Andrés, Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Et noto molt jove.
Ai, perquè em mires amb bons ulls.
No, no, perquè jo sé que ahir punyetero no va dir res,
jo no ho trobava bé encara,
però ahir va ser l'aniversari de l'Andrés d'Andrés.
Ara vols dir l'edat que tinc?
No, no, no ho diré, no ho diré,
perquè tot això queda en secret de sumari
i fins que no s'aixequi el sumari
nosaltres no podem comentar res.
Això és com si fos un judici de faltes.
Però tu has de pensar una cosa,
que el dia que vaig néixer jo es va acabar la guerra.
Veus?
A Barcelona.
Bueno, sis dies abans.
Ai, sis dies després que ho vull dir.
Sis dies després.
Sis dies després.
O sigui que la gent vagi comptant, Andrés.
Exacte, exacte.
Com ho vas celebrar?
Tants anys de pau, tants anys que tinc jo.
Però per què no t'ho vas esperar una miqueta més?
Que jo tornés.
Veus?
Per un dia hi podíem haver-ho celebrat junts.
Bueno, té importància.
L'aniversari.
Em pensem i n'hi érem.
D'acord.
Com va anar?
Molt bé.
Sí?
Va regalar moltes cosetes?
No, no, res.
Colònia, corbata.
Res, res.
Com que res?
No, perquè això ja en tinc molt i vaig dir, no em regaleu res d'això.
Diu, no, per favor, no, ja tinc prou cada any, cada any jo mateix.
Saps, sí, sí, que estic saturat.
Jo, per favor.
A més, acabant de passar els reis i tot això, ja n'hi ha prou.
Jo avui, quan he arribat per la porta, l'hi hauré més a veure, ja estava allà estirant-li les orelles.
Ja que ahir no vaig poder, digue, avui li faig campant en plan capona de la catedral, eh?
Tu ja estàs bé?
I tant.
Amb una miqueta de nas encara queda, eh?
I se't veu alegre, però encara, encara.
Encara queda la miqueta de res, sempre.
Sí, sí, sí, se't nota.
Però estic molt bé, eh? Estic molt bé, sempre el bubu.
Aquests dies t'has perdut la Niki perquè...
Sí, és veritat, que l'havíem començat i...
Clar, sí, si feies la becaïneta després de dinar, que t'ho mereixes molt bé, les febres i els encostipats i així, doncs, esclar.
A més a més, ens vam posar el nen i jo d'acord.
És allò que dius, vinga, si ens hem de posar en alguna cosa d'acord, vinga, fem-ho mal refredat.
Exacte, però mira, jo t'explicaré una miqueta com va la pel·lícula aquesta que estem passant,
una pel·lícula japonesa de dibuixos animats, que es diu Niki, l'aprendit de bruja.
A l'època actual, les bruixetes, bruixeria blanca, com es diu la bona gent,
doncs, té que fer un any de proves, perquè a la que fan els 13 anys han d'anar a una ciutat desconeguda
a fer un any de proves, de pràctiques.
Bé, la Niki i el seu gatet, que és parlant xin, amb ella s'entén perfectament bé,
arriben a una ciutat que els agrada molt i troben una senyora que surt del forn,
és la mestressa d'aquest forn, i vol donar un xupet a una clienta que s'ha anat
i pensa que el nen plorarà, i la nena s'ofereix amb la seva escombra màgica
a fer un vol i portar-li ràpidament el xupet amb aquella senyora.
Com si fos una moto, però ella amb la seva escombra.
Però llavors volant, que el susto que s'emporta la podra fornera
quan veu que es llença precipici avall, perquè és un lloc molt alt,
i queda esbaraïda, llavors veu que segueix volant.
Bé, llavors, com que compren que la xiqueta acaba de vindre allà a fer pràctiques,
perquè això es veu que està molt extesa en aquest país,
doncs li diu que es pot quedar en una habitació que ella té,
ella i el gatet, i sí, sí, s'hi queda.
Llavors, ella ha passat la nit allà, i el dia següent,
ella s'aixeca, es renta, es pentina, es vesteix,
i baixa a la casa, perquè això és un piset,
baixa a la casa on viu la fornera, que per cert està embestat,
i el seu marit, que és el magnífic forner, i els saluda.
Comencem a escoltar la projecció d'aquesta pel·lícula.
Buenos días a todos.
Ya te has levantado. ¿Has dormido bien?
Sí. Que bien huele. ¿Puedo ayudar?
