Manel Magí, Jordi Ximeno, bona tarda, benvinguts per segona setmana consecutiva, el Ja Tardes.
Increïble, no?
Com ho porteu, això?
Sembla increïble. A tu no t'ha afectat l'eclipse solar?
No, continuo com sempre.
Continua ser igual.
Sí. Home, una mica vols dir que no m'ho has afectat?
Home, si el vas mirar directament, sense olleres de protecció, segurament et va afectar i molt.
No, però trobo que avui estem una mica com excitats, no?
Punts suspensius.
Va bé.
No ho sé, pot ser...
Ha toritó bravo.
Però bé, això és un programa d'història, no em vinguis amb històries.
No em vinguis amb històries aquesta setmana.
Aquesta setmana, com sempre, les efemèrides, després el nostre petit monogràfic,
avui tractant els orígens del cinema.
Tot seguit, en aquests 30 minuts, doncs, les curiositats.
Avui ens parlaran les dificultats que van tenir primer els francesos i després els nord-americans per construir el canal del Panamà.
El Manel ens parlarà als Apunts de Tarragona sobre la figura de Joan Serra i Vilaró.
I, ja per acabar, doncs, un parell de notícies relacionades amb la temàtica del nostre programa.
Efemèrides
1789, el poble de París assalta el Palau de Versalles.
Si la data del 14 de juliol del mateix any, 1789, és la data de la pressa de la Bastilla pel poble de París,
i va ser un dels moments claus de la Revolució Francesa,
un dels altres moments que s'han de tenir en compte és quan el poble de París assaltava al Palau de Versalles,
en tal dia com avui, de l'any 1789.
Hem de tenir en compte que París era, en aquesta edat, una ciutat de 600.000 habitants,
la més gran d'Europa continental, però menor que Londres, que ja havia superat el milió d'habitants.
Però parlem de l'efemèridea en concret.
Mentre l'acció política fonamental es desmolava a Versalles, lluny de la pressió popular,
Lluís XVI seguia resistint-se a Versalles a aprovar les lleis massa radicals segons el seu parer,
com era, per exemple, l'evolució del feudalisme, cosa que no agradava gens al poble francès.
Però va ser aquest mateix poble de París qui, cansat de la situació,
va donar el següent pas de decisió per continuar l'obra de la Revolució.
Així, el dia 5 d'octubre de 1789, va marxar sobre Versalles.
Tot comença quan el poble s'entara que en un banquet de la Guàrdia de Corp s'havia trepitjat la bandera tricolor
i s'havia reemplaçat per la bandera negra, símbol de la reina.
L'acció s'inicia amb una marxa de 5 a 10.000 dones que es dirigien cap a l'assemblea a demanar pa en lloc de lleis.
Darrere d'aquesta marxa de dones anava una segona columna, la de la Guàrdia Nacional, comandada per la Faiet.
Va ser en aquests moments, quan realment Lluís XVI es troba entre l'espace i la paret,
que va acceptar sancionar les lleis a les que s'havia resistit fins en aquells moments.
Els manifestants van passar la nit a Versalles i a l'endemà alguns d'ells van entrar al Palau,
trobant resistència dels soldats armats que van arribar a trobar-se i a tenir-les amb sang i fetge.
La Guàrdia Nacional va poder restrebrir l'ordre, però la multitud va exigir que la família reial tornés a París amb ells
i ho va fer així protegida per la Faiet i els seus homes.
Recordem, tal dia com avui, el 5 d'octubre de l'any 1789, el poble de París se saltava al Palau de Versalles.
1864, neix Louis Lumière, inventor francès del cinematògraf.
Què seria la nostra societat sense el cinematògraf, sense el cine, no?
Sempre tindríem la ràdio.
Bé, potser sí, però bé.
Un dia parlareu de l'inventor de les crispetes?
Per exemple, és possible, podem fer un monogràfic.
Doncs bé, el 5 d'octubre de l'any 1864 va néixer a Besançon, Louis Lumière, igual que el seu germà August.
Era la població on s'havia establert el seu pare, Antoine, que era pintor i fotògraf.
