Doncs sí, sí, tenim una cita demà mateix al Teatre Magatzem
a dos quarts d'onze amb el cabaret, però el de qualitat,
el que es feia a París, Berlín i Chicago.
Ens ho proposen una companyia,
jo no sé si és companyia amb només dues persones,
ara ens ho explicaran, Teatre Estudi Tarragona,
ens diuen Javier Pagès i Alicia González.
Bona tarda, González.
Hola, bona tarda.
T'he fet mexicana, Alicia.
Hola, molt bona tarda.
Com anem? Sou vosaltres dos només?
No, som uns quants més, que estem...
A veure, la companyia és petita,
comptem amb un pianista fantàstic,
que és el Jordi Varela,
que ens ha fet unes orquestacions allà potents,
amb l'escenògrafa, la coreògrafa...
A veure, els que sortim a escena som tres,
però darrere...
Hi ha tot un equip darrere.
Quant de temps fa que funcioneu com a companyia?
A veure, la companyia ha tingut com a dues fases.
Vam començar l'any 89,
amb una altra formació,
amb teatre una miqueta més de text
i teatre dramàtic,
i en aquesta nova represa,
vuit anys després de l'última funció que vam fer,
doncs ara ens han dedicat al musical,
per a pregràcia,
de l'equip present, l'Alicia,
que és fantàstica.
Sí?
Sí.
No està tant, no està tant.
Ara digues alguna cosa bonica d'ell, home,
que quedarem bé.
Sí, sí, vostès, sí.
Estem amb nosaltres.
Perquè, de fet, canteu tots dos, balleu tots dos.
Sí, fem una miqueta de tot, bastant variadet.
Que estreneu mundialment, demà?
O ja l'hem rodat, aquesta hora?
Ja l'avís a dir?
No, és la preestrena.
Preestrena?
Preestrena.
A veure, serveix una miqueta,
a veure, explico què és això.
Totes les companyies, més o menys,
el que fan és una presentació al públic,
llavors fem una mena de test.
Veiem com funcionen les cançons,
si hi ha d'haver-hi alguna incorporació,
perquè en aquests moments estan tancades
les contractacions d'estiu,
per tant, s'ha de fer de cara a la tardor i l'hivern,
perquè això ha de continuar.
I, evidentment, tenim aquests dos mesos,
aproximadament,
per poder fer els canvis pertinents
de cara a poder vendre un espectacle de qualitat.
Bé, és una obra tal com ens imaginem,
100% cabaret,
i vull dir, cantat i ballat.
Hi ha algun fil argumental que ho lliga tot,
alguna part de text?
Doncs sí, són tres històries,
tot i que les cançons s'han mirat de conservar
amb l'idioma original,
que cantem en anglès, en alemany,
francès, català,
la part del brec és en català.
I, bé, els textos que hi ha entremig,
sí, són una adaptació feta per nosaltres al català, també.
En la primera part hi ha el Molín Ruix,
que és bastant fidedigna a la pel·lícula,
si l'heu vist, no?
Tant el tema de vestuari, com...
No hem fet una còpia exacta,
però qui vingui a veure-ho,
doncs, se sentirà...
Ho recordarà.
Sí, ho recordarà.
Això serà la primera part, no?
Aquesta seria la primera part.
Aquesta seria la primera part.
En una segona part, marxem cap a Berlín.
Sí, és un viatge.
Comencem amb el Music Hall a París,
continuem amb el cabaret alemany dels anys 20,
és una progressió en el temps,
i llavors el que hem agafat, doncs,
són una sèrie de cançons
amb lletra de Bert Albrecht i Kurt Bail,
i amb la seva versió catalana,
i, a veure, ens explica el mateix,
les històries que pateixen
la gent dels baixos fons,
la gent de carrer,
per poder sobreviure,
per poder tirar endavant.
O sigui, aviam,
veureu que passen coses molt semblants
a les que poden passar habitualment.
Chicago ambientat amb un cabaret més lluminós,
més espectacular,
i, doncs, el brec, la part central,
doncs, seria el cabaret més decadent,
per entendre'ns una mica, no?
Cançons, suposo, no sé,
si identificatives d'aquelles que tothom pot recordar
amb això d'album que hi ha hagut ara dels musicals.
A veure, doncs, des de l'Olda Jazz.
