Bona nit
Avui passen tres minuts de dos quarts de nou del vespre.
Benvinguts al No en vinguis amb històries,
el programa de divulgació històrica de Tarragona Ràdio.
Molt bona tarda, bon vespre, Manel Magí.
Què tal, com estem, Jordi?
Molt bé, aquí. Com cada setmana?
Com cada setmana puntual.
Bé, puntuals, una miqueta de retard, però bé.
No siguem com el tio Girito, sempre queixant-nos.
I el control tècnic, la Núria Carretañà.
Tot seguit, al sumari.
Si vols saber què va succeir tal dia com avui,
de qualsevol període de la història,
de l'antiguitat de la història contemporània,
segueix a la sintonia de Tarragona Ràdio,
perquè tot seguit seguirem amb les efemèrides.
Després, el nostre petit monogràfic
avui ens traslladarà cap al Japó de finals de segle XIX.
La nostra història cap a les voltes gòtiques
del carrer de la marxeria d'aquí de Tarragona.
Les curiositats històriques cap a la ciutat de Constantinople.
I, finalment, acabarem el nostre programa
amb les notícies més rellevants sobre història
i també fent un breu resum o una opinió sobre el llibre
Els maquis d'Esther Rodríguez, publicat per Cosetània Edicions.
Avui començarem parlant per un 26 d'abril de l'any 121 després de Crist.
Aquell dia naixia el futur emperador Marc Aureli.
Marc Aureli va regnar entre els anys 161 i 180 de la nostra era,
període en què va començar la crisi general
que afectaria tot l'imperi durant el segle III.
Va haver de fer front a les primeres incursions dels bàrbars del nord,
sufocar revoltes interiors
i també fer front a una gran peste portada des d'Orient
per les seves pròpies tropes.
Fou també un destacat filòsof estoic.
Una bona prova en són els seus comentaris,
on recollia els seus pensaments i reflexions,
caracteritzades pel tot trist i pessimista.
Fou substituït a la seva mort pel seu fill còmode.
També, tal dia com avui, però de l'any 1837,
es produïa un pronunciament liberal a la ciutat d'Arreus,
encapçalat pel militar Francesc Bellera.
L'atemptativa va fracassar i Bellera va ser perseguita
i empresonat pel baró de Mir, capità general de Catalunya.
I un altre 26 d'abril de l'any 1937,
Guernica era arrasada pel bombardeig de la legió Còndor alemanya
amb el suport de cases italians,
que lluitaven al costat de les tropes sobrelevades del general Franco.
Sobre la ciutat basca, de poc més de 5.000 habitants,
hi van caure més de 23 tones de bombes incendiàries
que van arrasar gairebé tres quartes parts dels edificis.
Sobre el nombre de morts encara no hi ha xifres definitives,
però es pot parlar d'alguns centenars.
Fins a la mort de Franco,
el seu règim sempre va negar els fets atribuïts a la destrucció de la ciutat,
a les hordes rojos separatistes.
I també, tal dia com avui, però de l'any 1986,
es explotava un dels reactors nuclears a la central de Txernòbil,
a l'Unió Soviètica,
i es produïa un núvol radioactiu de grans proporcions.
A zones properes a la central, en un ràdio de 30 quilòmetres,
la contaminació radioactiva va ser molt elevada
i les víctimes s'han calculat en 300.000 persones.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
L'inici de la revolució industrial no té una data determinada.
Alguns historiadors la fixen al 1760,
per a d'altres, entre 1780 i 1790,
i també hi ha els que l'avancen a segles anteriors.
El concepte de revolució industrial és molt discutit,
ja que no es tracta d'un fenomen sobtat,
ni els seus efectes es poden senyir únicament al sector industrial.
És cert que des de mitjans del segle XVIII
es va produir una acceleració del creixement econòmic,
acompanyada d'una transformació de l'organització i de la producció
i de l'estructura de la societat.
Historiadors de renom com Hobsbam o Holandes
afirmen que és la transformació més fonamental
experimentada per la vida humana des del neolític.