L'any 1870 tota la família es va traslladar a Lyon, on els dos germans van estudiar a la Martinière,
que era l'institut més important de la ciutat.
El seu pare ja estava interessat en aquells temps per la fotografia animada
i els va animar a investigar sobre el tema.
I els dos germans va ser precisament Louis qui va inventar el cinematògraf,
que fou patentat el 13 de febrer de l'any 1895.
L'aparell servia indistintament de tomar vistes, projector i també per a tirar còpies,
i reproduïa 16 imatges per segon sobre un suport de 35 mil·límetres,
lluny de les 24 imatges per segon, que s'estabilitzarà amb la inclusió de motors a les càmeres.
El fotògraf de París, Clement Maurice, va ser l'encarregat de buscar un local a París
per a la primera exhibició pública que va tenir lloc al Saló Indien del Gran Café,
al número 14 del Boulevard de Capucins, situat entre l'Òpera i la Madalén,
i utilitzat fins poques setmanes abans com a sala de billars.
L'italià Volpini, que era propietari del local, va rebutjar l'oferta d'Antoine Lumière,
el pare dels dos germans inventors, i de Clement Maurice,
de participar en un 20% dels beneficis,
i va preferir una renda segura de 30 francs per dia en un contracte d'un any de durada.
Se veu que l'home no s'enfiava que l'invent pogués prosperar.
I crec que no li va sortir gaire bé, no?
No, gens bé, perquè va ser un error molt greu,
si tenim en compte que les recaptacions van arribar a ser de 2.500 francs diaris.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
I crec que seguim parlant sobre cinema?
Sí, us preguntareu per què avui el monogràfic va sobre els orígens del cinema.
Per què?
I suposo que, si heu estat escoltant el No en vinguis amb història,
ho podreu relacionar.
Hem dit que tal dia com avui, però de l'any 1864,
naixia Lluís Lumière, l'inventor francès del cinematògraf.
No, Manel?
Sí, però com veurem després...
És que clar, dieu l'inventor francès del cinematògraf.
Sí, perquè té diferents orígens.
Ja veurem que n'hi ha...
És una història molt més complexa, la de la invenció del cinema.
Per començar, te voldré fer una pregunta, Núria,
no em mires en aquesta cara.
Per exemple, t'has preguntat mai què hi ha al món que m'ho rodeja?
Va, Manel, no em vinguis amb històries.
Molt bé.
Precisament, molt bé, molt bé, sí, no em vinguis amb històries.
Què hi ha al món que m'ho rodeja?
Ja t'ho dit.
Aire?
Aire.
Hi ha coses, no?
Hi ha objectes, hi ha formes, és que sí?
Està ple de formes.
Moviment.
Això és una resposta condicionada, no?
I moviment.
I color.
I color, també.
Però, bueno, ara no et faig tan complex, tu.
Hi ha formes i objectes que són de colors, d'acord?
Hi ha moviment.
Estes formes i objectes se mouen.
Això trobem per una part.
I per l'altra, trobem que l'ésser humà, la nostra espècie,
sempre ha tingut la necessitat de plasmar, de reproduir,
o d'intentar reproduir, este món que m'ho rodeja.
Reproduir els objectes no té gaire dificultat.
Sobretot per a aquells individus que tenen dots artístiques
i que poden reproduir pràcticament aquests objectes.
Però reproduir el moviment no és tan senzill com sembla.
I això ha estat una lluita que ve de molts, molts, molts milers anys atràs,
que va culminar després, com veurem, en el cinema, no?
Però ens tindríem que remuntar ja uns 15.000 anys, aproximadament,
perquè a les pintures de la cova d'Altamira...
Va, va, va, va.
Sí, jo crec que...
Si allà filmaven les coses.
És molt exagerat.
Allà tenien una càmera de, com us pica piedra, no?
A les coves d'Altamira, atenció, perquè...
Doncs allà trobem un dibuix d'un porc senglar amb vuit potes.
Un vuit potes, un porc senglar de vuit potes,
que era un animal de sense ficció, un mutant.
Algú el podria...
No, mutant no, perquè no hi havia centrals nuclears.