La gent les coneixerà.
Des de l'Olda Jazz de Chicago,
passant per totes les cançons de Molant Ruiz,
que són molt conegudes,
i les d'Albert Albrecht han fet test,
perquè és possiblement el que la gent no coneix tant,
i, a veure, és un...
A veure, n'ha agradat moltíssim,
és una part una miqueta potent,
perquè possiblement és la més dramàtica
de les tres parts,
o la més sentida.
Per tant, deixem clar,
perquè, clar, ara m'heu aixafat el rotllo,
això que estem escoltant de fons,
la banda sonora de cabaret,
amb la Maïsa Minnelli, apareix...
Alguna de les cançons.
Alguna de les cançons.
Per tant, seguim una miqueta aquest puntet,
a veure,
per entendre'ns.
I aquest punt de decadència,
es fa un al·legat contra la guerra
en la part central,
cosa que també, a veure,
ens apropa moltíssim als nostres dies,
els paral·lelismes que hi ha.
També s'ha intentat que l'ambientació
sigui el més semblant,
té aquell to de les fotografies d'abans,
les senyores i els senyors grans,
que puguin venir,
perquè els hi farà gràcia,
doncs tindrà allò...
Ai, ens pentinàvem d'aquesta manera,
portàvem aquestes sabates,
que bonic,
és un revival,
s'aproparà moltíssim
perquè hem cuidat aquesta part.
Ara us ho anava a dir,
pel que expliqueu,
doncs hi heu cuidat el vestuari,
de fet,
porteu aquí,
embolicat,
una mena de trànsit.
Jo de moment veig cosa vermella,
que això sí.
Sí, això és de la primera part,
precisament,
és el vestuari de Mulan Rouge,
el vestuari que porta Harold Sidler,
l'amo de Mulan Rouge,
i és el just,
acaba de sortir,
acaba d'arribar ara mateix,
del modisto,
i, evidentment,
doncs el tenim allà,
a punt per provar una miqueta.
D'acord,
vau decidir,
vinga,
va fer-me un musical,
per què vau tirar cap al cabaret?
Jo suposo que a nivell,
és d'aquells gèneres,
potser,
dels que més criden,
no?
Perquè són cançons
com a molt explosives,
i dona gust.
Va ser una coincidència,
sí,
una miqueta fortuïta,
no?
Ell arribava d'un viatge
que havia fet a França,
a París,
aquest estiu.
Anteriorment,
Mitz li havia comentat,
escolta,
mira,
que potser hi ha algun músic,
que m'ha comentat,
de fer,
algun espectacle així,
tipus cabaret i tal,
i el punt aquest del viatge,
doncs,
ell va trobar unes músiques,
del break,
penso que era,
precisament,
no?
Unes versions de la lotelènia.
Unes versions de la dona del corbail,
del senyor,
una versió original fantàstica,
i van dir,
mira,
escolta,
és que a més a més he passat per aquí,
he anat per allà i tal i qual,
i aquí va sortir la idea,
a partir d'un viatge.
Alicia,
a nivell tècnic,
què és més difícil?
Cantar,
ballar,
fer-ho cantar en els diferents idiomes?
Tot ho és prou una mica,
tot és prou una mica.
A veure,
el que ha estat bé és que ens hem complementat bastant bé amb ell,
no?
O sigui,
a veure,
diguem que el fort del Javi,
doncs,
per qui el coneixi,
doncs,
és el tema d'actor,
la part dramàtica,
la part d'actor,
en el meu cas,
doncs,
potser el fort seria,
doncs,
la part cantant,
no?
I ens hem complementat tots dos,
vull dir,
he après molt d'ell,
i al revés,
i al revés,
i ens hem entès molt bé,
ens hem passat molt bé,
francament.
i amb l'equip,
ha sigut una mena de...
Un equip molt cohesionat,
molt bé,
molt bé,
ens hem entès molt bé,
estem molt contents dels resultats.
I a més a més,
és allò que tenim ganes de continuar treballant,
perquè ens hem trobat un equip maquetó,
i amb moltes ganes.
Comenteu que gairebé ja teniu tot el magatzem ple?
Sí.
A veure,
no és molt gran el magatzem,
diguem realistes,
però escolta,
que ja està,
a un dia vista,
doncs,
ja ho teniu gairebé tot ple,
un raconet encara,
per si a algú li interessa,
pot ser que hi hagi alguna anul·lació d'última hora.
