Ja és divendres, però crec que l'Andrés i jo ens quedarem a casa aquest cap de setmana
perquè portem tota la setmana viatjant.
Andrés, bona tarda.
Avui ens fa falta anar a Indonècia, de moment.
Indonècia?
Sí.
Bé.
Saps qui hi havia a Indonècia per fer motiu d'una pel·lícula?
No.
Aquell xicarronet tan pelut que es deia King Kong.
Ah, sí?
El mono gegant.
Exacte, això tractarem avui.
Però aquí hi ha una diferència que no serà la primera versió que es va fer,
sinó que parlarem amb la nova versió d'aquest clàssic del cine fantàstic
que va produir Dino de Laurentiis
i que va constituir la presentació en el món del cinema de l'actriu Jessica Lange.
La banda sonora era de John Barry
i en aquesta ocasió van considerar que era massa lírica, massa romàntica,
per acompanyar amb aquest monstre, aquest mono tan enorme.
Sobretot, en especial, si aquesta música la comparem amb la de la primera versió
que va escriure la música Max Steiner, que va ser una música molt encertada.
Però, en canvi, la van deixar amb aquesta pel·lícula, la música que es va fer,
per aconseguir dolcificar i fer més tendreses les relacions entre la vella i la bèstia.
Era l'altre punt de vista, no?, del King Kong no era dolent,
el que passa que tenia un sentiment.
Exacte, i aquí ho miren de representar una miqueta més a les clares.
Anem a escoltar aquest tema principal de King Kong,
que interpreta Paul Muriat i la seva orquestra.
A l'altre punt de vista principal de King Kong,
A l'altre punt de vista principal de King Kong,
que350 era de commemoració,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Home, és que amb aquesta música de fons, com havia de fer por el King Kong?
De cap manera?
Era el galant de la pel·lícula.
Clar.
Bé, i de les selves indonèsies, residència d'aquest King Kong, saltem ara d'una altra vegada a Àfrica, que és precisament la casa, per dir-ho així, d'Elsa, la lleona nascuda amb llibertat.
Amb els dos temes, el que hem fet abans i aquest, són de John Barry, i aquesta la va ambientar també musicalment la història.
Amb aquesta pel·lícula, Virginia McKenna i Bill Travers, dirigits per James Hill, l'autor va tindre la idea de fer un tema principal
que va instrumentar en una barroca i exòtica orquestació, alguna miqueta especial, però va arribar a ser tan popular que li va tocar guanyar a l'Òscar a la millor cançó i a l'Òscar a la millor banda sonora de l'any 1966.
Escoltem el tema principal de la pel·lícula, Nacida libre. El tema l'interpreta Mantovani i su'orquestra.
El tema l'interpreta Mantovani i su'orquestra.
El tema l'interpreta Mantovani i su'orquestra.
El tema l'interpreta Mantovani i su'orquestra.
El tema l'interpreta Mantovani i su'orquestra.
El tema l'interpreta Mantovani i su'orquestra.
El tema l'interpreta Mantovani i su'orquestra.
El tema l'interpreta Mantovani i su'orquestra.
El tema l'interpreta Mantovani i su'orquestra.
El tema l'interpreta Mantovani i su'orquestra.
El tema l'interpreta Mantovani i su'orquestra.
El tema l'interpreta Mantovani i su'orquestra.
El tema l'interpreta Mantovani i su'orquestra.
l'interpreta Mantovani i su'orquestra.
Abans, un goril·la gegant servia d'inspiració, ara una llaona.
Una llaona, sí. Estava basat una miqueta en fets reals.
En fi, una llaona, que la van de petiteta, la van començar a cuidar,
però, esclar, ells no la podien tindre allà a l'Àfrica tancada.
I, esclar, aquesta bèstia hauria de començar a dependre d'ella sola.
I la van començar a anar, per això es diu nacida libre,
perquè no la van tindre tancada.
Però coneixia amb ells, amb els cuidadors.
Basada en fets reals, eh?
Sí, més o menys hi ha una miqueta d'història.
Amb això, esclar, es va adreçar molt bé amb la pel·lícula i tal,
perquè fos més comercial, no?
Però la base va ser aquesta.
Una anècdota que hi va haver d'un catxurretllo,
un catxurrillo, que era la llaona aquesta,
i vam pensar que, esclar, tancar-la no podria ser,
que era millor anar-la mantenint amb llibertat
i anar-la cuidant amb llibertat.
Molt bé. Què farem la setmana que ve, Andrés?
Doncs anirem... Si vols, podem seguir viatges.
Si vols, podem anar a les paraderes de l'oeste.
Ai, el que tu em diguis.
I si no, podem fer, no sé, visitar Europa.
En fi, ja ho veurem.
La setmana t'ho penses, preguntes a la gent,
a veure què volen.
Depèn com estigui d'ànim, sí.
Vinga, doncs, gràcies, Andrés, bon cap de setmana.
I la setmana que ve.
Adéu.