L'Europa nord-occidental va ser la primera regió del món
que va patir un procés d'industrialització
com a conseqüència de la revolució agrícola,
el canvi tecnològic i el desenvolupament del mercat interior i exterior.
I si parlem d'una revolució industrial tradicional
o la típica parlaríem principalment d'Anglaterra,
Europa, la seva perifèria
i principalment al voltant de fons d'energia com el carbó
i el vapor d'aigua i sectors capdavanters
com serien el cotó, la metal·lurgia i l'estat d'esports.
Això breument i molt ràpidament seria la revolució industrial
iniciada a mitjans del segle XVIII.
A partir de 1870 podem parlar d'una segona revolució industrial
que va tenir principalment unes noves àrees d'expansió
per començar les principals potències industrials
Alemanya, Estats Units i Anglaterra
i després també caracteritzada per la mundialització del mercat
amb tots els imperis colonials.
Les fons d'energia deixaven de ser principalment
en aquest cas el carbó i el vapor d'aigua
i passaven a ser l'electricitat i el petroli
i els sectors davanters
principalment a partir del 1870
en la sèrie i la indústria química.
Nosaltres ens centrarem en aquests
en la mundialització del mercat
i avui tractarem el nostre monogràfic
sobre la revolució o l'era Meiji
i en aquest cas ens tragiadem al Japó
de finals o de la segona meitat del segle XIX.
El Japó va romandre durant segles
tancat sobre si mateix
després de diversos actes de pressió
de les potències occidentals
com l'obertura el 1853
de diversos ports i la firma
de tractats desiguals.
L'emperador Mutsuíto
va acabar amb el Sogonat
el 1867-1868
i va donar començament a l'era Meiji.
Sí, això de l'era Meiji
n'hem sentit parlar més d'una vegada, no?
Però el que fa referència
és el nom d'algun personatge, d'un emperador
quan parla d'una dinastia?
Quan un emperador arribava...
Bueno, era coronat emperador
donava nom
titulava el seu rengat
per dir-ho d'alguna forma
Mutsuíto va regnar
com a emperador
entre 1868 i 1912
si no m'equivoco
i va decidir anomenar
el seu període
com era Meiji
i significa il·luminació i coneixement.
A partir d'aquesta data
de 1868
i fins a principis del segle XX
va tenir lloc un procés
d'industrialització
que va combinar la permanència
de les tradicions
amb la incorporació d'influències
i tecnologia occidentals
mitjançant la formació
de tècnics japonesos
moltes vegades
en universitats estrangeres.
La pressió d'Occident
com dèiem a l'inici
que obliga Japó a industrialitzar-se
es va iniciar
l'any 1854
amb l'obertura
dels seus ports marítims
a la influència occidental
com hem dit
aquest factor extern
i les condicions
del segonat
del segonat
n'has parlat també abans
no?
Sí.
Què és el segonat?
És anterior
a l'anesta revolució
que es fa?
Sí, no.
Que s'obri?
Sempre.
El segonat
és el govern executiu
del Japó
i existia un emperador
existia la figura
de l'emperador
però l'emperador
no tenia un poder executiu
clar
aleshores
un segon
era el cap militar
o la persona
que dirigia el govern.
I això continua
després?
Sí, sí.
Igual.
Les condicions del segonat
d'aquesta època
de finals
de la segona meitat
del segle XIX
van accelerar
la revolució Meiji
com hem dit
en 1867-68
i l'evolució
també del feudalisme.
La revolució industrial japonesa
a partir d'aquell moment
es posava en marxa.
L'any 1855
en Japó
va comprar
el seu primer baixei
de vapor a Holanda.
Un any més tard
realitzaven
el seu primer préstec
a l'estranger.
L'any 1869
les ciutats de Tòquio
i Yokohama
quedaven comunicades
per telègraf
i tres anys més tard
és a dir
en 1872
entrava en funcionament
la primera línia ferroviària
entre aquestes dues ciutats
i s'instal·lava
la primera fàbrica de fils.