Que vivia a Springfield.
Com que no hi havia centrals nuclears,
descartem la idea que fos mutant,
ni tampoc que el pintor no sàpigués contar,
que suposo que sabia molt bé quantes potes tenia el senglar.
Llavors?
Què passa?
Que és el primer intent de reproduir el moviment que hi ha.
Ah, clar.
Fent vuit potes,
l'artista intentava mostrar que aquella pota s'estava movent,
no ho podia fer d'altra manera, no?
És ja un intent d'intentar reproduir aquest moviment.
Fem un salt en el temps
i arribem a fa aproximadament uns 3.500 anys a la Xina.
Aquella gent van inventar unes esferes de metalls,
es coneixen com a boles xines,
que no és allò que la gent se pensarà ara,
és una altra cosa.
Eren unes esferes de metalls que de dins estaven buides.
El Jordi està prenent apunts, eh?
Sí, és clar.
Esclar que sí.
Esferes de metall buides.
Sí, i dins tenien un giroscopi
per evitar que es tombés.
L'espelma que hi col·locaven a dins la tancaven
i aquestes esferes tenien unes obertures
en diferents formes.
I, esclar, la llum se projectava
a les parets de l'habitació
on estava aquesta esfera.
Però això més que res era com un element decoratiu?
Sí, era per espantar mals esperits.
Se col·locava a les entrades de les tombes, normalment.
Vindria a ser com una cabraça de Halloween,
ara que és l'època, no?
Sí, sí, sí.
És que tenen avui dia els nadons a les habitacions
perquè així facin estrelletes.
Projeccions.
I, clar, això ja es basa
en els mateixos principis
que es regiran després al cinema,
que és una font d'il·luminació,
un objecte que l'altera
i una pantalla, en aquest cas
font de l'habitació o tal,
on se projecta la llum distorsional.
Això a la Xina fa 3.500 anys.
Sí, uns 1.500 anys abans.
Clar, perquè una característica important del cinema
és que el que dius tu és tan universal,
vull dir, a tot arreu hi ha intents d'aquests, no?
Evidentment, és molt més primitiu, no?
Però ja intentaven ja reproduir
perquè la vola es girava
i llavors les projeccions de llum
anaven donant voltes.
Un intent de reproduir també moviment
o de crear moviment, no?
Perquè inclús, si no recordo malament,
el mateix plató ja parlava al mite de la caverna,
de coses així, no?
Sí.
Ara em treureu a plató.
Ara em treureu a plató, aquí també.
Sí, el senyor plató.
Què té a veure plató amb el cinema?
El seu mite de la caverna,
com tu molt bé dius, Jordi,
on intenta explicar el món,
ja parla d'una foguera
i d'uns objectes que es fiquen davant de la foguera
i que projecten la seva ombra
sobre la paret de la caverna
on diu que vivim tots els essers humans, no?
També no deixa de ser una manera
d'intentar crear moviment
i també partint dels mateixos principis que...
De fet, tota la teoria de plató era això, no?
Era que nosaltres o tot el que hi ha en aquesta terra
simplement és una projecció d'un altre...
És una projecció d'un món ideal, no?
I ho explicava en este mite, no?
Hi ha alguna referència més de l'antigitat
o de pobles exòtics?
Sí, i també hi ha altres...
Per exemple, tornant a la Xina,
trobem les famoses ombres xinesques, no?
Fetes amb les mans, també amb una font de llum
i que projecten la ombra sobre una pantalla
recreant formes diverses d'animals, etc.
O també els ninots de Java,
que és el mateix, però en lloc de mans
utilitzant titelles.
Sí, però sí, a veure, tot això podrien ser...
Referents necessitats...
Referents molt llunyans, no?
Molt llunyans, molt llunyans.
Fem un salt en el temps.
Més contemporani.
Passem l'edat mitja, que com tothom sap
no es va fer gaire cosa, bastant fosca.
I arribem a mitjans del segle XVII,
concretament l'any 1665,
quan el matemàtic danès Thomas Wagenstein
va inventar la anomenada llinterna màgica.