Ho provin.
De totes maneres,
a veure,
bàsicament el que dèiem,
això és una preestrena,
farem el test,
de cara a que possiblement
tinguem aquest temps per poder-ho vendre,
i ens agradaria,
com no,
arribar al metropol
per poder-ho fer una miqueta més gran,
i poder portar el muntatge original,
perquè el que ara es veurà al magatzem
és un adaptat
per les circumstàncies,
les característiques de la sala.
Sí.
Una miqueta mida.
A nivell d'escenografia,
clar,
això us volia preguntar,
què?
Una cadira,
jo m'imagino una cadira,
doncs això,
una cadira i l'Alicia
amb unes mitges ratxades.
Sí,
entre altres coses,
sí.
A més a més,
unes escales que semblen,
a veure,
té un toc modernista,
jugat amb vidrières,
i a veure,
la gent és molt divertit,
perquè té aquest toc de cadena.
I a més a més,
com no,
un music hall,
sense una baixada d'escales.
Escolta.
Ja no seria music hall.
Com ho portes tu això?
Practicant a casa,
amb els talons amunt i avall?
Bé,
no,
ha estat bastant...
Sí?
Sí?
Bé,
bé.
Es porta bé.
I, evidentment,
ploma,
lentejueles,
i totes aquestes coses,
i molta llum,
evidentment.
Vaja,
que marxareu amb una maleta,
no?
Si l'hem de portar de gira,
una maleta carregada.
No, no us penseu,
hem fet una cosa
que és molt practicable,
si més no,
per el que sembla,
és practicable.
A veure,
som conscients
que aquest tipus de...
A veure,
si una companyia petita
no podem portar
molta cosa,
perquè després,
clar,
hem de muntar
i desmuntar nosaltres.
I, evidentment,
no és el mateix
per un actor
que per un cantant.
Això us ho puc dir jo,
perquè és la primera vegada
que faig un musical a l'ús.
Havia fet musicals infantils,
però no aquest tipus de musical.
I requereix un esforç brutal,
de veritat,
xapó a tots els cantants
i a tota la gent
que es dedica als musicals
perquè és la cosa
més difícil,
més complicada,
més cansada,
però més agraïda.
És terrible,
és agraït, agraït.
Com espereu que surti
la gent del teatre?
Si més no els que han vingut,
els he agratat.
A veure,
a veure,
a veure,
en plan,
la sensació que ha de deixar al final
que és de subidó,
podríem dir popularment,
no?
Sí,
perquè acaba molt amunt,
sí.
És alegre,
al final és alegre.
Doncs,
Javi,
Alícia,
ens heu de dir,
tothom que passa per aquí,
els hi demanem,
un moment de l'obra,
una frase que digueu,
una cançó concreta,
un moviment que feu,
un número de ball especialment intens,
la gent que el tingui de referència,
per si,
quan us vagin a veure.
Doncs,
que en Guazmei,
passi el que passi.
Passi el que passi.
Què és un tema?
És un tema
de la banda sonora
de Moulin Rouge
i és el tema d'amor.
és la frase final.
A més,
a més,
la repetim,
la repetim alguna vegada més
durant el muntatge,
perquè és una cosa així,
com a molt especial.
I com no,
la vida és un cabaret.
Doncs,
amb el Javier Pagès
i l'Alícia González,
hem volgut compartir
aquesta estoneta
parlant sobre cabaret,
escoltant música de cabaret,
i de Berlín
marxem cap a Chicago.
Refreneu-hi les pel·lícules,
no?
Suposo que...
A més a més,
és que us sonarà moltíssim
perquè s'assembla molt.
Sí?
Gairebé no hi ha llocs,
eh?
Si voleu anar,
truqueu,
supliqueu,
aneu-hi una miqueta abans.
Serà demà
a dos quarts d'onze,
el que és la preestrena
de Cabaret.
Viatge des de París
cap a Berlín
i després Chicago.
Però,
però,
tranquils,
perquè si no hi podeu entrar,
doncs ens ha dit
que això és la preestrena,
però que més endavant
la veurem,
la rodarem aquesta hora,
no?
Això ho espereu.
Ronarà.
Javier, Alicia,
gràcies i molta sort demà.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.