Fet que evidència
el protagonisme
també de l'Estat
com a desencadenant
de l'enlairament econòmic
industrial del Japó
perquè una de les seves característiques
és que l'Estat
sempre va estar darrere
del procés industrial
d'aquesta potència
avui en dia.
la capacitat
de finançament estatal
es va alimentar
diversos elements
que van permetre
el drenatge
de capitals
entre ells
la nacionalització
dels béns
de la família
Tokugawa
però d'altra banda
els emprèstics
exteriors
el deute públic
intern
la inflació
i sobretot
la gran pressió fiscal
que es va exercir
sobre el camp
per una banda
hem explicat abans
que es tancava
o s'abolia
el feudalisme
però es va
es va abolir
es van abolir
els drets feudals
però van ser substituïts
per una gran pressió fiscal
o sigui que els patxersos
van continuar pagant
exactament
l'agricultura
va
va ser el suport
va ser el suport
sobre el qual
el Japó
va tenir
o la pressió fiscal
que es fia sobre el camp
va ser el suport
per poder industrialitzar-se
i davant
aquest procés
sí
hem de tenir en compte
que en el Japó
el confucianisme
sobrelleva
la lleialtat
a l'Estat
o al Senyor
la pietat filial
la fidelitat
als amics
i el respecte
als més grans
fixem-nos
sobretot
la lleialtat
a l'Estat
per tant
i d'acord
amb la ideologia
confuciana
era bastant natural
que es desenvolupés
una economia
nacional capitalista
basada en un sistema
d'antiguitat
i estabilitat
en l'ocupació
en el pensament
polític confucià
són els burocrates
els que desenvolupen
el paper
més rellevant
en la societat
així
el règim Meiji
va ser una burocràcia
moderna
des dels seus
començaments
per això
no ens ha de sorprendre
que el capitalisme japonès
comencés
com un capitalisme
d'Estat
una economia
guiada
i propulsada
pels burocrates
que estaven al servei
de l'emperador
així
com dèiem abans
els antics indrets
feudals
van ser substituïts
per un elevat
impost territorial
que a mig termini
va incrementar
el retard
de l'agricultura
respecte a la indústria
i va generar
tensions
de subconsum intern
i de sobrepoblació
com parola
fonaments
també
de l'expansionisme
japonès
cap a Corea
Xina
i Rússia
que avui en dia
torna a ser notícia
sobretot
amb la Xina
a partir dels anys 90
s'inicia la privatització
de les empreses estatals
en un context
de forta concentració
empresarial
el Japó
va passar
només 30 anys
del feudalisme
a la industrialització
sense caure
en la dependència econòmica
respecte a països
en aquell moment
més desenvolupats
és a dir
països d'Occident
encara que
el seu desenvolupament
va ser en part
subsidiari
de l'exterior
en termes
de matèries primeres
i tecnologia
a més a més
en aquests 30 anys
aproximadament
entre 1872
i 1902
la població
japonesa
va passar
de 33 a 46 milions
és a dir
va créixer
en aproximadament
uns 13 milions
de persones
més o menys
el que també va passar
després de la segona guerra mundial
que van ser capaços
de remuntar
en 20 o 30 anys
el país
en un curt periodo de temps
recuperar-se
recuperar-se
i pràcticament
i continuen igual
també que depenen
de les matèries primeres
que no en tenen gaire
per tot això
és una potència econòmica
de primer nivell
el creixement
de l'economia japonesa
en aquest final de segle
va ser manifest
fins a l'any 1914
malgrat el fracàs
de la reforma agrària
de 1873
la producció del sector
es va incrementar
en els anys següents
en un 75%
en el seu conjunt
la taxa de creixement japonesa
entre 1880 i 1914
va oscillar entre el 4 i el 5%
i tot això
va ser paral·lel
a l'augment del poder
dels saibatsus
dels saibatsus
avui és un programa
carregat de conceptes
i de termes japonesos
és clar
perquè estem parlant
en aquest cas d'això
i els saibatsus
doncs eren associacions
a mercaders i comerciants
una mena de grup social
que podríem definir
en aquella època
com a nobles del diner
del que avui entendríem
com un lobby
en el seu triomf
el seu triomf
va significar
la consolidació
d'una élit financera
basada en els clans familiars
recordem
tot el que subraïm
abans
el confucianisme
la fidelitat
a l'estat
els emics
etc.
