
i jo fes
d'estudiar
i així van guanyar
sis o set regates
seguides
una rere l'altra
però competint
entre nosaltres
perquè el més important
molt important
en la competició
el més important
és la pierna
però després
la barca
també
que tingui el pes adequat
clar
quan anaves
a competir
amb una barca
que pesava la meitat
era impossible guanyar
no?
si m'ho permeten
hi ha un petit text
de la vitrina
dels esnaix
que m'agradaria llegir
perquè crec que
pel que estàvem comentant ara
és molt significatiu
diu així
però el REM
és un esport
que no admet
inhibicions
ni reserves
i que no té
la capacitat
de resistència
i sacrifici
que exigeix
una regata
per molta qualitat tècnica
jo que comentàvem fa un moment
o experiència
que pugui tenir
si no està al 100%
o t'apartes
o t'aparten
jo no sé quantes vegades
el senyor del Clos
o el senyor Donoso
els van apartar
o van apartar ells
bé
amb això
nosaltres
ens van apartar
particularment
jo vaig ser remer
un d'anys
i l'últim any
que vaig remar
va ser
en els jocs
del Mediterrani
vam tindre
una introducció
bastant justeta
perquè
jo tenia llavors
lumbatge
i en aquell temps
la Federació Espanyola
de Rem
estava també
embastada
no sé de quina manera
i per més
per més
instàncies
que vaig dir
que jo
no estava en condicions
de prendre part
de la regata
perquè l'umbatge
no podia fer força
vaig tindre de sortir
i vam arribar
als últims
que no es podia esperar
altra cosa
perquè
contra italians
francesos
i
els grecs
també eren bastant bons
això es van guanyar
els egípcis
els egípcis
els egípcis
van arribar
un moment
de mà nostra
però és que
no havia
no
no
jo
i arrel
d'aquesta cosa
que em va passar
que la Federació
no va tindre
que jo estava
que no estava
en condicions
de prendre part
de la regata
i vaig sortir
la regata
llavors ja no vaig regalar
mai més
diguem
i aquest és el moment
com si diguéssim
en què canvia
es passa del REM
i llavors passen
a la construcció
dels esnairs
exacte
és el moment
com si diguéssim
crític
el culminant
el moment crític
exactament
donem gràcies
que hagués passat
precisament això
has agafat
la frase del canvi
com si diguéssim
passar del REM
per dedicar-se
clar
eren un grup d'amics
que havien fet
molta amistat
al mar
que volien continuar
amb activitats
al mar
però que clar
que al REM
ja els hi era
una competició
molt més complicada
llavors
què havien de buscar
que fos el vent
el que dirigís
l'embarcació
en certa manera
per això
agafaven
una embarcació
de vela
a mi m'agradaria
preguntar-li un moment
al senyor del Clos
fins quan va estar
vinculat
a les activitats
dels esnairs
bé
jo vaig acabar
la carrera de metges
o metges
l'any 50
i vaig estar
vinculat
fins al 54
que me'n vaig anar
a entrenar
amb radioteràpia
de càncer
a Inglaterra
aquests van ser
els 4 anys
que vaig estar
vinculat
amb els esnairs
després
vaig tornar
vaig estar
un parell d'anys
aquí
abans de marxar
cap als Estats Units
i també vaig sortir
una mica
però ja va ser
bastant menys
aquesta va ser
la meva vinculació
però ens passava
el temps
al nàutic
en aquella època
només teníem
el nàutic
hi havia el tenis
i el nàutic
al tenis
hi anaven els senyoritos
i al nàutic
hi anava el resto
i ja per tancar
que ens quedem
molt poc temps
Mercè
m'agradaria
tu com
ara mateix
com a portant veu
del Museu del Port
de Tarragona
que em diguessis
fins a quin punt
és important recuperar
precisament peces
com aquest
Snipe
que comentàvem
i tenir
de viva veu
persones que han estat
treballant
amb l'Snipe
i que han pogut viure
i veure
de prop
una peça com aquesta
per nosaltres
és molt important
perquè per veure
pel temps que s'hi va dedicar
el senyor del Clos
tot això ha arrencat d'ell
ell s'hi va dedicar
li ha fet il·lusió
i ens va passar
un model
d'aquesta embarcació
llavors nosaltres
per informacions
i per coneixences
del senyor del Clos
i de gent d'aquí Tarragona
també ens van posar
en contacte
amb el senyor
Donoso
hem recuperat
un model
del tipus d'embarcació
però també
hem recuperat
la història oral
i la història viva
exacte
la història viva
torna aquesta embarcació
i llavors ho hem pogut
assemblar
i ho hem pogut
exposar al públic
doncs crec que això
és força important
perquè la gent de Tarragona
conegui
unes activitats
esportives
com deien ells
que la gent que anava
al nàutic i així
però clar
evidentment no anava
tothom al nàutic
no és una activitat
molt coneguda
pel públic en general
i gràcies a això
ara es pot donar
a conèixer
al públic en general
i el senyor del Clos
i el senyor Donoso
què n'opinen
que noves generacions
doncs puguin apropar-se
a través del museu
d'aquesta
podíem dir
les seves vivències
a través de l'Snipe
bé
és bo
que el tarragoní
vagi al museu
i vagi a la història
del port de Tarragona
amb els barcos de pesca
amb els Snipes
amb la Puga
que és d'origen tarragoní
també
les classes que donen
perquè els nens
apreguin al mar
perquè vull dir
els nens jovenets
i la gent jove
es passen massa temps
escoltant altres coses
i no vull entrar en detalls
però
