...
Arriba el cap de setmana, Andrés i Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
A veure, a veure, que avui m'has explicat un munt de coses,
i jo també t'he de dir un munt de coses.
De cara a la setmana vinent no hi ha programa
o no hi ha l'espai d'Andrés i Andrés,
ni tampoc l'espai de l'avi Ramon,
perquè hem de dir que la Núria se'ns va de minivacances
i començarà el Ja Tardes a partir de les 6 de la tarda.
De les 6 fins a 2, 4 de 8.
Quina alegria pels que ens aguanten, eh?
Diran menys mal.
Jo crec que ens enyoraran molt, eh?
Mira que no féssim un especial dilluns, Andrés,
i Andrés, tu i jo, de tota la setmana encara, eh?
La gent descansarà una miqueta de nosaltres, dona.
Tu creus?
Dona, no ho sé.
Que ens ho diguin.
Era hora!
No, no, no, escolti, segueixin, segueixin.
Mira que no passi això, eh?
Que moltes vegades...
Gràcies pels anys.
Que sí, que sí, que sí.
Per almenys ho fem tota la il·lusió del món, eh?
Sempre.
Això sempre, això sempre.
Andrés, a veure.
Bé, ja que farem festa, aniré a dir una miqueta
el que farem de cinema.
Sí.
De cinema tenim el dia 6,
o sigui, dijous,
dijous, tenim tu a Boston, jo a Califòrnia,
a les 6 de la tarda,
al Cine Club de l'Antiquari.
Entrada gratuïta.
Molt bé.
Dins el cicle El nen i el cinema.
Que és festa.
Sí.
El dijous, que torna a ser festa,
tornarem a fer a les 6 de la tarda,
amb entrada completament gratuïta,
perquè puguin vindre també els nens,
amb els papes, les iaies, els tiats i qui sigui,
Totó i Pablito.
Amb aquell còmic que era Totó,
aquell còmic italià,
Pablito Calvo,
aquell que va fer Marcelino Panibino,
és una pel·lícula molt distreta,
entretinguda,
una pel·lícula,
si està feta per un còmic i per un nen,
pots comptar que és una comèdia.
Encara que els dos pobrets us passen problemes,
però és una comèdia.
I si vols que t'adalanti,
et diré que el dimarts, dia 13,
farem l'Idolo caído,
que també és una altra pel·lícula d'un nen,
que ell sap d'un accident mortal que hi ha hagut,
culpen amb una persona
i el nen calla en principi,
quan vol dir la veritat no el fan cas,
en fi,
era una pel·lícula problemàtica,
però que el protagonista és un nen.
Això és el que tenim en principi.
I si en cas,
després jo ja t'explicaré
el que farem a l'Antiquari
per no barrejar tant.
Exacte,
i a més a més,
per fer una mica de resum,
perquè tota la gent
volia apropar-se a l'Antiquari
i podíem mirar a veure
què és el que fareu
durant tot el mes de desembre.
i el que farem de l'Stefan King,
que també farem un altre cicle
de l'Stefan King
durant el mes de desembre.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Octubre, novembre i desembre.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Però anem a la música ara.
Vinga, mira,
estem fent això del musical americà
i ara posarem el tema musical
d'una pel·lícula d'any 1939.
Això és cine clàssic,
el que estic fent jo.
Sí, sí, sí.
Exacte.
Molt bé.
Que la pel·lícula es deia
Idiots de laic.
Eh?
Idiots de laic.
Idiots de laic.
Sí, exacte.
i el títol
Putting on the Ritz.
No té res a veure amb...
Res, no, no.
A la política, no.
I l'autor va ser un gran músic,
un gran compositor de l'època,
que era Irwin Berling,
que va fer moltíssims temes
i està basada en l'obra
de Robert Sherwood,
en una pel·lícula de Gargable
anterior a
Lo que el Viento se llevó,
que va ser l'any 1939,
igual que aquesta pel·lícula,
i un dels seus grans moments
és quan, precisament,
Gargable,
o Gargable,
com vulguis dir-li,
canta el tema
amb un cor d'estarlets.
A veure, a veure,
perdona, perdona, Andrés,
aquesta notícia
me l'has de donar a poc a poc.
Sí.
Que el Gargable va cantar.
Va cantar.
Jo tinc una pel·lícula
que, a més a més, balla.
Amb aquella cara de pomes a grans que fa.
Exacte.
Jo tinc una pel·lícula
que ell, inclús, balla.
No m'ho puc creure.
Que no m'ha agradat gens.
Me l'has de portar.
Me l'has de portar, això,
per veure-ho.
Gargable cantava,
però no va seguir més
perquè tampoc era comercial cantant.
No, no, no.
Va ballar,
claquer,
i tampoc va quedar comercial.
A mi, precisament,
no m'ha agradat, oi?
Sí.
Bé, llavors, ja et dic,
canta el tema
amb un cor de noietes,
d'Esterlets,
davant d'una, en fi,
com diria jo,
una ofesa
i, a més a més,
així, sobtada
expressió
de Norma Scherer,
Norma Scherer,
que va ser una gran artista,
amb una perruca rossa.