Els saibatsus
també van ser
els protagonistes
d'un fort procés
de concentració econòmica
a causa del creixement
econòmic accelerat
i van centrar
les seves inversions
en la construcció
d'una xarxa ferroviària
en les industries
metal·lúrgiques
textil i minera
a tall d'exemple
podem dir que l'any 1905
la producció de ferro
colat
s'aproximava
a les 145.000 tones
l'extracció de carbó
era d'aproximament
13 milions de tones
i s'havien posat
7.000 quilòmetres
de vies ferroviàries
d'aquesta forma
el Japó
va començar a intervenir
en el comerç internacional
i en pocs anys
un país que havia viscut
tancat en ell mateix
en un règim feudal
per exemple
va aconseguir uns intercanvis
amb l'exterior
per un valor
de 200 milions de dòlars
a més a més
una llei de 1893
va permetre
la constitució
dels primers càrtels
històrics
posteriorment transformats
en els grups
i segurament algun nom
en sona avui en dia
Mitsui
Mitsubishi
Isumimoto
et sona algun?
jo em quedaria
Mitsubishi
que des dels primers moments
de la seva constitució
van tenir una presència
efectiva
amb el limitat
Parlament japonès
gràcies a les seves
vinculacions
amb els partits polítics
l'estat va contribuir
al creixement econòmic
dels càrtels
a través d'una política
de subvencions directes
i indirectes
com a exemple
d'aquesta col·laboració
podem observar
el repartiment
d'indemnitzacions
obtingudes
de la guerra
xino-japonès
de 1894
un conflicte
que va consolidar
els vincles
dels càrtels
amb l'estat
ja que es van encarregar
del transport
de les tropes
i del subministrament
de tot tipus
de material
al victoriós
exercic japonès
a principis del segle XX
el desenvolupament
econòmic japonès
estava subjecte
a grans tensions
derivades
de l'accelerat
procés de concentració
industrial
amb les taxes
de productivitat
i una producció
difícil d'assimiliar
per un mercat
intern limitat
i dominat
també
pels baixos salaris
urbans
i per la forta
pressió fiscal
que com ja
explicàvem abans
s'exergia
sobre el camp arulat
i que limitava
la seva capacitat
de consum
a més
el baix nivell
de salari
de les classes
populars
es va mantenir
gràcies a la difusió
de valors
com el sacrifici
i la disciplina
que parlem abans
en aquest context
d'un mercat limitat
per la seva economia
els càrtels
sempre van proponar
l'expansió
més enllà
de les fronteres japoneses
en concret
en direcció
cap al Pacífic
i al continent
asiàtic
aquí ja podem trobar
un origen llunyà
que serà
després
la segona guerra mundial
d'expansionisme
i el conflicte
de la segona guerra mundial
així el Japó
hagi iniciat
el camí
de l'occidentalització
de la seva economia
des de la seva administració
i del seu exèrcit
des de l'any 1868
amb l'objectiu
de preservar
el país
de la diplomàcia
de les canoneres
diplomàcia de les canoneres
és un nom curiós
que
sembla ser que
bé
les grans potències
colonials de l'època
com la Gran Bretanya
doncs
quan volien
tenir dret
sobre un port asiàtic
el que feien
era fer
les seves canoneres
els seus vaixells
amb canons
i obligaven
forçaven
la negociació
i doncs
Japó
justament
volia evitar
tot això
des d'un primer moment
aquesta política
van acompanyar
d'un mercat
afany
expansionista
iniciat per la fixació
d'uns glacis defensius
amb unes fronteres
virtuals al mar
