El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba, a dors del català, a el millor barcó de guerra de la flora...
No abandonem encara el tema del carnaval amb l'avi Ramon, que dona molt de siavi. Bona tarda, molt de vegada.
I deia vostè que per l'enterrament de la sardina tothom feia cap al llurito, gent de Constantí...
No, el pont del diable.
Ah, el pont del diable era. El llurito era la mona de Pasqua.
I també, el que et dia, però és que el pont del diable queda més a prop d'aquí de Constantí, saps?
I trobaves allà, doncs clar, trobaves nois i noies, el que passava que llavors, per cortesia, les acompanyaves fins allà.
Però clar, del pont del diable a Constantí hi havia un trosset, però llavors, clar, de Constantí a Tarragona,
per la carretera que es feia de nit, llavors hi havia el problema.
Havies de tornar després.
Havies de tornar, clar, havies de tornar per la carretera fent el tomb...
La gent anava a peu, eh?
Bé, sí, anava a peu, content i, mira, després d'haver menjat i begut, doncs mira...
Passa que sempre ha fet tant de fred per carnaval aquí a Tarragona.
No, no.
Ostres, és que Déu n'hi ha d'haver portat uns anys que...
Tarragona ha sigut un dels puestos que jo me'n recordo que per Santa Tegla, el setembre,
mai havia portat gabardina, ni abric, ni bufanda, ni...
Vull dir, home, sempre hi ha aquells que sempre van d'allò, no?
Sí.
I el carnaval, doncs jo et dic, a Tarragona, doncs era això.
I podia competir, per exemple, amb carnavals tan famosos com tenim ara el de Sitges?
Bé, era un altre estil, per exemple.
Vilanova tenia molta fama perquè en aquell temps Tarragona,
Tarragona, doncs clar, ha sigut sempre una capital,
potser que ens han trobat després de la guerra, per exemple,
que van prohibir el carnaval, van prohibir els disfresses,
van prohibir molta cosa d'aquesta.
L'únic que es consentia, l'únic que és això, el grup dels maginets,
els xiquets, disfressos d'aquesta manera,
però mai amb la cara tapada.
Saps?
Si et disfressaves un de gran, doncs un disfress que la cara no el tinguessis tan...
Ah, sí? Això no estava ben vist? Tapàs la cara?
No, no, era per efectes del que ho pogués passar.
Com que no veus que encara estàvem així, mig d'aquella manera,
si el franquisme, que si no el franquisme, que si...
Saps, encara hi havia aquesta miqueta de cosa que, clar, sempre...
I d'allò.
I llavors, clar, Vilanova, com que també era una ciutat,
o d'això que vulguis dir, propera a Barcelona,
perquè a Barcelona jo vaig veure amb algun temps...
Ara ha anat canviant tot.
Ara tot s'ha enriquit, el d'aquí, el de Vilanova, el de Sitges,
el de Barcelona, el de Reus...
Ara ha anat canviant molta cosa, s'ha anat enriquint.
Però en aquell temps no era, perquè jo havia vist en aquell temps també
el de Barcelona i era pobre.
Pobre.
En comparació de com és com el Tarragona,
doncs al començament tampoc no es feia el carnaval.
Els primers, doncs, eren una miqueta així, d'aquella manera.
I ara, imagino tu, el carnaval de Tarragona
està en els primers llocs d'Espanya,
per la riquesa que té i porta, no?
Vilanova tenia molta fama pels caramels.
O sigui, saps com ara, per exemple,
per Passa dels Reis,
tothom van bosses per replagar caramels?
Sí.
Doncs llavors la gent anava a Vilanova
perquè hi havia la guerra de caramels.
O sigui, a la plaça,
quan havia passat el carnaval,
normal i corrent,
hi havia la baralla de caramels.
I escolta, havia dit...
I volaven, volaven.
Jo recordo, recordo,
que jo em vaig a posar-me un lloc
per al que pogués ser.
Clar, perquè un caramel fa mal, eh?
Quan te toques.
I recordo, i fa riure i no fa riure, eh?
Que hi havia un poble home, calvo,
allà a un costat,
i es veu que dels balcons,
es veu que vam veure aquell poble home.
I vinga.
I jo mira, era el punt...
Que tenia la Diana pintada al cap.
Va tindre que marxar corrents,
gemagant i tot el que sigui.
Vull dir, però era un carnaval
més d'aquesta manera, saps?
I tirant altres coses,
merengues, coses d'aquestes.
I la de Sitges
tenia fama més aviat
tirant a gai, saps?
Bueno, com ara.
Però llavors...
Però llavors...
Ara, mira, ja estem...
Ja ho entenem tot.
Però en aquell temps,
doncs hi havia inclús alguna
jo vies passant,
perquè m'agrada anar a veure els puestos.
És bonic veure les diferències
de cada puest, tu, amb l'altre, no?
I hi havia un parell de bars,
que inclús hi havia una passarel·la,
i passaven fent desfiler
els disfresses.
Sí, sí.
I clar, veies cada dia,
com pot ser que és...
Oh, sí.
Saps com vull dir?
Sí.
I recordo...
Recordo que per un dels carrers
anava una noia,
una noia tota d'aixòs,
i hi havia un mariner,
que llavors es veu que
barcos a Barcelona
havia anat a veure això, saps?
Hi havia un marino
que portava un pot a la mà
de cervesa,
i veiem que aquella noia
se la mirava
i se la mirava
anant-la seguint,
mirant-la, saps?
I ens veiem que ells
es va remueu a la faldilla
i sortia uns pèls així
de grans als camps.
Li va caure el pot,
es va quedar...
Va pujar al barco
i va tirar milles.
Vull dir que
és curiós, aquestes coses,
per aquestes tonteries,
que és el que dic,
que a vegades hi ha tonteries,
després,
quan ho mires fredament,
dius,
això no té.
Però,
viure en aquell moment,
i clar,
i llavors el carnaval,
quan el feien pel carrer,
doncs ja estava més...
els prometien més amb ells
perquè no sé per què era,
però llavors s'hi veies noies
i deies,
escull,
home o dona,
home o dona.
Vull dir,
que Sitges ha sigut un dels punts...
Els tarragonins,
que segur que hi havia tarragonins
que aprofitaven
per anar a Sitges
a disfressar-se,
però no ho devien dir,
no?
No estava gens ben vist
en el carnaval de Sitges.
No, no.
S'anava per veure-ho,
no?
I els carrers,
doncs,
la gent t'acollia,
hi havia...
En fi,
eren llocs
i era curiós per això,
perquè el carnaval
s'ha prestat a moltes coses,
però és el que dic jo,
això ara ho expliques fredament
i dius,
bueno,
quina gràcia té,
però el viure-ho
és quan rius
i són anècdotes
del moment
de cada cosa.
Doncs demà acabem de rematar
el carnaval.
Gràcies, Avi.
Gràcies.