no hi ha tanta afició
com teníem vosaltres
no teniu res més
o passejar per la Rambla
o anar al Club Nàutic
o quedar-se a casa
no hi havia televisió
en aquest moment
clar, clar
ah
bueno
jo diria
que
el
el de port de la vela
sempre
és un de port gratificant
perquè
així com el
el REM
representa
un esforç continuat
i
i que t'has de superar físicament
amb la vela
hi pots dedicar una mica
d'intel·ligència
anem a dir
no perquè jo
hagués guanyat
moltes regates
volia dir
vull dir
que
que destacava
en aquell aspecte
jo tenia una intuïció
natural
de que sabia
d'on tenien de vindre
els vents
i n'hi havia
alguns altres
doncs que fallaven
una maniobra
i jo l'aprofitava
i llavors
això em permetia
posar-me al davant
però tot això són
no ho sé
són coses
excessòries
que ara
doncs
no que també
seria molt interessant
de comentar
jo crec que encara
tindríem aquí
almenys una hora
sencera d'entrevista
prou
perquè ens quedaríem
i ens han quedat
moltes coses
al tinter
per poder parlar
senyor Donoso
senyor del Clos
perquè clar
és important
apropar-nos
precisament
a la història viva
de Tarragona
i sobretot
ara que tenim
l'oportunitat
de parlar
d'aquesta embarcació
de l'SNITE
però clar
l'important també
és la vivència
perquè no és tan fàcil
agafar un vaixell
i posar-se al mar
i anar en competicions
i és el que comentàvem
una mica també abans
depèn de les condicions
de com es troba un
tenir un reuma
i estar al mar
a mi tot això
no m'aconsegueva
la conjugació
no era massa bona
senyor Donoso
ja ho va explicar bé abans
i clar
després també
com et trobes tu
i després com es troba
l'embarcació
l'equip de gent
que tens al voltant
tot això
doncs serien hores
i hores per poder parlar
amb tots dos
hi ha tema
pel que es vulgui
perquè se vas recordar
vivències
totes aquelles
totes les
les vicissituds
viscudes
al nàutic
amb els naufragis
que també hem tingut naufragis
una vegada
vaig haver d'estar
nedant set hores
set hores
set hores
per arribar a la platja
perquè s'havia inundat
l'embarcació
i no corria
però no va ser
particular
això va ser
amb una competició
no amb una competició
amb un entrenament
de rem
va ser tot l'equip
que vam tindre
d'enredar
set hores
clar però és que
per arribar
a una competició
s'ha de fer molt
d'entrenament
en darrere
és allò que dèiem
si on anàvem a la Rambla
hem d'anar a entrenar
no?
hem d'anar cap al nàutic
és un esforç
nosaltres hi estàvem
contínuament
en aquell aspecte
hi estàvem contínuament
i precisament
havíem d'anar
a remar
a Lisboa
i per fer un entrenament
maco
vam voler sortir
i anar-se'n fins a Cambrils
amb l'Utrigger
perquè la mar estava plana
però de seguida
es va achacar
un...
es va embravir
no?
un va embravir
la mar
i al passar
pel cap de Salou
ja vam anar a passar
una milla i mig
o quasi dues milles
per fora
per endins
del mar de Salou
per no trobar-se
amb el refús
que feien les zones
però quan vam voler girar
cap a la platja
hi vam tindre d'anar
sort que venia
el vent
de xaloc
i vam anar a sortir
de l'estació
de classificació
al cap de set hores
de remar
Déu-n'hi-do
Ai, de nedar
no de remar
i el senyor del Clò
ens pot explicar
alguna de les seves anèrdues
abans d'acabar?
No, jo recordo
una vegada
que s'està convidat
a la casa d'un tio meu
que ens havia citat
a les dues
i a les dues
volia dir
a les dues
perquè feia una paella
i la paella
feta amb arròs
d'aquí del Montseà
si el metge
és una miqueta
i ja està
està passada
i havíem sortit
i es va parar el vent
no portàvem res
no portàvem salvavides
no portàvem res
i vam arribar
pels pèls
vam haver de fer cap
al faro
i al faro
trucar a un taxi
que ens vingués
a buscar
me'n recordo d'aquestes
les d'aquestes
i d'altres
podíem parlar
Mercè
si et sembla
un altre dia amb ell
seria molt interessant
per part nostra
això no hi ha cap problema
ells estan disposats
sempre
si el senyor Enclos i el senyor Donoso
volen tornar un altre dia
estan més que convidats
a aquesta casa
moltes gràcies
Mercè
recorda'ns en quin horari
podem veure
aquesta embarcació
aquesta embarcació
de Snipe
i també totes les altres
meravelles
que teniu al Museu
del Port de Tarragona
bé doncs precisament
avui comença
l'horari d'estiu
ah perfecte
doncs mira
hem arribat al punt
sí som 1 i juny
i llavors l'horari del museu
és de dilluns a dissabte
perdó
de dimarts a dissabte
de 10 del matí
a 2 de la tarda
ai sí
i per la tarda
i si sota l'estiu
eh
i per la tarda
de les 5 a les 8
i els diumenges
de 10 o 11 a 2
com tot l'any
molt bé
doncs nosaltres
no sé si tindrem la Mercè
la setmana vinent
esperem que sí
que ens faci companyia
que ha estat un plaer
també tenir-te a tu
gràcies
el senyor del Clos
i el senyor de Nosa
també els encoratgem
per continuar treballant
per Tarragona
d'aquesta manera
a través dels Snipes
i a través d'altres coses
que puguin arribar a recordar
i que tinguin present
dins de la seva vida
gràcies a tots dos
bona tarda
gràcies
una petita parada
ens anem a la publicitat
i de seguida
comptarem amb la presència
d'Andrés de Andrés