que eren
tota una sèrie d'illes
i que es va mostrar
manifestament agressiu
a la península
de Corea
en la que ja havia aconseguit
a la dècada dels 80
compartir amb la Xina
el dret a intervenir
amb el seu exèrcit
els motius
utilitzats per actuar
sobre Corea
eren similars
als de l'imperialisme europeu
en general
trobem
la recerca
d'un espai vital
demogràfic
i econòmic
la recerca
de vies d'entrada
al mercat xinès
i la noció
de la missió colonial
o la missió
civilitzadora
en aquest cas
no de l'home blanc
sinó
del Japó
per una altra banda
les pervivències feudals
i tradicionals
en el desenvolupament
del capitalisme
japonès
eren més evidents
l'any 1894
a Corea
una sèrie de petites revoltes
promulgudes
per nacionalistes
antejaponesos
i l'apropament
d'Anglaterra
que trobava
en Japó
un contrapès
a la penetració
russa
també
de Corea
van provocar
la intervenció japonesa
l'inevitable xoc
amb l'exèrcit xinès
va portar a la guerra
de 1894-95
en la que el Japó
va demostrar
la seva total superioritat
sobretot naval
i ocupar
les penínsules
de Corea
Liao Dong
i Shadong
en el Mar Groc
el que és interessant
en aquest cas
deixar clar
la relació
entre
era meiji
industrialització
i posterior
expansionisme
en aquest cas
en el japonès
cap al continent asiàtic
amb la guerra xino-japonesa
de 1894-95
després d'haver guanyat la guerra
a Japó
va signar
un tractat
de pau
sempre
favorable
cap a ell
però
una situació
que no va ser
acceptada
per Rússia
que va considerar
intolerable
el tancament
de l'estret de Corea
i la pèrdua
de Port Artur
que a la vegada
era una sortida natural
al mar de Manxúria
així amb el recolzament
d'Alemanya
i de moltes altres
potències
colonials europees
com per exemple
la França
Rússia
obliga al Japó
mitjançant un ultimàtum
a renunciar
a territoris
que havia aconseguit
com Liaodong
i Port Artur
i va sotmetre els nipons
a una crisi similar
a la que
Espanya
va patir
l'any 1898
amb els Estats Units
la conseqüència immediata
va ser el repartiment
de les zones d'influència
a Xina
concretat el 1898
amb la concessió
de l'arrendament
de petites bases
similars
al que podríem dir
els britànics
ja tenien
a Hong Kong
i zones d'influència
a les diferents potències
per exemple
Rússia
va rebre
l'àrea de Port Artur
i havia començat
a ocupar
Manxúria
França predominava
al sud
a l'àrea de Yunnan
i va rebre
la regió
de Sanjiang
com a punt estratègic
de penetració
Anglaterra
va obtenir
l'arrendament
del port
de Weihai
i el predomini
de la conca
de Yanzi
Alemanya
s'apoderà
d'una base naval
a la Quindau
i de l'àrea
de Shandong
però aquest repartiment
mai no va arribar
a ser efectiu
del tot
a causa de la rivalitat
entre les diferents potències
europees
i les dimensions
també de l'estat xinès
ja que feien poc desitjable
que una sola potència
europea
controlés
tot aquell territori
ja per finalitzar
podem dir
que l'expansionisme
japonès
també va provocar
altres conflictes
com el de 1904
que va esclat
a Manxúria
la intervenció
japonesa
es va produir
després del fracàs
de diferents negociacions
que al 1903
s'havien iniciat
amb la Rússia serista
per acabar
on és la zona
amb un atac
per part dels japonesos
que va enfonsar
tota la flota marítima
i que van guanyar la guerra
i van recuperar