Sí, que encara estem molt lluny de l'any 1690 i poc, no?
Ai 1890 i poc, no?
95, no?
Sí, sí.
Encara estem molt lluny.
150 anys abans.
Estem parlant ara del 1665,
que un danès inventa la llanterna màgica.
A mi em sona invent del Doraemon, això, eh?
La llanterna màgica, és que en té una, també.
Segur que en té, segur que en té.
I per l'època era bastant màgica,
o sigui, era un proyector,
el primer proyector d'imatges de la història,
predecessor dels actuals projectors de diapositives,
i que ja comptaven tots els elements
d'aquests projectors moderns.
Per exemple, una font de llum,
un reflector,
un alent,
un vidre que servia de suport a la imatge transparent,
que era la que es projectava,
o sigui, la diapositiva,
i esclar, una pantalla on es projectava la imatge.
Sí, quedeu-vos amb aquests noms,
estudiants d'història de la URB,
Thomas Walgenstein.
Sí, que normalment és el que avui és l'invent
a un altre,
a un jesuït anomenat Kitschner,
que ho va descriure uns anys després,
a un tractat que va escriure d'òptica,
però l'invent realment és...
Perquè gràcies a aquest senyor
uns han i els altres
hem hagut de suportar
avorrides i monòtones classes d'art
amb passes de diapositives interminables.
No t'agradaven les classes d'art
i jo les trobava molt interessants.
No, sí, l'art pot ser molt interessant.
Però bé, sí.
Però fem un altre salt també en el temps
i arribem al segle XIX,
que és quan es produeix
la gran explosió de la ciència,
el gran desenvolupament científic
i que iniciarà realment la carrera
per aconseguir la reproducció plena del moviment.
I aquesta carrera partirà
de dos descobriments científics
que realment seran
els dos pilars
sobre els quals es fonamenta el cinema.
El primer, quin és?
El primer és, atenció,
la teoria de la retenció retiniana.
Toma, ja.
Teoria de la retenció retiniana.
Que la va formular, més o menys,
cap a l'any 1820,
el metge anglès Peter Mark Rogers
i que afirma aquesta teoria
que les imatges se queden gravades
durant un segon a la retina
abans de desaparèixer.
I si no us ho creu, feu la prova.
Sí, és allò que mires fixament un objecte,
taques els ulls i encara el veus.
I el continuïs durant un segon.
Els cinemes basaran això,
perquè els cinemes són
un munt de fotografies passades,
una detrás de l'altra,
i entre les fotografies
hi ha un petit espai que no hi ha res.
I el nostre ull,
com que reté les imatges,
no se'n dóna compte
i ho veu tot seguit.
Per tant,
aquesta teoria serà una de les bases
per poder arribar al cinema.
I el segon lloc,
evidentment,
què és el cinema?
Fotografia.
Són un seguit de fotografies,
una de l'altra.
Per tant,
el descobriment de la fotografia,
per part del francès Niepce,
l'any 1816.
Serà també ja
el punt de partida
que portarà
fins a la invenció del cinema.
Així tenim la següent equació,
retenció retiniana.
Més fotografies,
igual,
orígens del cinema.
Exacte.
Supercuriós,
perquè un tema que avui en dia
és tan lucratiu,
en el sentit que està en un tema d'oci,
de lleure,
en realitat té una base científica fortíssima.
Sí, sí, sí.
Totalment.
Encara,
no obstant això,
encara haurien de passar
unes quantes dècades
abans que
s'inventessin
els primers aparells
reproductors d'imatges.
Unes dècades, però,
que van veure
aparèixer
molts juguets,
podríem dir,
que ja reproduïen
a petita escala
o de manera molt simple
el moviment.
Un dels primers exemples
fou l'ha nominat
Taumatrop,
que era un disc de cartró
redó
amb dos cordills
a cada extrem.
A cada cara
hi havia un dibuix.
Estirant les cordetes
de l'extrem,
el disc donava voltes
i produïa la impressió
que les dues imatges
s'ajuntaven.
Molt bé.
Ara sí que dono
les referències
que abans hi pensava.