Desde luego.
Osono, quería hablarte de algo.
Uau.
Mentre Niki ajuda Osono amb la botiga,
Gigi, el gatet, observa el treball de l'expert forner,
el qual, al sentir-se observat pel gatet,
procura que els seus gestos laborals tinguin alguna cosa de malabarisme
gràcies a la seva pràctica.
Fa girar ràpidament les acafates amb els pastetes que hi ha a dintre,
recient cuites, amb la punteta dels dits,
fa que aquestes donin voltes sense que caigui un sol pastís.
Després, un cop ha fet l'exhibició, satisfet,
mira a Gigi i simpàticament li fa un ullet,
i Gigi queda meravellat.
Per això sentim el Gigi que diu,
uau, de veure-lo bé que ho fa aquest forner.
S'han escoltant.
La verdad es que solo se hace una cosa, volar.
Así que he pensado que un servicio de mensajería no sería mala idea.
Es una idea estupenda.
Niki, servicio de mensajería aérea.
Y como vas a vivir aquí, yo puedo ser tu primera clienta.
¿En serio?
¡Es genial!
Estaba pensando en instalar un teléfono arriba.
Pero es muy caro.
¿Tengo algún dinero ahorrado?
No despilfares tu dinero.
Lo que deberías hacer es utilizar el nuestro.
Lleva algún tiempo conseguir clientes fijos.
Te propongo un trato.
Como estoy esperando un bebé, podrías ayudarme.
Si te ocupas de la tienda de vez en cuando,
podrás utilizar la habitación y el teléfono.
Y tendrás desayuno gratis, ¿de acuerdo?
Sí, trato hecho.
Voy a trabajar mucho para ti.
Bien.
Ossono, eres la mejor.
Niki y Ossono han preparat els seus pròxims plans.
Gigi està...
Gigi, que és el gatet, està a prop del forner
escoltant la conversació de les dues senyora i nena
i els dos es miren.
El forner segueix sense dir ni una sola paraula
però mira a Gigi i li torna a fer un altre ullet.
Gigi, que està suant perquè està a prop del forn,
s'amaga darrere de la taula
amb un gest de tot tímid i tot avergonyit.
¿Has un día precioso?
Sí.
La empresa dice que no hay paradas programadas
desde el otro lado de la costa hasta aquí
pero sí un seguimiento detallado del recorrido
que efectuará en esos días.
Gigi, vamos, ya ha terminado.
Hi ha tot de moviment pel carrer,
cotxes, gent caminant,
la tenda, el forn té la seva clientela
que entra i surt,
Niki encara està a la tenda
perquè està donant un bon repàs a la seva habitació.
Amb la seva habitació precisament ja no hi ha pols,
veu l'habitació neta completament,
el terra ha quedat completament net,
o sigui que les coses van marxant perfectament bé.
Nos vamos de compras, venga!
Genial! Solo pido una lata de comida para gatos.
Vale, ya veremos.
Trobem que Niki ha sortit al carrer
i sense mirar ni encomanar-se Déu ni res
ha cruzat tranquil·lament el carrer
i lògicament, esclar, per allà passen cotxes
i tant Niki com Gigi se n'han portat un bon susto.
Escoltem el que va passant ara.
En la teva no puedes cruzar las calles sin mirar.
Lo siento, estamos vivos, ¿no?
Bueno, ya sabéis cómo son los chicos.
Pero es tan guapo, espero que le haya invitado
a su fiesta de cumpleaños.
Sí, claro.
Bé, avui hem d'acabar
i el dilluns, si Déu vol, seguirem veient,
escoltant aquesta pel·lícula,
veient simbòlicament.
A veure, a veure, què passa?
Allà veuràs.
Perquè ara ja se sentien unes noies
que estaven parlant de nois, eh?
Ara aquí ja m'ha agradat,
ja entràvem en una altra història, eh?
Bé, això és un cruament que fa ella
i passen tres noies parlant de les seves coses
i esclar, ella, com que encara és molt inexperta
en tots aquests assuntos,
es queda admirant el pas d'aquelles noies.
En fi, ja sentirem...
Ja ho comentarem, ja ho comentarem.
Ja veurem com va això el dilluns, eh?
Això serà la setmana vinent,
que tornarem de nou amb Andrés i Andrés.
Fins la propera setmana.
Gràcies, Andrés.
Adéu.
Adéu-siau, bon cap de setmana.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.