Música
Estem a dimecres, Andrés i Andrés, bona tarda.
Bona tarda.
Oh, quina por!
Sí?
Oh, quina por!
No t'agrada les obres d'Estefan Quint?
Per això mateix, però avui m'agrada especialment.
Digues, digues, digues, digues, informa, informa, avui hem d'anar a l'Antiquari.
Avui l'Antiquari, seguint el cicle que estem fent d'Estefan Quint durant octubre, novembre i desembre,
fent obres d'Estefan Quint dins aquesta tardor literària,
passem una pel·lícula de 1983 en colors, dirigida per Levi Stich,
que és una pel·lícula de terror, que és Cujo.
Què és Cujo?
Doncs és un gosset que es diu Cujo.
Home, un gosset, qui diu un gosset, un Sant Bernardo, eh?
És quasi un Sant Bernardo, exacte, sí.
Ostres!
I aquest gosset, doncs es veu que se li passa un núvol pel cervell
i comença a atacar a la família i a tothom.
I no es deixa fer res, ja tancats el cotxe...
Aquesta coseta tan simple porta una sèrie de conseqüències tremendes.
Terrorífic, eh?
Aquest vespre, això aquest vespre, a les 10 de la nit, o sigui, del vespre, a les 10, a les 21,
a l'antiquari del carrer Santana, número 3, Entrada Lliure.
Molt bé.
Recordem, avui la pel·lícula del Cujo, inspirada en una de les novel·les de l'Stifan King,
totalment recomanable.
A més, i sobretot...
Gènere.
I sobretot si teniu un goset a casa.
Perquè després quan arriba a casa, és una contraludòcil que és en comparació...
André, s'ha de confessar una cosa.
Quan vaig veure la pel·lícula de la cabina,
aquella que el José Luis López Vázquez...
Queda tancat a la cabina.
Queda tancat a la cabina.
Ja no vas trucar més per telèfon, ni targetes ni res de res.
No, no m'agraden les cabines.
I no hi havia el mòbil, llavors.
I una altra de les coses que tampoc m'agraden són els ascensors.
No sé quina pel·lícula he de veure.
També l'ascensor obre i tanca les portes i puja i baixa com li dóna la gana.
I saps una cosa?
M'he començat a mirar els ascensors i les cabines amb uns altres ulls, eh?
No és el mateix.
No és el mateix.
Bueno, doncs no sortis al carrer perquè hi ha molts accidents de tràfic,
hi ha testos que cauen al cap...
No, no, això ja saps què pot passar.
Però clar, l'ascensor és un lloc tancat, petit.
O sigui que tens claustrofòbia.
D'alguna manera, diguem que l'ascensor sí.
L'altre dia és una altra.
No.
Doncs aquesta nit, si vols vindre, anirem a veure el gosset aquest,
amb l'antitetània, l'antirràbia ja posada.
Portarem la veterinària perquè ens donin com de mà.
Per si un cas s'escapa de la pantalla.
Per si se surt.
Bé, doncs estem fent durant aquests dies una sèrie de temes musicals
de Richard Rogers, que va triomfar a Broadway,
i de Broadway lògicament quan hi ha un èxit el passa en el cinema,
i el Richard Rogers feia la música
i la seva col·laboració amb el lletrista Òscar Hammestern segon.
Bé, estem precisament passant una sèrie de temes de la pel·lícula
Música i Làgrimes,
però la versió primera, que és la que es va fer en teatre.
Ara ens toca un altre tema, que es diu precisament El sonido de la música,
que és el títol real, original.
Aquí li van posar música i làgrimes, són risses i làgrimes,
però el títol original és El sonido de la música.
I aquest títol d'aquesta peça que escoltarem ara és El sonido de la música.
I és que després de castigar amb els seus fills
al veure que Maria ha aconseguit trencar la disciplina tan rígida
que té el senyor Trapp,
precisament que ell imposa a base de cops de pitu,
com si fossin marinos.
Sí, sí, els marinos, exacte, sí.
El capità es queda emocionat
quan els sent cantar aquesta cançó
formant un cor que realment és angelical.
És com un acte de perdó
el qual fa que s'ajunti més el capità
sapiguent que endavant els seus fills
ja no li tindran la por que fins ara li tenien
i que ell has de donar compte que això no és correcte.
I ell sap que ara l'estimaran més com a pare
i ell serà més comprensiu amb tots els nens.
A veure si és veritat.
Escoltem aquest tema del sonido de la música
que canta Teodoro Bickel i els nens
amb una orquestra dirigida per Frederick Edbong.
Ja dic, és de l'obra musical teatral a Broet Bay,
no de l'obra del cinema, però la música és la mateixa.
The hills are alive
With the sound of music
With songs they have sung
For a thousand years
The hills fill my heart
With the sound of music
My heart wants to sing every song
It is
Every song it is
My heart wants to beat
Like the wings of a bird
That cries
From the lake to the trees
My heart wants to sigh
Like the chime that flies
From a church on a breeze
I go to the hills
When my heart is lonely
I know I will hear
What I've heard before
My heart will be blessed
With the sound of music
And I'll sing
Once more
To laugh like a brook
When it trips and falls
When it trips and falls
Over stones in its way
To sing through the night
Like a lark who is learning to pray
I go to the hills
I go to the hills
When my heart is lonely
I know I will hear
What I've heard before
My heart will be blessed
With the sound of music
And I'll sing
Once more
With the sound of music
I know I'll sing
I know I'll sing
With the sound of music
Ai, que descanses més romàntiques, eh?
Que maques que són
L'obra és fantàstica
I és fantàstica
Andrés, recordem un altre cop
Avui a l'Antiquari
El Cujo
De Stephen King
El Gusset
El Cusset Cujo
En espècie de San Bernardo
Tant dulcet
Aquest bon home
Tant dulcet
Una pel·lícula de terror
Basada en una obra literària
De Stephen King
Aquest vespre a les 10
A l'Antiquari
Del carrer Santana
Número 3
Entrada lliure
Molt bé
Andrés, tornem demà mateix
Sí, Déu vol
Gràcies
Adéu