Això surt a Sleepy Hollow.
Sleepy Hollow.
És possible,
no sé.
La pel·li de Sleepy Hollow
surt a aquest...
A rodar en cabezes.
Sí?
Molt bé.
Surt a aquest Taumatrop
i també surt allò
que dèiem abans
dels xinesos
d'aquella recipient
amb l'espelma
i allò que dona Tom.
Sí, sí.
Sí.
Doncs bé, això sí...
I també és recomanable
a tots els nostres soients
que una escapada a Girona
perquè hi ha
al Museu del Cinema.
Molt interessant.
Que tots aquests objectes
del que us estem parlant,
inclús Plató,
surt com a referència
dins el museu.
Sí, la gent,
si esteu interessats
en aquest tema
aneu a visitar el museu.
Sí, sí.
Els millors d'Europa, inclús.
Figuera, Jordi?
A Girona.
A Girona, capital.
Sí, sí.
A Girona,
la col·lecció d'Agustí Mallol
d'un senyor
que es va dedicar
a col·leccionar objectes...
És l'Agustí Mallol tarragoní?
No, és un altre.
Agustí,
ara potser no es diu Agustí,
ara potser m'han anat de la bola.
Mallol,
Mallol segur.
Mallol segur.
Molt bé.
Més joguines.
Més joguines d'estes,
n'hi ha moltíssimes,
però per no marejar...
A més que se les poden fer a casa,
no?
Perquè aquesta dalt a un metro
es pot fer a casa, perfectament.
Sí, sí, sí.
Què més, què més?
Què més trobem?
Per exemple,
el Sootrop inventat l'any 1834
pel doctor Horner
i que és un cilindre
en unes ranures
a l'interior del qual
es col·locava una tira de paper
a tot l'interior
on hi havia diferents fases
d'un moviment.
Per exemple,
un ninot que aixecava el braç.
Ho feies girar
i mirant des de l'exterior
a través de les ranures
veies tota la seqüència del moviment.
Les ranures feien d'aquest separador
que anem abans, no?
Sí, exacte.
Llavors et donava la impressió
òptica
que hi havia moviment
de veritat.
És un juguet
que és un dels dos
avantpassats del cinema, no?
N'hi van haver molts més,
no cal...
Com a curiositat,
ara, clar,
jo pensava
qui no ha vist mai
allò una llibreteta, no?
Amb tot de dibuixos,
amb diferents fases.
Doncs bé,
això sortia al programa
de Santa Tecla d'enguany.
Hi havia el Ball del Patatuf
en les diferents.
En cada full
hi havia un moviment diferent
del Ball del Patatuf
i si ho passaves ràpid
feia una mica l'efecte.
Molts d'aquests juguets
se van inventar
al segle XIX
aprofitant aquestes teories
i tal, no?
Paral·lelament
al desenvolupament
de totes aquestes joguines
també la fotografia
va experimentar
grans avanços tècnics.
Primer amb el senyor Daguerr,
posteriorment
cap a l'1850
amb el senyor Taylor.
Per posar un exemple
del que va arribar
a desenvolupar-se
la fotografia,
la primera fotografia
que va impressionar
el senyor Niepce
va necessitar
vuit hores d'exposició
perquè es quedés impressionada
la fotografia.
Vuit hores a lliquiet
a algú
suposa que d'haver-se un paisatge.
Era un paisatge.
Les fulles de l'arbre
quietes.
Doncs bé,
cap a l'any 1880
el senyor Marell
va inventar
l'anomenat
rifle fotogràfic.
Rifle?
Era un rifle,
la mateixa forma
que un rifle
però a més de disparar
bales
disparava fotografies.
I que
n'hi havia prou
només
amb una exposició
d'una 720a part
de segona o sigui
pràcticament
una mil·lèsima
per captar la fotografia.
O sigui que
ja es pot veure
la gran evolució
que havia fet la fotografia.
Per tant,
en aquell moment
ja
el caldo de cultiu
perquè per aquest cinema
ja existia.
I van començar
a aparèixer
ja
els primers aparells
reproductors
de moviment.