el que havien perdut
en el tractat anterior
van enfonsar
sense avisar
van iniciar la guerra
sense cap avís
enfonsant
tota la marina
serista
que estava
en aquella zona
i un atac
que
inclús als Estats Units
a la premsa
va dir que era exemplar
recordem que anys
després arribaria
pel Harbour
pel Harbour
no ho van trobar
tan exemplar
no ho van trobar
exemplar
ni el xill
va fer tanta gràcia
però tot això
ja és una altra història
i de la Xina
cap a Constantinople
i dels japonesos
cap als toros
l'any 1910
es va inaugurar
oficialment
la plaça de toros
de la ciutat turca
en Constantinople
la plaça era feta
de fusta
i amb un aforament
per a uns
30.000 espectadors
el dia de la seva inauguració
van torejar
els maestros
suposo que això
no podríem traduir mestres
sinó maestro
no té traducció
no té traducció
José Ferran
el chico de la Camila
negret
que no sé si era català o no
i Frutitos
i es va decidir
no matar els braus
per no excitar
els ànims d'una ciutat
en la que s'havia iniciat
una forta campanya
de propaganda
contra aquest tipus
d'espectacle
amb el temps
que ha demostrat
que aquest tipus
d'espectacle
no era del gust
del públic turc
i les corrides
de toros
no van tenir futur
en aquesta ciutat
però no deixa de ser curiós
corrides de toros
a Constantinople
en ple imperi turc
sí, sí
molt curiós
avui portem unes quantes notícies
que penso que són bastant interessants
una fa referència a un fet
que segur que us deu sonar
ja que la setmana passada
va sortir bastant
en els penjans de comunicació
i ara la notícia
de la desarticulació
per part de la brigada
d'investigació
de patrimoni històric
de la policia
d'una xarxa
dedicada
a l'expoli
de peces arqueològiques
i a la falsificació
de les mateixes
es van detenir
setze persones
en set comunitats
autonòmiques
entre elles
crec que un guàrdia civil
també
que formaven part
d'esta xarxa
des d'expoliadors
i venedors
de peces arqueològiques
fins falsificadors
d'obres d'art
i falsos marxants
que les dipositaven
al mercat
per diferents vies
com internet
o fins i tot
la venda tradicional
als mercadets
el nivell de perfecció
d'algunes
de les peces falsificades
que es van trobar
sabeu que era
tan gran
que es va haver de recórrer
a especialistes
i també a anàlisis
de laboratoris
per aclarar
si eren originals
o còpies
en els diferents registres
fets per la policia
van aparèixer
10.358 objectes
dels quals
2.391
eren monedes
gairebé
7.500
eren peces
arqueològiques
diverses
i també
56 pintures
a més
foren localitzats
467
útils diversos
com per exemple
motlles
per falsificar
aquestes peces
un parell
de detectors
de metalls
i nombrosos
llibres
i documentació
sobre arqueologia
i art
i això succeeix
a Europa
a Espanya
en concret
imaginem-nos
tot l'expòlic
produït
per exemple
Sud-amèrica
els conflictes
a Irak
per exemple
a Irak
etc.
se destruís
patrimoni
artístic
cultural
històric
cada dia
aquí també és un problema
molt greu
una altra notícia
ens porta a parlar
precisament
d'Egipte
ja que s'estan fent
uns treballs
d'excavació
al temple funerari
de Menófis III
on hi ha els famosos
colossos de Menó
són dos grans
estàtues
d'este
d'este faraó
dos
dos
ara eren dos
i és una imatge
molt típica
de les dues
estàtues
sentades
i ara què ha passat?