A més a més, així,
és una pel·lícula
que es pot ser de sorpresa
estremenda.
Sí.
Bé, llavors, el tema,
més endavant,
li faria un homenatge
a aquell magnífic,
en fi, jo diria
que se n'en fot de tothom,
Mel Brooks,
amb el jovencito
Frank Stein,
de l'any 1974.
Oh.
El cantar-lo,
el monstru,
davant d'un auditori,
que queda completament
atònic.
No sé si te'n recordes,
del tema aquest.
Sí, sí.
Bé, aquí oferim
una versió
diferent,
que la canta
Fred Ester
i la cantava
amb la pel·lícula
Blue Skies,
o sigui,
Cielo Azul,
de l'any 1946.
1946.
Escoltem aquest tema,
que jo crec que també t'agradarà.

Bé, aquí d'un auditori,
Bé, aquí d'un auditori,
Spending every dime
for a wonderful time.
Now if you're blue
and you don't know
where to go to,
why don't you go
where fashion sits?
Puttin' on brits.
Different types
who wear a day coat,
pants with stripes
and cutaway coat,
perfect fits.
Puttin' on brits.
Dressed up like a million dollar trooper
trying hard to look like Gary Cooper
Super duper,
come let's mix
where Rockefellers walk with sticks
or umbrellas in their mitts.
Puttin' on the wrist.
and puttin' on brits.
Now if you're blue
and you don't know
where to go to,
why don't you go
where fashion sits?
Puttin' on brits.
Different types
who wear a day coat,
pants with stripes
and cutaway coat,
perfect fits.
Puttin' on brits.
Dressed up like a million dollar trooper
trying mighty hard
to look like Super duper
Mr. Cooper,
come let's mix
where Rockefellers walk with sticks
or umbrellas in their mitts.
Puttin' on brits.
Puttin' on brits.
Puttin' on brits.
Puttin' on brits.
Puttin' on brits.
Puttin' on brits.
Puttin' on brits.
Andrés, doncs sí, m'ha agradat, eh?
Sí.
Tu me deies, ja veuràs com t'agradarà, doncs sí, tu he de confessar.
Normalment t'agraden totes, escolta, però...
Sí, a mi m'agrada molt la música, però molt, eh?
Així és bona, així és bona distreta.
I últimament m'estic adonant que m'agraden molt més aquelles músiques
que abans em deia, oi, això, quin rotllo, doncs ara m'agraden més.
I depèn del sentiment, i depèn de com, com que t'entra més, eh?
Vas donant-te compte dels valors humans.
Fai com les pomes, vaig madurant, madurant.
El dia que caigui de l'arbre, aparteu-vos, per això no va ser el cas.
Bueno, jo he dit que després diríem el que faríem a l'Antiquari aquest dimecres.
Sí, sí, digue-ho.
Bueno, tu vols saber la pel·lícula?
Sí.
No, no fem pel·lícula.
Què dius?
No, perquè cau entre mitja dues festes i les vigílies de festa,
com que a l'Antiquari hi ha espectacle, doncs no fem cinema.
Home, però com a l'Antiquari sí que feu, tant el divendres i el dimecres...
Però allà no hi ha el Mariano actuant, i a l'Antiquari sí, està actuant el Mariano.
O sigui, la setmana vinent no tenim pel·lícula dins de l'Antiquari.
En canvi, dimarts i dijous festius a l'antiga audiència, llavors sí.
Molt bé.
Ara, la setmana que ve sí que et diré el que farem pel altre divendres.
D'aquí a dues setmanes.
Exacte.
D'aquí a dues setmanes.
La setmana vinent o la següent.
Aquesta, que farem vacances.
Que serà el dia, espera, ara t'ho dic, 14.
El 14.
El 14, sí.
Bueno, ja t'ho diré, mira, farem Miseri, o Miseri, com vulguis.
Miseri.
Miseri.
Aquella dona.
Aquella dona que s'encarrega d'aquell pobre accidentat.
Que és un escriptor, que ella admira especialment.
I ella l'admira moltíssim.
Sí, sí, sí.
Per a ella és com si l'hagués tocat la loteria.
Exacte.
El dia 22, com sempre, de desembre.
A veure, us hi aprofito.
Però això va ser el 14.
Bé, ja en parlarem.
No la liem, no la liem.
Andrés, boníssim cap de setmana.
Igualment.
I ja tornem a retrobar de nou ni dilluns, ni dimarts, ni dimecres, ni dijous, ni divendres.
Et dono festa la setmana venent.
El missat i el dimarts, sí?
A casa teva o a casa meva?
No, millor el dia 12.
El dijum, dia 12, tornem, eh?
De nou.
D'acord.
Gràcies.
A tu.
Bones festes.
Gràcies igualment.
Adéu, adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gróbàcies.
Gràcies.
Gràcies.