Tradicionalment
s'atribueix
l'invenció
del cinema
almenys al nostre país
als germans
francesos
Auguste i Louis Lumière
i el Louis Lumière
n'hem parlat abans.
Però això no és...
Per això dèiem
l'inventor francès.
Exacte.
Molt bona apreciació
perquè això no és ben bé cert.
Per exemple,
l'any 1888
un altre francès
anomenat Le Prens
va construir
una càmera projector
i ja projectava
pel·lícules.
Tres anys més tard
el senyor Edison
que per cert
sembla ser que
el Le Prens
va desaparèixer
sense més ni més
i podria ser
que el senyor Edison
que era un home
una mica fosquet
una mica màfioset
hagués fet desaparèixer.
No se sap, eh?
Màfies.
Ai, quan ho sàpigues
tu que investigues això
us ho dius, eh?
Ja, no et preocupes
i t'ho faré saber.
Doncs bé,
el senyor Edison
més tard, l'any 1891
va patentar
l'anomenat
Kinetoscopi
que era un aparell
que ja oferia
pel·lícules
d'uns 20 segons
d'imatges en moviment.
Pel·lícules de 20 segons.
Sí, bueno,
les del Lumière
també eren d'uns 20 segons
però això era
com una nevera aproximadament
era un objecte
com una capsa
una mica més alt
tenia una ranura
a la seva superfície
tu miraves a la ranura
i veies les imatges
en moviment.
No es pot considerar cinema, no?
El cinema
és un espectacle col·lectiu
una projecció d'imatges
però ja oferia
imatges
en moviment
i a més a més
va tenir molt d'èxit
se van obrir
moltes sales
en moltes d'estes màquines
tenien un preu...
Com els cibercafés avui en dia
que tothom
amb el seu aparell...
Sí, crec que s'anomenaven
els Nickelodeons
És possible
Hi havia moltes d'estes màquines
que les gent anava a veure
aquestes petites pel·lícules, no?
Més invents
que van aparèixer abans
dels Lumière
doncs bé, l'any 1892
el senyor George Demeny
va construir el fonoscopi
que a partir de l'any 1895
s'anomenaria
bioscopi
i també l'any...
el mateix
l'any 1895
a Berlín
el mes de març
els germans alemanys
Marx i Emilio Skladanowski
van presentar també
un aparell de projeccions
i van fer
diferents sessions
d'imatges i moviment
I els anglesos?
Els anglesos
tampoc se quedaven enrere
el senyor Virteckles
va presentar el seu
Kineopticon
que era un altre aparell
de projeccions
per tant cal abandonar
la idea
de la creació del cinema
com un fet aïllat
i concret
Jo ràpidament Manel
perquè se'ns acaba el temps
a veure
amb tota aquesta barraja de gent
que s'hi dedicava a l'hora
per què?
Se'ns ha quedat només
el nom de Lumière?
Per exemple
a Alemanya
consideren inventors
els germans Skladanowski
a Estats Units
el senyor Edison
Però bé
quin és el mèrit
dels Lumière?
Doncs bé
en primer lloc
haver construït l'aparell
com ja hem mencionat abans
tècnicament més avançat
fins aleshores
que s'havia fet
fins aleshores
capaç
com també hem dit
de projectar
de gravar
de fer còpies
i en segon lloc
haver estat els primers
en oferir
una continuïtat
en les projeccions
ja que abans
només s'havia ofert
una projecció
per mostrar el que era
i prou
I la difusió
Sí, va ser molt ràpida
Mira, la primera sessió
a París
del cinematògraf Lumière
és el 28 de desembre
de l'any 1895
durant el 1896
arriba ja a moltes ciutats
espanyoles
i entre el febrer
i març del 1897
arriba a la nostra província
primer que tot
a Reus
el febrer
i després
a mitat març
a Tortosa
a Tarragona
i a Valls
etc.