doncs bé
sembla ser que
mentre s'estaven
fent aquestes excavacions
han aparegut
bueno va aparèixer
ja fa un parell anys
les restes
d'un tercer
colós
una gran estàtua
del senyor
a Menófis III
que estava tombada
ah però no estava a peu
però si no era fàcil
de veure
no estava tombada
tombada
i enterrada
ara l'han
l'han descobert
l'han excavat
i sembla ser
que si tot va bé
que el proper 2006
gràcies a un sistema
de coixins pneumàtics
inflats amb aire comprimit
doncs
s'aixecarà
l'estatua
i se la tornarà
a la seva posició
original
el que passa
és que és una estatua
que pesa 650 tones
home no és fàcil
però es pot fer
però bueno
sí
tindran que retocar
els venedors de postals
i records
fototípica
però bé
no deixa ser curiós
i l'última notícia
ens porta
a parlar de Portugal
ja que
perdó
ui ui
la tos
no fluixa
ja que un pagès portuguès
va descobrir
un tresor
de l'edat de bronze
a la regió
de l'Entejo
al sud del país
i el més curiós també
és que
en 48 hores
ja el va vendre a l'estat
el qual li va oferir
17.400 euros
tot i que
alguns col·leccionistes privats
li oferien
fins a gairebé el doble
es tractava
de 31 objectes
que estaven enterrats
dins d'un recipient
de ceràmica
per sort
cap detector de metall
havia arribat abans
que és Tom
este bon home
ja que sabeu que és una zona
que també sofreix
molts expolis
i entre les peces
destaquen
arrecades de bronze
un collar
i un braçalet d'or
peses de bronze
també
una destral
i fragments
d'un anell
que aniran ara
a enriquir
les col·leccions
del Museu Nacional
d'Arqueologia Portugués
No envinguis amb històries
La nostra història
I avui ja per anar acabant
em sembla que no tindrem temps
per al llibre
No
Ja ho veurem
Bueno va ràpid
Vinga ràpidament
Avui anirem a parlar
de les voltes gòtiques
del carrer de la marxeria de Tarragona
Sí senyor
que estan al costat de la catedral
Estan assentades
Estes voltes sobre els murs
de l'antic pòrtic
de la cripta
del Fòrum Provincial Romà
i es construïren
a l'època medieval
configurant un carrer
porticat
que va vindre
àrea de mercat
de productes
del camp
a la Tarragona
d'aquella època
És per aquest motiu
que la plaça
adjacent
s'anomena
plaça de les cols
o de la verdura
Els altres mercats
el del peix
i el del carrer
es trobaven
respectivament
en els carrers
que encara mantenen
els noms
de peixateries velles
i rere carnisseries
Els porxos
de la merceria
van ser objecte
d'una neteja
i restauració
l'any 1931
en temps de l'alcalde Lloret
i uns anys més tard
el 1967
va ser substituït
el paviment
per un de palets
de riu
de pedra
Durant aquelles obres
van aparèixer
unes grans llarres
que sembla ser
que estaven relacionades
amb l'antiga zona
de mercat
més aval que existia allí
Tots els porxos visibles
en l'actualitat
corresponen
a la delmija
del segle XIV
exceptuant-ne un
que és el que està junt
al carrer
Pare Iglesias
que és d'època moderna
L'antiga funció
de mercat
avui perduda
la recuperem
setmanalment
cada domenatge
quan hi té lloc
el mercadet d'antiguitats
Molt bé
I parlem de llibre
o no parlem de llibre?
30 segons
Ràpidament
Estès Rodríguez
publica
amb Cosetània Edicions
Els Maquis
Sí
és una dona
llicenciada
en comunicació audiovisual
per la Universitat
Pompeu Fabra
ha escrit aquesta obra
dins de la col·lecció
En Guàrdia
dirigida per
Enric Calpena
i Oriol Junqueras
i editada per
Cosetània Editors
és una obra que ofereix
una visió general
del fenomen
no és un llibre
per aprofundir-hi
però sí per iniciar-se
en el tema
donant una visió
general
del dia a dia
de la seva activitat
des del final
de la Guerra Civil
fins a principis dels 60
quan moren
els últims guerrilles
i que permet
iniciar-nos
entrar en el tema
i fer-ne cinc cèntims
Doncs arribeu
al punt i final
del Domingues
en Històries
Manel Magí
i Jordi Ximeno
en el control tècnic
pilotant aquesta nau
la Núria Cartanyà
Ens veiem
ens escoltem
si voleu
el diumenge
i si no
la propera setmana
també puntuals
aquí a la ciutat
Arragona Ràdio
Adéu
Adéu
El rellotge del temps
s'avança
i el pèndol
de la història
continua funcionant
Ens veiem
la propera setmana
No em vinguis
amb Històries
a Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
Bona T�� komen
i igenis
a Tarragona Ràdio
Fins demà!