Molt bé, molt bé
I aquí va continuar
la història del cinema
però això ja és
una altra història
Durant la construcció
dels 80 quilòmetres
del canal de Panamà
en el qual es van arribar
a remoure
833 quilòmetres cúbics
de terra
una epidèmia
de febre groga
va acabar amb la vida
de molts treballadors
fins al punt
que els constructors francesos
es van veure obligats
a oferir sous
extremadament elevats
per a reclutar
nous treballadors
Després d'invertir
uns 260 milions de dòlars
i perdre més
de 20.000 vides humanes
finalment
els francesos
van renunciar
a seguir els treballs
de construcció
l'any 1904
cedint els drets
de l'obra
als Estats Units
El metge militar
nord-americà
William Crawford Gorgas
encarregat
pel seu govern
a investigar
l'origen de l'epidèmia
va descobrir
que la malaltia
era transmessa
pels mosquits
i va aconseguir
eredicar
la pandèmia
en menys d'un any
aconseguint així
salvar moltes vides
i que la construcció
del canal
pogués finalitzar
amb èxit
No en vinguis
amb històries
La nostra història
Mossèn Serra i Vilaró
va néixer a Cardona
l'any 1879
L'any 1925
l'arquivist
Bevidal i Barraquer
el va cridar a Tarragona
i a partir de llavors
es va fer càrrec
de les excavacions
a la necròpolis
paleocristiana
que havia aparegut
a les obres
de la fàbrica
de tabacs
actual tabacalera
entre els anys
1928
i 1935
publicar les memoris
dels seus treballs
editades
per la Junta Superior
d'Excavaciones
Estes publicacions
juntament
amb la descoberta
i posterior memòria
sobre el fòrum local
l'any 32
li van aportar
un prestigi internacional
encara avui en dia
estos treballs
constitueixen
una important font
de referència
va haver-se d'exiliar
l'any 36
a causa de la guerra civil
i no va retornar
a Tarragona
fins l'any 40
entre els anys 46 i 49
va fer
una altra important aportació
a l'arqueologia tarragonina
amb la seva hipòtesi
sobre la datació
d'una part
de les muralles
aquest fet va comportar
deixar de banda
la famosa teoria
ciclòpia
Serra Vilaró
també va ser
un important medievalista
destacant
l'ordenació
l'any 1907
de l'arxiu
del monestir
de Santa Maria
de Solsona
també va estudiar
d'una manera apassionada
l'anomenat
Quixot de Bellaneda
demostrant
que havia estat
impresa a Tarragona
o que l'autor
havia estat
amb Vicent Garcia
el rector
de Vallfogona
va rebre
al llarg de la seva vida
i ha tingut també
el seu gran prestigi
tota una sèrie
de càrrecs
o honorífics
alguns
altres no
com membre
de la Real Acadèmia
de la Història de Madrid
o membre
de la Pontificia
Acadèmia Romana
d'Arqueologia
etc.
L'any 1950
va rebre la creu
del fons de ser el savi
l'any 49
un any abans
l'alcalde de Tarragona
Enric Oliver Martínez
fent ser ressò
del sentit
dels tarragonins
el va proposar
com a fill adoptiu
de la ciutat
on va morir
el 27 d'octubre
de l'any 1969
demanant ser enterrat
als terrenys
de la necròpolis
paleocristiana
que ell mateix
havia excavat
Notícies
Aquest divendres
s'inaugura
la sala d'exposicions
Caixa Tarragona
amb entrada lliure
clar com sempre
i fins al 4 de desembre
d'aquest any
fotografies de la memòria
al segle XX
en imatges
una exposició
que convida a mirar
però també a pensar
relacionar
recordar
aprendre
i també
en aquest cas
és una exposició
de fotografies
de fotografia
del segle XX
i un segle XX
molt proper
ja que trobarem fotografies
des de principis de segle
XX
fins al final
i també
de llocs propers
com podrien ser
Lleida
el que hi ha
el que ve
Tarragona
etc
i la següent notícia
no és recent
perquè va sortir
als mitjans de comunicació
tot just ara
fa uns 4 o 5 setmanes
a finals d'agost
però trobo
que és una notícia
important
i que cal citar-la
ens parla
de la troballa
d'una màscara púnica
d'uns 2.200 anys
d'antiguitat
la descoberta
es va fer
a l'assentament ibèric
de Mas d'Engual
situat
al terme municipal
del Vendrell
es tracta
d'una màscara
de terracota
de les anomenades
grotesques
i que podria
datar aproximadament
de l'any 200
abans de Cris
es tracta
d'una tipologia
de màscara
coneguda
als principals
núcleis púnicos
mediterranis
com a Eivissa
Cádiz
Cerdanya
o principalment
Cartago
el que més destaca
en aquest cas
és que es tracta
de la primera
descoberta
d'un objecte
amb aquestes característiques
en un jaciment ibèric
i demostra
la relació
del món púnic
amb la cultura ibèrica
a més
la descoberta
té una altra característica
que la fa encara més única
i aquestes màscares
apareixen normalment
en contextes funeraris
i això no s'ha donat
a la troballa
del jaciment
de Mas Dengual
Estava aquí discutint
a veure si donàvem
més notícies
menys
aneu carregades
aquesta setmana
però no
ja està bé
però avui
ja està bé
una notícia
que ens heu de donar
jo crec que important
que farem la setmana que ve
la propera setmana
doncs són importants
tres efemèrides
relacionades amb
l'arribada a Colom Amèrica
relacionades amb
la música i jac i
l'Alemania nazi
i també relacionada
amb les brigades internacionals
nosaltres escollirem
el nostre parer
quines són
les dues més importants
o les que més ens venen
n'excloreu una?
sí, sempre
allò sí
i podem votar
per nominar-la
la de Colom
molt important
tampoc ho és
si se celebra cada any
totes se celebren cada any
això és una efemèride
però la de Colom
més
la fiesta nacional
la fiesta de l'expanïtat
doncs bé
el monogràfic anirà
sobre el poble trusc
després les curiositats
doncs quatre pincellades
o anècdotes
sobre la vida
d'Albert Einstein
els apunts de Tarragona
una incògnita
és una incògnita
encara
fins a l'últim moment
no se sap
el Mayal sempre
amb sorpreses
de darrera hora
doncs jo tinc una sorpresa
de darrera hora
per vosaltres
ui
quina por
molt important
ens han enviat un mail
ah sí?
alcalde?
a jatardes
jatardes
arroba
tarragonaradio.com
dedicat al programa
no en vinguis amb històries
sí?
sí
que tenim amics
que et s'ho diuen
una tal Letícia
tio
està embarassada
que escolta el programa
ja va
sigui amb seriós
qui és
què diu
qui és
qui és
no us ho diré
que això no es diu per ràdio
el que passa és que va escoltar
l'altre dia
el monogràfic
no
l'apartat de la nostra història
sobre Santa Tecla
i va trobar moltes errades
no no no
comenta que a ell
concretament
l'interessaria saber
dins de Santa Tecla
i tal
li va fer pensar
ostres a mi m'agradaria
saber d'on ve per exemple
l'amparito roca
qui és l'amparito roca?
Manel
pega-li
pega-li
tu no pots dir a Tarragona
a ràdio
qui és l'amparito roca
jo no ho sé
l'amparito roca
és el ball
el pas doble
més celebrat
de les festes
el que balla tothom
és l'himne
de la festa de Santa Tecla
vale vale vale
escolta'm
vamos a acabar
dixant-me
no
bé
bueno
però si mos tenim
que documentar
sobre l'assunto
tu tranquil·la
que farem un treball
aquí queda aquesta pregunta
llançada
ja tens feina
Manel
si teniu més preguntes
sobre història de Tarragona
història en general
qualsevol cosa relacionada
amb la història
jatardes
arroba
tarragonaradio.com
sí
suggerències
crítiques
qualsevol cosa
i una pàgina web
que poden visitar
per estar al dia
un blog
personal del programa
on vingués a mi històries
punt bloquespot
punt com
té el cert de memòria
home clar
és fàcil
hem millorat molt
respecte a l'any passat
Jordi Manel
fins la setmana
que ve
ha estat un plaer
fins la setmana que ve
el riotge del temps s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
a
No envinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
i la sіл
i l' cowboy
i l' cowboy
i l' Prize
Fins demà!